dijous, 30 de març del 2017

Presentació al COMB de l’estudi “Regeneració de la sanitat pública: més diners sense despesa efectiva?”


La principal conclusió de l’estudi: les persones que hi van participar mostren un elevat consens respecte a que cal fer per adequar el model a les noves necessitats, però no tenen cap confiança en que aquests canvis s’acabin produint.


David Elvira va relacionar l’esgotament del model, amb l’esgotament de les generacions, fet que alguns varen interpretar com una invitació a la jubilació anticipada...    



El passat dia 15 de març es va celebrar a la sala d’actes del COMB la presentació de l’estudi d’abast estatal “Sistema Nacional de Salut: escenarios prospectivos de regeneración 2016-2021”, promogut per la “Fundación Salud, Innovación y Sociedad”, patrocinat per Novartis Farmacéutica S.A. i dirigit per Joan Josep Artells. Pel que va dir el Dr. Jaume Padrós president del COMB en la introducció de l’acte, sembla que el Cercle de Salut també va tenir algun paper en aquesta presentació, tot i que no va quedar gens clar quina va ser la seva aportació, més enllà que alguns dels que varen participar en la taula de discussió pertanyin al Cercle.

L’estudi es basa en un anàlisi Delphi, en el que hi han participat 124 persones que constitueixen un grup volgudament molt transversal, que pretenia explorar les expectatives de transformació dels sistema públic de salut en els propers cinc anys, davant dels reptes de futur i que ja es comencen a intuir. L’informe compara les prediccions dels experts davant de determinats escenaris  amb els seus desitjos, intentant contraposar allò que els experts consideren que succeirà amb allò que voldrien que succeís. Dels 5 diferents escenaris que es plantegen als participants, hi ha un consens important amb tot allò que s’hauria de fer, però al mateix temps, el convenciment de que no es farà. La conclusió per tant és clara: res del que seria desitjable és possible. Per tant, d’aquesta situació se’n desprèn que estem en un punt d’una gran desconfiança en el sistema, tal com va explicar el Dr. Aubia, un dels ponents.  

Més enllà de la presentació de l’estudi, l’acte del COMB tenia interès per escoltar les opinions de la taula de discussió integrada per el Dr. Guillem López Casasnoves catedràtic d’Economia i Empresa de la UPF, el Dr. Ricard Meneu, president de la Fundació Institut de Recerca en Serveis de Salut, el Dr. Jaume Aubia del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i de Manel del Castillo, gerent de l’Hospital de Sant Joan de Déu i membre del Cercle de Salut.

Ricard Meneu va explicar les conclusions de l’estudi insistint en la representativitat dels resultats i destacant aquesta contradicció aparent entre allò que els enquestats creuen  que hauria de passar i la seva incredulitat de que acabi passant. Per la seva banda  Manel del Castillo va repetir els arguments exposats ja en altres taules en les que ha participat, i en allò referent al treball presentat, va relacionar els resultats negatius de l’estudi amb “l’aversió al risc dels polítics i el paper dels sindicats en la defensa del seu estatus quo” en el sentit que les dues categories socials prefereixen l’immobilisme als canvis. En paraules del Dr. Del Castillo, tots dos grups són conservadors...del seu estatus. El Dr. Jaume Aubia es va centrar a donar la seva impressió com a metge, destacant el nivell de desconfiança dels panelistes amb els sistema.

El Dr. Guillem López Casasnovas, que dit sigui de passada, va anunciar el seu relleu com a conseller del Banc d’Espanya, en la seva intervenció va assenyalar com a principal causa de les conclusions derivades de l’estudi, a la “mania dels consensos”. Segons el professor López Casasnoves, els consensos s’aconsegueixen a través de moltes cessions, i es tanquen utilitzant termes ambivalents que permeten diferents interpretacions, i que es tradueixen sempre en una mateixa direcció: gastar més. Guillem López proposa treballar a partir d’un màxim comú denominador que hauria de contenir qüestions bàsiques d’entesa com per exemple, què és, i què no és privatització; que és responsabilitat col·lectiva; on acaba la política i comença de professionalització; o que són i què no són desigualtats en salut acceptables. I a partir d’aquests acords no perdre ni un minut a reobrir debats sobre aquestes qüestions. 

Després d’un col·loqui amb diferents intervencions, es va donar pas a l’esperada cloenda que corria a càrrec de David Elvira director del CatSalut. La intervenció d’Elvira de ben segur no va decebre als que esperaven emocions fortes: Elvira quasi va convidar a la jubilació a tots aquells que fins avui han tingut un protagonisme en la construcció del sistema sanitari actual.

David Elvira va començar la seva intervenció dient que a ell no li semblaven gens rares les conclusions de l’estudi atès que “hi ha un procés d’esgotament democràtic, social i del sector sanitari, la LOSC ja té 25 anys i les generacions s’esgoten i els models sanitaris també. No és gens fàcil fer canvis i trobar consensos quan l’entorn polític no ajuda”.


Tot seguit va enumerar quatre grans valors que poden ser tractors del canvi que cal fer: la transparència, la participació, l’avaluació i la innovació institucional. Va dir que l’equip actual del departament de Salut té la voluntat política d’aplicar aquests criteris i valors, però va demanar als assistents que tinguin “la voluntat d’assumir els riscos que aquest canvi comporta” i va aprofitar per demanar als professionals valentia per assumir responsabilitats de govern a les institucions sanitàries públiques.


www.rbaestudisiprojectes.cat                    

dimarts, 28 de març del 2017

Una actuació decidida de la diputada Montserrat Candini serveix als directius de la sanitat pública catalana per mantenir les seves retribucions.


Una esmena de CSQEP podia haver reduït els sous dels directius als 85.000€ anuals


Montserrat Candini, al conèixer l’abast de l’esmena, va negociar amb diputats de PPC, PSC i C,s la seva abstenció en la votació, fet que va comportar que l'esmena fos rebutjada.



Els dies 21, 22 i 23 de març s’ha celebrat al Parlament de Catalunya el debat dels pressupostos 2017, i de la llei d’acompanyament dita de mesures fiscals i financeres. En el transcurs de les negociacions entre els diferents grups polítics, Catalunya Sí que es Pot va presentar una esmena que pretenia equiparar el sou dels directius de la sanitat pública als d’un Secretari General de l’administració de la Generalitat,  és a dir, establir un sostre màxim retributiu de 85.000€ anuals.

Més enllà del fet que pot haver-hi algun directiu que ni tan sols mereixi aquesta retribució, el que està clar és que si la moció s’hagués aprovat, això condemnava al sector sanitari públic a renunciar a professionals de primera línia per assumir responsabilitats directives. Només professionals poc qualificats o sense cap experiència en la gestió haurien acceptat un salari d’aquest nivell que no guarda cap relació amb la responsabilitat del lloc de treball. Aquesta esmena trencava del tot aquell principi que diu que el salari mesura el grau de responsabilitat que s’assumeix en una organització.

L’esmena tenia totes les garanties de ser aprovada, atès que el govern s’hauria quedat en minoria doncs la CUP (a bodes els convides) s’hauria afegit sens dubte a la proposta, i la resta de partits (PPC, PSC, C’s) segurament també l’haurien recolzat encara que només fos per castigar al govern i fer-li perdre una votació com ha passat tantes vegades. Per tant el perill  que es cernia sobre els directius de la sanitat pública era evident.

Afortunadament per ells, la diputada del PDeCAT, Montserrat Candini, alcaldessa de Calella, va saber de l’existència de l’esmena i del seu contingut i va començar a contactar amb uns i altres per intentar impedir que l’esmena prosperés. Va parlar amb diputats del PPC i de C’s, i amb una diputada del PSC explicant la barbaritat que comportava l’aprovació de l’esmena, i després de moltes converses, va ser capaç de convèncer a aquests partits per tal que s’abstinguessin en la votació. Efectivament després de moments d’incertesa, quan es va produir la votació els partits esmentats es varen abstenir i n’hi va haver prou amb els vots de Junts pel Sí per rebutjar l’esmena.

Una vegada salvada la situació, i allunyat el perill de veure com una vegada més la sanitat privada li guanyava la partida a la pública, per culpa d’uns polítics miops que no hi veuen més enllà del seu nas, (atès que els hospitals privats si que poden pagar als millors gerents, i fins i tot també ho poden fer els centres del SISCAT que no siguin ni consorcis ni empreses públiques), alguns varen començar a intentar trobar explicacions al que havia succeït.  

I certament hi ha gent amb una imaginació portentosa, que explicaven una teoria del tot maquiavèl·lica. Segons ells, l’esmena de CSQEP hauria estat presentada amb la aquiescència de l’entorn del conseller Comin, amb l’objectiu de rebaixar els sous dels directius de la sanitat pública fent servir l’esmena aprovada al Parlament de coartada. Segons diuen, l’entorn del conseller tenia clar que presentada una esmena d’aquesta naturalesa, la CUP hi votaria a favor, i PPC, C’s i PSC era molt probable que també ho fessin. Per tant, Junts pel Sí hauria perdut la votació i el departament de Salut hauria pogut rebaixar les retribucions dels directius de l’ICS i de totes les empreses públiques i consorcis. Certament sembla molt rebuscat, però en aquest vida, tot és possible.

Tanmateix cal tenir present que al gener del 2015, ja es va viure una situació similar quan ERC (el partit que ha situat al conseller Comin al capdavant de la conselleria) va presentar una esmena en el Parlament, tot i ser el partit que donava suport al govern, per la qual els directius de la sanitat pública catalana no podien cobrar més que el que guanyava el conseller, i en aquella ocasió va succeir precisament el que no ha passat ara: el govenr va perdre la votació. L’esmena d’ERC va ser votada per tots els partits llevat de Convergència. Per tant té certa versemblança que ERC continuï pensant igual que fa dos anys, però ara rebaixant els sous dels directius, del de conseller al de secretari general.


Sigui com sigui, la diputada de Junts pel Sí, Montserrat Candini, que és la portaveu de la coalició de JxS a la comissió de Salut del Parlament, ha evitat que els equips directius de l’ICS i de les empreses públiques i consorcis del SISCAT, hagin patit una reducció significativa del seu salari, i al mateix temps, ha possibilitat que, si més no en teoria, la sanitat pública pugui aspirar a tenir els millors professionals de la gestió.