divendres, 31 de maig del 2019

40 anys d’economia de la salut: tercera i última taula (I)


La cloenda dels actes d’aquest 40 aniversari de la creació de la Comissió de  Salut del Col·legi d'Economistes de Catalunya va deparar una tercera Taula de gran interès, integrada per quatre ponents de molt pes en els àmbits econòmic i sanitari. Francesc Raventós, Marisol Rodríguez, Andreu Mas Colell i Xavier Trias han tingut històricament un paper molt rellevant en la configuració del model sanitari català. Tots ells han estat protagonistes d'una etapa molt creativa, quan el govern de la Generalitat volia construir un model sanitari que donés resposta a les necessitats de la població. La Taula la va cloure la consellera de Salut Alba Vergés.







El Sr. Anton Gasol degà del col·legi d’economistes va obrir l’acte agraint la presència dels assistents i tot seguit va presentar als ponents que luxe que integraven d’aquesta tercera Taula al voltant de la comissió d’economia de la salut. Va definir a la Comissió com un “lloc de trobada on s’ofereixen serveis de formació i d’informació a tots els professionals que treballen en el sector sanitari des de qualsevol àmbit, bé sigui el privat, l’universitari, el de la investigació, el de la gestió sanitària o de l’administració”.

La primera intervenció va ser la del Sr. Francesc Raventós ex degà del Col·legi d’Economistes. Va agrair als organitzadors del 40é aniversari haver convertit aquesta celebració en un espai de reflexió sobte la trajectòria de la Comissió al llarg d’aquests 40 anys i de com s’ha projectat de cara al futur. Raventós va recordar que a l’any 1975, quan es va acabar la dictadura, al Col·legi d’Economistes hi havia un grup d’oposició a la Junta que hi havia en aquell moment que era molt immobilista i vinculada al règim, i que finalment a l’any 1977, la candidatura democràtica que aquesta oposició representava va guanyar les eleccions al Col·legi, i una de les primeres coses que varen fer va ser convocar el primer Congrés d’Economistes de Catalunya a l’any 78, on es va analitzar la problemàtica de les diferents branques de l’economia i una de les primeres comissions que es van organitzar per participar-hi va ser la Comissió d’Economia de la Salut.
El Sr. Raventós va continuar explicant que la primera activitat de la Comissió d’Economia de la Salut va ser organitzar una Jornada d’economia de la salut al desembre de 1980. Aquesta jornada pretenia reflexionar sobre els reptes que tenien tant les administracions, com els professionals de la sanitat, com els economistes vinculats al sector sanitari i com garantir un model de salut que és un component bàsic de l’estat del benestar. Aquesta jornada va servir també per deixar clar que una bona gestió sanitària ha de ser el resultat d’una responsabilitat compartida i interprofessional entre tots els agents implicats en el sector de la salut. 
Segons va explicar Francesc Raventós, les jornades varen tenir un repercussió molt àmplia i algunes de les seves conclusions no varen tardar massa temps a ser incorporades per l’administració. I una d’elles va ser implementada a l’any 1982 per el ministre Lluch quan fa fer la Llei General de Sanitat que incorporava la universalització de l’assistència i la transferència a les comunitats autònomes de la gestió dels serveis de salut. 
El Sra. Raventós va acabar la seva exposició dient que “avui disposem d’un sistema sanitari excel·lent, malgrat les retallades que hi ha hagut, però que gràcies a la dedicació i esforç dels professionals malgrat tot s’ha pogut mantenir. Ara toca garantir que la qualitat del sistema sanitari es pugui mantenir i millorar de cara al futur. Els economistes volem contribuir a fer-ho possible”.

La següent intervenció va ser la de la Sra. Marisol Rodríguez, catedràtica de la Universitat de Barcelona, que va començar agraint als companys que l’han ajudat a recopilar la informació al voltant de la història de la Comissió de Salut del col·legi. Va explicar que la creació de la Comissió va representar com sortir de la clandestinitat atès que abans de la seva creació, ja hi havia economistes treballant en el sector. La creació de la Comissió va significar com un descobriment d’una nova espècie d’economistes. Les primeres grans decisions que la Comissió va abordar foren la de triar el nom de la Comissió, fet que va permetre admetre en el seu sí a persones que sense ser economistes de formació estiguessin interessades en el tema. Un altre decisió important va ser la creació de les Jornades d’Economia de la Salut.
De 1980 a 1990, va ser una etapa de consolidació interna i d’efervescència amb multitud d’activitats com tesis doctorals, taules rodones, conferències, i en moltes d’elles hi varen participar ponents estrangers. Es varen iniciar els cursos i seminaris d’economia de la salut i diferents simpòsiums. Les primeres Jornades d’economia de la salut també varen ser un actiu d’aquesta època i el fet de fer-ne fora de Catalunya va permetre l’expansió de l’economia de la salut a l’Estat espanyol i internacionalitzar també aquestes activitats.
De 1990 al 2000, la Comissió també va celebrar nombroses jornades i conferències algunes d’elles relacionades amb la creació del CatSalut i dea LOSC, atents sempre als temes que eren d’actualitat.  
La dècada del 2000 al 2010, va tenir un punt àlgid que va ser el 20é aniversari de les transferències sanitàries a la Generalitat i també el 20é aniversari de la creació de la Comissió d’economia de la salut, i com en anys anteriors també van ser uns anys plens de conferències i jornades. Van ser uns anys de consolidació del model sanitari en els que els economistes van mostrar el seu interès per col·laborar. En aquest dècada es van iniciar els dinars col·loqui sobre qüestions relacionades amb el sector sanitari. 

Des del 2010 fins avui, s’han continuat organitzant jornades i col·loquis a més de la Jornada anual d’economia de la salut. En total, aquesta dècada han estat 51 actes amb 1128 participants.
En conjunt una tasca ingent que no es por fer sense l’empenta dels diferents responsables de la Comissió. Marisol Rodríguez va voler destacar l’altruisme i la generositat de totes les persones que en algun moment han impulsat la Comissió per les hores i els esforços que hi han dedicat. Va acabar la seva intervenció retent  un reconeixement a Josep Fité, economista i gestor sanitari, de qui va destacar el seu caràcter amigable, jovial, que mai havia reclamat protagonismes personals i que sempre es mantenia en un segon pla recolzant les iniciatives de la Comissió. 

(Continuarà...)    

dimecres, 29 de maig del 2019

Un airbag per evitar danys majors quan els interessos de les parts entren en col·lisió



Article de Francesc José Maria Sánchez
president d'honor de la Societat
Catalana de Mediació en Salut 
















Les organitzacions sanitàries necessiten un coixí per esmorteir la conflictivitat que pot sorgir quan es produeix un esdeveniment advers amb conseqüències greus que provoca un dany o una complicació no intencionada a resultes de l’atenció sanitària que no és conseqüència de la malaltia o l’estat del pacient, provocant una prolongació de l’estada en el centre, discapacitat en el moment de l’alta i o la mort. La magnitud del problema  és preocupant: segons l’OMS 1 de cada 10 pacients hospitalitzats pateix un esdeveniment advers. I encara ho és més si tenim en compte per exemple que els errors en la medicació es poden prevenir en un 34’8% i els relacionats amb una infecció nosocomial ho són en un 56’6%. En el seu conjunt, el percentatge d’esdeveniments adversos que es poden prevenir relacionats amb l’hospitalització és d’un 43’5% (ENEAS. Estudio Nacional de Eventos Adversos relacionados con la hospitalitzación. 2013).





Avui en dia la seguretat del pacient és un repte i una prioritat dels sistemes sanitaris que plantegen estratègies per reduir els errors que poden provocar esdeveniments adversos amb dany al pacient. Però també hi ha un revers de la moneda que és l’obligació, deontològica, ètica, legal i fins i tot assistencial, de comunicar, de forma veraç, comprensible i amb promptitud, al pacient víctima de l’esdeveniment advers l’ocurrència del dany, les seves causes, les conseqüències i les mesures que s’adoptaran per part de l’organització per prevenir futurs incidents de la mateixa naturalesa.


És una evidència el major risc que suposa pels pacients l’increment de la complexitat tecnològica i organitzativa i la fragmentació de l’atenció en diferents nivells, per especialitats i equips. Risc que no sempre s’està disposat a reconèixer i a assumir pels usuaris del sistema de salut per les altes expectatives de guariment que els genera, per no fer esment a la cultura socialment implantada en el nostre país aliena a resoldre les diferències mitjançant el diàleg i el pacte.


Demanar disculpes i donar explicacions és quelcom al que no estem massa acostumats, venim més aviat de la cultura de “els draps bruts es renten a casa”. La comunicació amb el pacient o el seu entorn és un problema difícil d’afrontar que es planteja quotidianament a les organitzacions sanitàries i els seus professionals, perquè la producció d’un esdeveniment advers genera moltes pors : a les conseqüències legals, a la pèrdua de confiança dels pacients i a la pèrdua de prestigi professional i de reputació institucional.

La Joint Commission (2001) va establir com estàndard de qualitat per a l’acreditació la necessitat d’informar als pacients de tots els resultats de la seva atenció incloent els esdeveniments adversos. Val a dir  que segons els estudis i enquestes realitzades al voltant d’un 85% dels pacients accepten les explicacions donades i uns percentatges que varien segons els estudis entre un 22 i un 25 %  presenten una reclamació judicial i entre un 12 i un 20 % tenen una resposta agressiva. Cal saber gestionar aquestes reaccions i tenir les persones capaces de fer-ho i els instruments adequats per fer-ho.

És per això que en el marc de les organitzacions sanitàries que és on sorgeixen els conflictes que solen tenir una alta càrrega d’emotivitat tenint en compte que afecten a matèries especialment sensibles com la vida, la salut, la integritat física, la llibertat o  la dignitat, s’ha de preveure com afrontar la gestió dels conflictes i prendre mesures organitzatives per a la implantació de mesures  de resolució alternatives a la via judicial.

En aquesta línia la Societat Catalana de Mediació en Salutseguint la tendència actual a nivell internacional, proposa la creació en el si de les organitzacions de sistemes integrals i integrats de gestió i resolució de conflictes. Aquests sistemes integrats tenen la finalitat d’establir un clima adequat per a que mitjançant la utilització de procediments alternatius a la via judicial (la mediació, la facilitació i d’altres) es recuperi la confiança i es restauri la bona relació entre els pacients i els professionals i o la institució quan aquesta relació s’ha malmès.

En definitiva es tracta de la creació de sistemes integrats de gestió i resolució de conflictes que actuïn d’airbag per evitar una col·lisió violenta  a conseqüència de la reacció provocada pel dany ocorregut per un incident assistencial.

Nota de la redacció: La Societat Catalana de Mediació en Salut celebrarà una Jornada a Puigcerdà, en el marc de la Universitat d'Estiu Ramon Llull, el dia 17 de juliol amb un programa interessant, el contingut del qual es port consultar en aquest enllaç: http://www.mediacioensalut.org/adjuntos/adjunto_44.pdf 

  



dilluns, 27 de maig del 2019

Alba Vergés: un any al front del departament de Salut



El temps passa volant i quasi sense adonar-nos-en, ja fa un any que Alba Vergés va ser nomenada consellera de Salut. Un any en el que no han succeït masses coses, i que com ha fet més destacat, atès que és la primera vegada que això succeeix al departament de Salut, potser cal ressenyar el permís maternal que la consellera va agafar per el naixement de la seva filla.
També han estat noticia en aquest període les vagues mèdiques convocades al sector conseqüència de la precarietat laboral dels metges de primària, de la no recuperació del poder adquisitiu dels professionals que segueix lluny del que tenien a l’any 2010, i de la poca atenció que des del departament de Salut s’ha prestat a les seves reivindicacions.
Ha esta un any pobre pel que fa a iniciatives legislatives o organitzatives en el departament de Salut, que compta amb un equip molt inexpert i que fins avui no ha aportat res de positiu a la sanitat catalana. És un balanç relativament neutre, i fins i tot pitjor que alguns anys de l’època Rius.
La majoria d’interrogants pendents de la legislatura anterior continuen oberts: què passarà amb el deute de l’Hospital de Reus i la seva governança, què ha decidit el departament de Salut sobre l’activitat privada als centres del SISCAT i en particular a l’Hospital Clínic, on s’ubicarà definitivament l’Hospital Trueta de Girona, etc...
Són temps complicats, sens dubte, però tot i així estaria bé que tinguéssim una mínima idea de per on vol anar aquests propers mesos el departament de Salut. 
Val a dir que en la primera compareixença de la consellera Vergés a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya ja va quedar clar que aquesta legislatura era de continuïtat de les iniciatives de legislatures anteriors i poc més.   



El dia 29 de maig farà un any que la igualadina Alba Vergés va ser nomenada consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya. Diputada al Parlament de Catalunya des del mes de desembre del 2012 fins avui, va presidir la Comissió de Salut del Parlament en la XIa legislatura, des d’octubre 2015 fins a octubre de 2017, quan per l‘aplicació a Catalunya de l’article 155 de la Constitució es va dissoldre el Parlament.

Vergés ha viscut un any complicat marcat per les vagues de metges a l’assistència primària, i per la manca de respostes a les reivindicacions dels professionals, mirant cap a un altre banda cada vegada que ha estat interpel·lada sobre les baixes retribucions i la pèrdua de poder adquisitiu dels professionals. En aquest sentit dona la sensació que la consellera Vergés ha estat molt més inclinada a no incomodar al conseller d’Economia i vicepresident del govern de la Generalitat que no pas a restituir les condicions dels professionals i de l’assistència primària. Tots les mesures que s’han pres en l’àmbit de l’atenció primària de salut han estat actuacions en resposta a la pressió de les vagues, i mai han estat iniciatives prèvies als conflictes. Una actuació per tant molt més reactiva que no pas proactiva. 

Més enllà de les vagues, el departament de Salut no ha tingut actuacions destacades en el sector sanitari en el curs d’aquest any. Si repassem la primera compareixença de la consellera Vergés a la Comissió de Salut del Parlament el 29 de juny passat veurem com no va adquirir excessius compromisos, i la majoria dels que va contraure eren sal voltant de la continuïtat de projectes endegats en l’etapa del conseller Comin. La consellera va parlar de l’elaboració d’un Pla Estratègic de Salut Pública de Catalunya, de l’imminent aprovació del decret català de prescripció infermera, que encara està en tràmit al Parlament, etc. Res de nou.

Hi ha però algunes propostes que si que s’han acomplert: la consellera va anunciar una cimera per abordar el problema dels professionals de la salut, i ja se n’han fet dues, tot i que més enllà de la constitució d’equips de treball no s’ha avançat massa més. Tanmateix els professionals no entenen que en una cimera per abordar la seva problemàtica s’hi excloguin els problemes retributius. També cal senyalar com a qüestió assolida, tot i que amb una dosi de generositat elevada, la introducció de la perspectiva de gènere en les polítiques sanitàries: alguna cosa s’ha fet en aquest sentit, nomenar un consell assessor. També hi ha un cert grau d’acompliment en l’elaboració d’un Pla Actuacions d’Inversions en equipaments de Salut (PAIS) tot i que el poc que s’ha fet s’ha centrat molt més en l’atenció primària que no pas en l’hospitalària, i més en el totxo que no pas en la reposició tan necessària dels molts aparells de diagnòstic obsolets de la xarxa pública. De la resta de temes que va exposar la consellera poc o res s’ha avançat.

Estem doncs davant d’un any pobre pel que fa a intervencions destacades del departament de Salut, que tanmateix ha tingut una presència inusitada a les xarxes socials. En això la consellera Vergés guanya per golejada a tots els seus antecessors en el càrrec junts. La llàstima és que les seves múltiples aparicions a Twitter siguin bàsicament per fer propaganda de “que guapos som” i que en el fons són poc transcendents per el sector sanitari, o per fer una certa apologia del seu partit polític. Tot plegat poc adequat per una consellera que ho és del tot el sector sanitari català. En contraposició destacar que la consellera ha fet un esforç viatger important: s'ha recorregut el territori, i ha visitat molts hospitals i CAPS de la xarxa pública. Els treballadors del sector sanitari agraeixen que de tant en tant "els que manen" se'n recordin que ells també existeixen...   



         

dissabte, 25 de maig del 2019

Canvis a la Regió Sanitària de Barcelona del CatSalut



La Dra. Anna Aran substituirà al Dr. Lluís Franch a la Gerència d’Àmbit Metropolità Nord de la Regió Sanitària de Barcelona del CatSalut .


Avalada per una formació en gestió adequada, i també per una experiència professional exitosa, la Dra. Aran tindrà com a responsabilitat aconseguir la màxima eficiència d’una xarxa assistencial potent amb hospitals terciaris de referència a Badalona, Mataró, Sabadell i Terrassa  
 


La Regió Sanitària de Barcelona del CatSalut, el gerent de la qual és el Dr. Lluís Franch, inclou tres àmbits diferenciades: el Consorci Sanitari de Barcelona, sota la responsabilitat de l’incombustible Dr. Jaume Estany, l’Àmbit Metropolità Nord sota la responsabilitat del Dr. Lluís Franch i l’Àmbit Metropolità Sud sota la responsabilitat de Joan Puigdollers.

Segons apunten fonts ben informades, s’estan preparant canvis que consisteixen en la substitució del Dr. Lluís Franch en la seva responsabilitat com a gerent de l’Àmbit Metropolità Nord, i no queda clar si també se’l substituiria com a gerent de la Regió Sanitària de Barcelona. La persona triada és la Dra. Anna Aran que fins ara ocupava la gerència territorial de la Catalunya Central de l’ICS.

La Dra. Anna Aran va ser nomenada ara fa tot just 3 anys gerent territorial de l’ICS a la Catalunya Central. És metgessa especialista en medicina familiar i comunitària i el seu accés a la gerència de l’ICS a Manresa no va ser senzill atès que comptava amb l’oposició frontal de Candela Calle, llavors gerent de l’ICS. Tanmateix la Dra. Aran tenia al seu favor dues coses; una de caire professional derivada de la seva excel·lent feina a la direcció de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, i l’altre la seva afiliació política a ERC. Dos raons de pes, que varen fer inútils els intents de Calle per evitar el seu nomenament. 

A banda de la seva feina com a directora assistencial de l’Hospital Arnau de Vilanova, la Dra. Aran també exercia paral·lelament  com a directora assistencial de l’Hospital de Sta. Maria també a Lleida, quan s’estava treballant per una coordinació efectiva entre els dos centres.  Amb anterioritat la Dra. Aran havia dirigit un SAP a l’atenció primària de Lleida. 

Persones que han treballat amb la Dra. Aran, la consideren molt treballadora, intel·lectualment ben estructurada, que planifica bé les seves accions; és reflexiva per sobre d’impetuosa. És una persona amb empatia, que té capacitat executiva i que aquests darrers anys ha aprés a contrastar les seves opinions. Es fa apreciar pel seu grau de compromís. És una de les professionals del sistema sanitari que té condicions per assumir càrrecs de responsabilitat, cosa que no es pot dir, lamentablement, de tots aquells que en l’actualitat n’ocupen.        

La gerència d’Àmbit Territorial Metropolità Nord del CatSalut abasta un territori integrat per les comarques del Vallés Oriental i Occidental i pel Barcelonès Nord i el Maresme. Això vol dir que l’Hospital Germans Trias de Badalona, l’Hospital de Mataró, el de Mollet, el de Sant Celoni, el de Granollers, l’Hospital Taulí de Sabadell, l’Hospital de Terrassa o la Mútua de Terrassa entre altres dispositius sanitaris, estan sota la responsabilitat d’aquesta gerència d’àmbit a més de l’assistència primària d’aquests territoris. Una responsabilitat complicada atès que acontentar les aspiracions de tothom és una tasca impossible.  
 lluis 
Ara queda per resoldre la substitució de la Dra. Aran a la gerència territorial de l’ICS a la Catalunya Central, però veient l’estil de fer dels màxims responsables del departament aquesta legislatura, la substitució passarà molt probablement per algú amb carnet d’ERC. Lamentablement així són les coses avui en dia, el carnet per sobre de les capacitats... També caldrà aclarir el rol final del Dr. Franch, que fins ara era gerent de la gran Regió de Barcelona i a la vegada s’ocupava de l’Àmbit Metropolità Nord d’aquesta regió i que era el que realment justificava la seva feina. Aquest canvi obre doncs un interrogant sobre la continuïtat o no del Dr. Franch.   


      

dijous, 23 de maig del 2019

L’Hospital Comarcal Sant Joan de Déu de Martorell, en la rampa de llançament


Després d’una època de dificultats, l’Hospital de Martorell vol consolidar la qualitat dels seus serveis per ser encara més atractiu per el territori en el que presta serveis de salut i això basat en una nova cultura de funcionament, que està fent molt més agradable per els seus professionals el dia a dia a l'Hospital. 



El Projecte d’Ampliació i Reforma del centre té com horitzó l’any 2025. Aquesta ampliació i reforma afecta pràcticament a totes les dependències del centre, i permetrà disposar d’unes instal·lacions modernes molt més adequades als serveis que ha de prestar. 



La trajectòria de l’Hospital de Martorell ha estat aquests darrers anys accidentada. Va viure una situació complicada als anys 2009/10 que va comportar que l’Hospital passés a ser “tutelat” per la Mútua de Terrassa. Ara, des de fa uns mesos, l’Hospital ha recuperat la seva autonomia i ha decidit emprendre un camí que el permeti assegurar una prestació de serveis sanitaris de qualitat als ciutadans del territori que té assignat. Tot això sobre la base d’una situació sanejada gràcies a un gestió eficient de l’equip que actualment porta les regnes de la institució. 

Per que aquestes coses puguin passar s’han de donar determinades circumstàncies i d’entre elles la primera és que hi hagi un nivell de confiança absolut entre la governança de la Institució i l’equip de gestió. I aquest fet tan necessari, que en moltes ocasions i en molts indrets hem vist com escassejava, a Martorell s’ha produït, i això ha estat la millor notícia que han pogut rebre els treballadors de l’Hospital perquè assegura el seu futur professional, i ha estat també una excel·lent noticia per als ciutadans del territori perquè això els garanteix una atenció sanitària de qualitat consolidada en el temps.  

Aquesta confiança entre la governança i els gestors, més enllà de les connotacions personals d’empatia entre uns i altres, s’ha produït sobretot perquè la transparència en la gestió ha estat total i absoluta des del moment zero. Una governança que està integrada per els partits polítics amb representació a l’Ajuntament de Martorell, complementada per representants de la societat civil i de l’església. I aquesta confiança és la que ha permès que amb l’ajut del CatSalut l’hospital pugui emprendre una posada al dia de les seves infraestructures hoteleres i també assistencials. 

El Projecte d’ampliació i reforma del centre, abasta pràcticament a totes les dependències de l’hospital tot i que posa èmfasi en les consultes externes, gabinets d’exploració, àrea quirúrgica, hospital de dia i urgències. S’actuarà sobre gairebé 12.000m2 dels més de 13.000m2 actuals, i es construirà un nou edifici adossat a l’actual de més de 3.200m2 que es destinarà a consultes externes i gabinets d’exploració. Tot això per donar servei a 13 municipis de la comarca i a una població de més de 160.000 habitants. A banda de l’adequació d’espais, l’hospital està vivint transformacions molt transcendents especialment pel que fa a la cultura organitzativa, basada en un nou tarannà de l’equip directiu i l’estil de direcció que s’està implementant, com a factor clau de la implicació de molts professionals de l’Hospital.

El gerent que ha capitanejat tota aquesta etapa a l’Hospital de Martorell és el Dr. Manuel Álvarez  del Castillo especialista en cures intensives en els seus inicis professionals, que va fer els seus primers passos en el camp de la gestió a la direcció mèdica de l’Hospital Mútua de Terrassa. Està encantat a Martorell perquè s’ha sentit molt ben acollit pels membres de la Junta, però també i molt important, per els professionals de la institució que el fan sentir-se molt a gust assumint aquesta responsabilitat. “Sempre tinc la porta oberta per tot aquell que vulgui venir a parlar amb mi” explica del Dr. Álvarez, que se sent orgullós de l’equip de gestió que l’envolta i dels professionals que treballen a l’Hospital. Explica que altres organitzacions han volgut endur-se gent del seu l’equip de gestió i això per ell és un orgull atès que vol dir que són molt bons; i encara se sent més orgullós quan la majoria d’aquestes persones, malgrat que els hi han ofert projectes professionals interessants, han preferit continuar a Martorell. En aquest sentit el Dr. Álvarez destaca que “el  nostre fet diferencial no és l’alta tecnologia, sinó el que tots ens sentim a gust” i això és especialment vàlid per els professionals de l’Hospital. “Les persones es fidelitzen quan estan a gust en el seu lloc de treball i amb el seu entorn” afegeix el Dr. Álvarez. Els canvis culturals i organitzatius que s’estan produint en el sí de l’Hospital, genera sentiment de pertinença perquè “Quan esl professionals coneixen la Institució s’hi senten a gust, i l’estimen, i aquest és un dels objectius pels quals treballem”     

L’Hospital ha recuperat el seu equilibri en el compte de resultats cosa que li permet ser un dels hospitals de la xarxa pública de Catalunya que paga les DPO als seus professionals. El Dr. Álvarez entén que el nombre de llits no és lo mes important sinó la capacitat per adaptar-se a les noves tendències que estan apareixent, i entre elles l’hospitalització a domicili activitat en la que l’Hospital està treballant intensament. A títol d’exemple, cal destacar que l’Hospital atén una mitjana diària de 150 urgències. 

A banda de les excel·lents relacions entre l’equip de gestió i la governança, i del bon ambient de treball, el Dr. Manuel Álvarez es mostra molt satisfet amb les relacions externes i concretament amb els responsables del CatSalut, amb l’atenció primària del territori que és molt majoritàriament de l’ICS, i amb el sociosanitari existent a la ciutat gestionat per les Germanes Hospitalàries. També manifesta la seva satisfacció per la fantàstica relació amb l’Hospital de Bellvitge que és el seu hospital de referència, així com amb l’ICO o amb  l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues amb qui col·laboren per temes de pediatria.  

Més enllà de l’activitat pròpiament assistencial, cal destacar que l’Hospital de Martorell ha arribat a un acord amb la Universitat de Vic-Central de Catalunya, per convertir-se en centre col·laborador d’aquesta Universitat, i per tant per tenir alumnes de medicina en formació, així com amb la Fundació Universitària del Bages per estudis d’infermeria i també amb ensenyaments de podologia.

De la conversa amb el Dr. Álvarez en sorgeix un avis a navegants: Els hospitals comarcals estan sotmesos a una pressió molt forta per part d’hospitals terciaris, que malden per prendre els professionals atesa la situació de mancança existent en algunes especialitats mèdiques, fet que obliga a apoderar a la infermeria de manera coordinada amb l'equip mèdic per tal que assumeixin nous rols. Estem davant d’un canvi de model assistencial a Catalunya?                               

dimarts, 21 de maig del 2019

Estem a tocar de les eleccions municipals i fins avui gairebé no s’ha parlat de la sanitat


No hi ha una explicació del perquè, però aquesta campanya de les eleccions municipals és una de les campanyes en que menys s’està parlant de sanitat als pobles i ciutats de Catalunya, i no serà perquè no hi hagin problemes ni qüestions pendents de resoldre...
Això ja va succeir en les eleccions generals del mes d’abril, on tampoc hi ha haver debats a Catalunya per afrontar els problemes de l’atenció sanitària pública. Sembla fins i tot estrany que un tema tan sensible per a l’opinió pública no hagi estat objecte de debats com si la problemàtica sanitària no interessés als ciutadans quan de fet és una de les prestacions de l’estat de benestar que desperten més interès a la ciutadania.

Les saturacions dels serveis d’urgències, les llistes d’espera quirúrgica o per accedir a proves diagnòstiques, el temps per aconseguir una primera visita al metge de primària, i tants altres problemes sembla que han desaparegut de les agendes dels polítics. No deuen ser massa bons polítics si allò que realment preocupa als ciutadans que els voten, no forma part dels seus programes... 


Vegem alguns dels temes pendents de solució en algunes ciutats catalanes que sorprenentment fins han quedat fora del debat polític:

A Barcelona, l’alcaldessa Colau havia promès la construcció d’un centre sociosanitari públic. On és? Com és que els partits de l’oposició municipal no li demanen comptes, quan ni tan sols s’ha encarregat el projecte d’aquest equipament?. Darrerament l’Ajuntament de Barcelona volia crear un servei públic d’odontologia que s’ha reduït a una consulta a l’antic PAMEM només per a persones vulnerables. L’alcaldessa Colau va anunciar la creació d’una funerària pública, què se n’ha fet?. I què passa amb el Centre d’Atenció Primària al barri del Raval, que a hores d’ara encara no està clara la seva ubicació definitiva?. Finalment queda el tema de la nova ubicació de l’Hospital Clínic a l’Escola Industrial projecte del qual el més calent és a l’aigüera. 

Segur que relacionats amb la ciutat de Barcelona hi ha encara altres temes pendents, però resulta rar que en aquesta campanya electoral a l’Ajuntament de la ciutat no haguem sentit parlar de totes aquests situacions, algunes d’elles força importants per els ciutadans.

A Girona, tampoc s’ha aprofitat aquesta campanya per aprofundir en el gran tema que la ciutat té plantejat: On ubicar el nou hospital? A Domenys? A Salt? Sobta també que una qüestió que temps enrere ha estat objecte de discussions, ara ni se’n parli. Per culpa de qui? Els gironins han de saber que com més temps es tardi a decidir la ubicació futura del nou Trueta més temps es tardarà en poder disposar del nou equipament sanitari.  

A Lleida, entre altres situacions, hi ha un greu problema als serveis de radiologia; manquen radiòlegs i la tecnologia no sembla ser de les més modernes, i ningú pressiona a les autoritats sanitàries locals per tal que resolguin aquesta greu mancança. Això em recorda quan fa molts anys un cap de servei de molt pes a l’Hospital Arnau de Vilanova em deia “en este hospital hacemos radiografies con velas...”. Sembla que la situació no ha variat gaire, quasi 40 anys després.    

A Tarragona per la seva banda es continua sense saber què fer amb l’Hospital de Reus: que si empresa pública, que si consorci, que si se’l queda el CatSalut... Fins i tot hi ha qui proposa la integració dels Hospitals de Tarragona i de Reus en una sola entitat assistencial que disposaria de dos dispositius d’atenció, l’un a Tarragona i l’altre a Reus. 

Seguint a les comarques de Tarragona, concretament a Mora d’Ebre, encara no sabem que acabarà passant amb la gestió de l’Hospital Comarcal de Mora. Després de la fallida de l’Hospital Sant Joan de Reus i del seu entramat empresarial, el departament de Salut havia anunciat la creació d’una empresa pública del CatSalut, “Salut Terres de l’Ebre”, que havia d’assumir la gestió del centre de la Ribera Alta en lloc de GECOHSA. A dia d’avui, ningú sap quina és la situació de l’Hospital de Mora i si realment la Generalitat ha comprat GECOHSA o no, que era un altre dels rumors que corrien per aquelles terres. 

Quelcom similar es pot dir de l’Hospital de Berga, de titularitat municipal, que havia de ser cedit a un altre empresa pública del CatSalut anomenada “Salut Catalunya Central”. A dia d’avui tot segueix igual i com en els cas de Mora no es tenen notícies de les empreses públiques, que l’únic que se sap és que no agraden al conseller d’Economia Sr. Pere Aragonès. També el centre sanitari de Solsona està esperant una solució als seus problemes per part del departament de Salut, que tampoc acaba de concretar-se.

Segur que hi ha molts altres temes pendents, però només veient aquesta llista ja hi hauria arguments perquè en diferents ciutats catalanes hi hagués encetada una polèmica al voltant dels problemes que els afecten. En lloc d’això... silenci... ens hauran anestesiat a tots plegats?

diumenge, 19 de maig del 2019

El passat dia 16 de maig es va presentar, a la seu del CoMB, l’Associació de Metgesses de Catalunya


La feminització de la professió mèdica és una realitat atès que cada any acaben la llicenciatura en medicina més dones que homes. És una tendència que es ve manifestant des de fa ja més de 10 anys i que comportarà canvis importants en l’organització i prestació dels serveis sanitaris. La necessitat de conciliació de la vida laboral, personal i familiar implicarà una nova organització en les institucions sanitàries que entre altres coses haurà de tenir en compte una flexibilització dels horaris, i un replantejament de la prestació dels serveis.


Tanmateix les conseqüències d’aquesta feminització de la professió mèdica no han tingut fins ara una translació en els càrrecs directius clínics i de gestió, i tampoc en els àmbits docents i investigadors, camps en els que els homes continuen sent majoria, tot i que com a col·lectiu estan en minoria.
Per tal de donar veu a les dones metgesses dins del sistema sanitari, per promoure lideratges i per assolir la igualtat amb els seus companys metges, ha nascut l’Associació de Metgesses de Catalunya.



L’organització dels serveis sanitaris haurà de readaptar-se en funció de les noves realitats que estan apareixent i entre elles, la feminització de la professió mèdica; la presència de metgesses en el sistema sanitari ha crescut del 40% a l’any 2003, al 53% a l’any 2017. I aquesta tendència anirà consolidant-se encara més atès que avui el 70% dels estudiants de medicina són noies. Tot i aquesta realitat, tant en el sistema sanitari com en l’educatiu i investigador hi ha un nombre inferior de dones exercint rols de lideratge. 

De fet, les diferències entre homes i dones en el món de la medicina comencen a manifestar-se ja durant la fase de formació, quan algunes dones voldrien ser mares però el sistema que tenim estructurat els ho dificulta molt. Si una metgessa es queda embarassada per exemple durant la formació MIR això pot tenir repercussions importants en els seus estudis. Posteriorment, a l’inici de la carrera professional de la metgessa, si vol tenir fills, per poder conciliar la seva vida familiar amb la professional necessita poder-se acollir a reduccions de jornada, fet que la posa en inferioritat de condicions davant dels seus companys homes que amb una dedicació full-time a la seva carrera, acaben passant al davant a l’hora d’assumir càrrecs de responsabilitat dins de l’organització assistencial en que treballen. En quest sentit també cal fer esment als metges recent titulats que han marxat als USA a millorar la seva formació, i que majoritàriament són homes. 

El resultat d’aquesta realitat és que a dia d’avui, en els centres sanitaris hi ha molts més caps o directors de servei home que no pas dona, i el mateix passa en posicions de cap clínic o de secció. A nivell de comandament de gestió ens trobem davant d’una situació similar, de manera que per cada metgessa ocupant posicions de direcció mèdica, direcció assistencial o de gerència hi ha molts més metges que metgesses. Però aquesta situació es produeix també en els àmbits de recerca on sembla que els recursos que s’hi destinen es dirigeixen molt més als grups liderats per metges que no pas als liderats per metgesses. Segons unes declaracions al diari ARA de la Dra. Escorsell presidenta de l’Associació "Quan els projectes de recerca s’avaluen de manera anònima s’aconsegueix una meritocràcia real i una certa paritat. Si hi figuren noms, la tendència és donar-l’hi abans al metge home que a la metge dona i això fa que sovint triomfin més els metges mediocres que les metges brillants”. Aquesta situació es reprodueix mimèticament a la Universitat on les càtedres de les facultats de medicina estan molt majoritàriament en mans d’homes.

Per capgirar aquesta situació s’ha creat l’Associació Metgesses de Catalunya, presidida per la Dra. Àngels Escorsell de l’Institut Clínic de Malalties Digestives i Metabòliques, unitat d’Hepatologia de l’Hospital Clínic, que es planteja els objectius següents:    
  • Promoure la cooperació i els interessos generals de les metgesses de tot Catalunya, i desenvolupar relacions d'amistat i comprensió mútua amb totes de manera independent a la seva raça, religió o orientació política.
  • Treballar activament per assolir l'equitat i la igualtat entre metgesses i metges en tots els aspectes del seu desenvolupament  professional.
  • Promoure el reconeixement de les diferències en salut, cura de la salut i recerca en salut entre homes i dones.
  • Promoure l’apoderament de les metgesses i pacients per treballar plegats cap a l'equitat i la igualtat.
  • Coordinar activitats científiques i col·laborar amb altres entitats que tinguin objectius similars tant nacionals com internacionals.

Aquesta inquietud del col·lectiu de metgesses és del tot legítima, i per tant cal desitjar-li a l’Associació èxit en l’assoliment dels seus objectius. Anirem seguint l’activitat de l’Associació. 

divendres, 17 de maig del 2019

Canons o mantega?... Totxana o tecnologia?

 
El dilema que feia servir l’economista i premi Nobel  Paul Samuelson per explicar el cost d’oportunitat, té plena vigència avui quan l’administració sanitària no ha entès que en aquests moments a nivell d’inversions lo més prioritari no és el totxo sinó la tecnologia.
Els equipaments tecnològics de la sanitat pública, després d’anys sense programes de reposició adequats,  no estan al dia. L’obsolescència tècnica dels aparells de diagnòstic, un manteniment deficient, i les dificultats d’accedir a les tecnologies més modernes derivats d’unes tarifes que només cobreixen despeses de personal i poca cosa més, estan portant la sanitat catalana al col·lapse.


El manteniment de la qualitat assistencial exigeix que l’accés al diagnòstic i a tractaments eficaços sigui cada vegada més fàcil i ràpid per als malalts, i això només es pot garantir amb tecnologia actual no obsoleta. Les inversions en totxo serveixen als polítics  per tallar cintes; les inversions en tecnologia salven vides.      




Fa temps que el sector sanitari concertat està expressant la seva preocupació per l’obsolescència tecnològica dels seus equipaments. Fa temps també que unes tarifes del tot insuficients impedeixen a les institucions de la sanitat pública dur a terme programes de reposició de l’equipament obsolet o senzillament fora d’ús. I fa també molt de temps que moltes institucions no poden ni plantejar-se la possibilitat d’accedir a noves tecnologies. I tot això per que els recursos són escassos i cal prioritzar a l’hora de prendre decisions.  Ara per ara la inversió en tecnologia no és una prioritat per el govern català.  

Avui hem conegut que el departament de Salut es vol gastar 30 milions d’€  en tres anys per millorar els CAP de Catalunya i només una part d’aquests diners serà per reposició dels equipaments tecnològics. La resta servirà per fer reformes de conservació i manteniment, per comprar nous equips audiovisuals o centraletes telefòniques, o noves butaques d’extracció i més cadires... 

Sentir dir a la consellera de Salut que els recursos dedicats a la salut no són una despesa sinó una inversió, requereix alguna matisació. És una afirmació certa quan aquesta despesa s’aplica d’una manera eficient i es genera riquesa però no és certa quan part d’aquesta despesa està orientada per criteris polítics sovint oposats als criteris d’eficiència. Una inversió ha de ser financerament sostenible... i sinó que ho preguntin a Reus...

Cada vegada que el vicepresident de la Generalitat Pere Aragonès i la consellera de Salut  Alba Vergés es passegen junts per centres sanitaris de la xarxa pública, ens arriben notícies negatives per a la sanitat catalana. Fa uns mesos arran d’una visita a l’Hospital de Bellvitge varen anunciar plegats que el programa d’inversions per acabar de dotar els equipaments del nou edifici tecno-quirúrgic es retardava un any respecte del calendari anunciat per l’anterior conseller de Salut Toni Comin, i ara en una visita al CAP Sant Martí de Provençals a Barcelona hem sabut que el departament de Salut continua sense prioritzar d’acord a les necessitats reals del sistema sanitari. Entre parèntesi voldria assenyalar una situació certament curiosa: perquè la consellera Vergés va sovint acompanyada del vicepresident del govern Pere Aragonés i en canvi mai ha visitat cap centre sanitari acompanyada del president de la Generalitat?

En una situació “normal” de l’economia, distribuir les inversions entre totxo, mobiliari i equipaments seria raonable, però després de nou anys amb tarifes escasses, que no han permès que les institucions hagin pogut renovar els seus equips ni accedir a tecnologies punteres, cal concentrar tots els esforços en l’equipament, i pressupostar per l’assistència primària 30 milions d’€ en tres anys, dels quals només una part serà per tecnologia sanitària, no deixa de ser una xifra insuficient que denota la manca de contacte amb la realitat del govern actual. No és moment per al totxo sinó que és moment per la tecnologia si es vol mantenir un sistema sanitari de qualitat. 

Quin és el motiu pel qual els polítics prioritzen els totxos pel davant de la tecnologia? Dons probablement la resposta estigui en les plaques... aquelles plaques que es posen en els centres sanitaris quan el conseller de torn l’inaugura i que incorporen un rètol amb una frase que diu “el dia tal, el conseller/a de salut ha inaugurat el Cap de...”. Segurament veure el seu nom en una placa d’aquest estil els fa molta il·lusió. 

Cal que l’obsessió per el totxo quedi en un segon pla; de fet estem copiant la versió moderna dels antics faraons que necessitaven construir una gran piràmide per passar a la història; ara hem canviat la piràmide per una placa en la porta d’entrada d’un ambulatori que recorda el dia en que tal o qual personatge el va inaugurar...      

dimecres, 15 de maig del 2019

Amb qui només sap destruir, resulta impossible construir res...


L’equip de la Sra. Colau utilitza la sanitat pública per intentar captar vots, després d’un mandat que ha resultat un autèntic desastre per la ciutat de Barcelona. Ni lloguers socials, ni s’han aturat els desnonaments, el problema dels manters és més accentuat que mai i Barcelona més bruta i més insegura que mai. En quant a la sanitat, sort del departament de Salut que ha pogut mantenir uns serveis sanitaris de qualitat les promeses mai acomplertes de la Sra. Colau i la seva comissionada de Salut Gemma Tarafa  


Després del fracàs en trobar una ubicació adient pel CAP Raval, ara l’equip de l’alcaldessa intenta blanquejar la seva imatge d’absoluta incompetència, manipulant a l’opinió pública, en plena campanya electoral, sobre una futura ubicació de l’Hospital Clínic.



L'alcaldessa Colau 
Que el recinte del millor hospital de Catalunya ha quedat petit és un fet en el que tothom hi està d’acord. Aviat farà tres anys que el llavors conseller de Salut Antoni Comin es va fer ressò de la denúncia que havien dut a terme els professionals del Clínic reclamant  nous espais en els que poder treballar. Comin deia que per mantenir el nivell de qualitat i excel·lència calia un nou edifici, i un cop descartat per petit l’antic espai de la caserna de bombers, si es volia mantenir el Clínic a l’eixample la única opció era el recinte de l’Escola Industrial. Tanmateix aquesta no era una solució immediata. Més enllà de trobar el finançament necessari per la construcció del nou centre, calia trobar nous espais en els que ubicar les activitats que actualment es duen a terme en el recinte de l’Escola Industrial.  

Ara, tot d’una, i en plena campanya electoral per les eleccions municipals, l’Ajuntament de Barcelona es despenja recordant als ciutadans que estan treballant juntament amb el departament de Salut per tirar endavant aquesta proposta que està exactament allà on la va deixar el conseller Comin. La comissionada de Salut de l’Ajuntament  Gemma Tarafa, que més enllà de denunciar falsedats no ha estat capaç en aquest 4 anys de mandat de fer res positiu per a la sanitat dels barcelonins, ha anunciat a bombo i plateret aquesta immensa fal·làcia, amb l’únic objectiu de fer-se propaganda i captar un grapat de vots dels il·lusos que es creuen aquestes mentides.

Això no és fer política; això és enredar a la gent per aconseguir 4 vots. Aquesta manera d’actuar hauria de ser repudiada pels ciutadans que amb els seus vots haurien d’aconseguir expulsar de la política a tota aquesta colla d’ineptes incapaços d’aportar res positiu per la societat de la que viuen. 

Un Ajuntament que ha estat incapaç de trobar una solució adequada per ubicar-hi el CAP Raval, ara vol donar lliçons sobre l’Hospital Clínic del qual sempre han criticat que pugui tenir una línia de finançament complementaria a través de l’exercici controlat d’activitat privada. Un Ajuntament que ha viscut d’esquena a les necessitats dels barcelonins resulta que ara es preocupa per la ubicació d’un hospital que en cas que les previsions del conseller Comin prosperessin podria trigar-se més de 10 anys en fer-se realitat. 

la comissionada Tarafa 
Estem davant d’una manca d’ètica important i això des de diferents vessants: En primer lloc perquè equival a enganyar als ciutadans sobre un fet que encara ningú pot afirmar que es pugui acabar realitzant. En segon lloc perquè aquest anunci es fa al bell mig d’una campanya electoral, sense que abans ni el departament de Salut ni la comissionada de Salut de l’Ajuntament hagin informat que estaven treballant en aquest tema. En tercer lloc, perquè si algun dia això s’acaba fent, el cost d’aquest nou hospital serà assumit per els ciutadans amb els seus impostos i en cap cas per l’Ajuntament de Barcelona, i en quart lloc per la manca absoluta de credibilitat de la Sra. Tarafa. És una vergonya que des de l’administració pública d’una ciutat com Barcelona es tingui una escala de valors tan penosa. Moltes promeses a la ciutadania incomplertes, moltes excuses per justificar la seva inoperància. Desprestigiar al rival polític amb mentides vergonyoses... qui així actua té credibilitat per a fer un hospital Clínic nou?   

Per altre banda, la decisió d’on ubicar eventualment un nou Hospital Clínic serà presa per el departament de Salut i per la propietat i la direcció del Clínic, i una vegada decidit el lloc amb criteris tècnics, i analitzat si aquest lloc és viable, es comunicarà la decisió a l'Ajuntament de Barcelona i es buscarà el consens. Per tant la Sra. Tarafa hauria d’aprendre a callar. Per sort per l’Hospital Clínic, ella mai decidirà quina és la millor ubicació de l’Hospital.