dilluns, 1 de juliol de 2019

Gerents d’hospitals públics: professionalitat o obediència?


Sembla que el departament de Salut es decanta cap a l’obediència en detriment de la professionalitat a l’hora de nomenar gerents de la sanitat pública en el centres en els que hi té la capacitat de decidir. Si l’excel·lència des del punt de vista assistencial passa per disposar dels millors professionals, l’excel·lència de les organitzacions també exigeix que les gerències també siguin assumides per els millors professionals de la gestió.         
Els esdeveniments recents amb els canvis a la gerència de l’Hospital Vall d’Hebron, conjuntament amb situacions anàlogues que han succeït en algun altre hospital de la xarxa pública com ara la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, fan reflexionar sobre el paper de les gerències en els hospitals públics.




De la mateixa manera que per avançar en la millora de la qualitat assistencial, les organitzacions sanitàries vetllen per poder disposar dels  millors professionals possibles, contractant a metges i infermeres que tinguin una bona formació i un bon currículum, a les gerències dels hospitals cal actuar de la mateixa manera. Els hospitals volen tenir els millors caps de servei, i les millors supervisores d’infermeria, i volen a més que els seus equips mèdics i la infermeria en general tinguin un alt nivell de coneixements i competències perquè entre tots assegurin que la qualitat assistencial anirà incrementant-se a mesura que el talent acumulat per l’organització es vagi incrementant. Doncs amb les gerències hauria de ser exactament igual si es volen tenir organitzacions excel·lents que facilitin una assistència excel·lent.

La Qualitat de l'assistència requereix també que les organitzacions
sguin eficients  
Per això sobta veure com d’una banda, persones que van assumint responsabilitats de gestió ho fan en alguns cassos sense capacitat de lideratge i sense reconeixement professional, amb currículums no adequats i de l’altre també sobta que el departament de Salut no tingui cap interès en assegurar-se que els gerents que va situant darrerament en el sistema siguin els millors professionals possibles per a cada un dels llocs que va cobrint.

Cal canviar la manera de fer si no es vol que mica en mica la professionalitat de les gerències minvi d’una manera preocupant. Vull pensar que la lleugeresa amb que el departament està actuant en aquest àmbit és fruit de la manca d’experiència de molts del directius actuals del departament de Salut, i si és així cal demanar un canvi de rumb urgent. Imaginar que aquest deteriorament de les condicions professionals que cal exigir a un gerent sigui una opció política dels que avui governen és una possibilitat que descarto; si fos així estaríem, senzillament, davant d’una errada històrica que s’acabaria pagant cara. El que si que podria ser una opció política és l’intent de situar a les gerències dels hospitals a persones afins que independentment de les seves capacitats professionals, acceptin sense cap mena de retret ni tan sols mental, allò que se’ls “ordeni” des del departament de Salut o des del CatSalut. En definitiva situar al front dels hospitals meres corretges de transmissió d’ordres d'estaments superiors. 

Per evitar aquestes formes d’actuar, i al mateix temps enfortir la transparència dels actes de l’administració, cal canviar les regles del joc, i plantejar-se com  a mínim aquestes dues premisses: 
Sou.- El sou d’un gerent ha de ser proporcional a les responsabilitats que assumeix independentment del que guanyi el president de la Generalitat o un conseller del govern. El sou mesura el nivell de responsabilitat que recau sobre la persona que ocupa el càrrec, i en aquest sentit cal recordar que en general els hospitals acostumen a ser les organitzacions empresarials més importants de les poblacions en les que s’ubiquen i sovint les més grans de la comarca. Per tant el seu pressupost és molt elevat i requereix que la seva gestió s’encomani a un gerent de capacitat contrastada, el millor professional de entre tots els possibles, i això no podrà ser així si el sou no està en consonància amb les responsabilitats del càrrec.
Selecció.- Si el sou és un sou de mercat, cal garantir que la persona triada sigui la millor d’un conjunt de professionals que aspirin a ocupar aquell càrrec. I això només s’aconsegueix mitjançant un procés de selecció públic, fet per empreses expertes en aquest àmbit de la selecció de personal. 

Fer un nomenament segons aquest manera de procedir té un doble efecte positiu:
En primer lloc, demostra a l’opinió pública que la transparència a més de ser un postulat polític és també una pràctica habitual; quan un departament del govern actua així vol dir que el sectarisme, l’amiguisme o cap altre interès estrany no són pràctiques admeses en el decàleg ètic d’aquell departament. L’aposta per la professionalitat dels gerents se’n veu molt reforçada. En segon lloc, és una ajuda a la capacitat de lideratge del professional escollit atès que les persones amb qui haurà de treballar perceben que ha superat un procés de selecció abans de ser nomenat i això li fa guanyar el respecte professional; “no és un endollat, és el millor dels que s’han presentat” i això reforça sens dubte la seva imatge. 

Recuperar el prestigi de les gerències és prou important com per prendre’s seriosament el nomenament d’un gerent. Això no va d’afinitats polítiques; va de gestió de recursos escassos i cal fer-ho amb professionalitat.  

Cap comentari:

Publica un comentari