dijous, 30 de gener del 2020

A la tardor, Barcelona acollirà el 44 Congrés Mundial d’Hospitals (i II)


El programa del Congrés que està preparant la Unió Catalana d’Hospitals es focalitza en posar en valor les paraules: coneixement, professionals, persones, aprenentatge, compartir, experiència, millorar, mesurar, valor, treball en xarxa, innovació... totes elles necessàries per adequar el sector sanitari a les noves realitats. La tecnologia, el coneixement i l’humanisme al servei de les persones. El programa del congrés recull tots aquests continguts i els aborda des del punt de vista de diferents experts en cada un dels temes. Tot això es compartirà entre tots els assistents al congrés a més de les aportacions via presentacions o pòsters de tots aquells que creguin que tenen coses interessants a dir sobre algun dels tres eixos sobre els que pivotarà el congrés.


En comparació amb congressos anteriors, el nombre de presentacions d’arreu del món que estan arribant per a la seva avaluació per part de la comitè científic, al congrés de Barcelona supera amb escreix el d’altres congressos.
Segur que Barcelona, per la seva experiència en aquesta mena d’esdeveniments, estarà a l’alçada d’un congrés que ha aixecat grans expectatives a nivell internacional. També la Unió Catalana d’Hospitals, amb 45 anys de trajectòria participant en la configuració del sistema sanitari català, aportarà la seva experiència i el seu saber fer, per preparar un congrés que respongui a les expectatives i estigui a l’alçada que un esdeveniment d’aquest nivell requereix. En edicions anteriors l’assistència al congrés s’ha situat al voltant de les 1200 persones 




(...Continua de l’entrada anterior)

El primer tema que el programa inclou és “Directrius de Transformació en els àmbits digital i tecnològic” i dintre d’aquest títol hi haurà cabuda per qüestions com la Intel·ligència artificial prestant també atenció als seus aspectes ètics, el Big Data, analitzant com la transformació digital i els potents computadors existents avui dia poden aportar millores per a la salut dels pacients, les tecnologies digitals avaluant experiències com l’eHealth o el thealth o internet de les coses, o la influència dels GAFA en la innovació dels serveis de salut i que aporten.

El segon tema es centrarà en les “Directrius de transformació del Valor” i dins d’ell es tractaran temes com la flexibilitat d’adaptació de les organitzacions per incorporar la innovació, els resultats en salut dels pacients com a directriu per millorar el sistema sanitari, com assegurar la sostenibilitat del sistema de salut, incorporant la recerca i la innovació, o de quina manera es poden fer els hospitals i el sistema sanitari més fluids, accessibles, amigables, globals o oberts.

El tercer tema previst en el programa fa referència a les persones com a objectiu bàsic de les transformacions del sistema sanitari. Dintre d’aquest apartat hi haurà qüestions relatives a com posar als ciutadans al centre del sistema sanitari, una atenció humanista, o la força dels professionals sanitaris per promoure transformacions. També hi haurà una consideració sobre la bona governança, de manera que aquesta es desplaci des de la gestió convencional a un lideratge ètic, que permeti retenir el talent o modificar rols de determinats professionals.  

El programa inclou 5 sessions plenàries al llarg dels 4 dies de congrés i tot un conjunt de sessions paral·leles algunes de les quals encara s’estan definint. Pel que fa a les sessions plenàries, el contingut serà aquest
Dimarts 3 de novembre, primera sessió plenària: Serveis de salut i social per a la població
Dimarts 3 de novembre, segona sessió plenària: Quantes proposicions de valor hi ha darrere de les transformacions dels serveis de salut i social
Dimecres 4 de novembre, tercera sessió plenària: Paper dels professionals en la transformació del sistema sanitari, liderada per equips multidisciplinaris. Un reconeixement a la infermeria.
Dimecres 4 de novembre, quarta sessió plenària: Transformant els serveis de salut i social per millorar l’atenció a les persones per tot el món
Dijous 5 de novembre, cinquena i última sessió plenària: Quines directrius cal per transformar? Explorant l’impacte de transformacions en altres sectors d’activitat sobre el canvi en els sistemes sanitaris.

Aprofitant la celebració del Congrés, i per tant quan una gran majoria dels seus membres hi són presents, IHF també celebra la seva assemblea anual, i atorga un conjunt de premis a iniciatives innovadores i que aporten valor al funcionament dels serveis de salut. En alguna ocasió, hospitals catalans han obtingut algun d’aquests guardons com és el cas de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues que ara fa dos anys en el congrés de Brisbane va ser guardonat per un treball basat en un algoritme que permetia preveure amb anticipació, possibles col·lapses en els serveis d’urgències. 

Tot i que a finals d'aquest mes de gener es tanca el període de recepció dels resums dels treballs o dels pòsters que es vulguin presentar al congrés, i sobre els que el comitè científic decidirà la seva acceptació, es previsible que el termini s’allargui alguns dies més atès el volum de comunicacions que està arribant a l’organització del congrés, molt superior al de altres congressos. Una prova més de les expectatives que aquest 44 Congrés Mundial d’Hospitals que es celebrarà a Barcelona ha generat.    

El programa del Congrés es complementarà amb un seguit d’actes de caire cultural, social i lúdic, amb visites a diferents hospitals de l’entorn de la ciutat de Barcelona. Cal destacar entre altres activitats un concert al Palau de la Música, una recaptació que anirà destinada a la propera Marató de TV3, i d’altres iniciatives com les de de la Fundació del CF Barcelona, amb qüestions relacionades amb el món de l’esport i la salut. Un fet que de ben segur agrairan molts dels assistents al congrés, és que no hi haurà sopar de gala! Encara hi ha temps per inscriure's a preus ordinaris fins el 31 de juliol; a partir d'aquesta data el preu s'encareix.   



dimarts, 28 de gener del 2020

A la tardor, Barcelona acollirà el 44 Congrés Mundial d’Hospitals (I)


Que aquest congrés es desenvolupi a Barcelona ha aixecat molta expectació arreu, fet que fa preveure un èxit d’assistència amb representants dels 5 continents; per això UCH com a entitat organitzadora del congrés vol preparar un esdeveniment que respongui a les expectatives que s’han generat. 
El congrés ha de servir per generar coneixement i per posar en valor el sistema sanitari públic català: en xarxa i centrat en la persona. Sens dubte serà un esdeveniment molt important per a tot el sector, i també per el país, i per això caldrà maximitzar totes les oportunitats que organitzar aquest congrés ens brinda.


UCH es proposa aprofitar el congrés per generar coneixement i parlar de la necessària transformació del sistema de salut per fer front a les noves realitats, i tot això centrat en tres eixos conductors: com mesurem els resultats i el valor del que fem, les persones situades al centre dels canvis del sistema sanitari, i la transformació tecnològica i digital. El contingut tècnic del congrés es veurà complementat amb una agenda de caire cultural   




Roser Fernández és la directora general d'UCH
La Federació Internacional d’Hospitals (IHF) és una associació que acull entitats sanitàries de tot el món amb l’objectiu d’analitzar problemes comuns i aportar solucions. Una de les seves activitats més destacades és el Congrés Mundial d’Hospitals on es reuneixen els directius hospitalaris, les administracions públiques, i les organitzacions sanitàries i proveïdors dels serveis de salut, amb l’objectiu de discutir les directrius que condicionaran les polítiques sanitàries dels països, la gestió dels dispositius sanitaris, les tendències dels sistemes de salut o els problemes derivats del finançament dels serveis sanitaris. Aquest intercanvi multi-disciplinar és molt útil atès que promou el coneixement de les millors pràctiques en la prestació dels serveis de salut i també fomenta l’aprenentatge entre els diferents actors que hi participen.

El congrés de la IHF tenia un caràcter biennal fins a l’any 2015 quan es va celebrar a Chicago. A partir d’aquell any el congrés va esdevenir anual i s’ha celebrat a Durban al 2016, Taipei al 2017, Brisbane al 2018, Masqat a l’any passat i aquest any 2020 es celebrarà a Barcelona. L’organització del congrés es delega per part IHF en el soci local del país que ha aconseguit la nominació per organitzar-lo. UCH va esdevenir “full member” d’IHF a l’any 2016 i al 2017 en la reunió de Brisbane va aconseguir la nominació per organitzar a Barcelona el congrés de l’any 2020. La última vegada que el congrés s’havia celebrat a Europa va ser a l’any 2013 i va tenir lloc a Oslo. 

Organitzar un congrés d’aquesta envergadura comporta molta responsabilitat. Per això la direcció d’UCH encapçalada per la seva directora general Roser Fernández està treballant intensament en la preparació del congrés, procurant lligar tots els detalls i mirant d’oferir un programa atractiu tant des de la vessant tècnica i professional com des d’un punt de vista més lúdic i cultural. Aconseguir que tot estigui a punt i pugui satisfer les expectatives creades requereix que, a banda d’un comitè organitzador potent que presideix Enric Mangas com a president d’UCH i que compta, entre d’altres, amb la presència de la pròpia Roser Fernández i de la Dra. Anna Riera responsable dels assumptes internacionals d’UCH, hi hagi un comitè científic integrat per persones de reconegut prestigi a nivell internacional. Aquest comitè científic està presidit per el Dr. Antoni Trilla, degà de la Facultat de Medicina de la UB i cap de servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic i entre altres destacats membres cal esmentar també al Dr. Josep Tabernero director del VHIO i cap del servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Vall d’Hebron.  

La Dra. Anna Riera té la responsabilitat d'organitzar
 un congrés el màxim d'atractiu per no decebre
 les expectatives que s'han generat
Tot i la importància d’aquests comitès, l’organització d’un esdeveniment d’aquesta envergadura requereix la dedicació d’algú capaç de coordinar tots els aspectes que un congrés d’aquesta importància implica, que tingui tota la informació al seu abast, que disposi de contactes a nivell internacional i sobretot que hi dediqui les 24 hores del dia. En aquest cas UCH ha encarregat aquesta tasca a la Dra. Anna Riera que l’ha assumit a plena dedicació. 

El congrés es celebrarà del 2 al 5 de novembre al Palau de Congressos de Catalunya sota el lema: “People on board: Transforming Healthcare” 

(Continuarà...)

diumenge, 26 de gener del 2020

La sanitat en xarxa un model de futur?



Un sistema sanitari en xarxa, amb el suport de les noves tecnologies pot ajudar a compensar la manca de professionals als hospitals comarcals més allunyats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, tot i que comença a haver-hi problemes també en alguns hospitals de la conurbació de la capital catalana.
Les dificultats per aconseguir professionals de determinades especialitats estan arribant a nivell preocupants. Sous per sobre del conveni i altres condicions laborals si més no curioses, per intentar retenir el talent o per aconseguir prendre-li a l’hospital veí. Sembla que tot s'hi val a l'hora de contractar un especialista.





Estem davant d’una situació que requereix la intervenció urgent de l’administració sanitària per posar una mica de seny i d’ordre davant de tot el que està passant. No es tracta tant d’una manca de metges en general, sinó d’una manca de metges de determinades especialitats en els hospitals allunyats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, fet que comporta una pèrdua de la qualitat assistencial del conjunt del sistema sanitari, i obliga als malalts a desplaçaments que no s’haurien de produir.    

El problema no ve d’ara, sinó que ja fa anys que s’arrastra. A La Seu d’Urgell, per exemple, fa anys, hi havia dificultats per garantir la cobertura de pediatria i toco-ginecologia, o per ser més concret, en la meva etapa de gerent de l’Hospital de Berga, recordo el problema que ens van generar els hospitals de Mataró i del Parc Taulí quan tots dos ens varen prendre dos magnífics professionals. I espavila’t com puguis.

Allò que fa anys començava a ser un problema avui ja està generalitzat i la manca de professionals d’algunes especialitats afecta no només als hospitals comarcals allunyats sinó que també comença a notar-se en alguns hospitals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Avui en dia, masses hospitals es dediquen a intentar contractar especialistes allà on n’hi hagi, independentment del mal que puguin fer a les institucions on quests estiguin treballant. El problema és greu.  

És cert que el departament de Salut ha creat recentment una direcció general, la de Professionals de la Salut, que està treballant també en aquest àmbit, però independentment de les solucions a llarg termini, calen actuacions a curt que acabin amb aquestes pràctiques que jo entenc poc ètiques. Quan la consellera Vergés diu que estan treballant per que això d’aquí a 20 anys no passi, vol dir que el problema real no l’han entès del tot.  

Segur que trobar solucions no és fàcil, perquè els professionals el que volen és la companyia d’altres companys amb els que poder compartir els problemes professionals que el dia a dia els presenta. Volen també estar professionalment a prop de patologies i cassos complicats perquè això els ajuda a millorar professionalment, i sens dubte també  volen participar en projectes de recerca i investigació, fet força complicat, si no impossible, en aquests hospitals comarcals. Caldria crear els estímuls i les condicions perquè els professionals acceptessin quedar-se en els hospitals comarcals però això és una tasca certament complicada sinó impossible.    

Per pal·liar la situació, i davant de la manca de solucions per part de l’administració sanitària, els hospitals han anat posant-hi imaginació. Primer es van contractar metges polonesos, amb una bona formació però amb enormes dificultats idiomàtiques a l’hora de relacionar-se amb bels malalts. En aquest sentit la contractació de metges sud-americans sempre ha estat sobre la taula. Argentins, uruguaians, colombians, peruans, veneçolans, equatorians i d’altres nacionalitats han acceptat venir a treballar a Catalunya, però tot i que a nivell de l’idioma la situació era millor que amb els metges vinguts de Polònia, han aparegut noves dificultats relacionades amb l’homologació dels títols de metge, i sobretot amb el d’especialista

Per acabar-ho d’adobar, val a dir que quan algun hospital comarcal ha aconseguit homologar títol i especialitat a algun metge estranger, llavors algun d’aquests caps de personal “espavilats” dels hospitals de l’Àrea Metropolitana els hi ha pres, a través d’una millor oferta econòmica i d’una millor perspectiva professional. Aquest és el nivell al que hem arribat... i la consellera ens diu que estan treballant per evitar que d’aquí a 20 anys, això no passi... 

Un altre camí que els nostres hospitals estan intentant consolidar és el de les xarxes assistencials. Un plantejament que va iniciar la consellera Geli, que van seguir els consellers Ruiz i Comin, i que sembla que la consellera Vergés i el seu equip també estan disposats a potenciar: calen aliances estratègiques entre centres per tal que puguin compartir professionals. Aquesta és la única resposta eficient a curt termini: si en algunes especialitats no hi ha professionals suficients per a tots els hospitals, els que hi ha, compartim-los. I en aquest sentit les noves tecnologes són una eina que hauria d’ajudar a aconseguir-ho.                         

divendres, 24 de gener del 2020

Es crea el programa PROCOM que millorarà l’atenció als malalts oncològics de les comarques de Ponent.


Aquest programa aporta els coneixements i l’expertesa d’un hospital com Vall d’Hebron a l’Arnau de Vilanova que veurà reforçada la qualitat de l’assistència oncològica que presta a la població i els ciutadans evitaran desplaçaments a Barcelona.


    
Què se n’ha fet de la Xarxa Oncològica de Catalunya que es va crear a l’any 2016? 



A l’any 2016 el CatSalut va decidir aprofitar el potencial dels coneixements científics de l’ICO i de l’Hospital Vall d’Hebron per crear la “Xarxa d’Atenció Oncològica de Catalunya”. Aquesta xarxa pretenia assolir sinèrgies en benefici de la salut dels ciutadans compartint les experiències i les capacitats que dues grans institucions com ICO i l’Hospital Vall d’Hebron tenien en matèria d’oncologia. Es tractava d’un acord estratègic per desenvolupar un model integral per millorar l’assistència, la investigació i la innovació en el tractament del càncer. Al front d’aquesta xarxa el CatSalut hi va situar al Dr. Josep Tabernero director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i una autoritat científica en aquets camp del coneixement.  

Malgrat que el plantejament era encertat, no tothom a l’ICO estava disposat a acceptar el lideratge d’una persona a la que no se li discutien les seves capacitats i el se coneixement, però que no estava en la onda dels que llavors prenien decisions en  la Institució. Per aquest motiu aquella xarxa es va quedar en un intent que no va tenir continuïtat. Condicionants de tipus personals varen impedir un guany qualitatiu important per a la sanitat pública catalana. 

Des de fa temps, l’Hospital del Vall d’Hebron i l’Arnau de Vilanova de Lleida han mantingut una bona relació i han col·laborat en molts àmbits, fins el punt que Vall d’Hebron ha esdevingut l’Hospital de referència de l’Hospital lleidatà. Com que l’Arnau de Vilanova vol continuar creixent i millorant la qualitat de l’assistència que presta i el seu nivell d’expertesa, li cal una certa massa crítica de malalts per assegurar la sostenibilitat de determinats serveis, i en aquesta línia de col·laboració amb l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, s’ha decidit que l’àmbit de l’oncologia és un bon banc de proves per assajar possibles aliances estratègiques entre els dos hospitals.

Per tot plegat la consellera Vergés ha signat un Conveni pel qual es crea el Programa Conjunt d’Oncologia Mèdica entre els Hospitals Vall d’Hebron i Arnau de Vilanova (PROCOM). Aquest programa permetrà el reforçament dels comitès de tumors conjunts ja existents, de manera que es formaran equips conjunts tant mèdics, de cirurgia o d’infermeres que treballaran en xarxa de manera telemàtica o presencialment. Està previst que l’Arnau contracti dos metges oncòlegs de Vall d’Hebron, per incorporar-los a la seva plantilla, que treballaran tres dies de la setmana a Lleida i dos dies a Vall d’Hebron. Tot plegat permetrà que el dos hospitals també podran participar de forma conjunta en assajos clínics i es crearà un pla de formació comú per als professionals. D’aquesta manera s’incrementarà molt la qualitat de l’oncologia lleidatana i també evitarà desplaçaments als malalts aprofitant la xarxa de recursos compartida entre els dos hospitals. En aquest sentit cal dir que des de l’Arnau també es donarà cobertura als malalts dels Pallars i l’Alt Urgell pel que fa als tractaments a l’hospital de dia.  

El Dr. Tabernero és el director científic del programa 
Cal tenir en compte que amb aquesta mena d’acords que a l’Arnau li proporcionen “massa crítica” pel que fa al nombre de malalts de determinades especialitats, juntament amb el fet que l’Hospital Arnau de Vilanova té la Universitat, té un Institut de recerca acreditat i és hospital de referència a les comarques de ponent, tot plegat el converteix en un molt bon projecte assistencial docent i de recerca, que sens dubte el farà créixer qualitativament. 

El programa PROCOM tindrà una direcció compartida, amb una direcció funcional que exercirà la Dra. Antonieta Salud, cap del servei d’Oncologia Mèdica de l’Arnau, i un director científic que ocuparà el Dr. Josep Tabernero, cap del servei d’Oncologia Mèdica del l’Hospital Vall d’Hebron i també director del VHIO (Vall d’Hebron Institut d’Oncologia). Aquest programa permetrà que els ciutadans de Ponent puguin gaudir dels millors tractaments oncològics gràcies a poder compartir l’alt nivell d’expertesa en tot tipus de càncer que posseeix l’Hospital Vall d’Hebron.

Aquesta experiència que ara s’inicia amb el programa PROCOM servirà també d’assaig per ampliar aquesta col·laboració entre els dos hospitals a altres àmbits assistencials, fet que millorarà encara més la qualitat de l’assistència a les comarques de Ponent i a la  vegada va configurant una estructura de serveis en xarxa a Catalunya que probablement, una vegada generalitzada, esdevindrà un model d’assistència pel futur.    

dimecres, 22 de gener del 2020

El Blog fa 9 anys

Avui estem d'aniversari







Ja fa nou anys que vaig començar a publicar les primeres entrades al blog. Mica en mica vaig anar descobrint aquest món tan extraordinari de l’Internet de les coses. En el meu cas volia transmetre les meves reflexions al voltant del que havia estat la meva feina en els últims 30 anys. Ho feia amb la tranquil·litat de poder dir el que pensava sense témer represàlies de cap mena atès que la meva trajectòria en el sector estava arribant al final. Jo tenia l’avantatge de poder dir allò que altres també pensaven, però per la seva situació professional no podien o no volien arriscar-se a dir. Segurament per això el blog es va anar guanyant un espai entre aquells que coincidien, amb els matisos que es vulgui, amb allò que anava explicant. 

Han passat 9 anys des de la primera entrada i certament han passat volant. Bé... aquests últims s’estan fent una mica més llargs per la manca d’iniciatives d’un departament de Salut que sembla anestesiat per tot allò que sigui noves iniciatives o nous projectes. Avui Salut viu del “más de lo mismo” i cada vegada costa més trobar temes dels que poder parlar en el blog. Entre això, i que jo ja estic fora del sector i per tant no visc la realitat en primera persona, cada dia em resulta més difícil seleccionar temes per poder-los explicar en el blog. En conseqüència, si les coses no canvien, he decidit que aquest serà el meu últim any fent el blog; rba salut i gestió entra doncs en el seu últim any d’existència. 

Què ha donat de si el blog fins el dia d’avui? Aquestes són algunes estadístiques  pel que fa a l’activitat acumulada en aquests vuit anys de vida:
Any 2011: el blog registra un total de 5.000 visites
Any 2012: el blog registra un total de 17.000 visites
Any 2103: el blog registra un total de 50.000 visites
Any 2014: el blog registra un total de 119.000 visites
Any 2105: el blog registra un total de 252.000 visites
Any 2016: el blog registra un total de 682.000 visites
Any 2107: el blog registra un total de 1.111.000 visites
Any 2018: el blog registra un total de 1.678.000 visites
Any 2019: el blog registra un total de 2.300.000 visites

Pel que fa a visites anuals, l’estadística és aquesta:  
Any 2011: 5.000 visites
Any 2012: 12.000 visites
Any 2013: 33.000 visites
Any 2014: 69.000 visites
Any 2015: 133.000 visites 
Any 2016: 430.000 visites
Any 2017: 430.000 visites
Any 2018: 567.000 visites
Any 2019: 622.000 visites 

Per no omplir la pàgina de xifres, comentar només que aquest any 2019 la mitjana diària de visites al blog ha estat de 1700 visites aproximadament i com a data curiosa explicar que el mes que ha registrat més visites és el mes de juliol, i això ha estat així en els 9 anys d’existència del blog.

Hi hauria moltes coses a comentar d’aquests 9 anys d’existència del blog i potser algun dia m’entretindré a fer-ho. Tanmateix hi ha un aspecte que vull denunciar sense esperar més temps: la utilització política-partidista i populista d’un servei públic de primera necessitat com és la sanitat pública; aquells partits polítics, associacions, grups d’interès i persones individuals que es dediquen sistemàticament a intentar destruir un model sanitari d’èxit, no haurien de merèixer l'atenció dels seus conciutadans. Amb la salut no s’hi juga, amb la sanitat no es fa política, i atacant al model sanitari no s’haurien d'escalar posicions dins dels partits. A veure si finalment, entre tots ho aprenem.

Que al model sanitari català li calen canvis per adaptar-se a les necessitats de cada moment és indiscutible; que apareixen noves situacions que requereixen respostes adequades, és una  evidència, però destruir per destruir basant-se només en motius ideològics o seguint consignes de partit és una actitud deplorable. Mai més la sanitat hauria de ser utilitzada coma  arma política. Els ciutadans hauríem de rebutjar que persones sense escrúpols posin en risc un dels guanys socials més preuat. 
   

dilluns, 20 de gener del 2020

Un model sanitari ha de tenir estabilitat en el temps si vol preservar la seva qualitat assistencial


El model sanitari català està sotmès a tensions polítiques desestabilitzadores que en res ajuden a la seva consolidació. Des de fa temps, la provisió de serveis està sent objecte d’intents continuats per part d’algunes minories, per modificar-ne la seva estructura, fet que crea incerteses de futur, a la vegada que desconcerta als ciutadans. 
El sistema sanitari públic català és un sistema que inclou dispositius sanitaris de titularitat pública i privada, tots ells necessaris per cobrir la demanda d’assistència dels ciutadans. Qualsevol limitació d’aquesta diversitat pot comportar el col·lapse del sistema.
Ara, la coalició que governa l’Estat espanyol es planteja una revisió de la provisió dels serveis de salut a l’Estat. Només el desconeixement que tenen de la realitat catalana, i també la de la nostra sanitat, justifica algun dels acords als que han arribat. 
No hi ha res pitjor per l’estabilitat d’un model de salut que sembrar dubtes sobre la seva idoneïtat; per això trobo a faltar una resposta contundent del govern català en defensa del model sanitari del que gaudim.  

    

Sempre hem dit que el model sanitari català és dels millors del món si comparem els resultats en salut que s’obtenen amb els recursos econòmics que s’hi esmercen. I això no és per casualitat sinó que hi ha diferents factors que ajuden a aquesta realitat de la que tots ens en hem de sentir orgullosos.

El primer d’aquests factors és el factor humà. El coneixement, el talent i l’expertesa dels nostres professionals té un paper fonamental en la qualitat del nostre sistema sanitari. Tanmateix els professionals de la salut per ells mateixos no podrien assolir els excel·lents resultats que obtenen sinó disposessin dels equipaments i les eines terapèutiques que tenen a l’abast. Tot aquest conjunt acaba configurant un sistema d’excel·lència que a vegades, estúpidament nosaltres mateixos posem en risc. 

Qualsevol model sanitari, per ser un bon model, per aconseguir resultats en salut excel·lents, necessita una estabilitat que només pot ser fruit del consens entre els ciutadans. Una estabilitat que no qüestioni cada dia les característiques que el defineixen. En el nostre cas el model sanitari català es basa com a característiques essencials en la separació entre finançament i provisió dels serveis. El paper de finançador dels serveis sanitaris públics li correspon a l’administració pública, mentre que la provisió de serveis se la reparteixen proveïdors de titularitat pública i també proveïdors de titularitat privada. D’aquesta manera s’aprofiten per a la xarxa sanitària púbica el conjunt d’entitats que històricament han tingut vocació de servei públic com per exemple mútues, fundacions, consorcis, entitats municipals, centres de l’església, que tradicionalment des de fa molts anys han prestat serveis d’atenció a la salut de les persones.  

Des de fa algun temps, aquest conglomerat de centres integrats dins del sistema sanitari públic, sembla que molesta a alguns que basant-se en que no s’ha de fer negoci amb la salut dels ciutadans, entenen el model sanitari com un corpus únic de titularitat exclusivament pública. I per aconseguir-ho es plantegen dues vies: l’expulsió del sistema de totes aquelles organitzacions que no siguin de titularitat pública o l’expropiació per part de la Generalitat de totes aquelles entitats de titularitat privada.

Totes dues alternatives són un autèntic disbarat. La primera perquè si expulsem del SISCAT tot allò que no és de titularitat pública ens quedarem només amb els Consorcis i els centres de l’ICS, el que determinarà un col·lapse absolut del sistema sanitari públic. La segona via és encara més absurda: si amb prou feines tenim capacitat econòmica per finançar el sistema sanitari públic actual, d’on sortiran els diners que calen per pagar les indemnitzacions derivades de les expropiacions? O potser els defensor d’aquesta via estan pensant en les confiscacions pròpies de règims no democràtics? 

Algú pot pensar que tot això és irreal i que avui en dia cap d’aquestes alternatives és possible. A aquestes persones els voldria recordar l’acord que han arribat PSOE i Unidas Podemos de constitució del govern de coalició, que en el seu punt 2.2.3 diu textualment:
“El govern avançarà en el blindatge del sistema públic de salut configurant una sanitat gestionada segons el sistema de gestió directa, és a dir gestionada directament per la administració pública”. Ho diu de manera que no queda clar quina de les dues vies seguirà, per aconseguir-ho, però ho diu. 

He trobat a faltar un posicionament clar del govern català en aquest tema pel que fa al model sanitari català. Un cop s’ha donat a conèixer el pacte pel govern de coalició a Espanya, ningú de la Generalitat ni del departament de Salut ha comparegut per tranquil·litzar els ànims. Perquè? És potser per que des del departament de Salut no es tenen les idees clares de com ha de ser el model sanitari públic del futur a Catalunya? O potser participen de la inquietud d’Unidas Podemos per “nacionalitzar” els dispositius sanitaris de titularitat privada del SISCAT? Quina pot ser la raó d’aquest silenci? 

dissabte, 18 de gener del 2020

Noves formes d’assistència



L’Hospital del Mar està en fase de proves d’una plataforma de teleassistència per als seus malalts.  



El futur passa per sistemes innovadors com aquest, però la pregunta a respondre és: com es finançarà la innovació tecnològica des del CatSalut?    



El projecte + Futur que la Unió Catalana d’Hospitals va endegar ja fa tres anys i que pretenia avançar-se a les necessitats futures del sistema sanitari per aportar-hi solucions abans que els problemes fossin sobre la taula, així com els treballs posteriors que s’han anat elaborant, varen detectar algunes tendències que ja han deixat de ser futur i s’han integrat gairebé en el dia a dia de la sanitat. En concret “l’aposta per les TIC i els canvis tecnològics en tots els àmbits assistencials i no assistencials i desplegar noves formes de treball (e-consulta, videoconferència, teletreball...)“ és ja una realitat en moltes organitzacions del sistema sanitari públic. 

I en aquest sentit, i més enllà de la importància que ja està agafant l’hospitalització a domicili, cal destacar l’esforç que entitats sovint una mica rovellades com l’ICS, a l’hora d’incorporar la innovació en la seva pràctica, els ha permès avançar decididament en el camp de la e-consulta. L’atenció sanitària serà cada vegada menys presencial en aquelles  situacions en les que la presència del malalt no sigui necessària de manera que en aquesta qüestió concreta no cal parlar de futur atès que les consultes telemàtiques ja s’han incorporat a la realitat de la nostra sanitat, molt particularment a l’assistència primària.   

Recentment he llegit que l’Hospital del Mar, està duent a terme una experiència que em sembla molt interessant i que mostra el camí de per on s’encaminaran determinades pràctiques en la sanitat pública, però sens dubte també en la privada. Es tracta de la prova pilot d’una plataforma de teleassistència, que inicialment s’avaluarà en determinats malalts d’algunes especialitats, i que en cas que aquesta avaluació sigui satisfactòria, l’experiència podria estendre’s a altres serveis de l’hospital i a altres malalts.

Es tracta d’un star-up anomenada “Doctivi” que és un projecte de la consultora Braincats capaç de posar en relació en temps real a personal assistencial amb usuaris del sistema per tal que aquests puguin rebre consells sobre la seva situació de salut. Pel que sembla el sistema és de gran utilitat en l’hospitalització domiciliària, pel control a distància de malalts crònics i també en altres cassos. Si el sistema funciona estarem davant d’un nou pas per fer realitat aquest futur que s’està dibuixant i que ens arriba molt més de pressa del que els seus propis dibuixants podien imaginar. Val a dir que Braincats Consulting és una consultoria catalana ubicada en el recinte modernista de Sant Pau que estan interessats en la innovació en els serveis de salut i socials per aportar solucions estratègiques en el camp de la transformació digital que ens arriba.   

Estem a les portes d’una nova revolució tecnològica de la que tot just n’albirem algunes de les seves possibilitats, però els canvis que venen seran canvis en profunditat que incidiran sobre les organitzacions modificant formes de treball d’una manera que desconeixem.

No cal dir que si aquesta prova pilot de l’Hospital del Mar funciona correctament, i és extrapolable, això repercutirà també en altres àmbits del nostre sistema sanitari com és el cas de la sanitat en xarxa, que a casa nostra està cada vegada més arrelada per que permet que els hospitals puguin donar-se suport els uns als altres.   

Aquest exemple de l‘Hospital del Mar serveix per fer evident que el futur costarà més diners. Totes aquestes noves tecnologies que ens esperen a la cantonada costen diners i representaran un cost afegit per els hospitals. Aquestes tecnologies no venen a substituir vells equipaments sinó que entren de bell nou al sistema sanitari, i més enllà de petits estalvis que es derivin del seu us, el cost serà elevat.

Si avui ja tenim seriosos problemes per finançar el sistema sanitari tal qual el tenim, i generem un dèficit anual aproximadament del 10% del pressupost, com finançarem quests nous sistemes innovadors que sens dubte caldrà incorporar?

Cada dia hi ha més raons per exigir als polítics, als sindicats, a les patronals, etc.,  que cal idear un nou sistema de finançament dels serveis públics. La situació actual és insostenible.           

dijous, 16 de gener del 2020

Les previsions pressupostàries de Salut per al 2020 són del tot insuficients



Quan es comença a parlar de possibles acords en el Parlament de Catalunya per consensuar uns pressupostos pel 2020 cal dir que les previsions anunciades destinades  a Salut són, com cada any, insuficients per satisfer les necessitats del sistema sanitari públic català a conseqüència d’un finançament insuficient però també d’un dèficit crònic que cada any és més gran. Si s’ajunten aquestes dues realitats d’una disponibilitat econòmica per sota del que es necessita i això es complementa amb un dèficit acumulat molt elevat, el resultat és un sistema sanitari insostenible si no es troben solucions eficients a curt termini.  




Fa poques setmanes el vicepresident català i conseller d’Economia explicava que els pressupostos de la sanitat catalana per al 2020 representarien 900 milions d’€ addicionals i aquesta quantitat a algun sindicat els va semblar prou vàlida per poder assolir els objectius que tenen plantejats sobretot a nivell de reivindicacions salarials. Tanmateix cal fer una reflexió. L’exercici del 2019, tot i que no hi ha xifres oficials, pot haver acabat amb un dèficit al voltant del 1.500 milions d’€ similar al de l’any anterior que va ser de 1.400 milions. Si l’increment del pressupost és de 900 milions, aquests aniran destinats en la seva integritat a cobrir el dèficit de l’any anterior, és a dir, per aquest any 2020 tindrem 600 milions menys dels que teníem l’any passat.

Com que això és una barbaritat i a més és insostenible, el que passarà realment és que aquest any 2020 tornarem a fer un dèficit igual o més gran que el de l’any passat, amb la qual cosa anem passant el dèficit d’un any a l’altre fins que arribi un moment en que la bombolla del dèficit ho faci esclatar tot. És evident que 900 milions addicionals serien molt ben rebuts, i 400, o 200... qualsevol quantitat que ens arribi de més és millor que zero, com ha succeït aquests dos últims anys amb les pròrrogues pressupostàries que el país ha viscut. Tanmateix aquesta no és la solució.

Ha arribat el moment que polítics, sindicalistes, experts en economia de la salut, catedràtics, tècnics del departament d’Economia i tutti quanti s’impliquin en trobar una solució definitiva pel finançament de la nostra sanitat. Via increment d’impostos, via reducció de la cartera de serveis, via copagaments, o una barreja de tot plegat; el que es vulgui, però cal amb tot urgència una solució.

Tanmateix voldria afegir una reflexió a tot plegat. Si la sanitat catalana disposés realment dels recursos econòmics necessaris, el sistema de salut seria sostenible per ell mateix?. Doncs segons com, no. I intentaré explica-ho:

De la mateixa manera que la qualitat de l’assistència sanitària ve donada per les eines, els coneixements i la professionalitat de metges i infermeres, la gestió dels recursos econòmics exigeix també coneixements i professionalitat. Des d’uns anys cap aquí, el perfil dels gestors (salvant totes les excepcions que calgui) no va per aquí. Avui, malauradament la funció gerencial no és prioritària per a l’administració sanitària. A l’hora de seleccionar un gerent per un hospital de la xarxa pública, el que menys es valora és la seva experiència en gestió, la seva formació acadèmica en l’àmbit de l’administració d’empreses, i la seva idoneïtat per el càrrec.

Fa pocs dies, una de les poques persones que avui dia estan aportant valor des del departament de Salut em deia “hem de redefinir quin perfil de gerent necessitem ara en els hospitals”, però lamentablement em temo que ho deia en un sentit diferent al que jo crec que s’hauria d’anar. Ell feia referència a característiques relacionades sobretot amb la gestió de persones,  i és molt evident que avui dia, un gerent requereix necessàriament aquesta qualitat. Però jo crec que el factor més important avui, a l’hora de seleccionar un gerent passa obligatòriament per la seva formació i la seva experiència. Cal garantir que el nomenament d’un gerent d’una institució sanitària pública aportarà rigor i professionalitat a  aquella institució. Cal garantir que els diners es gastaran amb seny i criteri i que es prioritzaran les necessitats d’acord al valor afegit de cada una d’elles. Cal garantir en definitiva que els diners públics seran aplicats on calgui amb ètica i eficiència.

I avui, si ens fixem en alguns dels nomenaments de gerents d’aquests últims temps, ens trobem molt majoritàriament que la característica clau per la qual s’ha triat un gerent és per la seva militància a un partit polític. Ni la formació, ni l’experiència, ni tan sols la capacitat per gestionar persones han estat sobre la taula de la decisió. Només ha calgut que algú “important” del partit digui “poseu-hi a aquest que és del partit i ho farà molt bé”.

I amb aquest prototip de gestors, per més que millorem el finançament de la sanitat, sempre ens faran falta més diners per que el dèficit continuarà creixent. La gestió és cosa de professionals; no d’arribistes... Cal recuperar la figura del gestor professional tant si és metge com si no ho és. El dèficit pressupostari no només està relacionat amb una assignació adequada de recursos sinó que aquests cal que estiguin gestionats amb la màxima professionalitat. La funció gerencial del sistema sanitari públic ha de ser reforçada amb gestors professionals.     

dimarts, 14 de gener del 2020

La Dra. Anna Garcia Altés, assessora de la Comissió Europea en matèria de polítiques sanitàries


Els professionals catalans, també els del sector de la Salut, són cada vegada més reconeguts fora de les nostres fronteres, gràcies a la seva preparació, als seus coneixements i expertesa i a la seva capacitat de treball. Ara podem afegir un altre nom a la llista: la Dra. Anna Garcia Altés. 



La direcció general per la Salut i la Seguretat Alimentària de la Comissió Europea va convocar un procés de selecció per tal de constituir una Comissió d’Experts capaços d’assessorar a la Comissió per la provisió de solucions efectives de les polítiques sanitàries del països membres de la UE. Aquest departament de la Comissió Europea és responsable d’establir les polítiques sanitàries i de seguretat alimentària de la UE i monitoritzar també la implementació de lleis relacionades amb aquesta temàtica.

La Comissió d’Experts està integrada per 17 membres, un d’ells, la Dra. Anna Garcia Altés, única espanyola que en forma part, que com és sabut és la responsable des de fa ja forces anys de la Central de Resultats que l’AQuAS presenta cada any. Els membres de la  Comissió es renoven cada tres anys, i la primera reunió d’aquest any 2020 està prevista per el proper mes de febrer. 

Val a dir que la Dra. Garcia Altés ha accedit a aquesta posició exclusivament per mèrits propis. Va arribar al seu coneixement que la Comissió Europea havia obert aquesta convocatòria, i va presentar la seva candidatura segons les condicions establertes en el model de la convocatòria. Un temps després li va arribar la confirmació que havia estat seleccionada per a formar-ne part. Val a dir que la direcció del departament de Salut ha valorat molt positivament aquest nomenament. Certament es tracta d’una posició rellevant i molt atractiva professionalment.   

La Dra. Anna Garcia Altés té un currículum molt valuós que li ha permès accedir a aquesta posició de prestigi. Aquest és un breu resum del seu currículum: 

Pel que fa a la seva formació acadèmica, és economista formada a la UPF. També és doctora en Medicina i Cirurgia per la UAB, màster en Salut Pública per la UAB i MSc Health Policy and Management per la Harvard University, on hi va anar becada.

En quant a la seva experiència professional, en l’actualitat és la responsable de l’Observatori del Sistema de Salud de Catalunya, a l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). Una de les seves realitzacions més important és haver tirat endavant des del seu inici el projecte de Central de Resultats. També va posar en marxa l’Observatori d’Innovació en Gestió, i tota la feina en anàlisi de desigualtats en salut que ara s’està potenciant gràcies al coneixement d’anàlisi de dades. Prèviament, la Dra. Garcia Altés havia treballat a l’Agencia de Salud Pública de Barcelona (on va ser responsable de l’informe de salut de Barcelona), al Kings College London & London School of Economics, al departament de Salut de la ciutat de Nova York on va anar-hi després d'estudiar a Harvard, aprofitant l'extensió del visat. També havia treballat a Bossard Consultants (ara Antares Consulting) i havia estat també consultora del Banc Mundial. La seva primeríssima feina, quan es va incorporar la món laboral  va ser com a becaria a l’IMAS.

La Dra. Garcia Altés és membre de "l’Asociación de Economía de la Salud”. És molt prolífica en la producció científica i ja té gairebé un centenar de papers publicats en revistes amb revisió per parells en temes d’avaluació econòmica, avaluació de polítiques públiques i recerca en serveis sanitaris. Com es pot deduir d’aquest currículum els responsables del procés de selecció que no van tenir cap mena de dubte a l’hora de seleccionar-la

La Dra. Garcia Altés podrà continuar exercint les seves funcions a l’AQuAS, perquè aquesta nova responsabilitat només li demanarà participar en unes quantes reunions fora de Barcelona, més enllà del temps que hagi de dedicar a preparar el diferents temes que via telemàtica li aniran arribant des d’aquesta Comissió d’Experts. 

La Dra. Anna Garcia Altés és un altre d’aquests catalans que han rebut un reconeixement internacional per la seva feina, i aquest fet hauria de servir d’exemple a altres professionals perquè a casa nostra tenim molt bona gent, no només a nivell humà sinó també en els àmbits científic i professional. Una sincera felicitació a la Dra. Garcia Altés pels seus èxits i desitjar-li molta sort en aquesta nova responsabilitat que li tocarà assumir.   

diumenge, 12 de gener del 2020

La sanitat va de mal borràs... Salvador Illa (PSC) és el nou ministre de Sanitat


L’actual secretari d’Organització del PSC serà el nou ministre de Sanitat, complint amb el que es pot anomenar  la “quota catalana” en el nou executiu de Pedro Sánchez. Un ministeri que, juntament amb el de Cultura, en la pràctica està totalment buit de competències.  



Illa, més enllà de ser un militant històric del PSC, es caracteritza sobretot pel seu posicionament contra la independència de Catalunya. Posició políticament respectable sinó fos per la prepotència, els menyspreus i amenaces proferits contra els que no pensem com ell.


Salvador Illa substitueix a la Dolores Carcedo al front del ministeri de Sanitat espanyol, un ministeri pràcticament buit de contingut atès que la gran majoria de les seves competències han estat transferides a les comunitats autònomes. Per aquest ministeri també hi han passat en els darrers anys la valenciana Carmen Montón, que ho ha va haver de deixar per un d’aquells màsters fantasma de la Universitat Juan Carlos I, que alguns polítics van decidir incloure en els seus currículums, per si colava. També va passar per el ministeri la catalana Dolors Montserrat, aquesta sota govern del PP, i que entre altres “èxits” va tenir un paper destacat perjudicant la candidatura de Barcelona  per albergar l’Agència Europea del Medicament que com és sabut, una vegada es formalitzi el “Brexit”, s’ubicarà definitivament a la ciutat d’Amsterdam.  

Els mèrits del Sr. Illa per assolir el ministeri de Sanitat espanyol no passen per el seu currículum (llicenciat en filosofia, i màster de l’IESE) ni per la seva experiència en cap càrrec similar (alcalde de La Roca del Vallès). En tot cas, la seva arribada al ministeri de Sanitat es deu exclusivament al fet de ser la ma dreta del Miquel Iceta, primer secretari del PSC i el seu principal home de confiança. També ha estat una peça important en les negociacions amb Esquerra Republicana per aconseguir l’abstenció d’aquests en la investidura del president Sánchez. Ara ha rebut el premi a la seva “trajectòria”.  

En el seu dia, i quan Antoni Comin va ser nomenat conseller de Salut de la Generalitat, vaig ser crític amb el seu nomenament per el desconeixement que en aquella època el conseller Comin tenia del sector sanitari. Però Antoni Comin tenia dues qualitats importants: era intel·ligent, i això el va portar a rodejar-se de persones que coneixien molt bé el sector, i a més era un bon polític. De fet, avui el departament de Salut encara viu de les polítiques sanitàries que ell va implementar. Dubto molt que Salvador Illa tingui la intel·ligència d’Antoni Comin, i tinc molt clar que des d’un ministeri buit de competències no podrà endegar gaires polítiques en matèria sanitària.            

Salvador Illa presenta el mèrit de ser fidel a Miquel Iceta, que és l’ideòleg de la posició política del PSC en el conflicte català, i per guanyar-se la confiança del seu líder, Illa s’ha vist obligat a adoptat tots els papers de l’auca. D’ell són frases com “Els independentistes saben que mentre governi Pedro Sánchez o el PSOE, no hi haurà ni referèndum ni autodeterminació. Hem de decidir o l'opció de 155 perpetu, o una opció de respectar i reforçar l'autogovern i les autonomies”. És a dir, o acceptes la pastanaga o garrotada permanent. 

També es caracteritza per el seu espanyolisme, que el porta a manifestar-se conjuntament amb l’extrema dreta pels carrers de Barcelona, en una convocatòria feta no fa gaires setmanes per Societat Civil Catalana, i a sobre presumint de d’haver-ho fet: “Hoy los y las socialistas saldremos a la calle por la convivencia y por la democracia. Los catalanes y las catalanas nos merecemos una nueva etapa. Las calles son de todos” va piular a Twitter. 

Trobar-se en la pell dels dirigents del PSC avui no deu ser massa satisfactori. A Catalunya s’ho han jugat tot a una carta apostant a favor de l’unionisme. Socialistes catalanistes de soca-rel de tota la vida han deixat el partit descontents amb aquest rumb espanyolista impulsat des de la direcció del PSC i això ha comportat que l’ànima espanyolista del PSC, encara hagi aconseguit una quota de poder més important dins del partit. Després de veure com companys de tota la vida deixaven el partit, els compensa que el Sr. Pedro Sánchez els doni un sol ministre en el seu gabinet i d’un ministeri sense pràcticament contingut?.

Ara caldrà veure el paper que adopta el Sr. Illa respecte a Catalunya a les comissions interterritorials de Salut, però veient els antecedents del personatge que ningú esperi res de bo per la sanitat catalana amb aquest personatge. La consellera Vergés encara ho tindrà molt més difícil a l’hora d’aconseguir les quatre engrunes que els governs espanyols ens acostumen a donar. 

Pere Illa, un ministre català que no farà res per Catalunya més enllà de posar totes les taves que pugui per perjudicar. Si algun dia el govern espanyol ens aplica el 155 permanent que Illa reclama, vol dir que a més podria esdevenir conseller de Salut. Sortiríem del foc, per caure a les brases...