dimarts, 29 de maig del 2018

Alba Vergés i Bosch, serà la nova consellera de Salut


El sector hauria preferit la continuïtat de l’equip de David Elvira, a qui se li reconeix la bona feina feta durant aquests dos últims anys. 




Ara, la Sra. Vergés haurà d’enfrontar el dilema Auctoritas versus Potestas. Esperem que el sector sanitari no se’n ressenti.   




Nascuda a Igualada fa 40 anys, Alba Vergés serà la propera consellera de Salut. El president de la Generalitat, davant de la negativa del govern espanyol a donar continuïtat al govern que ell havia triat, ha decidit nomenar quatre nous consellers per substituir a aquells que el govern espanyol no vol que prenguin possessió. Això afecta al conseller Toni Comin, que no podrà ser restituït en el seu càrrec de conseller de Salut. El seu lloc l’ocuparà Alba Vergés, diputada d’Esquerra Republicana, que en aquesta última legislatura ocupava el lloc de secretària quarta de la Mesa del Parlament.

Alba Vergés és llicenciada en Economia per la UB, i enginyera tècnica en informàtica de gestió per la UOC. La seva relació amb el sector sanitari es va iniciar a l’any 2008 quan va començar a treballar al Consorci Sociosanitari d’Igualada, del que va arribar a ser cap d’administració, comptabilitat i finances. Es va afiliar a ERC a l’any 2011, i a l’any 2012 va iniciar la seva carrera com a diputada al Parlament de Catalunya, on ha desenvolupat diferents funcions, i entre d’altres, ha estat la representant del grup parlamentari republicà a la Comissió de Salut del Parlament, presidenta de la pròpia Comissió de Salut durant la legislatura passada, i en aquesta legislatura actual ha ocupat el lloc de secretària quarta de la Mesa del Parlament.

No es pot dir que Alba Vergés sigui una persona que desconeix el sector sanitari. Tot i així no ho tindrà fàcil, atès que s’haurà d’enfrontar a la dicotomia “Auctoritas versus Potestas”. L’auctoritas l’atorga la societat civil quan reconeix en una persona el seu saber, la seva expertesa, la seva autoritat en definitiva sobre una matèria determinada, mentre que la potestas representa la capacitat legal per fer complir una decisió. Alba Vergés tindrà sens dubte, aquesta Potestas que li dona el ser la màxima autoritat sanitària del país, però s’haurà de guanyar dia a dia l’Auctoritas a través de la feina ben feta, de les decisions preses amb sentit comú, i amb seny. Sobretot amb seny. 

No ens hem d’enganyar, el sector hauria preferit sense cap mena de dubte, una solució de continuïtat, i en aquest sentit l’equip de David Elvira, integrat per quatre o cinc persones de la seva confiança assegurava aquesta continuïtat. Ara els rumors apunten que aquest equip, o una part significativa del mateix, s’estaria replantejant la seva continuïtat. No se senten ben tractats; han treballat de valent, guanyant-se el respecte i l’estima del sector, han donat la cara davant del 155 intentant que els seus efectes no tingués repercussions sobre l’assistència sanitària a la ciutadania. Han defensat els interessos de la sanitat catalana, jugant-se fins i tot, a títol personal, ser destituïts pel 155 i quedar-se sense feina per allò que ells consideraven una obligació, i ara, tot d’una, sembla que per qüestió de les paritats, calia equilibrar el balanç homes- dones al front del govern de la Generalitat. I ves per on, l’hi ha tocat a Salut. Una  vegada més Salut ha de pagar les conseqüències d’un màxim responsable que haurà de lluitar per que se li reconegui la seva expertesa, i mentre aquesta no arriba, malauradament tornarem a reproduir algunes situacions no desitjables ja viscudes en la legislatura anterior.

Soc un defensor de la igualtat de les dones i els homes en qualsevol orde de la vida. En la feina, en la política, a casa, on sigui. Ara bé, als llocs de responsabilitat s’hi ha de col·locar a la persona més vàlida independentment del seu sexe. El que importa no és complir amb determinades quotes de dones-homes, sinó que la feina l’assumeixin els/les millors, tant si són dones com si són homes. I els bons resultats només s’assoleixen si al front hi tenim a aquelles/s que ho poden fer millor. 
  
La sanitat catalana no es mereix aquesta poca consideració per part d’ERC. Ja és la segona vegada en 2 anys i mig, que ERC prioritza la política a les necessitats de la nostra sanitat. Es necessita expertesa per conduir una nau que si no fa aigües, poc se n’hi falta. 

La pregunta és, perquè no s’ha confiat en David Elvira? Perquè no s’ha confiat en la persona que durant aquests llargs i durs mesos que van del setembre al maig ha assumit la responsabilitat del CatSalut, de la secretaria general del Departament, de la secretaria de participació del departament, i la presidència de l’ICS? 

És que no té un perfil prou polític, diuen algunes veus d’ERC. És que la seva imatge és molt bona, però se’l veu molt més com a tècnic, afegeixen altres... I com volien que  tingués un altre imatge, si ha estat dos anys deixant que el conseller Comin lluís com a polític. Si la pròpia ERC li va encomanar donar tot el suport al conseller i vetllar perquè a nivell tècnic no fallés res. Si és que ni tan sols li han donat l’oportunitat  de mostrar la seva vàlua coma a polític... Parlant d’imatges... algú es preocupa per la imatge que ERC està donant al sector sanitari? 

En fi... només queda agrair a David Elvira i a tot el seu equip la seva feina, la seva dedicació i el seu interès. Als que vulguin continuar en aquest nova etapa, desitjar-los èxits i encert i aquells que vulguin emprendre noves singladures professionals els millors desitjos per a ells i molta sort.

I a la nova consellera de Salut, desitjar-li també el màxim encert, que es rodegi d’un bon equip, i que tingui present aquella frase de “allò que funciona... millor no tocar-ho...” 

L’aliança estratègica ICS-IAS a Girona: una fórmula d’èxit (i III)


Després d’anys esperant la construcció del nou edifici, l’Hospital Josep Trueta renova una part important de les seves instal·lacions en espera que hi hagi consens pel que fa a la ubicació definitiva del nou recinte hospitalari. 




L’Hospital Trueta ha patit durant anys una greu situació de manca d’inversions. Pendents com estaven de la construcció d’un nounhospital, no s’havien emprès tasques de reposició d’alguns equipaments, ni s’havia actuat sobre dependències de l’Hospital que amb el temps havien quedat del tot obsoletes.



És el cas del nou servei d’urgències les obres del qual estan ultimant-se aquests dies, i que transformaran del tot l’atenció d’urgències a l’hospital Gironí. En els espais que ocupava l’antic laboratori d’anàlisis clíniques que ha estat traslladat al Parc Martí Julià, s’hi han fet les obres d’ampliació del servei d’urgències que salvant les distàncies pel que fa a dimensions absolutes, recorda molt a les noves urgències de l’Hospital de Bellvitge, amb una concepció similar dels espais i els seus usos. Quan aquest servei s’inauguri, els gironins hi guanyaran molt en confortabilitat però sobretot pel que fa a la intimitat dels malalts. En la visita feta dilluns passat a l’Hospital Gironí, vaig tenir ocasió de constatar quan malament està actualment el servei, amb un munt de malalts per els passadissos en lliteres, una al darrere de l’altre, i sense cap intimitat pel malalt. Queda poc per a la inauguració d’aquest nou servei, però aquesta inauguració de les noves urgències, valgui la redundància, és del tot urgent. 

Un altre servei que cal destacar per la innovació en la filosofia de l’assistència que practica és la unitat de medicina intensiva pediàtrica i neonatal. Visitar-la sorprèn per diferents raons: la primera, perquè no se sent ni un nen plorant, i la segona és el silenci que impera en tota la unitat, respectat també i sobretot pels professionals assistencials. Tanmateix el que més sorprèn és adonar-se que els pares, i en especial la mare estan al costat dels seus fills tant de temps com vulguin; la seva presència és considerada pels pediatres gironins com un element més del procés curatiu de l’infant. Aquesta manera de treballar ja la vaig conèixer fa uns anys en un hospital infantil al Texas Medical Center, però desconeixia que aquesta filosofia de treball s’havia començat a implantar també a Catalunya.   

Un altre unitat que vaig tenir oportunitat de visitar va ser la Unitat d’Arítmies; es tracta d’una unitat amb un equipament d’última generació inaugurada encara no fa ni sis mesos, i que permet que el centre pugui assumir intervencions que fins ara havien de ser fetes forçosament a Barcelona. El Trueta ha començat a implantar desfibril·ladors automàtics cardíacs. El fet que el procediment es pugui fer al Trueta permet reduir l’espera dels pacients i fer-ne el seguiment posterior en aquest mateix Hospital. En opinió del Dr. Ramon Brugada, quan la nova Unitat estigui consolidada s’hi podran implantar desfibril·ladors a un centenar de pacients cada any. Cal tenir en compte que la població de referència del Trueta supera els 725.000 habitants, sent per tant el segon hospital de Catalunya pel que fa a la població de referència que té assignada.

A banda d’aquests serveis nous o apunt d’estrenar, l’Hospital Trueta està immers en un pla de renovació important. A nivell assistencial destaca entre altres temes, el robot quirúrgic “da Vinci” que l’Hospital ha incorporat recentment, la renovació de l’equipament d’hemodinàmica, el trasllat de les urgències pediàtriques a la tercera planta a prop de la unitat de medicina intensiva pediàtrica i neonatal, l’ampliació dels espais del Banc de Sang i Teixits, la reposició de totes les canonades de l’edifici, incorporació d’un PET-TAC per a Medicina Nuclear, etc. 

Tota aquesta activitat de renovació i posada a punt tecnològica, s’està fent independentment de la decisió d’on ubicar el nou hospital Trueta. Aquesta discussió porta anys sobre la taula sense que avui no hi hagi una posició de consens. Mentre l’Ajuntament gironí defensa l’opció de Girona Nord (Domeny), els professionals semblen decantar-se per l’opció Sud, a tocar del Parc Martí Julià on avui ja es desenvolupen conjuntament tot un seguit d’activitats. Fins el moment, oficialment el CatSalut no s’ha pronunciat al respecte, i de ben segur que no tenen cap presa en pronunciar-se. Com més temps passi sense que a Girona es consensuï una proposta d’ubicació, més temps en fer-se realitat el nou hospital i per tant menys pressió sobre el capítol d’inversions  del departament de Salut que de moment està fent via en la construcció dels nous hospitals de Tarragona i Viladecans.

He tingut la possibilitat de veure les dues possibles ubicacions, i a primera vista, si s’hi vol ubicar un Hospital de 500 llits, facultats de medicina i infermeria, Institut de recerca, etc., l’opció Nord sembla una mica escassa de superfície sinó es vol recórrer a les típiques torres hospitalàries avui en desús.  Els hospitals moderns són hospitals en superfície, no en alçada. Sembla que l’opció Sud hauria de permetre la construcció d’un autèntic Parc Sanitari però és evident que qui ho ha de decidir són els que hi entenen...

Crec que seria bo per els habitants de les comarques gironines, que quan abans, polítics, professionals i societat civil es posin d’acord d'on ubicar definitivament el nou hospital. Quan això passi, llavors la pilota estarà en el taulat del departament de Salut. Mentre tant la pilota no se sap massa bé en quin terrat està, però de ben segur està en els terrats de Girona.

Com a suggeriment, els proposaria que una delegació de responsables de l’Ajuntament gironí, de l’IAS i de l’ICS i de la societat civil vagin a visitar el “Texas Medical Center” a Houston als USA. Potser llavors ho acabaran de tenir clar...  

He d'agrair als responsables de l'IAS i de l'ICS de Girona la seva amabilitat, les seves explicacions i el temps que em varen dedicar. Tan de bo aquesta informació sobre l'aliança estratègica ICS-IAS sigui d'utilitat.          

diumenge, 27 de maig del 2018

L’aliança estratègica ICS-IAS a Girona: una fórmula d’èxit (II)


Un del encerts de l’aliança estratègica ha consistit en fer extensius aquells serveis d’excel·lència a ambdues institucions (ICS i IAS) per tal que tota la població gironina pugui gaudir de l’expertesa dels professionals. 


A Girona, la llarga estada en l’àmbit de la Salut Mental, ha passat a ser un línia d’activitat a suprimir, en contraposició al que succeeix en algun centre del SISCAT de titularitat privada a l‘àrea de Barcelona. És la diferència entre treballar per el benestar del malalt, o treballar per el negoci.   



(...Continua de l’entrada anterior)

L’aliança estratègica entre l’ICS de Girona i l’IAS ha servit per deixar enrere el projecte CIMS, que de fet  va ser l’embrió d’aquest nou plantejament, i que surt al pas de les queixes que el projecte CIMS havia generat. De fet l’acord pretén fer extensiu a l’altre hospital, aquells productes assistencials de cada institució que podríem considerar estrella, atesa la seva excel·lència. És el cas de la Salut Mental de l’IAS, que té la seu en la Parc Martí Julià, i que es basa en un enfoc assistencial diferenciat i de la què voldria oferir una petita explicació de la seva filosofia de treball. 

El Dr. Claudi Camps és el màxim responsable de tota l’àrea de Salut Mental que gestiona l’IAS i que abasta tots els recursos de salut mental i addiccions així com els serveis que depenen del departament de Treball, Afers Socials i Famílies, com ara pisos tutelats o residències socials de les comarques gironines. Són els únics prestadors de serveis en l’àmbit de la Salut Mental i això ha permès una coordinació molt bona entre els diferents dispositius, que col·laboren entre ells de manera que “allà on no arriba l’un, arriba l’altre” segons explica el Dr. Camps. Es tracta doncs d’una xarxa integrada d’atenció a la salut mental tant per a adults com per a joves. 

Una de les característiques de la Salut Mental de l’IAS és que des de fa uns anys es varen plantejar eliminar la línia de llarga estada. Avui, en aquesta unitat només els queden 24 pacients, i esperen que d’aquí a poc temps ja no hi hagi cap pacient i la unitat pugui eliminar-se per complert. Els malalts es van distribuint en els diferents recursos de que disposen en funció del seu estat de salut; els familiars dels malalts han rebut molt bé aquesta manera d’entendre la salut mental. 

Els resultats en salut que obtenen són molt positius i en comparació amb altres unitats molt potents d’àmbit europeu, la salut mental a Girona assoleix uns resultats molt bons, amb un 90% dels malalts donats d’alta. Han aconseguit reduir molt els ingressos atès que  la gestió prèvia que es fa amb els malalts redueix molt la necessitat d’ingressar al pacient, i per això, tot i disposar d’un nombre de llits inferior al que seria necessari, mai han estat col·lapsats per manca de llits. Les famílies estan molt integrades en el funcionament de la xarxa de Salut Mental i addiccions i aquest fet també ha contribuït als bons resultats obtinguts.  

Una de les claus en aquesta reducció dels ingressos, està relacionada amb el fet que envien psiquiatres a totes les residències socials de la demarcació i això els permet dur a terme accions preventives i poder per tant controlar els fluxos de malalts. Aquesta manera d’entendre l’assistència a la salut mental, era sens dubte un risc, però els resultats en salut han valgut la pena: menys ingressos hospitalaris, menys urgències, no a la llarga estada, no a la consulta externa hospitalària... i no només no ha passat res, sinó que tothom està content amb aquesta filosofia del treball que ha comportat tants bons resultats. Quina diferència amb alguna unitat de salut mental del SISCAT, de titularitat privada, de l’àrea de Barcelona. 

En el recinte del Parc Martí Julià hi ha un altre institució, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdiBGi) que aglutina la recerca biomèdica de les comarques de Girona. Tant l’Hospital Trueta (ICS) com el de Sta. Caterina (IAS) formen part del patronat d’aquest institut en el que es desenvolupa doncs la investigació dels dos centres sanitaris. A l’IdiBGi hi treballen diferents grups de recerca en els que a més de les dues institucions que integren l’aliança estratègica, també hi participen l’IDI, l’ICO.

L’Hospital Sta. Caterina situat també en el recinte del Parc, aporta els seus 120 llits d’aguts a l’aliança. És un Hospital que presenta unes dades assistencials que denoten un alt grau d’eficiència, i entre aquestes dates destaca una estada mitjana de 3,6 dies. Això és possible gràcies a l’aliança estratègica, atès que des del Trueta s’envien al Sta. Caterina aquelles patologies que presenten una menor complexitat, mentre que el Sta. Caterina deriva al Trueta els malalts amb patologies de complexitat més elevada. Tot plegat també és útil per el Trueta, doncs el fet de tenir poques altes de baixa complexitat, fa que el mix de complexitat del Trueta sigui dels més elevats de Catalunya. L’Hospital Sta. Caterina és a punt d’inaugurar una unitat de semi-crítics que estarà gestionada per professionals del Trueta. 

El centre sociosanitari “La República” també està dins del recinte del Parc amb 75 llits entre la llarga estada sociosanitària i la convalescència. Els serveis centrals de l’IAS ocupen un altre edifici dins el parc Martí Julià que també dona aixopluc a altres dependències.  

(Continuarà...)  

divendres, 25 de maig del 2018

L’aliança estratègica ICS-IAS a Girona: una fórmula d’èxit (I)



No només en surten beneficiades les dues institucions sinó que qui més hi guanya són els ciutadans a través d’una sanitat més eficient i de més qualitat. 




Una gerència única per les dues institucions és la clau d’una col·laboració que permet aprofitar les fortaleses de cada institució en benefici de l’eficiència conjunta dels serveis sanitaris públics de les comarques gironines. 



La sanitat pública gironina continua avançant a nivell qualitatiu tot i que la discussió sobre la ubicació final del nou Hospital Josep Trueta resta ancorada entre els extrems Nord i Sud de la capital gironina. Malgrat aquesta indefinició, les autoritats sanitàries locals s’han marcat l’objectiu de facilitar a la població de referència una sanitat de qualitat que permeti un nivell de resolució elevat i reduint per tant els trasllats a Barcelona a allò estrictament indispensable. En la base per assolir d’aquest objectiu hi ha l’aliança estratègica entre l’ICS de Girona i l’empresa pública Institut d’Assistència Sanitària (IAS) de Girona, depenent del CatSalut.

Aquesta aliança estratègica iniciada ja fa alguns anys, es va constituir formalment el dos de gener del 2016, amb la signatura del corresponent conveni que tenia per objectiu que les dues entitats es prestessin suport mutu per tal de poder assolir entre les dues un alt nivell d’eficiència en la prestació dels serveis assistencials. Era com una mena de resposta local a les dificultats derivades de les retallades. El primer pas que es va donar va ser el d’unificar les dues gerències de manera que un gerent únic pogués coordinar les dues activitats. El segon pas, també molt important fou el d’unificar els sistemes d’informació per aconseguir que les dues institucions “parlessin” el mateix llenguatge pel que fa a l’intercanvi d’informacions assistencials, econòmiques o de qualsevol tipus. Aquesta gerència única l’exerceix avui el Dr. Joaquim Casanovas, de llarga trajectòria en el sector sanitari català on ha exercit entre altres càrrecs la gerència de l’ICS.

Aquesta aliança estratègica entre l’ICS i l’IAS ja havia començat a prendre forma abans de l’arribada del Dr. Casanovas a la direcció, quan la gerència única va ser exercida per el Dr. Vicenç Martínez Ibáñez que avui en dia és el gerent de l’Hospital Vall d’Hebron. Aquella idea inicial va anar agafant forma i ha estat aquests darrers anys quan s’ha consolidat de manera que sembla irreversible, amb la posada en pràctica d’altres decisions complementàries. 

El procés de coordinació entre els centres, ha implicat per exemple que el dos hospitals de la comarca del gironès hagin centralitzat tot el procés analític en un sol laboratori, molt modern, ubicat a les dependències del Parc Martí Julià, on també hi ha entre altres  dispositius sanitaris l’Hospital Santa Caterina, sense que això hagi comportat cap problema a l’Hospital Trueta, que manté un laboratori d'urgències. De fet, treure els laboratoris dels centres hospitalaris és una experiència que ja s’ha dut a terme anteriorment a Terrassa, on la Mútua i l’Hospital de Terrassa han constituït també un laboratori conjunt que processa tota l’analítica d’aquests dos hospitals més la que es deriva de les ABS de primària que aquests dos centres vallesans gestionen. En el cas de Girona, la primària de l’ICS així com la primària gestionada per l’IAS també s’han integrat a aquest laboratori únic. 
    
A, banda de l’analítica, la majoria de serveis assistencials dels dos hospitals s’han integrat de manera que entre ells es produïssin sinèrgies que beneficiessin a la població i augmentessin l’eficiència global dels recursos sanitaris de Girona. Així és com han quedat estructurats:

El Dr. Joaquim Casanovas és el gerent únic
de les dues institucions ICS i IAS 
Serveis centralitzats: Unitat de Documentació Mèdica i Codificació Clínica, Anatomia Patològica, Laboratori d’Anàlisis Clíniques

Serveis Mèdics no troncals en els que l’ICS dona suport a l’IAS: Cirurgia vascular, Cardiologia, Urologia, Digestiu, Cirurgia Pediàtrica, Endocrinologia, Pneumologia, Otorinolaringologia, Neurologia, Cirurgia Plàstica, Medicina Intensiva i Reumatologia.

Serveis Mèdics no troncals, en els que l’IAS dona suport a l’ICS: Salut Mental, Cures Pal·liatives sociosanitàries i Subaguts.

Finalment, hi ha un conjunt de serveis troncals en els que cada hospital té la seva pròpia estructura: Farmàcia (no s’ha unificat per raons de tipus legal), Cirurgia General, Ginecologia i Obstetrícia, Medicina Interna, Traumatologia i Pediatria. 

Cal destacar que per arribar a aquesta determinació del lideratge dels serveis assistencials, el criteri que s’ha seguit han estat el de respectar que aquella institució amb serveis més consolidats doni suport a aquella que o bé no disposava d’aquell servei, o bé el servei no estava del tot consolidat.  

(Continuarà...)  

dimecres, 23 de maig del 2018

Milloren notablement les llistes d’espera a Catalunya


A Catalunya, aquests últims 12 mesos s’ha operat una mitjana diària de 1500 pacients. Un 95% de les intervencions quirúrgiques es fan dins dels temps garantits



En el període maig 2017-abril 2018, el nombre de persones en llista d’espera quirúrgica disminueix en un 10,4%; el de persones que esperen per accedir a  consultes externes es redueix en 13,4%; i les llistes d’espera per a proves diagnòstiques baixa un 15,6%.



Catalunya és la única comunitat de l’Estat que ofereix dades obertes actualitzades mensualment i prèviament auditades. Un exercici de transparència que mostra l’èxit d’un pla concebut per millorar els serveis oferts a la població.



D’acord a l’últim informe del CatSalut sobre llistes d’espera, la millora en el període maig 2017-maig 2018 és molt significativa, com a conseqüència de la posada en marxa del Pla de Xoc contra les llistes d’espera. Ara, quan fa tot just un any de l’inici del Pla de Xoc, en un clar exercici de transparència el CatSalut ret comptes de la feina feta.

La millora de les llistes d’espera és molt significativa en pràcticament totes les línies d’actuació: 
  • El temps d’accés a consulta externa mesurat amb dies d’espera es redueix un 43,4%
  • El temps d’espera per a proves diagnòstiques mesurat amb dies d’espera es redueix en un 40%

Aquesta reducció en els temps d’espera ha comportat una reducció de totes les  llistes d’espera:
  • Una reducció del 10,4% del nombre de persones que esperaven una intervenció quirúrgica
  • Una reducció del 13,4% del nombre de persones que esperaven accedir a consulta externa 
  • Una reducció de 15,6% del nombre de persones que estaven esperant per una prova diagnòstica
  • Cal ressaltar que el sistema sanitari públic català ha operat aquests últims 12 mesos una mitjana diària de 1500 persones   

Aquesta millora també s’ha manifestat en els temps d’espera per a intervencions quirúrgiques que s’ha disminuït de mitjana den 29 dies. Els pacients en espera de ser intervinguts s’ha reduït en un 10,4% i el 95% del les persones que estan esperant per ser intervingudes  estan dins dels terminis de temps garantits.

Tot això ha estat possible gràcies a un notable augment de l’activitat, que ha permès fer un 8,1% més d’intervencions. En el període 2011-2018 l’activitat quirúrgica s’ha incrementat un 22,1%. 

Fins aquí les dades; però cal fer una lectura de com s’han aconseguit aquestes dades. Aquests resultats són conseqüència dels esforços fets per el departament de Salut aquests dos últims anys, des que es va començar a desplegar al Pla integral per a la millora de les llistes d’espera i en especial des que gràcies als pressupostos de l’any 2017 el programa es va poder dotar amb recursos econòmics addicionals. 

Més enllà de les dades és important destacar l‘esforç de transparència que estan duent a terme el departament de Salut i el CatSalut, oferint dades obertes cada mes, i assegurant la qualitat de la informació a través d’un sistema d’auditories de la informació facilitada per els centres. Aquestes auditories es van iniciar primer en pla pilot, per anar-les generalitzant després fins a 38 centres que ja estan auditats. A finals d’any està previst que les informacions facilitades per tots els centres del SISCAT pel que fa a l’activitat quirúrgica hagi estat prèviament auditada. Cal destacar també que aquest compromís amb la transparència va ser assumit pel conseller Comin al Parlament de Catalunya al febrer del 2016, i des de llavors ençà s'està duent a terme d'una manera força evident.   

Val a dir que cap altre comunitat a l’Estat espanyol port aportar unes dades tant fiables com les que Catalunya posa a disposició dels seus ciutadans. És el fruit de la feina ben feta per un excel·lent equip de treball. Tant de bo que algunes decisions polítiques de futur no el malmetin.          

diumenge, 20 de maig del 2018

Salut ja té conseller: Toni Comin restituït en el seu càrrec


Tanmateix, l’eficàcia del seu nomenament depèn de la reacció del govern i de la justícia espanyoles; el govern de M. Rajoy ja ha anunciat que no autoritza la publicació en el DOG dels nomenaments. El bloc del 155 es posa d’acord per perllongar a Catalunya la vigència de l‘article 155.



Mai abans s’havia interferit tant en les decisions polítiques de Catalunya. Ni el govern espanyol, ni la justícia espanyola semblen respectar els resultats de les eleccions del 21-D i a més volen imposar a Catalunya un govern que els “agradi”. Venen temps complexos...



La bona notícia, a banda de la restitució del conseller legítim, és que el seu nomenament assegura la continuïtat de l’actual equip del departament de Salut. Sinó fos per la incertesa creada per l’actuació dels poders de l’Estat, aquesta notícia seria tranquil·litzadora per el sector sanitari, que aquests últims anys ha estat sotmès a experiments polítics que han repercutit negativament sobre el sistema sanitari públic.   


Mentre no es feia oficial el nomenament d’un conseller de Salut, els rumors feien témer que el departament de Salut estava a punt de convertir-se de nou en un banc de proves per a polítics ambiciosos en busca d’un destí. Afortunadament, pel moment sembla que el nom de Joan Ignasi Elena s’ha quedat a la “nevera” pendents de si el govern espanyol impedeix definitivament que els nomenaments puguin ser efectius. En aquest supòsit el sector sanitari és obertament partidari de la continuïtat, a través d’una figura de consens com David Elvira.

Deia, en una entrada recent al blog, que la designació d’un conseller de Salut estava supeditada a la restitució o no, dels consellers que ho volguessin després de la seva destitució per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. El dubte apareixia per la diferent visió dels dos partits que formen la coalició de govern. Mentre a Junts per Catalunya eren partidaris de la restitució del govern legítim, des d’ERC la situació es veia diferent i es decantaven per un govern “efectiu” que pogués acabar amb el 155. Després de moltes anades i vingudes, finalment ERC ha cedit i ha acceptat proposar a Quim Torra, president de la Generalitat, el nom  d’Antoni Comin com a conseller de Salut. Aquest fet ha descavalcat per ara l’alternativa que representava Joan Ignasi Elena que havia estat triada en un primer moment per Oriol Junqueras per substituir Comin, tot i que David Elvira actual director del CatSalut i home fort del departament de Salut, també estava en la llista de candidats.

Segons publiquen alguns mitjans, Antoni Comin ha tingut que batallar de valent per aconseguir que ERC l’acabés proposant com a conseller de Salut. Després de diferents alternatives, ERC ha deixat de banda el seu plantejament inicial d’intentar eixamplar la base independentista, col·locant a Salut a una persona que tot i no ser un sobiranista, la seva condició d’ex PSC i proper als Comuns el feia ser ben vist per aquestes formacions de l’esquerra catalana. Tanmateix la plataforma “Avancem” que lidera Elena, poc hauria pogut eixamplar la base, atès que compta amb molts pocs integrants. Sigui com sigui, el nomenament d’Elena ha quedat pel moment aparcat.          

Per altre banda la restitució d’Antoni Comin al front de Salut, ha tingut un efecte col·lateral que cal remarcar i que ha evitat que novament el departament de Salut s’hagi vist menystingut per ERC, atès que el Sr. Joan Ignasi Elena és un gran desconeixedor del sector sanitari tot i haver estat president de la Fundació Hospital Sant Antoni Abad de Vilanova i la Geltrú. Davant la possibilitat del seu nomenament, diferents veus del sector s’havien fet sentir prop dels dirigents d’ERC avisant-los que el sector no estava disposat a ser de nou un camp de proves amb un conseller desconeixedor de la sanitat. Aquestes veus eren molt més partidàries, sinó hi havia restitució del conseller legítim, de la continuïtat de l’equip actual del departament, encapçalat per David Elvira, atenent al bon coneixement que tot l’equip posseeix dels problemes del sector sanitari públic català. 

Paral·lelament havia començat a circular un rumor segons el qual en cas de la restitució de consellers, en els departaments afectats es nomenaria un “Comissionat” amb la funció d’exercir en la pràctica de conseller a l’ombra, i que sota les directrius del conseller restituït, s’ocuparia de compensar els problemes derivats del fet de dirigir un departament de la Generalitat des de l’exili o des de la presó. Tanmateix, a dia d’avui, aquests Comissionats no han estat nomenats i es desconeix si finalment s’acabaran nomenant o no. Es donava per fet que en cas de nomenar Comissionats, David Elvira seria el Comissionat de Salut, representant al conseller Comin si aquest era restituït. 

Ara caldrà veure quina és la reacció del govern espanyol. Pel moment, en una nota feta pública, La Moncloa adverteix que el nou govern nomenat per Quim Torra “és una provocació perquè diversos consellers es troben fugits de la justícia o en situació de presó provisional", i per tant, atenent les circumstàncies personals d’alguns dels nomenats, s’analitzarà la viabilitat d’aquests nomenaments. Més enllà de la nota, les amenaces contra el govern català s’han anat succeint i segons publiquen diferents mitjans espanyols el bloc que dona suport al 155 s’hauria posat d’acord per mantenir la vigència del 155 a Catalunya i no publicar al DOG els nomenaments dels consellers triats pel president Torra.   

Els nomenaments, per ser efectius, cal que siguin publicats en el DOG, i per efectes de l’article 155, continua sent el govern de M. Rajoy qui té la clau del que publica el DOG. Tanmateix, en opinió de prestigiosos juristes, tècnicament la publicació dels nomenaments  en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, jurídicament és un “acte degut”, i per tant el Sr. M. Rajoy estaria obligat a publicar aquests nomenaments al DOG. No fer-ho seria clarament inconstitucional. El que sí que podria passar és que una vegada publicats en el DOG, el govern espanyol els podria impugnar.

I aquí ve la segona part: què passarà si el govern espanyol impedeix o impugna els nomenaments? Estem davant d’un interrogant de difícil resposta. Si s’haguessin nomenat els Comissionats, aquests podrien assumir les funcions del conseller impugnat per el govern espanyol, però sense comissionats la solució no es preveu gens senzilla. Per altre banda, apareix una dificultat afegida, relativa a la presa de possessió dels consellers empresonats o a l’exili. Com es pot resoldre la presa de possessió en aquestes circumstàncies? 

Certament una situació molt complicada...     





dissabte, 19 de maig del 2018

Informe del CatSalut sobre l’assistència primària de l’any 2017


L’activitat de l’assistència primària de l’any 2017, pel que fa a consultes, s’estanca respecte a  l’any anterior




Per primera vegada l’informe inclou dades de visites no presencials (e-mails, la Meva Salut, etc.) tot i que aquest servei encara no està disponible a totes les ABS de Catalunya.



Més de 47 milions de visites és el balanç de la feina feta per les més de 300 ABS de Catalunya al llarg de l’any 2017. D’aquest total, poc més de sis-centes mil visites corresponen a visites no presencials fetes a través de les Tecnologies de la Informació i els Comunicacions (TIC), bàsicament per correu electrònic o a través del servei de la e-consulta incorporat a la “Meva Salut”, tot i que no és accessible a totes les ABS del país segons es desprèn d'un informe donat a conèixer recentment per el CatSalut. 

Aquestes visites no presencials basades en el correu electrònic o la e-consulta, estan relacionades amb problemes relatius a la cronicitat (hipertensió, hipercolesterolèmia o diabetis entre d’altres), on es comenten els resultats de proves o es fan determinats tipus de tràmits administratius. Les TIC estan tot just introduint-se en el nostre sistema sanitari, però no hi ha dubte que una societat cada dia més digitalitzada acabarà fent un ús molt elevat d’aquesta alternativa a la visita convencional, a la que mai podrà substituir al 100%, però si que possibilitarà que per determinades visites rutinàries o de seguiment, la gent no hagi de desplaçar-se als CAP, amb el guany de temps que això comporta.

Els CUAP també van millorant el seu encaix en el grau d’acceptació dels malalts com alternativa als serveis d’urgència hospitalaris per la solució de problemes de salut urgents, sense excessiva gravetat. Aquest fet ja es posava de manifest en la presentació de la campanya d’urgències de l’hivern 2027/18 que la Dra. Nadal va fer fa pocs dies, on va parlar d’un increment al voltant del 10% de l’ús d’aquest recurs assistencial, prova evident que els ciutadans anem utilitzant cada vegada més els recursos més adequats per a l’atenció d’urgències.

Algunes xifres a retenir:
  • El 77% de la població ha estat visitada per algun professionals d’atenció primària al menys 1 vegada al llarg de l’any 2017.
  • El 44,6% de persones ateses majors de 74 anys, s’han visitat més de 12 vegades al llarg de l’any. 
  • Dels més de 47 milions de visites efectuades, només un 0,4% corresponen a visites fetes a persones procedents d’altres comunitats de l’Estat o de l’estranger. 
  • La hipertensió en adults (més de 25 anys) és present en el 25,3% dels pacients atesos i és el diagnòstic que ha generat més visites. 
  • Tot i l’aparició de noves formes d’assistència l’activitat a l’assistència primària sembla relativament estancada des de l’any 2015 al voltant dels 47 milions de visites.
  • Els metges/esses de família assumeixen el 53,8% de les visites, mentre que els/les pediatres només un 9,1% i els odontòlegs el 2,3%
  • Les infermeres assumeixen un 33,6% del total de consultes i les treballadores socials arriben a l’1%.
  • El 53,4% dels pacients visitats són dones i generen el 55,9% de les visites. 
  • La mitjana de visites per pacient atès és de 8,1 però varia segons l’edat i sexe. Els homes d’entre 15 i 44 anys són els que acumulen menys visites per pacient i els homes majors de 85 en tenen el volum més alt. 

L’informe no entra a considerar els resultats en salut de l’atenció primària, ni relaciona l’activitat amb el consum farmacèutic. Tampoc analitza la capacitat de resolució o les derivacions a l’atenció especialitzada d’aquestes consultes

És evident que la primària està desenvolupant una feina important en el nostre sistema sanitari, i sembla que els resultats assistencials són força bons. Però a més de semblar-ho caldrien indicadors que permetin assegurar-ho. Els informes purament quantitatius són una dada que cal complementar amb una visió qualitativa. És llavors quan les conclusions adquireixen valor i tenen tota la solidesa que cal. 

Per altre banda, estem assistint a una proliferació d’informes que pot comportar complicacions a l’hora de fer-ne el seguiment i tenir-les totes presents. Els informes de la Central de Resultats que publica cada any l’AQuAS són prou amplis com per no anar reiterant les informacions similars. I si aquests diferents informes estan elaborats per negociats diferents de la pròpia administració sanitària, vol dir que hi ha negociats que reiteren feines, i en èpoques de dificultats econòmiques és una contradicció que la mateixa informació s’elabori des d’instàncies diferents. I el més probable és que al final les informacions, algun cas, no siguin coincidents

dijous, 17 de maig del 2018

Entrevista amb el Dr. Guillem López Casasnovas


Guillem López Casasnoves és doctor en economia i llicenciat en dret, catedràtic de la UPF, exconseller del Banc d’Espanya, exmembre del consell assessor del “ministerio de Sanidad”, fundador de CRES-UPF, entre moltes altres ocupacions i distincions. És una persona que sempre ha estat molt interessada en els problemes de la sanitat catalana. Recordo particularment dos dels seus llibres sobre el sistema sanitari català: “L’Anàlisi del Finançament Autonòmic de la Sanitat”, editat l’any 1992, i “La sanitat catalana: Finançament i despesa en els seus referents comparats dintre de societats desenvolupades”, editat l’any 2001. També recordo una anècdota d’aquelles que no s’obliden fàcilment: era algun dia de l’inici de la dècada dels 90, a la sala d’actes del departament de Salut al pavelló Ave Maria. Dos joves economistes de la salut, els Drs. Josep Valor i Guillem López Casasnovas, es dirigien a l’auditori per explicar com serien els nous contractes que el CatSalut establiria amb els centres “concertats”. Només començar l’exposició, el Dr. López Casasnovas ens va explicar que es tractava de contractes “sinal·lagmàtics”... en sentir aquest nom, una bona part dels assistents, tan ignorants com jo mateix, no sabíem a on mirar. I això què deu ser?, ens preguntàvem... Quan vaig arribar a casa, el primer que vaig fer va ser intentar esbrinar el significat d’aquella paraulota que mai més no he oblidat. Més enllà de l’anècdota, Guillem López Casasnovas es tota una autoritat en matèria econòmica a l’Estat espanyol, i el seu interès per la sanitat fa que les seves aportacions siguin doblement valuoses. Per això m’he atrevit a demanar-li el seu punt de vista sobre diferents qüestions de l’actualitat sanitària a casa nostra.      


   


Dr. Guillem López, vostè ha estat membre del consell assessor de molts ministres de Sanitat del govern espanyol, fet que li atorga una visió molt propera del sistema sanitari espanyol, i per altre banda coneix perfectament bé el sistema sanitari català. A nivell conceptual quina seria la diferència més significativa entre els dos sistemes?

Dr. Guillem López: L’acceptació de la concertació, la implicació en la gestió del sistema de representants de la societat civil i la seva bona implantació al territori


Ja fa 20 anys que el ministre espanyol de Sanitat Romay Beccaria, el va incorporar al consell assessor del ministeri. Ara la ministra espanyola de Sanitat, Dolors Montserrat ha decidit prescindir de les seves aportacions en el sí d’aquest consell. Ho interpreta com una resposta a la seva posició sobre l’aplicació a Catalunya de l’article 155 de la Constitució? 

Dr. Guillem López: No ho crec  Més aviat és la manca de sensibilitat del que representa la economia de la salut en els sistemes de salut dels països moderns.  Els principals grups de pressió ocupen lloc.  També ha prescindit d’experts de la salut pública.  Si aquesta és la seva visió de la sanitat, segur que no li faig cap falta, ni jo ni cap dels meus companys.


Parlant de l’article 155. De cara als usuaris de la sanitat pública, dona la sensació que la seva aplicació no ha comportat greus distorsions en el funcionament del sistema sanitari. Tanmateix, creu que a mig i llarg termini els seus efectes es puguin deixar sentir, afectant negativament les prestacions del sistema de salut? 

Dr. Guillem López: No. El nostre sistema, els nostres gestors i professionals estan per sobre d’aquesta mena de intervencions equivocades. Però cal continuar lluitant pels valors propis compartits.
  

Fa uns anys, el sistema sanitari català despertava interès arreu de l’Estat espanyol, i molts responsables de salut de les diferents autonomies venien a Catalunya a conèixer de primer ma els projectes que s’anaven implementant a casa nostra. Últimament sembla que això ja no sigui tant així. Quines podrien ser les causes segons la seva opinió? 

Dr. Guillem López: Cal un finançament que estigui a l’alçada del desenvolupament del país; és a dir, del nostre PIB. Ara en el millor dels casos tenim un finançament que just arriba al nivell mitjà per càpita d’Espanya. Destacar continuadament amb aquest handicap té molt mèrit.


Vostè ha participat, representant al govern Balear, en la comissió d’experts del Sr. Montoro per tal d’estudiar un nou sistema de finançament autonòmic. Té esperances que el finançament de comunitats com Ses Illes, País Valencià o Catalunya pugui millorar el seu finançament d’una manera significativa?

Dr. Guillem López: De moment no. Però encara cal lluitar-ho. El govern de Madrid no té altra manera per evitar el desencís dels desencaixats o afavorir el re-encaix.


Avui en dia, a l’hora d’analitzar la despesa per càpita en salut que es deriva dels pressuposts de les diferents comunitats autònomes, s’observen diferències que costen molt d’entendre. Segons dades dels pressupostos 2018 de les diferents comunitats, hi ha pressupostos que oscil·len entre els 1.693,49€ per càpita del país basc, als 1.166,39€ d’Andalusia que representa un 45% de diferència. Aquestes diferències tan enormes tenen algun sentit? 

Dr. Guillem López: A mi les diferències no em preocupen si provenen de decisions basades en la responsabilitat fiscal. Fer-ho en termes poblacionals no és adequat quan el finançament autonòmic pondera la població, no es tracta de una transferència condicionada, es pot complementar des de la capacitat fiscal pròpia o de la priorització dels governs autonòmics. Interessa més saber què passa amb les prestacions i el cost unitari de la seva eficient provisió.


Parlant de sistemes de finançament, a Catalunya tothom reconeix que la sanitat està mal finançada i que calen més recursos per fer front a les despeses que el sistema de salut genera. D’on creu que haurien de procedir aquests més recursos que tothom reclama? D’una major pressió fiscal als ciutadans de Catalunya mitjançant impostos específics o incrementant l’IRPF? D’una revisió de la cartera de serveis, reduint les prestacions del sistema sanitari públic? Incorporant copagaments tal com succeeix a la majoria de països europeus? 

Dr. Guillem López: Amb un nou finançament autonòmic que vinculi millor els ingressos de la Generalitat a la renda dels catalans: més capacitat fiscal sobre els recursos propis. I la resta de les coses esmentades amb diversos balanços.


Atenent als resultats en salut, el sistema sanitari català es situa entre els millors del món desenvolupat. Tot i així aquests resultats en salut s’obtenen amb una assignació pressupostària que està per sota de la de molts països amb resultats en salut similars. A què creu que es deu aquesta realitat? 

Dr. Guillem López: A la consideració per part de l’Estat d’un finançament per regim ordinari que no es correspon a la realitat social del nostre país.


En la negociació col·lectiva del sistema sanitari públic sempre s’acaben negociant increments salarials i reduccions de jornada, complementat amb altres beneficis socials. Aquesta manera de negociar ens porta a que l’hora real treballada sigui cada vegada més cara degut el doble efecte de la reducció de jornada i de l’increment salarial. Creu que s’hauria de caminar cap a una negociació col·lectiva on els treballadors assolissin responsabilitats sobre els resultats finals de l’empresa a canvi dels seus beneficis socials?    

Dr. Guillem López: Certament.  Hem de començar a provar la gestió dels mateixos professionals també a l’atenció especialitzada.  Avaluant i pivotant els experiments  I en general, cal trencar en la idea de autonomia clínica per compte propi i retribució per compte aliena.


El sistema retributiu del personal incentiva molt poc als treballadors del sistema sanitari públic, en especial a metges i infermeres. Algunes assajos que s’han fet amb fórmules com les DPO han acabat sent una mena de cafè per a tothom. Creu que els sistemes retributius haurien d’estar molt més vinculats a la productivitat individual i dels equips als que es pertany que no pas a l’IPC?

Dr. Guillem López: Cal bàsicament vincular millor tasques amb resultats i compartir riscos amb els proveïdors 


En el sector salut també parlem sovint d’innovació. Si realment apliquéssim sistemes i tècniques innovadores en el sistema de salut, i féssim un ús més adequat de les TIC, no creu que es podrien eliminar actuacions poc eficients, i eliminar l’excés de burocràcia que el sistema pateix?

Dr. Guillem López: Segur. Però no ho podem fiar tot a les tecnologies. La gestió clínica dels professionals és la base. Les TICs son complementàries.


Les empreses grans han d’estar molt ben organitzades per ser eficients. La sanitat pública catalana té a l’ICS com al seu buc insígnia, sent l’ICS probablement l’empresa més gran de Catalunya. Aquestes grans corporacions són adequades per a la gestió de serveis públics? 

Dr. Guillem López: No crec amb el gran holding, i menys encara desintegrant primària i especialitzada en les seves gerències. La confiança, la reputació, el ‘bon fer’ dels guariment de la salut es guanya amb  la proximitat.


Els economistes expliquen que un servei públic gratuït acaba generant una demanda infinita. Si això és cert, no creu que encara que es pogués dotar de més recursos al sistema sanitari, sempre en continuarien faltant més? Què cal fer per mantenir l’equilibri entre recursos esmerçats, serveis oferts, i demanda del mateixos? 

Dr. Guillem López: Utilitzar els instruments més bàsics de l’economia, de la priorització, del cost efectivitat. Ple de criteris de sentit comú. Res no és gratuït.


Dr. López Casasnoves, per acabar... si el proper conseller de Salut de la Generalitat el cridés, i li demanés el seu parer sobre els tres temes que caldria afrontar amb urgència a la sanitat catalana quines propostes li faria? 

Dr. Guillem López: Per al lideratge de la sanitat, cuidar els nostres professionals i exigir-los  lleialtat amb la salut pública. Com a gestor, recomanar que es doti del coneixement expert. I com a polític, que lluiti decididament per a un millor finançament.

Aquestes són les opinions d’una persona amb una expertesa reconeguda en els àmbits econòmic i sanitari. Donar a conèixer les seves opinions sobre diferents aspectes del nostre sistema sanitari, que massa sovint posem innecessàriament en perill, era gairebé obligat. Dr. Guillem López Casasnoves, moltes gràcies per les seves opinions i per el temps que li he pres...