dimecres, 14 de juliol de 2021

La tempesta perfecta

 

Els causants de l’actual situació:
 
Una des-escalada precipitada
Uns ciutadans insolidaris i mancats d’una mínima disciplina  
L’aparició de la variant “delta”
Viatges de fi de curs com si estiguéssim en plena normalitat
Un Sant Joan amb molt poques mesures preventives
Un Procicat  esperpèntic porta Catalunya a situar-se com una de les regions europees més afectades per la Covid-19
Un govern que arriba tard, què no aprèn de cap de les experiències anteriors, i què en l’intent de combatre la pandèmia minimitzant el mal a l’economia, veu com el virus s’expandeix i l’economia va cada dia pitjor i ha d’acabar implantat el toc de queda a 158 municipis catalans.
 
Naturalment, en aquest país, de dimissions zero, malgrat l’estrepitós fracàs col·lectiu.     





A Catalunya estem pitjor què mai, i som una de les regions europees amb més incidència de la Covid-19. Això no passa per casualitat sinó què respon a un seguit de decisions mal preses que ens han portat fins aquests nivells. És l’evidència de la manifesta incompetència del govern català. Del d’abans i del d’ara.

 

Veiem algunes d’aquestes decisions: 

 

Des-escalada precipitada. 

Immediatament què les autoritats sanitàries van veure que la incidència de l’onada anterior disminuïa i es reduïen els contagis es van alliberar una sèrie de restriccions, eliminant el toc de queda, autoritzant concerts multitudinaris, permetent l’obertura de determinats comerços com els restaurants, mascaretes obligatòries només a interiors, etc. I aquests decisions es prenien mentre ja es parlava de l’aparició a casa nostra de la variant “delta” del coronavirus molt més virulenta que l’anterior.


Ciutadans poc solidaris i indisciplinats

Aquest relaxament de les mesures va ser la senyal de partida perquè els ciutadans insolidaris mostressin la seva manca de respecte als seus conciutadans, portant encara més enllà el relaxament propiciat per el govern: els botellots, les festes a les platges, les trobades d’amics en nombres superiors a les 10 persones, el deixar fer de policies municipals i mossos d’esquadra, etc.   

             

La variant “delta”

Aquesta variant del  Coronavirus va anant fent-se camí entre la ciutadania convertint-se en la dominant. És més infecciosa que les variants conegudes fins ara. Es reprodueix amb més facilitat, i s’adhereix intensament als receptors cel·lulars dels pulmons però tot això era sobradament conegut per les nostres autoritats   

 

Viatges de “fi de curs”

Diu molt poc en favor del sistema educatiu català que, ateses les circumstàncies i la presència del virus entre nosaltres, s’hagin permès viatges de fi de curs en moltes de les nostres escoles. En aquest aspecte ha quedat ben evident que els mestres han estat incapaços d’inculcar el més mínim sentit de responsabilitat en bona part del seu alumnat. Potser els alumnes han après molta llengua i moltes matemàtiques però molt poc de sentit de la responsabilitat. 

 

La revetlla de Sant Joan i l’oci nocturn

Les ànsies per recuperar una certa activitat econòmica han dut al govern català a propiciar una revetlla de Sant Joan, amb molt poques restriccions, què s’ha diferenciat ben poc respecte les revetlles en anys de normalitat. Tot plegat només ha servit per contagiar més joves i alentir encara més la recuperació econòmica. El mateix es pot dir de l’oci nocturn al que el govern va accedir degut a les pressions exercides per aquests gremi. Després es va haver de córrer per rectificar el disbarat que s’havia comès.         

       

El Procixat 

Més enllà d’una composició discutible, amb poc pes dels experts sanitaris en el seu si, el Procicat ha volgut prioritzar l’activitat econòmica amb mesures excessivament laxes, i el que ha aconseguit és causar molts més perjudicis a l’economia atès que no ha estat capaç d’aturar la pandèmia en un espai de temps curt. Ha propiciat masses canvis en les mesures, de manera que als ciutadans ens ha estat complicat saber les restriccions concretes d’un dia determinat a conseqüència del gran nombre de modificacions de les mesures preses.

Aquesta experiència de la Covid-19 hauria de servir de cara per replantejar-se el Procicat de dalt a baix, com a mínim pel que fa a les emergències sanitàries futures.


El risc de brot per municipis, avui

El govern

Finalment ens queda el govern català. Què dir? Després d’explicar tot l’anterior en que la responsabilitat del govern era al darrere de les decisions preses, només es pot subrallar que la seva incompetència ha propiciat un greu i important retrocés. Què Catalunya estigui entre les regions d’Europa que pitjor han gestionat la pandèmia no és casualitat. Segurament l’eufòria sorgida d’una campanya de vacunació que havia agafat ritme de creuer aquestes darreres setmanes, els ha portat a creure que això ja estava, i aquesta mena de tranquil·litat derivada del % de persones vacunades ha fet relaxar les mesures, però també relaxar l’actitud dels ciutadans davant del virus. I així ens ha anat.

Revetlla de Sant Joan, concerts, viatges de fi de curs, variant delta, relaxament de govern i ciutadans derivat de l’avanç d’una campanya de vacunació que estava resultant efectiva, han estat els elements bàsics de la tempesta perfecta que ha tingut com a colofó el toc de queda implantat avui mateix a 158 municipis de Catalunya.


A molts ciutadans ens costa entendre perquè fa tan sols algunes setmanes es demanava permís a Madrid (què fou denegat) per retardar les segones dosis i avançar en administrar primeres dosis a una base més àmplia de la població, i en canvi ara es prioritzen les segones dosis. No caldria que algú assumís responsabilitats per tant canvi de criteri? Però tranquils; aquí mai dimiteix ningú        

dissabte, 10 de juliol de 2021

Quan la política mal entesa governa, la ineficiència es fa més i més present

 

Cada vegada que a Catalunya hi han eleccions que comporten un canvi en el color polític del govern, o com és el cas, en un govern de coalició en el que s’intercanvien carteres entre els partits que formen el govern, es produeixen substitucions de persones que afecten com a mínim a direccions generals i càrrecs de confiança. En alguns països com per exemple la veïna França, els càrrecs de direcció general són coberts per funcionaris de carrera de manera què tot i que hi hagi canvi de signe polític en el govern, els directors generals es mantenen en els seus llocs de treball, i per tant els projectes en curs continuen i no hi ha un trencament amb el passat. Els canvis de color polític en la pràctica tenen molt poca incidència en el funcionament del dia a dia de l’administració pública. 
A Catalunya ( i a l’Estat espanyol) ens ho plantegem ben diferent doncs es considera al director general no com a càrrec tècnic, sinó com a càrrec polític i el resultat de tot plegat és què en ocasions és bo que un director general desaparegui d’escena perquè ho estava fent molt malament, però sovint succeeix justament el contrari i desapareixen persones que estaven fent una molt bona tasca perquè no militen en el partit que ha ocupat aquell departament. Aquesta manera de procedir comporta que projectes interessants siguin marginats perquè els substituts no els consideren prioritaris o senzillament perquè no són capaços de tirar-los endavant.  
Si el país va sobrat de gent vàlida, aquesta realitat no és excessivament greu, però si com és el cas, els bons directius escassegen, llavors apareix el problema: un bon professional és substituït per un altre persona que no està a l’alçada. I a Salut, aquesta situació l’estem vivint amb massa freqüència.
En aquestes últimes eleccions, la coalició de govern JuntsxCat-ERC ha aconseguit formar govern, i en els acords subscrits es va decidir intercanviar carteres entre els dos partits. Com a conseqüència, el departament de Salut ha canviat de mans, i aquest fet ha comportat que alguna persona molt vàlida de l’equip anterior hagin quedat fora del departament. És el cas d’un excel·lent professional com el Dr. Marc Ramentol, què havia dut a terme una gran tasca en la direcció general de Professionals primer i en la secretaria general del departament després. Com a director general de Professionals va posar la primera pedra per assegurar que el sistema sanitari públic català pogués disposar, en un futur proper, del nombre de professionals requerits tant en l’àmbit de la infermeria i les seves especialitats com en l’àmbit de les especialitats mèdiques, considerant també l’aparició de noves professions en el sector sanitari. El Dr. Ramentol va portar a més el pes del discurs sanitari del departament de Salut i va contribuir de forma molt directa a mantenir el nivell del departament. Sens dubte va ser una peça clau en l’equip de la consellera Vergés, i a través de la dura realitat que li va tocar viure, va adquirir uns coneixements i una expertesa sobre la pandèmia que pocs tenen avui a Catalunya. 
Índex de risc de brot per
municipi a 19-06-21
Doncs bé, ara el Dr. Ramentol està en el departament de presidència de la Generalitat, com a director general de Coordinació Inter-departamental, assumint funcions de molta responsabilitat, però que podrien ser assumides perfectament per altres perfils de persones. En canvi molt poques persones poden substituir les aportacions què el Dr. Ramentol ha fet i podria continuar fent al departament de Salut. I perquè no hi continua? Doncs perquè milita en un partit que no és el que avui té sota la seva responsabilitat el departament de Salut. És una mostra més de la ceguera què adorna a masses responsables polítics. Quants Marc Ramentol desaprofitats hi ha a la política catalana? Lamentablement masses.  
Aquest malbaratament de coneixements i expertesa un país com Catalunya no se’l pot permetre. No té perdó de Déu què desaprofitem d’aquesta manera als bon professionals basant-nos només en criteris de política de baix nivell. “Per aquest càrrec hi vull a un dels meus” és una frase massa sovintejada per els consellers del govern de la Generalitat. Encara recordo com anys enrere, molts anys enrere, quan la Generalitat va decidir incorporar gerents als hospitals de l’ICS, a l’hora de la seva selecció es va atendre exclusivament a criteris estrictament professionals, de manera que en aquell grup de 9 persones hi havia algú que era proper al PP, algú que era d’Iniciativa per Catalunya, o algú que era simpatitzant del PSC, a banda d’uns quants independents i algun afí a CiU. 
Índex de risc de brot per
 municipi a 10-07-2021
Tot aquell respecte per la professionalitat ha passat a la història de manera que avui, tots els partits, tots sense excepció, recorren al clientelisme polític com a substitut de la professionalitat, i així ens va. Ja no es tracta de trobar la millor persona per assumir determinades responsabilitats sinó que ara les responsabilitats que cal assumir han quedat en un segon pla, i el què compta és anar col·locant als diferents personatges que estan a la llista d’espera dels partits per assolir un càrrec.
I mentre això passa, la pandèmia segueix galopant, amb un departament de Salut desorientat, a la defensiva, mentre professionals experts i experimentats s’ocupen de la coordinació Inter-departamental.         

dijous, 8 de juliol de 2021

El descrèdit del PROCICAT

 

 

Quadre d’honor del dia 8-07-21:

 

Nous contagis                                        8.092              

Risc de rebrot                                        1.556

Velocitat de propagació                     3,35

Positivitat                                                15,57%

Contagis acumulats a Catalunya    755.007

Morts                                                        22.278                                                       

 

 

Els indicadors de la pandèmia de la Covid-19 continuen creixent sense control a Catalunya. Des que el Sars-Cov2 va arribar a casa nostra mai s’havien donat valors com els que estem assolint aquests dies, ni pel que fa al número de contagis, ni a la velocitat de transmissió de la malaltia, ni tan sols a la positivitat de les proves fetes. Estem per tant davant d’una situació què podem considerar límit. I com hi hem arribat?

Doncs hi ha un factor molt evident: la manca de educació sanitària dels ciutadans ha estat sens dubte un element desencadenant de la crua realitat que estem vivint. Això s’ha traduït en una irresponsabilitat absoluta a l’hora de prendre mesures personals de protecció. No només no hem corregut el perill de contraure la malaltia, sinó que a més la nostra despreocupació ha comportat què poguéssim contagiar a altres persones. La manca de solidaritat entre els ciutadans ha estat manifesta, i moltes persones segures del “jo no em contagiaré” han acabat contagiades, i al mateix temps mentre la malaltia no ha produït prou símptomes, i per tant no els ha estat diagnosticada, aquestes persones han continuat contaminant-ne d’altres en una cadena de contagis fins avui interminable. Però no és aquesta la única causa; n’hi ha d’altres.

 

I una d’elles és què tornem a tenir una secretària de Salut Pública superada per la realitat. El dia 28 de Juny, la Dra. Cabezas deia “l'obertura de l'oci nocturn va ser fa una setmana i aquests brots no hi estan relacionats. No volem que s'estigmatitzin els joves. Són brots concrets". Doncs bé, ahir el PROCICAT va decidir tornar a tancar l’oci nocturn. Dir avui una cosa i que vuit dies després passi la contrària només serveix per generar dubtes, desconcert i confusió a la població. 

 

Però més enllà d’aquestes desafortunades declaracions de la Dra. Cabezas, vull centrar les crítiques en aquesta “cosa” anomenada PROCICAT. Què és el PROCICAT? El PROCICAT és el “Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya” ubicat dins del departament d’Interior què abasta diferents temes i entre ells, el de les malalties emergents. Té per objectiu fer front a malalties transmissibles emergents donant suport a Salut Pública per contenir la propagació de la malaltia, actuant per mantenir els serveis bàsics i imprescindibles per al funcionament de la societat i establint la coordinació entre tots els organismes implicats en la resposta. Aquest Pla té un comitè de direcció format per els titulars dels departaments d’Interior i Salut, i entre d’altres àrees, un Consell Assessor format per “ciento y la madre”, dels quals només 5 o 6 són representants del departament de Salut i un Comitè Tècnic format per un mínim de 9 persones, dels quals 3 tenen relació amb el departament de Salut. Amb aquesta composició, a l’hora de prendre mesures en relació a la Covid-19, alguna cosa podria haver sortit bé? 

 

El Procicat
El PROCICAT ens ha fet anar de corcoll: ara tanquem això, ara obrim, ara tornem a tancar, amb una important manca de criteri què ha contribuït, entre altres coses, a crear una sensació de desconcert a la ciutadania, generant falses expectatives sobre el futur immediat de la pandèmia i ja no hi havia massa perill perquè una part (petita) de la població ja estava vacunada. Ha generat confusió canviant de forma molt sovintejada les restriccions, i ha cedit, lamentablement, a les pressions de lobbys, grups de poder i associacions de caràcter empresarial.

 

Cinc onades en les que el PROCICAT ha tingut un trist protagonisme. I és que les qüestions què afecten a la salut pública no poden deixar-se en mans de persones què no tenen coneixements específics en matèria de salut, supeditant criteris de caràcter econòmic o d’oportunitat política a criteris sanitaris, i quan no, a criteris què responen a interessos gremials o corporativistes. Per això les seves decisions han estat fortament criticades per el món sanitari i per experts en matèria de salut pública. Faria bé el nou conseller de Salut en intentar reconduir aquest ens, cap a un servei més professional, més tècnic, més al servei de la salut pública, i molt més encertat en les seves decisions.


Independentment de tot això, el virus continua la seva escalada en aquesta cinquena onada, que ara per ara sembla imparable malgrat les vacunes. Avui hem batut tots els rècords d'indicadors negatius des què va començar la pandèmia tot i que ara, al departament de Salut hi manen els que en teoria en saben... Si amb les xifres actuals, continués al front del departament de Salut l'equip anterior de la consellera Alba Vergés, que estaríem dient tots plegats?      


          

dissabte, 3 de juliol de 2021

Ciutadans i autoritats sanitàries del país, som els culpables





Es dirà que els ciutadans en general hem estat poc responsables davant la Covid i no els faltarà raó als que així ho afirmin. Una berbena de St. Joan en la pràctica sense restriccions, amb les platges plenes a vessar com si tal cosa, les discoteques a tot gas, els “botellots” i festes il·legals com a forma d’esbarjo generalitzat, una baixada de la guàrdia precipitada i un relaxament temerari de les restriccions i mesures de seguretat estan a la base d’un nou i perillós repunt de la Covid.
I és què no n’aprendrem mai. A cada baixada de la guàrdia li ha correspost un increment de contagis, i això ho hem vist una vegada i un altre durant aquest darrer any i mig en el què el virus porta instal·lat a casa nostra. Tanmateix les experiències anteriors no ens serveixen de res i ja estem davant de la cinquena onada de la Covid.

Risc de rebrot per municipi a 28-06-21
No és que l’home s’entrebanqui dues vegades en la mateixa pedra, és que nosaltres ja ens hi hem entrebancat cinc vegades. Ciutadans i autoritats sanitàries independentment del seu color polític, hem demostrat sobradament la nostra incompetència generalitzada. Sembla mentida que entre uns i altres siguem incapaços d’actuar amb consciència davant del risc que comporta conviure amb el virus. 
Les pressions d’interessos particulars d’alguns lobbys econòmics com els de l’oci nocturn, la restauració o els del sector turístic entre molts altres, han portat a les autoritats sanitàries a relaxar unes mesures que mentre es van mantenir van permetre reduir considerablement els efectes de la Covid, però què malgrat totes les proclames d’aquestes empreses dient que els seus establiments “eren segurs”, tot plegat ha significat un increment preocupant dels contagis. 
Per la seva banda els ciutadans tampoc hem sabut estar a l’alçada i tan bon punt s’han relaxat les mesures, tots hem contribuït a l’expansió del virus.
És difícil entendre perquè algunes escoles han permès als ses alumnes sortir de viatge de fi de curs. Aquest és el professorat que tenim a les nostres escoles, incapaç de fer entendre als alumnes la perillositat del moment què estem vivint?. I els pares que han acceptat què els seus fills se’n vagin de viatge amb la què està caient? La veritat és que costa d’entendre tot plegat.
Mentre tot això passa, hem vist com aquests tres darrers dies els nous contagis superaven les 15.000 persones i com la velocitat de propagació era superior a 2, fet que implica que cada persona que ha contret la malaltia en contagiï altres dues. El departament de Salut relaciona aquest brutal increment de nous contagis amb la presència de la variant delta del virus que sembla molt més contagiosa que altres mutacions i que afecta sobretot a la població més jove atès que la majoria d’ells encara no estan vacunats ni tan sols amb la primera dosi. Però sigui com sigui, la manca d’una actuació assenyada per part de l’administració sanitària és una evidència. En l’anterior govern, i en aquest, i això s’ha de dir. 

Risc de rebrot per municipi a 3-07-21
La permissivitat que hi ha hagut per la berbena de Sant Joan l’estem pagant molt cara. Els que van sortir de festa i també els que ens vàrem quedar a casa. I és que en aquestes qüestions de salut pública paguen justos per pecadors. Per això  cal exigir fermesa al nou conseller de Salut. Una fermesa què tenia en l’etapa anterior quan actuava com a  secretari de Salut  Pública, però que sembla que ha perdut ara exercint com a conseller. Tant fortes són les pressions dels diferents lobbys que aconsegueixen canviar l’actitud de persones sensates? 
No estaria de més que des d’ensenyament es revisés com ha anat això dels viatges de fi de curs que han causat una forta propagació de la malaltia. I no estaria tampoc de més, què el “Procicat” es replantegés qui l’ha d’integrar i quina formació han de tenir les persones que l’integren. Ha quedat sobradament demostrat que el Procicat actual no és precisament un organisme del que els ciutadans ens en puguem fiar.      
Cal mantenir-nos en alerta màxima i no baixar la guàrdia, cal seguir amb les mascaretes i altres mesures de protecció, diguin el què diguin les autoritats polítiques i sanitàries, diguin el què diguin els savis del “Procicat” i diguin el què diguin els grups econòmics interessats només a “fer caixa”... encara què aquesta sigui de fusta. Fins que més del 70% de la població no hagi rebut la pauta complerta de la vacuna, hem de mantenir-nos en situació de màxima alerta, ens hi va la salut.   

diumenge, 20 de juny de 2021

L’Hospital de Bellvitge estén l’aplicació dels protocols ERAS, que milloren el preoperatori i la recuperació dels pacients després de la cirurgia


És una col·laboració de José Jerez, infermer de Pràctica Avançada i coordinador del protocol ERAS a l’Hospital Universitari de Bellvitge



El protocol de Recuperació Millorada després de la Cirurgia, ERAS en les seves sigles angleses, inclou tot un seguit d’estratègies i mesures innovadores, avalades per l’evidència clínica i que s’apliquen des del preoperatori fins al postoperatori, amb l’objectiu de reduir l’estrès del pacient, les complicacions que poden sorgir durant l’ingrés i afavorir la seva recuperació funcional, i com a conseqüència el temps d’ingrés al centre.


Els protocols ERAS, que van néixer als anys 90 al nord d’Europa, es van començar a aplicar l’any 2018 al Servei de Cirurgia Colorectal de l’HUB. Des de llavors està en continua expansió al centre. Altres quatre serveis més ja han incorporat plenament el protocol ERAS a les seves intervencions quirúrgiques: Cirurgia Plàstica, Urologia, Cirurgia Toràcica i la implantació de pròtesis de genoll i maluc que duu a terme el Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia. Això ha propiciat que més de 1.500 pacients hagin estat donats d’alta a l’Hospital de Bellvitge amb l’aplicació d’aquests protocols. Fins a 6 processos quirúrgics més estan en procés per assolir la implantació completa de l’ERAS en els propers mesos: cirurgia pancreàtica; angiologia i cirurgia vascular; cirurgia cardíaca; cirurgia de raquis; cirurgia maxil·lofacial i cirurgia de cap i coll.

 

Gràcies a la millora global del procés operatori, es redueix l’estada mitjana dels pacients de forma significativa, però sense un augment de les visites a Urgències ni dels reingressos posteriors. D’aquesta manera, i amb nivells de satisfacció molt elevats, els pacients d’urologia han reduït un 64% els dies d’ingrés postoperatori; el de cirurgia colorectal un 50%; els de pròtesi de maluc un 42% i els de cirurgia plàstica un 24%.


El protocoll ERAS s’inicia un mes abans de la data prevista per la intervenció amb el programa de prehabilitació, que té com a objectiu aconseguir el millor estat funcional del pacient des d’un punt de vista físic, cognitiu i nutricional. Mitjançant una primera consulta, les infermeres coordinadores porten a terme un cribratge dels pacients per detectar qualsevol risc en els tres àmbits esmentats. Si tot és normal, el pacient rep de manera verbal i amb material imprès i audiovisual les pautes a seguir per arribar en el millor estat possible al dia de la intervenció. S’engega aleshores un sistema de control continu, ja que el pacient té des del primer dia el telèfon directe de la seva infermera.  


El desenvolupament dels protocols ERAS continua durant la intervenció i el postoperatori amb una sèrie de mesures avalades clínicament i en alguns casos molt innovadores, com ara el fet de trencar les hores de dejú prèvies a l’operació amb begudes amb maltodextrines al 12,5% o aconseguir que el pacient surti del llit i comenci la ingesta de líquids o aliments el mateix dia de la intervenció. El pacient ingressa optimitzat i amb uns ‘deures’ que sap que haurà de fer durant tot el procés. D’aquesta forma tenim un pacient més independent i més satisfet perquè es recupera molt millor.


El programa ha pres encara més rellevància amb la pandèmia, ja que en reduir les complicacions postquirúgiques s’afavoreix la recuperació del pacient i es redueix la seva estada a l’hospital. La Covid-19 ens ha ajudat a ser més eficients i creatius. Hem hagut d’adaptar les consultes de prehabilitació infermera de forma telemàtica i hem ajustat els instruments que utilitzem per mesurar i cribar per tal que siguin igualment validables des de la distància (visita telefònica o videotrucada). Els resultats obtinguts ens indiquen que poden ser igualment útils que els presencials: els pacients han pogut acomplir els seus objectius de recuperació satisfactòriament. També, de forma conseqüent, els objectius d’estada mitjana i de gestió a l’hospital.

Els protocols ERAS s’autoavaluen contínuament a l’Hospital de Bellvitge mitjançant la metodologia PDCA (Plan, Do, Check, Act) i basant-se en els indicadors proposats per l’ERAS Society i el grup GERM (Grupo Español de Rehabilitación Multimodal). Sota la Direcció d’Avaluació i Processos del Centre es fusionen amb la metodologia Lean reduint o eliminant aquelles accions que no aporten valor al procés.

 

L’aplicació dels protocols ERAS a l’Hospital de Bellvitge és fruit del treball multidisciplinari de cirurgians de diferents especialitats, professionals d’infermeria, d’anestesiologia, endocrinologia, nutrició i dietètica, rehabilitació i farmàcia.

dimarts, 15 de juny de 2021

Xavier Trias torna a l’ICS !


Roda el món i trona al Born, diu la dita, fent referència a aquelles persones què seguint les seves inquietuds per conèixer coses noves, una vegada acabat el seu periple de descobertes, acaben tornant a casa, amb els seus. I això és el que ha fet Xavier Trias.
Trias va començar com metge adjunt a l’Hospital infantil del Vall d’Hebron. Allà ja va començar a mostrar les seves inquietuds en la busca de millores col·lectives, i per això es va presentar a les eleccions al comitè d’empresa, en les llistes de CCOO com a independent. En aquelles èpoques, Vall d’Hebron estava sotmès a la disciplina del INSALUD, i Xavier Trias havia patit en primera persona les conseqüències d’una forma de manar autoritària i sense visió de futur. Només importava l’avui, i aquest avui estava sotmès a decisions sovint arbitràries. Va ser el començament d’una brillant carrera política que l’ha portat a ocupar molts llocs de responsabilitat, primer a l’ICS on va ser cap del servei d’Hospitals, i després va ser nomenat director general d’Ordenació i Planificació Sanitàries. Posteriorment va tornar a l’ICS ara com a director general de la Institució i uns anys més tard va ser nomenat conseller de Salut. El seu pas per el departament de Salut va ser decisiu per a la sanitat catalana. De entre les seves aportacions destaca la creació de la xarxa hospitalària  pública de Catalunya, que llavors s'anomenava XHUP, i què va permetre constituir una xarxa assistencial a Catalunya formada per hospitals de titularitat pública i privada sense ànim de lucre, de manera que qualsevol ciutadà del país disposava d'un centre hospitalari a mitja hora de distància del seu domicili, com a màxim. També cal esmentar entre les seves aportacions la creació de l'ICS, entitat que ara passa a presidir per designis del destí. Ell el va crear a l'any 1983 i 38 anys després el presideix.   
El seu bon fer i el seu tarannà dialogant no van passar desapercebuts per Jordi Pujol,  aleshores president de la Generalitat, què el va nomenar conseller de Presidència. En aquell moment el sector sanitari es va sentir una mica orfe per la marxa d’una persona com Xavier Trias que era tot un referent en la sanitat catalana. Posteriorment, Xavier Trias va ser el cap de la minoria catalana al Congrés dels Diputats. En acabar aquest període a Madrid, Trias va preparar el salt a l’Ajuntament de Barcelona, on al segon intent va aconseguir guanyar les eleccions a l’alcaldia del Cap i Casal. Quatre anys més tard, i gràcies al joc brut de les clavegueres de l’Estat, Trias va perdre les eleccions davant d’una Ada Colau que va utilitzar, en benefici propi, la difamació per erosionar la personalitat i la qualitat humana de Xavier Trias. Això va significar, d’alguna manera, el seu adéu al món de la política.
Ara, el nou conseller de Salut ha estat molt encertat proposant-li a Xavier Trias que acceptés la presidència de l’ICS. Què una personalitat com Xavier Trias hagi acceptat aquesta responsabilitat és molt positiu per la institució atès que ningú té un bagatge com el d’en Trias, ni un coneixement del sistema com el que ell té i sobretot una visió de què ha ser i com ha de ser l’Institut Català de la Salut al que ha vist néixer i evolucionar.
El seu nomenament es tot un encert què de ben segur serà molt ben rebut per tot el personal de l’Institut Català de la Salut. També serà ben vist per tot el sector sanitari atès que Xavier Trias és una persona molt estimada per tothom, atès que el seu pas pel departament de Salut va deixar una petja inesborrable. 
Recordem que des de fa dues legislatures la presidència de l’ICS havia estat exercida en  paral·lel per la persona que ocupava la direcció del CatSalut. Amb aquest nomenament es torna a l’esquema anterior segons el qual aquests dos càrrecs són independents, i per tant els ocupen persones diferents. 
El Consell d’Administració de l’ICS està format per un president i 22 vocals i és el responsable de portar a terme la planificació estratègica de l’ICS, de dirigir-ne les actuacions i d’exercir el control superior de la seva gestió.
Malgrat que els nomenaments mai agraden a tothom, un dels col·lectius que valorarà més positivament el nomenament de Xavier Trias serà sens dubte el dels professionals de la Institució, atès l’extraordinari record que el seu pas pel departament de Salut va deixar. És tot un privilegi que l’ICS pugui tenir a la seva presidència a una persona com Xavier Tries amb la seva experiència, la seva visió del sistema sanitari, el seu carisma i la seva bonhomia. 
Aquest càrrec no és un càrrec retribuït. Un acord de govern del Consell Executiu de la Generalitat del 2015 prohibeix qualsevol retribució als membres d’òrgans de govern del sector públic. Per tant Xavier Trias ha acceptat d’una manera del tot altruista posar tot el seu coneixement i tot el seu bagatge polític a disposició dels ciutadans. Només podem agrair-li la seva disposició incondicional i felicitar al conseller Argimon pel seu encert al prendre aquesta decisió.
Tant de bo estigui tan encertat en la resta de nomenaments pendents.   

diumenge, 6 de juny de 2021

La Covid-19 en franca millora

La situació de la pandèmia a Catalunya presenta, aquestes últimes setmanes, una franca millora. És el resultat de tenir a més de 3 milions de persones vacunades al menys amb una dosi. Tanmateix s'ha instal·lat en la ciutadania una sensació d'optimisme què pot ser perjudicial. Per tant els comportaments que tendeixen a baixar la guàrdia són si més no preocupants, i tots hauríem de ser conscients què la batalla contra el virus i les seves variants continua, i que el perill encara és latent.

Risc de rebrot municipal a 6-06-21

Risc de rebrot municipal a 27-04-21






                                                                                                                            






Aquests dos gràfics mostren d'una manera molt clara les millores produïdes i si ho comparem amb altres situacions viscudes amb anterioritat en les diferents onades de la pandèmia, la única diferència entre abans i ara no està en les mesures preses per l'administració ni en l'actitud dels ciutadans davant la pandèmia, sinó en l'administració de les vacunes a un nombre suficient de ciutadans. Aquesta ha estat la clau de volta que ho ha fet canviar tot. Per tant, és evident que la campanya de vacunació de la població ha de continuar fins a l'ultim racó del país. Veient els resultats tan bons de la campanya de vacunació, deixo penjada una reflexió: estem segurs què no caldria sancionar d'alguna manera als que es neguen a ser vacunats sense una raó prou sòlida que ho justifiqui?

El virus continua molt present a l'entorn metropolità de Barcelona i en alguns municipis del Solsonès, del Bages del Ripollès o de Tortosa entre d'altres. Per tant cal no baixar la guàrdia i tenir en compte que tot i què les vacunes han significat un abans i un després, aquestes són efectives en un 97% dels cassos si s'ha rebut la segona dosi. Per tant tot i la bona tendència, cal mantenir la vigilància i extremar les mesures sde seguretat. Entre tots ens en sortirem, però hem de ser seriosos.     

Entre un gràfic i l'altre, aquesta ha estat l'evolució:




Index de risc de rebrot municipal a 1-05-21

Index de risc de rebrot municipal a 8-05-21

Index de risc de rebrot municipal a 15-05-21


Index de risc de rebrot municipal a 21-05-21


Index de risc de rebrot municipal a 28-05-21


Index de risc de rebrot municipal a 3-06-21


Index de risc de rebrot municipal a 6-06-21