dilluns, 31 de maig del 2021

El conseller Argimon posa les bases del nou departament de Salut

 

El nou govern de la Generalitat té un perfil força més tècnic que no pas polític. El nomenament de Josep Maria Argimon com a conseller de Salut és una mostra d’aquesta inclinació vers els perfils tècnics de l’administració pública, i en aquesta línia, els canvis que s’estan anunciant en el si d’aquest departament de Salut van en la mateixa línia.

Després d’una època en la què els nomenaments responien fonamentalment a criteris polítics, sembla que es torna a valorar la capacitació tècnica a l’hora de cobrir els càrrecs de responsabilitat, i això és positiu per a la societat en general i particularment per al sistema sanitari. El departament de Salut recupera doncs la idoneïtat per experiència i formació, a l'hora de cobrir els càrrecs de la seva estructura   

 

 

Sempre que hi ha eleccions comencen a difondre’s rumors sobre nomenaments i en aquesta ocasió ha succeït el mateix. Els rumors s'han confirmat a partir del moment que el departament de Salut ha fet pública una nota confirmant el que ja era de domini públic. Ara cal  que el consell executiu del govern faci oficial aquests noms proposats des de Salut. D'aquesta manera  els pilars fonamentals de l’estructura del departament,  encapçalada per el conseller Argimon estaria constituïda per:

 

Secretària General:


La Sra. Meritxell Masó és la nova secretària general del departament de Salut. Fins ara havia estat secretaria general del departament de Presidència i amb anterioritat havia estat secretària general del departament de Governació, a banda d’altres càrrecs importants en el si de l’administració de la Generalitat. Pel que fa a la seva formació, la Sra. Masó és llicenciada en dret, màster en Direcció Pública,  màster en Dret Públic i Organització Administrativa, diplomada en administració pública i diplomada en comptabilitat, pressupostos i finances per a no financers.        

 

CatSalut


La Dra. Gemma Craywinckel serà la nova directora del CatSalut. Actualment era  directora gerent de l’Hospital de Sant Pau, on ha desenvolupat una bona part de la seva trajectòria professional primer com a cirurgiana, i on a més ha ocupat diferents posicions directives i entre elles la direcció assistencial, a banda d’un període de dos anys en què va assumir la direcció de l’Àrea Matern-Infantil de l’Hospital Vall d’Hebron. 

Com a complement de la seva formació de base, la Dra. Craywinckel té un màster de direcció d’Institucions sanitàries i una diplomatura en Administració i Gestió de centres sanitaris. De la Dra. Craywinckel cal destacar molts aspectes positius, però de manera molt especial, el procés de pacificació de l'entitat dut a terme des de les diferents responsabilitats que ha anat assumint al llarg d'aquests últims anys. 


ICS


La infermera Yolanda Lejardi assumrià la direcció-gerencia de l’Institut Català de la Salut. La Sra. Lejardi era en l’actualitat la directora assistencial d’atenció primària de l’ICS i a banda d’una experiència a la secretaria de Participació del departament de Salut, la Sra. Lejardi té una coneixement ampli en el camp de l’atenció primària de Salut del propi ICS en el que ha ocupat diferents posicions com directora d’equips d’atenció primària (Mataró) o com a professional infermera a l’atenció primària de Premià de Mar, entre d’altres. També havia exercit com a infermera a l’Hospital de Mollet. 

La Sra. Lejardi té una sòlida formació que complementa els seus estudis de base: Un curs de postgrau per a diplomats d’infermeria, un màster en gestió d’equips i serveis sanitaris a l’atenció primària i un  màster en gestió en serveis d’infermeria. 

 

Salut Pública


Per la secretaria de Salut Pública es confirma el nom de l’actual subdirectora de Promoció de la Salut, la Dra. Carme Cabezas, amb una àmplia experiència professional i una formació que a banda de la de base com a metgessa, amb dues especialitats via MIR (Medicina Familiar i Comunitària i Medicina Preventiva i Salut Pública) té una formació complementaria també molt adequada per el càrrec. La Dra. Cabezas és màster en metodologia de ciències de la salut, diplomada en sanitat i també en metodologia de la qualitat. El nom de la Dra. Cabezas ha saltat a l’opinió pública com a conseqüència de la campanya de vacunació contra la Covid-19, atès que ha estat qui ha donat a conèixer els detalls de tot l`operatiu que s'ha organitzat.  

 

Com es pot veure es tracta d’uns nomenaments amb uns perfils molt tècnics, sense mirar si tenen o no carnets de partit, pensats fonamentalment per donar el millor per al sistema sanitari català. Aquesta tornada a temps antics en els què la formació tècnica estava molt per sobre dels interessos polítics hauria de ser la norma i no l’excepció. Per tant, cal esperar del nou conseller de Salut que continuï per aquest línia en els propers nomenaments que s’hagin de fer, no només en l’estructura del propi departament de Salut, sinó també que es faci extensiu a totes les empreses públiques i consorcis, recuperant la figura i també les aportacions de gerents professionals, amb la formació i experiència en gestió que aquests càrrecs requereixen. 

 

Una vegada confirmats aquests nomenaments, aniran produint-se en cascada la resta de nomenaments d’alts càrrecs de l’estructura directiva del CatSalut, que esperem es fonamentin també amb una sòlida base de formació i experiència adaptades a les responsabilitats dels diferents càrrecs que caldrà cobrir. Pel bé da la sanitat catalana, els interessos de la política haurien de quedar supeditats als interessos de la bona salut dels ciutadans. 

 

dilluns, 24 de maig del 2021

Josep Maria Argimon es perfila com a nou conseller de Salut

El departament de Salut torna a recuperar a un metge com a màxim responsable, atès que des de l’any 2016 aquesta conselleria havia estat ocupada per polítics sense una formació sanitària específica. Josep Maria Argimon és llicenciat en Medicina i  Cirurgia, especialista en medicina preventiva i salut pública, diplomat en epidemiologia i estadística, màster en atenció sanitària basada en la evidència, i màster en epidemiologia i planificació sanitària. A aquesta amplíssima formació hi afegeix una dilatada experiència en el sector sanitari català atès que professionalment ha treballat en el camp de la consultoria, a l‘Institut Català de la Salut (ICS) del qual ha estat gerent, al CatSalut, en el que ha ocupat el càrrec de subdirector, a l’Agència de Qualitat i Avaluació sanitàries de Catalunya (AQuAS) de la que ha estat director, i també ha ocupat el càrrec de secretari de l’Agència de Salut Pública. Segurament no trobarem en el sector sanitari català cap altre persona que aglutini una visió tan amplia de tot el sistema sanitari, al que coneix des de totes les vessants possibles. Sens dubte, a nivell de currículum és un candidat idoni per al càrrec.

 

Es tracta doncs d’un perfil tècnic, ideal per ocupar la conselleria de Salut en uns moments en els que la pandèmia de la Covid-19 ha fet evident que per ocupar el càrrec de conseller/a de Salut no n’hi ha prou amb ser polític sinó que cal una sòlida formació sanitària i el Dr. Argimon la té. De fet té un currículum espectacular. El que el Dr. Argimon no pot aportar és la vessant política atès que aquest és un camp en el que fins ara no s’hi ha mogut excessivament. L’ha patit de prop, però mai ha fet de polític. Esperem que n’aprengui de pressa, perquè el seu càrrec requereix també habilitats polítiques a banda de les competències tècniques. 


Aquesta formació del Dr. Argimon, juntament amb el seu tarannà personal són garantia que del seu despatx sortiran decisions assenyades. Tanmateix caldrà que aquestes decisions siguin portades a terme per un equip capaç i suficientment preparant per fer-ho. Per tant, per tal que la sanitat catalana funcioni a més d’un conseller molt ben preparat, cal un equip cohesionat i tècnicament capaç i acreditat. I aquests últims anys per aquí ha plorat la criatura. 

El departament de Salut té, en la seva estructura tres pilars fonamentals: El CatSalut, l’ICS i l’AQuAS com el Dr. Argimon sap molt bé, atès que ha estat màxim responsable de dos aquests tres àmbits i alt directiu del tercer. El Dr. Argimon també ha vist al llarg de la seva trajectòria professional com algun d’aquests pilars no ha donat la resposta adequada davant de determinades situacions, per tant sap de sobra que és cabdal trobar les persones adequades per dirigir aquestes tres línies bàsiques d’actuació. També és conscient de les pressions polítiques i d’altre tipus que patirà, per situar en algun d’aquests llocs clau a determinades persones. Farà bé de resistir i d’actuar amb el seny que el caracteritza. També els responsables de les regions sanitàries formen part d’aquesta cadena de responsabilitats. L’encert en l’elecció de les persones més adequades serà el seu encert. L’èxit de la seva gestió depèn de les polítiques que ell impulsi, però depèn també de les persones encarregades de dur-les a terme. El sistema sanitari català si juga molt amb les decisions que el Dr. Argimon pugui prendre els propers dies i setmanes.  

 

Tanmateix la situació del nostre sistema sanitari no està precisament per tirar coets. Són molts els punts delicats i les conseqüències de la pandèmia s’han fet notar també en la vessant dels recursos humans i econòmics, generant un dèficit encara més gran què el què hi havia històricament. Això fa què el finançament de la sanitat catalana esdevingui un problema polític de primer ordre que requereix d’actuacions immediates. Cal abordar des de les més altes instàncies a Catalunya però també en el sí de l’Estat espanyol, una reforma urgent del sistema de finançament de la sanitat. No podem continuar amb el discurs de l’excel·lència sinó s’aborda seriosament el problema del finançament. Aquest és per tant el principal repte que el Dr. Argimon es trobarà sobre la taula, a banda dels problemes del dia a dia que ell podrà anar resolent. 


Tant de bo que aquest nomenament serveixi per recuperar la confiança dels professionals del sector cremats per una pandèmia que ha exigit d’ells el seu bo i millor. Els recursos humans són l’altre gran tema que cal abordar amb urgència: dotar adequadament les plantilles dels diferents dispositius assistencials, i situar les retribucions dels professionals en el lloc que haurien d’estar. 

 

Els millors desitjos per el Dr. Argimon al front del departament de Salut. El seu nomenament ha aixecat moltes expectatives en el sector; tant de bo sigui una legislatura positiva per al sistema sanitari.       

dijous, 20 de maig del 2021

Canvis al departament de Salut: es prepara el relleu de la consellera Vergés i el seu equip

 

L’acord d’investidura tancat recentment entre ERC i JuntsxCat té una conseqüència directe que afecta al departament Salut, atès que el departament restarà ara sota la responsabilitat de JuntsxCat. Això vol dir què la consellera Vergés i altres alts càrrecs deixaran les seves responsabilitats en el departament. Ha arribat doncs l’hora dels comiats per a molts d’ells.
Val a dir que a la consellera Vergés li ha tocat patir la pitjor època del departament de Salut des de la recuperació de la Generalitat a l’any 1981. La pandèmia ha passat per damunt de tot i de tothom. Ha estat una legislatura marcada per la Covid-19. 

A la consellera Vergés ningú li podrà negar el seu interès, la seva dedicació, el seu esforç, o la seva abnegació al front d’un departament que ha mostrat les febleses de la política mal entesa. A l’any 2017, el departament de Salut va quedar configurat per responsables amb un perfil molt més polític i de partit que no pas sanitari i això ha comportat que davant de la pandèmia la resposta inicial no fos la més adequada. Afortunadament, el pas dels dies va comportar un relleu en aquells cassos en els que el recanvi es feia més i més evident, i això va permetre donar una millor resposta a les exigències de la pandèmia. 
Al bell mig d’una situació tan complexa com aquesta, la consellera Vergés ha actuat com millor ha pogut, tot i què no sempre ha comptat amb totes les eines que li haurien fet falta. A vegades li han mancat elements materials, a vegades ha mancat la col·laboració del govern central, a vegades els inconvenients han sorgit del sistema judicial, en ocasions les discrepàncies en el si del govern tampoc l’han ajudat, com tampoc l’ha ajudat la manca d’eficiència d’algun col·laborador. Sigui com sigui, ella ha posat totes les seves capacitats, tota la seva energia i tota la seva voluntat al servei de la salut dels catalans. Ha viscut una etapa molt dura en lo personal, però sens dubte s’hi ha deixat la pell, i cal agrair-li. No ha escatimat ni un segon de dedicació, donant sempre la cara, al peu del canó. 

Ara, al final d’etapa al front del departament, la consellera Vergés comença a veure com els resultats de les diferents mesures que s’han pres al llarg d’aquest quasi any i mig de lluita, donen per fi resultats positius. Sens dubte l’arribada de les vacunes ha significat un abans i un després en la lluita contra la Covid-19, i a mesura que la quantitat de vacunes disponibles ho ha permès, Salut ha desplegat la seva capacitat organitzativa per avançar en el pla de vacunació de la població que a dia d’avui comporta què més del 33% de la població ja hagi rebut com a mínim una primera dosi de la vacuna. 
Però no només ha estat el Pla de vacunació el que ha afavorit els bons resultats. La pandèmia malauradament ens va posar en una situació crítica quan ara fa ja més d’un any, concretament al març-abril de l’any passat, Catalunya va haver de triplicar el nombre de llits de malalts crítics amb molts pocs dies, en una demostració de la capacitat organitzativa dels nostres hospitals. Va ser una resposta que mereix tots els aplaudiments tant als centres hospitalaris com al departament de Salut que ho va propiciar. 
Sens dubte Alba Vergés ha estat protagonista des del primer dia del seu nomenament al front del departament i ha comptat amb el suport valuós d’alguns col·laboradors immediats i entre ells el Dr. Marc Ramentol. Tant de bo el Dr. Ramentol hagués format part des del moment 1 de l’equip de la consellera ocupant llocs d’alta responsabilitat; segurament alguns dels problemes patits en el decurs de la legislatura s’haurien pogut evitar. Destaco al Dr. Ramentol perquè aquesta legislatura de la consellera Vergés, a banda de la Covid-19, es recordarà perquè ha estat la primera vegada que el departament de Salut s’ha preocupat seriosament per la dotació futura de professionals al sistema sanitari. La creació de la direcció general de Professionals és una fita molt important, els fruits de la qual es començaran a veure els propers anys.

En un balanç sempre hi ha però punts febles, i entre ells, al meu parer, el que he denunciat repetidament des del blog relatiu a una excessiva dependència, per no dir submissió, del departament de Salut als interessos del departament d’Economia i en particular del seu conseller Pere Aragonès.
La política és desagraïda sobretot per aquells que com la consellera Vergés han actuat amb fidelitat als seus principis però fidelitat també a qui li va depositar la seva confiança situant-la en el càrrec. Ara, qui hauria d’haver defensat la gestió de la consellera Vergés i del seu equip, els deixa caure perquè hi ha altres interessos prioritaris als que atendre. Situació aquesta massa freqüent en el sistema polític del nostre país. 
Tanmateix, i si els rumors es confirmen, la consellera Vergés podria tenir un premi de consolació en un  departament de nova creació; molt bé, segur que seria merescut, però què passa amb els fidels escuders del seu equip?                         

dissabte, 8 de maig del 2021

Les patents de les vacunes... cal suprimir-les?


Aquest és un debat delicat on totes les opinions poden estar ben fonamentades malgrat que algunes s’acabin contradient amb d’altres. Desenvolupar una vacuna requereix de quatre factors: temps, coneixements, mitjans tècnics i recursos econòmics. Tots quatre elements han d’estar coordinats per aconseguir resultats positius. Aquests quatre elements han d’estar a més emmarcats en el sí d’una organització que permeti que es puguin crear sinèrgies dels uns amb els altres, atès que un, sense qualsevol dels altres, no podrà assolir per ell mateix els resultats que es persegueixen. A aquests quatre elements esmentats cal afegir-hi doncs l’aglutinador de tot plegat que és el laboratori.


 El temps esmerçat per aconseguir una vacuna té un cost; igualment adquirir els coneixements necessaris per poder desenvolupar vacunes ha costat diners als investigadors que es dediquen a aquestes tasques; els mitjans tècnics tampoc els regala ningú, i els recursos econòmics tenen també un cost, si trobes qui vulgui finançar el projecte, i a més són necessaris per aconseguir remunerar els tres elements prèviament esmentats. Per altre banda també cal remunerar als propietaris del laboratori que són els que han acceptat corre risc amb els seus diners quan varen decidir posar en funcionament el laboratori. Per tant, sense recursos econòmics no hi ha possibilitat de desenvolupar una vacuna ni de fer gairebé res a la vida. Aquestes recursos econòmics necessaris per posar en marxa una indústria com la farmacèutica poden ser públics, privats o mixtos, i segons siguin d’una o altre procedència el debat pot prendre direccions diferents. 



 

Per això, aquests dies, diferents governs, grups, associacions i líders d’opinió s’han posat d’acord per demanar la supressió de les patents de les vacunes que protegeixen la fabricació d’aquests elements clau en la lluita contra la Covid-19, mentre que els laboratoris, altres líders d’opinió i determinats governs s’han posicionat en contra d’aquest alliberament de les patents. Com es posen entendre aquestes opinions antagòniques?

 

Per mirar de treure’n l’entrellat, donem un cop d’ull als avantatges d’eliminar les patents. La conseqüència més immediata d’eliminar patents és que qualsevol laboratori mínimament preparat i sempre que estigui degudament homologat podrà fabricar vacunes; les que vulgui. I a conseqüència d’això el nombre de vacunes disponibles en el mercat es multiplicarà de manera molt notable, fet que permetrà que les vacunes arribin a tots els racons del món, què no hi hagi escassesa i què per tant tothom en pugui tenir un accés fàcil.


 

Ara bé, això no vol dir que les vacunes siguin gratuïtes. Els laboratoris que fabriquin lliurement vacunes per haver-se alliberat les patents a tot el món, tindran unes despeses de fabricació què de ben segur hauran de cobrir. Per tant, no existiran les patents, però les vacunes continuaran tenint un cost. Per tant per fer arribar les vacunes a tots els racons del món caldrà que tots els països les puguin comprar. I això ja té poc a veure amb el fet d’alliberar les patents. Què tot els països puguin adquirir vacunes per als seus ciutadans depèn de la capacitat econòmica de cadascun dels països, per tant, tot i què l’eliminació de la propietat intel·lectual de les patents facilita que hi hagi abundància de vacunes al món, no garanteix que tots els ciutadans puguin aconseguir la seva. 

Parem ara una mica d’atenció als laboratoris que fins avui han desenvolupat una vacuna contra la Covid-19. Què passarà si se’ls lleven les patents? D’entrada, aquests dies hem vist que només anunciar-se la possibilitat d’alliberar les patents, les accions d’aquests laboratoris a la borsa s’han enfonsat. Per tant, per la propera pandèmia que la humanitat patirà, quin laboratori del món voldrà arriscar-se a assumir despeses en investigació si en el supòsit que tinguin èxit, els resultats de totes les seves recerques es posaran a disposició de tothom i ni tan sols podran recuperar els diners esmerçats en aquella recerca? 


Alguns governs, com el d’EEUU s’han posat a favor d’aquest alliberament de patents, però d’altres, com és el cas d’Alemanya, han qüestionat aquest plantejament i la UE que en un primer moment va semblar que donava suport a la proposta dels USA, ara sembla que està demanant temps per reflexionar al voltant d’aquest plantejament. El desastre que ha provocat la les borses el mer anunci d’aquesta proposta els ha fet reflexionar.

 

El que no faran aquesta colla de polítics majoritàriament ineptes que tenim repartits per mig món, és renunciar durant un any a les despeses en armament de tots els països i destinar aquests diners a la investigació i fabricació de noves vacunes que puguin arribar a absolutament tots els habitants del planeta. Fer això és demanar massa a aquests incompetents que ens governen no només a l‘Estat espanyol sinó també a Europa.  


A tot això, el govern espanyol s'acaba de gastar 823.000 € en tricornis per a la guàrdia civil, i en plena pandèmia l'exercit espanyol incrementa la seva despesa en u 9%, de manera que l'Estat espanyol es gasta molts més diners en recerca en armaments que no pas en recerca sanitària... però això si, tenim el govern és progressista de la història...