dimecres, 25 d’abril del 2012

Copagament en farmàcia i més coses !!!


El PP ha agafat el costum de dir les coses a mitges. En el congrés del diputats o davant dels mitjans de comunicació expliquen les coses d’una manera, però després a l’hora de confirmar les diferents qüestions en el BOE, les coses canvien. I aquest costum és el que han seguit també en aquesta ocasió. Van explicar als mitjans els increments dels copagaments  en farmàcia, i la imposició per primera vegada del copagament de la farmàcia als pensionistes, i en canvi varen amagar tot el que ha acabat publicant el BOE en el dia d’ahir, del que demano una atenta lectura per tots aquells que vulguin tenir una informació exacte de tot el que ens ve a sobre en matèria de copagaments.

El Sr. Rajoy escapant-se del Senat per la porta del darrere, per no donar
 explicacions de la seva manca de lideratge i d'arguments

La manera d’actuar del PP defineix tot un estil covard propi de mesquins. No es pot qualificar d’altre manera el fet de sortir del Congrés dels Diputats per la porta del darrere com ha tingut que fer el Sr. Rajoy, o no dir tota la veritat davant dels mitjans com sovint fa la Sra. Vicepresidenta del govern que sembla més una “corre-ve-y-dile” que no pas la persona encarregada d’informar als ciutadans dels acords del govern.

Sigui como sigui, el nou govern espanyol acostuma a no donar la cara quan ha de comunicar notícies desagradables a la ciutadania. Per posar un exemple explicarem que en l’últim debat sobre els pressupostos el diputat d’ERC Sr. Alfred Bosch (no és parent meu) li ha fet pujar els colors a la cara al Sr. Montoro qui amb tot el cinisme del mon va dir que eren uns pressupostos per sortir de la crisi i que no hi podien haver altres pressupostos que aquests quan aquest pressupost malgasta  diners en l’exercit que compra nous avions i submarins que no sabem a quina “guerra” destinaran més enllà  de distreure a uns senyors dels que a més ens podríem estalviar els seus sous.

La vicepresidenta del govern, que mai explica del tot les decisions que pren el govern

Per centrar-me en els temes sanitaris intentaré explicar, tot i que en recomano la lectura, el que ha publicat el BOE en la seva edició d’ahir dimarts 24 d’abril.

El Reial Decret-llei 16/2012 de 20 d’abril estableix que els estrangers que estiguin a Espanya d’una manera irregular, sense papers, només tindran la condició d’assegurats per rebre assistència sanitària en els serveis d’Urgències per malaltia greu o accident fins  ala seva alta, en cassos d’embaràs, en el part i el post part, i si són menors de 18 anys sembla que tindran la consideració d’assegurats amb tots els drets que se’n deriven.


La Cartera Comú Bàsica dels serveis sanitaris que inclourà aquelles activitats assistencials de prevenció, diagnòstic, tractament i rehabilitació en centres sanitaris o sociosanitaris i el transport sanitari urgent. Aquestes prestacions seran cobertes al 100% per la sanitat pública.

La Cartera Comú Complementaria que inclourà les prestacions per dispensació  ambulatòria, i que estaran subjectes a una aportació per part de l’usuari, com són la prestació farmacèutica, la prestació ortopèdica (no afecta a les pròtesis dels malalts ingressats en centres hospitalaris, sinó a cadires de rodes, fèrules, etc., és a dir en general  material de venda en les ortopèdies), i la prestació de productes dietètics, fora també dels cassos dels malalts ingressats en centres sanitaris, i el transport sanitari no urgent fet sota prescripció facultativa i subjecte a criteris clínics. Aquestes prestacions s’han de pagar tal com vaig explicar en l’entrada anterior, llevat de les prestacions  ortopèdiques, de productes dietètics i transport sanitari no urgent en les que no hi haurà cap limitació a la quantitat a pagar.

El sistema Nacional de Salut es dotarà encara d’una tercera Cartera de Serveis Accessoris, que inclourà serveis o tècniques no essencials per la salut, i que sembla que tindran un copagament similar al de la farmàcia. Aquest fet em resulta contradictori, doncs si és així no veig perquè no s’inclouen en la segona de les carteres explicada.



Productes amb nou copagament


Sortirem de dubtes quan es reuneixin i facin ncies...﷽﷽han algunes diferplicar i el que ha acabt ia a sanitat ps prestacions s'dicime del mon va dir que eres uns pressupostopúblic les seves conclusions les comissions de “savis” que s’ha constituït i que hauran de definir exactament quines són les prestacions, patologies o problemes de salut que s’inclouran en les Carteres de Serveis no bàsiques.

Finalment el Decret Llei estableix una quarta Cartera de Serveis pròpia de les comunitats autònomes en les que aquestes podran incloure-hi aquelles prestacions que considerin oportunes. Hauran de demostrar i garantir que no es pagaran amb fons de la sanitat pública i en qualsevol cas, l’Estat les exclou del finançament públic. Em temo que en aquest punt, les comunitats habitualment tramposes (Andalusia, Extremadura, etc.) trobaran la manera que entre tots els hi paguem allò que ells decideixin)

Acabo el tema amb una aspecte positiu per Catalunya, si és que acaba funcionant correctament: S’estableix un fons extra pressupostari de Garantia Assistencial per compensacions entre comunitats per l’assistència a desplaçats.

Com poden veure, entre el que ens varen explicar i el que ha acabat publicant el BOE hi han algunes diferències...




dijous, 19 d’abril del 2012

Més copagament



Tal com era de preveure el govern espanyol ha decidit incrementar el copagament de la farmàcia. No es tracta d’un nou copagament sinó de incrementar la part del cost que ja paguen els ciutadans. Així ho va plantejar ahir la minsitra de sanitat en el Consell Interterritorial de Salut

Fa forces mesos que es va obrir el debat sobre el copagament i en el seu dia vaig advertir que encetar aquest debat no era endebades.  Van ser tot un degoteig d’opinions al voltant del copagament que un dia si i un altre també anaven sortint als mitjans: el conseller Ruiz, el Dr. Vilardell president del COMB, i moltes altres veus autoritzades feien sentir les seves opinions habitualment favorables al copagament. I quan l’opinió pública ja ha estat prou “madura” ha arribat  el moment de posar-ho en pràctica. Aquesta ha estat l’estratègia. Veiem ara com ha quedat la situació.

La ministra de Sanitat Ana Mato en el Consell Interterritorial
de Salut del passat dia 18 
Sense conèixer encara el text definitiu que aprovarà el govern espanyol sembla que els pensionistes que fins ara tenien els medicaments de franc pagaran un 10% del cost (màxim 8€ al mes) si la seva pensió no arriba als 22.000€/any. Si la pensió supera aquesta quantitat, es pagarà un 20% del cost (amb un màxim de 18€ al mes). I si sent pensionista es tenen unes rendes que superen els 100.000€ anuals, es pagarà el 60% del cost sense cap límit mensual.

Pels ciutadans en actiu, que fins ara pagaven un 40% dels cost dels medicaments, la nova situació els deixa en aquest 40% si els seus ingressos no superen els 22.000€/any. Si es supera aquesta barrera dels 22.000€  anuals però no s’arriba als 100.000€/any, es pagarà un 50% del cost dels medicaments  i si es superen uns ingressos de 100.000€ anuals es pagarà un 60% dels cost dels medicaments.

En el costat positiu de la balança, cal situar-hi una mesura que es pren per primera vegada a Espanya, i que consisteix a eximir de qualsevol pagament de medicaments als aturats sense cap mena de subsidi o als pensionistes que perceben una pensió no contributiva.

Les famílies nombroses pagaran independentment del seu nivell de renda un 40% del cost dels medicaments.


El Conseller Ruiz en les declaracions posteriors al Consell 

Sembla que es vol enllestir el procediment per tal que tot plegat es pugui posar en marxa d’aquí a 2 mesos. Parlaríem doncs del mes de juliol. Em sembla molt precipitat doncs caldrà entre altres mesures dotar als ciutadans d’una nova targeta sanitària, la qual haurà d’haver creuat prèviament les dades amb Hisenda per tal que les farmàcies puguin identificar automàticament el tram de copagament que correspon a cada ciutadà. També caldrà que les farmàcies unifiquin els seus sistemes informàtics doncs algú  haurà de controlar en el cas dels pensionistes que no es superin aquests màxims mensuals establerts de 8 i 18€.



El Sr. Framcesc Homs, portaveu del govern català, ha tingut que sortir per aclarir
els dubtes del conseller Ruiz: Catalunya manté l'Euro per recepta  
El pitjor de tot plegat és que pel que diuen els uns i els altres, sembla que amb aquesta mesura no n’hi ha prou per assegurar l’estalvi que el govern de Madrid vol aconseguir (7.000 milions d€). És per això que a banda d’aquesta mesura s’ha decidit també unificar les compres de fàrmacs i d’equipaments sanitaris, fet que pot comportar algun estalvi, així com lluitar contra l’anomenat “turisme sanitari” però tot plegat no sembla que hagi de permetre l’estalvi anunciat. També cal comentar un fet que em sembla transcendent però que depèn de la redacció final del decret: la definició d’una cartera de serveis única per totes les autonomies.

En definitiva: la ministra diu que no hi ha copagament  a  Espanya i vull pensar que vol dir que no hi ha nous copagaments. El que si que hi ha indiscutiblement és un copagament  més car de la farmàcia. Caldrà seguir el contingut final del decret, per veure com queda finalment tot.



dimarts, 17 d’abril del 2012

Estan perdent la poca credibilitat que els queda




La petició que ha fet aquests dies el president de la Generalitat a tots els catalans relativa als esforços col·lectius que cal fer per treure Catalunya del pou, m’ha fet reflexionar.

Pel cap baix, portem des de l’any 2010 amb retallades; les primeres que varen afectar a la sanitat van ser al juny del 2010 quan el govern tripartit es va veure obligat per una disposició del govern espanyol a reduir els salaris dels treballadors del sector de la Salut en un 5%.

De llavors ençà, només hem rebut notícies negatives, això si, reclamant sempre la comprensió dels ciutadans de Catalunya. L’any 2011 va ser en aquest sentit, un dels pitjors anys pel que fa a la disponibilitat pressupostària del departament de Salut, i en conseqüència pels hospitals i resta d’establiments sanitaris.  La reducció entre activitat i tarifes va ser del 10%, fet que va comportar ERO,s i altres mesures destinades a la reducció dràstica de les plantilles. 

Artur Mas president de la Generalitat demana més esforços
als catalans per treure al país de la crisi
Ben aviat farà doncs 2 anys de sacrificis, de mancances, de retallades que la població ha anat suportant com ha pogut. Hem arribat a una situació insostenible amb quasi  5 milions d’aturats a Espanya més de 600.000 dels quals a Catalunya.

Aquest dos anys han estat durs, però no han resultat de franc per la classe política. En primer lloc vull destacar la absoluta incapacitat del govern de Zapatero per redreçar la situació. Amb algunes mesures  que s’haguessin pres al 2010 i encara millor al 2009, s’hauria evitat el desastre actual. Però si l’actuació del Sr. Zapatero és criticable encara ho és més la del tripartit a Catalunya: PSC, ICV-Verds, i ERC han demostrat la seva total ignorància i desencert en la gestió de la  “cosa pública” Aquests tres partits haurien d’haver estat inhabilitats per presentar-se a unes eleccions fins que els seus quadres dirigents no puguin acreditar prou suficiència en qüestions d’economia. Encara aquest 2011, després de les fortes retallades que ha aplicat el nou govern de la Generalitat, el dèficit públic a Catalunya s’ha incrementat  com a conseqüència dels efectes de rossec d’algunes de les decisions preses pel tripartit que hipotecaven el futur del país. Molts ciutadans no entenen com després de tots els sacrificis fets, el dèficit públic català segueix creixent. Fora bo que el govern ho expliqués ben clarament.  Tot plegat fa que quan el Sr. Mas demana més esforços col·lectius potser ja es hora de començar-li a dir que el que calen són resultats immediats de tot el que s’està fent, i que si el govern no és capaç d’aconseguir aquesta immediatesa en els resultats el millor és que pleguin hi ho deixin estar, a veure si apareix algú amb idees clares, capaç d’aportar solucions en lloc de demanar més i més austeritat, més i més sacrificis, més i més bona voluntat.

Zapatero està als origens de la crisi actual, i el seu gran
pecat fou no encertar ni el diagnòstic inicial
 ni les mesures  a prendre 
Però el problema no és exclusiu de Catalunya. A Espanya les coses van encara pitjor. Els espanyols a les últimes eleccions van sortir de Màlaga, però s’han ficat a Malagon. Estan com estaven o pitjor. El PP que havia de ser la gran panacea capaç d’arreglar tots els disbarats que havia fet el PSOE s’ha mostrat tan inútil com els socialistes. Incapaços de fer un pressupost coherent, sobre tot pel que fa a inversions, han fet un pressupost “polític” amb prebendes als seus Barons d’Extremadura, de Galicia i de Castella-la Manxa, que ha estat ridiculitzat a Europa per la seva manca de rigor. No ha faltat temps als mercats per castigar la prima de risc espanyola i fer baixar altre vegada les borses fins a mínims gairebé històrics. Un pressupost poc professional, on no es valoren les rendibilitats de les accions que promou, i on només es busca fer contents a Europa i com deia abans als seus Barons de més pes. I això fet per aquells “salvadors de la pàtria” que ens havien de solucionar tots els problemes.

Tot plegat em porta a concloure que aquests país no té polítics de talla, ni partits seriosos. El que ha passat al Parlament de Catalunya la setmana passada quan PP, PSC, ERC, ICV, SI i C,s van votar una proposició conjunta que obliga a la Generalitat a gastar més de 1.400 milions d’€ addicionals que no té, demostra que es dediquen a fer-se la guitza entre ells, i els importa molt poc la ciutadania i els seus problemes. Aquests personatges haurien de ser expulsats del Parlament: al Parlament s’hi va per ajudar al país, no per passar-s’ho bé, cobrar i mirar de desgastar al govern. Sento vergonya de ser ciutadà d’un país en el que en el seu Parlament poden passar aquestes coses sense que ningú, com a mínim es posi vermell...Ja només els queda anar-se’n a Botswana a caçar elefants...

Rajoy idees clares? Aquest dirigent mai ha pres una sola decisió.
De moment els seus pressupostos estan fets amb una clara
 orientació política, lluny de l'eficiència
que li exigeix Europa
És per tot això que dic a la classe política que ja se’ls ha acabat  el marge de confiança. Que la ciutadania exigeix resultats. Que ja n’hi ha prou d’incompetents.  I que vigilin...els queda ja molt poca, poquíssima credibilitat. 


dissabte, 14 d’abril del 2012

L’Alcalde Trias se’n va a Madrid



L'Alcalde de Barcelona Xavier Trias se'n va a Madrid
Si, és cert, l’Alcalde de Barcelona Xavier Trias ha decidit anar a Madrid per reclamar a la ministra de foment la Sra. Ana Pastor una substancial millora del pressupost d’inversions en infraestructures per Catalunya en general i per Barcelona en particular.

El proper dimarts tindrà lloc aquesta entrevista que ha de servir per que l’Alcalde de Barcelona li expressi a la ministra  el seu descontentament per les inversions previstes a Catalunya  i pel greuge que això significa per una ciutat que vol ser motor de la recuperació econòmica del país. En aquesta entrevista Xavier Trias reclamarà dotació pressupostària pel corredor del mediterrani, pels accessos definitius ferroviaris  al port de Barcelona, per la millora de les rodalies RENFE, entre altres projectes. També demanarà una major aportació dels pressupostos de l’Estat pel transport públic i pels museus  de Barcelona,

Amb aquest viatge Xavier Trias demostra com defensa la ciutat davant les injustícies de l’Estat espanyol, i pel seu carisma personal, m’atreveixo a dir que no tornarà amb les mans buides.

La Sra. Sanchez Camacho creu tenir solucions: la realitat ha demostrat
 que entre ella i el seu partit a Madrid han aconseguit els pitjors pressupostos de la història per Catalunya.  
Aquesta actitud de Xavier Trias contrasta amb la del govern de Catalunya, i en particular del seu conseller de política territorial i obres públiques, (PTOP) però també amb el comportament del grup de CiU al congrés, on tant el Sr. Duran Lleida com el diputat Sr. Pere Macias (enginyer de camins canals i ports i exconseller de PTOP de la Generalitat de Catalunya) no han demostrat excessiu malestar davant d’un pressupost lesiu pels interessos de Catalunya. Em sorprèn especialment l’actitud passiva del Sr. Macias qui per la seva formació i per haver estat conseller del ram no fa masses anys, sap de la importància que per Catalunya tenen unes infraestructures modernes que fomentin la creació de riquesa col·lectiva.

Tanmateix qui s’emporta la palma de la ineficiència és el Sr. Recoder, actual conseller de PTOP. En efecte, el Sr. Recoder ha estat incapaç d’entrevistar-se amb la ministra de Foment espanyola, més enllà d’un viatge que la ministra va fer a Barcelona, per explicar les necessitats en inversions que Catalunya i Barcelona tenen. El Sr. Recoder ha sortit als mitjans per queixar-se d’uns pressupostos que maltracten Catalunya , però no ha ha fet res per evitar que això fos així: ni abans de que es donessin a conèixer els pressupostos ni ara. Ha tingut que ser l’Alcalde de Barcelona qui es decidís a donar el pas i anar a reclamar a Madrid allò que és just.

La connexió entre Tram Baix i Tram Besós és l'últim projecte paralitzat pel conseller Recoder
De fet el Sr. Recoder passarà a la història com el conseller més ineficient de la Generalitat. Tot el que ha tocat ha estat per paralitzar-ho: la línia 9 del metro, la prolongació dels FFCC a Terrassa i Sabadell, les bonificacions de determinats peatges d’autopistes,  l’eix transversal ferroviari, etc. Ara contrariant a l’Alcalde de Barcelona cal afegir a la llista de paralitzacions el projecte d’unir el Tram Baix i el Tram Besós. Sincerament confio que aquest sigui un dels primeres consellers a ser  rellevat del seu càrrec. Amb el seu tarannà, la recuperació econòmica tardarem a veure-la.

I la tardarem a veure, per que en moments d’una crisi profunda com l’actual, només amb una inversió pública productiva, que generi riquesa, i millori l’eficiència de les empreses, es pot generar novament activitat econòmica.  Aquesta és precisament una de les raons per les quals els europeus s’han fet un fart de riure quan han vist els pressupostos del Sr. Rajoy: inversions del tot improductives que no són fruit d’un estudi de rendibilitat sinó el resultat de pagar deutes polítics: els AVE a Galícia i Extremadura, la connexió de l’AVE entre les estacions d’Atocha i Chamartin a Madrid, etc. Al veure tanta incompetència a Espanya, Europa i els mercats entenen que tot plegat és un bunyol de dalt  a baix. El Sr. Recoder forma part d’aquest bunyol .

L'alternativa 1 és la que més agrada a l'Ajuntament

Tant de bo el Sr. Trias torni de Madrid amb algun resultat positiu. Si és així, recuperarem una mica l’esperança de sortir algun dia de la crisi. 



dimarts, 10 d’abril del 2012

Els nyaps del PP




Espanya està vivint novament una situació preocupant. Després d’unes setmanes de tranquil·litat (que no de bonança) a les borses, i amb els mercats relativament calmats, hem passat tot d’una a una situació de risc similar a la dels últims mesos del govern Zapatero.

Tot bé d’un pecat de supèrbia del govern espanyol del PP que contravenint les demandes que li venien d’Europa, en lloc de presentar els pressupostos 2012 amb celeritat, va preferir esperar la celebració de les eleccions andaluses abans de fer públics els comptes de l’any 2012. Els va presentar tard i malament, contradient-se clarament quan el partit havia dit tantes i tantes vegades que ells sempre prioritzarien els interessos d’Espanya per sobre dels interessos de partit. En aquesta ocasió els interessos del Sr. Javier Arenas (important Baró del PP i candidat d’aquest partit a la Junta de Andalucia), que no ha parat en cap moment de pressionar a la direcció del seu partit per tal que no donessin publicitat al pressupost fins que ell no manés a Andalusia, han passat per sobre dels interessos d’Espanya que en aquests 2 últims mesos ha vist com perdia la confiança dels mercats internacionals i de bona part dels seus socis europeus. 
Els primers 100 dies del govern Rajoy han posat de manifest la
incapacitat del govern del PP per treure al país de la difícil
situació en la que el va deixar el PSOE
El resultat de tot plegar són pèrdues importants a la borsa espanyola amb una prima de risc que supera en més de 400 punts bàsics el preu del bon alemany, que és el que marca la referència en el cost per finançar el dèficit dels països de la Unió Europea. No és només una qüestió de mercats; és a més una qüestió d’imatge i de confiança: Europa ha examinat al nou govern espanyol i el suspens ha estat fulminant.

Les controvèrsies entre els ministres de Guindos i Montoro, les desqualificacions que s’han fet des del propi partit del PP a algun ministre que havia xerrat massa, una Vicepresidenta del govern fidel de Rajoy, però sense cap autoritat entre els ministres de més pes polític, un pressupost que planteja seriosos interrogants pel que fa a determinades partides com són les referents a la recaptació que es pugui derivar de l’amnistia fiscal, o la manca de criteri a l’hora de discernir entre inversions productives o inversions sense sentit econòmic i que no generen riquesa com és el cas de l’AVE a Extremadura, quan Portugal ha dit que abandonava per manca de finançament l’AVE Lisboa-Madrid, o el manteniment del sou dels funcionaris de l’Estat, o l’obsessió malaltissa de defensar a Europa l’eix central de mercaderies, o tantes i tantes coses que aquest govern que ho havia d’arreglar tot, i resulta que en la realitat no n’encerta ni una. Tot plegat ha fet que la imatge del país estigui sota mínims i que ningú a Europa es prengui seriosament res que provingui d’una Espanya a la deriva.

Els ministres de Guindos i Montoro es contradiuen
dia si, i dia també
Deia jo l’altre dia que els nostres governants no són precisament una mostra de gent capacitada tècnica i políticament. El mateix Sr. Rajoy és un home gris, fet en els despatxos del carrer Génova de Madrid, sense imatge internacional, que no malparla cap llengua, que no sap imposar-se quan cal, que en lloc de donar explicacions s’amaga, que es contradiu amb molta freqüència i ni tan sols demana disculpes per haver canviat d’opinió, un Mariano Rajoy superat per una realitat que ha heretat cert, però a la que és incapaç de posar la més mínima solució i coherència.

Sembla que el govern espanyol és mou sense un rumb predeterminat; avui les coses són així i demà tornen a ser diferents;  es prenen mesures i quan es veu que no són suficients llavors s’amplien amb més mesures cada vegada més impopulars, la comunicació a la ciutadania de les noves mesures que es volen aplicar no s’expliquen en seu parlamentaria sinó que salten als mitjans a través d’una conversa “off de record”, o amb micròfons que capten converses privades, o baixant del cotxe oficial. En qualsevol cas un desastre comunicatiu. El millor exemple d’això és la última informació que ha transcendit d’una reunió d’ahir a la tarda a la Moncloa en la que sembla que es va decidir retallar a tot l’Estat 10 mil milions d’Euros a Sanitat i Educació, dels qual diuen que quasi 7 a sanitat i una mica més de 3 a educació.

En l’únic en que el govern del PP ha mantingut de sempre una coherència clara és en la seva monomania de matxucar Catalunya en tot allò que poden: l’Estatut, la llengua, els pressupostos, els deutes, les inversions, el dèficit fiscal, el fantasma del transvasament de l’Ebre, l’oblit del corredor mediterrani de mercaderies, l’abandonament absolut de la modernització de les rodalies RENFE, la gestió del Prat, etc., etc., etc.,...

I mentre tant el govern de Catalunya veient-les venir, sense reaccionar...Sr. Mas a què esperem?




    

divendres, 6 d’abril del 2012

No ens governen els més preparats sinó els més ambiciosos



Quan pensem en els governs, ens dona la sensació que els governants són les persones més preparades per guiar  als països  per aquests difícils i convulsos camins que es deriven de la situació econòmica, dels dèficits, de l’atur, etc., etc. Tanmateix quan et pares cinc minuts a examinar la realitat de cada dia, te’n adones que res més lluny d’això, per que si fossin gent preparada molts països (Espanya i Catalunya entre ells) no estarien tan malament com estan. Ràpidament descobreixes que entre el que diu el sentit comú i la realitat hi han diferències, i que en la immensa majoria de cassos (excepcions n’hi han però poques) els que ocupen el poder, els que prenen decisions, els que fan i desfan amb la vida dels demés no són precisament els millors.

Com han arribat a presidir governs determinats personatges? O sense presidir governs com és que tants mediocres han accedit al poder?  I analitzant aquestes preguntes és com arribes a trobar explicacions de perquè estem tan malament: no són els més preparats qui ens mana, són els que més han sabut “trepar” per l’escala que du al poder.

Montilla, Carod i Saura no eren els més preparats dels seus
partits per assumir la màxima responsabilitat
 de govern a Catalunya
Tot això passa com a conseqüència del funcionament intern dels partits. Quan algú ambiciós i amb pocs escrúpols veu que en el sí del partit en el que ell milita hi han altres persones de vàlua intenta arraconar-les i deixar-les en via morta. Per això li cal rodejar-se d’una camarilla  de gent que no el faci ombra però que el permeti anar apartant per “perillosos” al més intel·ligents, o als millor dotats fins que finalment troba el camí expedit per les seves intencions. Quan arriba al poder, el primer que fa és gratificar als de la seva camarilla situant-te’ls  en llocs estratègics que el permeti anar dominant quantes més branques del partit millor. Així és com una persona ambiciosa i sense escrúpols arriba al poder.

De fet, tots hem sentit parlar dels “barones” en el PSOE, “el pinyol” de Convergència, el grup dels “Capitans del Baix Llobregat” en el PSC,  o altre vegada “los barones del PP” etc. Són aquests nuclis durs dels partits els que barren el pas a qualsevol persona que des de dins del propi partit pugui significar un perill per a ells en el sentit  arribar a aconseguir el poder en el sí de l’organització. I són aquests nuclis durs els que acaben aconseguint el poder i elevant la mediocritat a l’alçada de la direcció del partit i per extensió del govern quan les urnes així ho decideixen.

Algú pot pensar que Montilla, Carod i Saura eren els més preparats dels seus respectius partits? Oi que encaixa molt bé qualificar-los d’ambiciosos i amb pocs escrúpols? Però en la mateixa consideració hi tenim al Sr. Zapatero, o al Sr. Guerra. I si no anem tan lluny, podem afegir  a la llista al Sr. Rajoy i al Sr. Mas.


Oriol Pujol és el més preparat a Convergència per assumir
la Secretaria General del partit?
Algú creu que el Sr. Oriol Pujol és el més preparat a Convergència per assumir-ne la secretaria general? I que ha fet aquest senyor quan ja ha arribat al poder? Doncs rodejar-se de persones que no li facin ombra pel seu futur polític: Coromines, Homs, Rull etc. Tots ells bones persones però incapaços de fer res per superar a qui els ha situat en aquests càrrecs. Jo tinc el convenciment que dins de Convergència hi ha molta gent força més valuosa que els elegits. I les conseqüències les pagarem el dia que arribin al govern, que sens dubte és la seva meta.

Però quelcom similar   ha succeït en el PP: perquè el Sr. Rajoy ha situat a Soraya Saenz de Santamaria en la vicepresidència del govern? Doncs està molt clar. No ho ha fet per les capacitats de la Sra. Saenz sinó que ho ha fet per preservar el flanc intern del govern. Ha situat en la vicepresidència a una persona que mai intentarà fer-li la traveta, que s’esforçarà en fer la feina el millor que pugui, i que sempre mantindrà una fidelitat i una submissió absoluta al Sr. Rajoy.


Soraya Saenz de Santamaria és la més ben preparada del PP per
assumir la vicepresidència del govern?
Tothom actua de la mateixa manera, el Sr. Rubalcava en el PSOE o el Sr. Navarro en el PSC han fet exactament el mateix. Tots ho fan: quan arriben al poder s’envolten dels fidels, de gent que no els faci ombra, de mediocres en definitiva. De persones incapaces de treure al país d’una situació tan complicada com l’actual en la que les receptes habituals no fan efecte i en la que cal aportar una gran preparació. En lloc de gent preparada ens manen els mediocres, i així ens va.