L’actual secretari d’Organització del PSC serà el nou ministre de Sanitat, complint amb el que es pot anomenar la “quota catalana” en el nou executiu de Pedro Sánchez. Un ministeri que, juntament amb el de Cultura, en la pràctica està totalment buit de competències.
Illa, més enllà de ser un militant històric del PSC, es caracteritza sobretot pel seu posicionament contra la independència de Catalunya. Posició políticament respectable sinó fos per la prepotència, els menyspreus i amenaces proferits contra els que no pensem com ell.
Salvador Illa substitueix a la Dolores Carcedo al front del ministeri de Sanitat espanyol, un ministeri pràcticament buit de contingut atès que la gran majoria de les seves competències han estat transferides a les comunitats autònomes. Per aquest ministeri també hi han passat en els darrers anys la valenciana Carmen Montón, que ho ha va haver de deixar per un d’aquells màsters fantasma de la Universitat Juan Carlos I, que alguns polítics van decidir incloure en els seus currículums, per si colava. També va passar per el ministeri la catalana Dolors Montserrat, aquesta sota govern del PP, i que entre altres “èxits” va tenir un paper destacat perjudicant la candidatura de Barcelona per albergar l’Agència Europea del Medicament que com és sabut, una vegada es formalitzi el “Brexit”, s’ubicarà definitivament a la ciutat d’Amsterdam.
Els mèrits del Sr. Illa per assolir el ministeri de Sanitat espanyol no passen per el seu currículum (llicenciat en filosofia, i màster de l’IESE) ni per la seva experiència en cap càrrec similar (alcalde de La Roca del Vallès). En tot cas, la seva arribada al ministeri de Sanitat es deu exclusivament al fet de ser la ma dreta del Miquel Iceta, primer secretari del PSC i el seu principal home de confiança. També ha estat una peça important en les negociacions amb Esquerra Republicana per aconseguir l’abstenció d’aquests en la investidura del president Sánchez. Ara ha rebut el premi a la seva “trajectòria”.
En el seu dia, i quan Antoni Comin va ser nomenat conseller de Salut de la Generalitat, vaig ser crític amb el seu nomenament per el desconeixement que en aquella època el conseller Comin tenia del sector sanitari. Però Antoni Comin tenia dues qualitats importants: era intel·ligent, i això el va portar a rodejar-se de persones que coneixien molt bé el sector, i a més era un bon polític. De fet, avui el departament de Salut encara viu de les polítiques sanitàries que ell va implementar. Dubto molt que Salvador Illa tingui la intel·ligència d’Antoni Comin, i tinc molt clar que des d’un ministeri buit de competències no podrà endegar gaires polítiques en matèria sanitària.
Salvador Illa presenta el mèrit de ser fidel a Miquel Iceta, que és l’ideòleg de la posició política del PSC en el conflicte català, i per guanyar-se la confiança del seu líder, Illa s’ha vist obligat a adoptat tots els papers de l’auca. D’ell són frases com “Els independentistes saben que mentre governi Pedro Sánchez o el PSOE, no hi haurà ni referèndum ni autodeterminació. Hem de decidir o l'opció de 155 perpetu, o una opció de respectar i reforçar l'autogovern i les autonomies”. És a dir, o acceptes la pastanaga o garrotada permanent.
També es caracteritza per el seu espanyolisme, que el porta a manifestar-se conjuntament amb l’extrema dreta pels carrers de Barcelona, en una convocatòria feta no fa gaires setmanes per Societat Civil Catalana, i a sobre presumint de d’haver-ho fet: “Hoy los y las socialistas saldremos a la calle por la convivencia y por la democracia. Los catalanes y las catalanas nos merecemos una nueva etapa. Las calles son de todos” va piular a Twitter.
Trobar-se en la pell dels dirigents del PSC avui no deu ser massa satisfactori. A Catalunya s’ho han jugat tot a una carta apostant a favor de l’unionisme. Socialistes catalanistes de soca-rel de tota la vida han deixat el partit descontents amb aquest rumb espanyolista impulsat des de la direcció del PSC i això ha comportat que l’ànima espanyolista del PSC, encara hagi aconseguit una quota de poder més important dins del partit. Després de veure com companys de tota la vida deixaven el partit, els compensa que el Sr. Pedro Sánchez els doni un sol ministre en el seu gabinet i d’un ministeri sense pràcticament contingut?.
Ara caldrà veure el paper que adopta el Sr. Illa respecte a Catalunya a les comissions interterritorials de Salut, però veient els antecedents del personatge que ningú esperi res de bo per la sanitat catalana amb aquest personatge. La consellera Vergés encara ho tindrà molt més difícil a l’hora d’aconseguir les quatre engrunes que els governs espanyols ens acostumen a donar.
Pere Illa, un ministre català que no farà res per Catalunya més enllà de posar totes les taves que pugui per perjudicar. Si algun dia el govern espanyol ens aplica el 155 permanent que Illa reclama, vol dir que a més podria esdevenir conseller de Salut. Sortiríem del foc, per caure a les brases...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada