dimecres, 29 de novembre del 2017

Els guardons TOP 20 2017: A la sanitat catalana no són temps de celebracions


Amb el conseller legítim a l’exili, i el departament de Salut intervingut pel govern de Madrid, aquest any els guardons TOP 20 han passat sense pena ni glòria.






Tot i així, malgrat els pressupostos indecents i discriminatoris de Cristóbal Montoro, i la grotesca supervisió de la ministra Dolors Montserrat, la sanitat catalana continua al TOP 1 de la sanitat estatal. L'article 155 de la Constitució pesa com una llosa sobre la sanitat catalana



Aquesta setmana passada Madrid va tornar a ser l’escenari de la Conferència Hospitals TOP 20  que com cada any organitza IASIST i que mitjançant indicadors avalua la qualitat assistencial, l’eficiència dels centres i el seu funcionament. Tanmateix aquest any ha resultat especialment complexa atès que a primers del 2016 va entrar en vigor la nova CIE-10-ES per a la codificació internacional de malalties, derivada del Centre Nacional d’Estadístiques del Salut dels USA, i això ha comportat moltes dificultats als centres per adaptar-se a la nova codificació derivada d’aquesta nova classificació, fins els punt que els TOP 20, van córrer el risc de no poder dur-se a terme aquesta any, ateses les dificultats existents per a la codificació correcte per part dels centres. Tanmateix finalment s’ha tirat endavant el procés voluntari i confidencial d’aportació de dades, i s’ha pogut establir un nivell d’acompliment que ha desembocat en la publicació d’uns resultats que no tenen el format d’altres anys, atès que s’han hagut d’adaptar a les dificultats d’adaptació a la nova CIE-10-ES. Els guardons ho són a les trajectòries dels últims 5 anys, i no es corresponen amb la seva realitat assistencial de l’any 2016.  


La informació que es deriva de la classificació dels hospitals permet comparar-se uns centres amb els altres, i poder identificar àrees de millora en funció dels resultats obtinguts. Aquest any s’han establert dues categories: Les millors trajectòries del període 1010-2015, i un informe d’implantació del CIE-10-ES.
Així mateix s'ha incorporat un anàlisi dels equips d'atenció primària encara amb una mostra molt poc significativa, però que permet pensar que en anys propers pugui ser més àmplia, i això permeti començar a identificar equips d'atenció primària eficients, i conèixer les pràctiques que els porten a aquesta eficiència. Aquest tema tindria un especial interès a Catalunya, atès que permetria avaluar tres grups diferenciats de gestió a l'assistència primària. Els gestionats per l'ICS, els gestionats per entitats del SISCAT i també els autogestionats com per exemple les EBA.

Pel que fa als resultats dels hospitals catalans són els següents:

Hospitals TOP 20 Trajectòria 2010-2015 en Gestió Hospitalària Global:


Clínica Corachan de Barcelona
Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona
Consorci sanitari de l’Anoia (Hospital d’Igualada)
Hospital de Sant Pau de Barcelona
Hospital de Sant Celoni
Hospital de Mollet
Hospital de Tremp
Hospital de Berga
Hospital de Tortosa Verge de la Cinta
Hospital Dexeus de Barcelona
Hospital Joan XXIII de Tarragona

De 24 hospitals premiats 11 són catalans, equivalent al 45,8%

Hospitals TOP 20 Trajectòries 2010-2105 per les Àrees de:

Cor:                                                                Digestiu:
Cap hospital català                                         Cap hospital català

Múscul-esquelètic:                                         Respiratori:
Hospital de Mollet                                          Cap hospital català
                                                                                 
Sistema nerviós:                                             Ronyó i vies urinàries                       
Hospital d’Igualada                                        Cap hospital català

Àrea de la dona:
Hospital de Sant Pau de Barcelona
Hospital Joan XXIII de Tarragona

Millors resultats en la implantació del CIE-10-ES
Cap hospital català


Guardons TOP 20 especials 2010-2015:


Agrupació sanitària Sant Joan de Déu d’Esplugues-Hospital Clínic de Barcelona
Hospital Mútua de Terrassa
Hospital Arnau de Vilanova de Lleida

A destacar que els guardons TOP 20 especials 2010-2015, reconeixen als hospitals que s’han mantingut de manera ininterrompuda en aquest període, al màxim nivell d’excel·lència. Dels quatre hospitals reconeguts amb aquest guardó, 3 són hospitals catalans. En la imatge els directius de Mútua de Terrassa amb el guardó que els acredita com un dels centres que s'ha mantingut al llarg d'aquest període al màxim nivell.  


En totes les classificacions els hospitals han estat citats per ordre alfabètic, independentment de la classificació real obtinguda per cada hospital en cada una de les categories. 

Ara caldrà veure si els guardons TOP 20 poden recuperar el seu format habitual a partir de l'any vinent.  





diumenge, 26 de novembre del 2017

Després de l’aplicació de l’article 155 a Madrid se’n riuen del mort i de qui el vetlla (i II)



Una de les conseqüències de l’aplicació de l‘article 155 de la Constitució ha comportat que la candidatura de Barcelona per convertir-se en seu de l’EMA hagi estat descavalcada en la primera ronda de les votacions, atesa la inexistència d’una defensa lleial de la candidatura, com a conseqüència d’haver apartat a la Generalitat en la fase final del procés de selecció de candidatures    




I per acabar-ho d’adobar, la vicepresidenta del govern espanyol diu que l’aplicació de l’article 155 ha estat una “mostra de respecte” cap als catalans, quan de fet, està sent utilitzat electoralment pel PP, en una actuació de certa baixesa moral del delegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo quan explica com qui sap què, la mesura presa pel consell de ministres d’autoritzar una simple transferència de crèdit entre partides pressupostàries. La indignitat d’alguns arriba a uns límits que superen tot lo imaginable.
 


(...Continua de l’entrada anterior)

El Punt 3 de l’entrada anterior sobre les conseqüències de l’aplicació de l’article 155, feia referència al fet que el “ministerio” ha adoptat, en nom de la Generalitat, posicionaments polítics contraris als que havia assumit el govern legítim de Catalunya, i n’explicava alguns exemples. En la mateixa línia cal afegir-hi els temes comentats a continuació.   

En aquesta problemàtica cal situar-hi el fracàs de la candidatura de Barcelona per esdevenir seu de l’EMA. Des de primers d’octubre, just quan començaven a Brussel·les els debats polítics per decidir la nova ubicació de l’Agència Europea del Medicament, la Generalitat i també el departament de Salut s’han vist impossibilitats per poder defensar la candidatura de Barcelona. Aquesta defensa ha quedat en les mans exclusives de la ministra espanyola de sanitat Dolors Montserrat, i del ministre espanyol d’exteriors, Sr. Alfonso Dastis, i en certa mesura també d’alguns contactes amb líders europeus duts a terme pel propi Mariano Rajoy, i així ens ha anat. Barcelona ha passat de ser una candidatura favorita mentre la Generalitat la podia defensar, a ser descartada en primera votació. 

Fora de l’àmbit de Salut i també com a conseqüència de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, destaca el contenciós per els bens del monestir de Sixena. Com és sabut, el govern d’Aragó en un acte de covardia infinita, ha aprofitat la indefensió de la Generalitat per exigir al ministeri de Cultura espanyol, la execució immediata de les sentències injustes sobre aquest assumpte. Doncs bé, el ministre espanyol de Cultura, el Sr. Íñigo Méndez de Vigo, ha obligat al departament de Cultura de la Generalitat a no presentar recurs contra aquesta petició del govern aragonès deixant els interessos de Catalunya sota la més absoluta de les indefensions.

4.- Risc de no poder aplicar millores salarials a les persones treballadores de l’àmbit sociosanitari. En el transcurs de la legislatura, el Govern legítim de la Generalitat, complint un pacte establert, havia estat incrementant els preus de la contraprestació dels serveis de les diverses línies assistencials de salut, per tal que aquest increment es pogués traduir en millores salarials pels treballadors (el conegut 0,68% d’increment de tarifes). En el marc d’aquest procés, quedava pendent l’aprovació dels preus dels serveis sociosanitaris.  El MSSSI està estudiant la signatura d’aquest increment però diu no tenir clar que s’hagi fer. Per tant, l’increment salarial de l’1% dels treballadors del sector sociosanitari està a l’aire, en funció del que decideixin des de Madrid, persones alienes a la realitat de la sanitat catalana i desconeixedores del nostre sistema de salut. Ara, els sindicats haurien d'intervenir per denunciar aquesta actitud mesquina que posa en risc els salaris d'un nombrós col·lectiu de treballadors. 

A banda de totes aquestes conseqüències derivades de l’aplicació de l’article 155, tant negatives per la sanitat catalana, cal destacar la utilització partidista que el PP vol fer d’aquesta situació. No es pot entendre d’altre manera la interpretació tan barroera que ha fet el delegat del govern espanyol a Catalunya Sr. Enric Millo al voltant d’un fet que es produeix amb tota normalitat, moltes vegades al llarg de l’any a totes les administracions públiques, com és la transferència de crèdit entre partides pressupostàries. O bé el Sr. Millo no entén res (cosa que és ben possible) o bé el Sr. Millo ens pren per rucs. Veiem el fet concret:

Aquest divendres, el consell de ministres del govern espanyol va acordar, en virtut de l’aticle 155, entre altres mesures respecte a Catalunya, aprovar una transferència de crèdit de 18 milions d’€ del pressupost de l’ICS des del Fons de Contingència del pressupost al capítol I de despeses de personal de l’Institut, per tal que aquest pogués fer front als compromisos de pagament de l’increment retributiu de l’1% al personal de l’ICS corresponent a l’exercici 2017. Un pur tràmit que s’ha fet moltíssimes vegades sense necessitat de airejar-ho als mitjans. 

Doncs bé, el Sr. Millo ha volgut penjar-se una medalla a l’estil PP, dient "Ha sido necesario hacerla porque, llegando al cierre del ejercicio, se ha constatado que los presupuestos de gastos del capítulo 1 del ICS eran insuficientes para hacer frente a este coste". A qui vol enredar el Sr. Millo? El que ha fet el govern espanyol ha estat simplement agafar 18 milions d’€ d’un calaix, per posar-los a un altre, formant part, tots dos calaixos, del pressupost de la Generalitat per a l’exercici del 2017. Per tant que ningú es cregui que el PP ha afegit 18 milions d’€ al pressupost de la sanitat catalana perquè no és cert. Els ha tret d’un lloc per posar-los en un altre. Com es fa ordinàriament sempre que cal, això sí, sense el bombo i plateret amb que el Sr. Millo s’ha volgut adornar per fer veure als ingenus que els del PP són molt “generosos” amb Catalunya. 

Ara que, i amb això acabo, per “generositat” i respecte els de la vicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaria que en les Jornades sobre Economia de s’Agaró no se li ha ocorregut res millor que dir:

La aplicación del 155 ha sido una muestra de respeto hacia todos los catalanes".


Apaga y vámonos, Soraya…