El passat dia 16 de maig es va presentar, a la seu del CoMB, l’Associació de Metgesses de Catalunya

La feminització de la professió mèdica és una realitat atès que cada any acaben la llicenciatura en medicina més dones que homes. És una tendència que es ve manifestant des de fa ja més de 10 anys i que comportarà canvis importants en l’organització i prestació dels serveis sanitaris. La necessitat de conciliació de la vida laboral, personal i familiar implicarà una nova organització en les institucions sanitàries que entre altres coses haurà de tenir en compte una flexibilització dels horaris, i un replantejament de la prestació dels serveis.

Tanmateix les conseqüències d’aquesta feminització de la professió mèdica no han tingut fins ara una translació en els càrrecs directius clínics i de gestió, i tampoc en els àmbits docents i investigadors, camps en els que els homes continuen sent majoria, tot i que com a col·lectiu estan en minoria.

Per tal de donar veu a les dones metgesses dins del sistema sanitari, per promoure lideratges i per assolir la igualtat amb els seus companys metges, ha nascut l’Associació de Metgesses de Catalunya.

L’organització dels serveis sanitaris haurà de readaptar-se en funció de les noves realitats que estan apareixent i entre elles, la feminització de la professió mèdica; la presència de metgesses en el sistema sanitari ha crescut del 40% a l’any 2003, al 53% a l’any 2017. I aquesta tendència anirà consolidant-se encara més atès que avui el 70% dels estudiants de medicina són noies. Tot i aquesta realitat, tant en el sistema sanitari com en l’educatiu i investigador hi ha un nombre inferior de dones exercint rols de lideratge. 

De fet, les diferències entre homes i dones en el món de la medicina comencen a manifestar-se ja durant la fase de formació, quan algunes dones voldrien ser mares però el sistema que tenim estructurat els ho dificulta molt. Si una metgessa es queda embarassada per exemple durant la formació MIR això pot tenir repercussions importants en els seus estudis. Posteriorment, a l’inici de la carrera professional de la metgessa, si vol tenir fills, per poder conciliar la seva vida familiar amb la professional necessita poder-se acollir a reduccions de jornada, fet que la posa en inferioritat de condicions davant dels seus companys homes que amb una dedicació full-time a la seva carrera, acaben passant al davant a l’hora d’assumir càrrecs de responsabilitat dins de l’organització assistencial en que treballen. En quest sentit també cal fer esment als metges recent titulats que han marxat als USA a millorar la seva formació, i que majoritàriament són homes. 

El resultat d’aquesta realitat és que a dia d’avui, en els centres sanitaris hi ha molts més caps o directors de servei home que no pas dona, i el mateix passa en posicions de cap clínic o de secció. A nivell de comandament de gestió ens trobem davant d’una situació similar, de manera que per cada metgessa ocupant posicions de direcció mèdica, direcció assistencial o de gerència hi ha molts més metges que metgesses. Però aquesta situació es produeix també en els àmbits de recerca on sembla que els recursos que s’hi destinen es dirigeixen molt més als grups liderats per metges que no pas als liderats per metgesses. Segons unes declaracions al diari ARA de la Dra. Escorsell presidenta de l’Associació "Quan els projectes de recerca s’avaluen de manera anònima s’aconsegueix una meritocràcia real i una certa paritat. Si hi figuren noms, la tendència és donar-l’hi abans al metge home que a la metge dona i això fa que sovint triomfin més els metges mediocres que les metges brillants”. Aquesta situació es reprodueix mimèticament a la Universitat on les càtedres de les facultats de medicina estan molt majoritàriament en mans d’homes.

Per capgirar aquesta situació s’ha creat l’Associació Metgesses de Catalunya, presidida per la Dra. Àngels Escorsell de l’Institut Clínic de Malalties Digestives i Metabòliques, unitat d’Hepatologia de l’Hospital Clínic, que es planteja els objectius següents:    

• Promoure la cooperació i els interessos generals de les metgesses de tot Catalunya, i desenvolupar relacions d'amistat i comprensió mútua amb totes de manera independent a la seva raça, religió o orientació política.
• Treballar activament per assolir l'equitat i la igualtat entre metgesses i metges en tots els aspectes del seu desenvolupament  professional.
• Promoure el reconeixement de les diferències en salut, cura de la salut i recerca en salut entre homes i dones.
• Promoure l’apoderament de les metgesses i pacients per treballar plegats cap a l'equitat i la igualtat.
• Coordinar activitats científiques i col·laborar amb altres entitats que tinguin objectius similars tant nacionals com internacionals.

Aquesta inquietud del col·lectiu de metgesses és del tot legítima, i per tant cal desitjar-li a l’Associació èxit en l’assoliment dels seus objectius. Anirem seguint l’activitat de l’Associació.