La Sanitat catalana ha perdut un dels seus referents

Persones que hagin tingut tanta incidència en la configuració de la xarxa sanitària publica de Catalunya com ho ha fet Esperança Martí Salís, poden comptar-se amb els dits de la ma. Esperança Martí, una dona de caràcter, i líder natural, ha traspassat als 87 anys, després de més de 50 anys dedicats a la Fundació Puigverd, en la que ha estat assessora primer, directora general durant molts anys, presidenta de la Fundació fins l’any 2019 i presidenta honorària fins avui. També ha estat fundadora i presidenta de la Unió Catalana d’Hospitals durant més de 30 anys, a més d’altres ocupacions com per exemple haver format part del patronat de de la Fundació de l’Hospital de l’Esperit Sant. 

    

Esperança Martí va ser capaç d’estructurar la Fundació Puigverd i conduir-la, pel que fa a les vessants assistencial, organitzativa i econòmica, cap a l’excel·lència basant-se en un model de gestió modern reconegut per tothom com un model d’èxit. Hi deu haver pocs hospitals monogràfics tan altament especialitzats que sense subvencions de cap mena hagin mantingut en el temps, un equilibri econòmic i financer com ho ha aconseguit la Fundació Puigvert de la ma d’Esperança Martí. Una entitat amb vocació de servei públic pionera en assistència, formació i recerca. 

El mestratge d’Esperança Martí en el sector sanitari català ha estat molt important amb un estil basat en el treball constant i la innovació permanent. 

La força d’Esperança Martí anava més enllà de la seva responsabilitat a la Fundació Puigverd. Va ser des de la presidència de l’associació patronal “Unió Catalano-Balear d’Hospitals” de la que en va ser fundadora, on va lluitar per consolidar una xarxa sanitària d’utilització publica i des d’on va liderar tot un seguit de propostes de millora del sistema sanitari públic català. Entre elles, cal esmentar la materialització d’una idea que ella perseguia des de feia temps, com era el poder comparar els hospitals en funció de la feina que feien, tenint un paper clau en la creació de les UBA (unitats bàsiques assistencials). Mitjançant aquesta eina, i més enllà de servir durant uns anys com a unitat de pagament de l’activitat assistencial duta a terme pels centres sanitaris, va poder demostrar la seva tesi que assegurava que els hospitals de la xarxa pública, de titularitat privada, eren molt més eficients que els hospitals de titularitat pública i particularment els de l’ICS. Posteriorment també va tenir un paper destacat en la definició del sistema de pagament actual de l’activitat que fan els hospitals.  

 

També cal recordar com aportació valuosa, la seva participació en la definició del Pla de Reconversió Hospitalària, conegut com PRH, i que va permetre entre altres coses determinar la dotació del personal d’infermeria que es precisava per determinades unitats hospitalàries, com les plantes d’hospitalització, les urgències o les UCI, contribuint a estabilitzar les plantilles dels hospitals. També va tenir un paper rellevant en l’elaboració de les primeres normes d’acreditació dels hospitals de la xarxa pública de Catalunya, o en la contractació de serveis per part de l’administració sanitària.      

 

Anys més tard, Esperança Martí va poder fer realitat un altre de les seves propostes, com va ser la creació de la Central de Balanços, ubicada al Servei Català de la Salut, i en la que cada hospital aportava a més de la seva activitat assistencial, informació sobre la seva salut econòmica i financera. Això permetia identificar no només el cost de l’activitat duta a terme sinó també preveure situacions de risc per la viabilitat econòmica dels hospitals de la xarxa publica.

 

Tanmateix, una de les facetes més significatives d’Esperança Martí, era la seva influència en la promulgació de normatives en matèria sanitària. No hi havia conseller de Salut, que no parles prèviament amb Esperança Martí abans de publicar una normativa que afectés al funcionament del sistema sanitari. La seva influència i la seva força, arribaven fins i tot al Palau de la Generalitat. Alguns fins i tot diuen que va jugar un paper clau en la substitució d’algun  conseller de Salut. Sigui com sigui, tot un personatge que va treballar de valent per la millora del sistema sanitari i per la viabilitat de la Fundació Puigverd. 

Esperança Martí, lluitadora incansable per la millora del sistema sanitari públic, era una dona de caràcter fort, convençuda de la necessitat de consolidar la XHUP que ella va ajudar molt directament a estructurar. La Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública de Catalunya, antecessora de l’actual SISCAT, no hauria estat el mateix sense la participació d’Esperança Martí en la seva concepció. 

 

El sistema sanitari públic de Catalunya, ha perdut un dels seus grans referents. Descansi en pau.