dimecres, 31 de maig del 2017

Es presenta l’ENAPISC (Estratègia Nacional de l’Atenció Primària i Salut Comunitària) (i IV)


Si l’ENAPISC fos realitat algun dia, estaríem davant d’una assistència primària de primer ordre, que com diu el conseller Comin, portaria al CatSalut a ser al Sud d’Europa en matèria sanitària, el que Finlàndia representa en el sistema educatiu europeu.

El departament de Salut, però també el CatSalut, haurien de tenir present que més enllà de l’ICS hi ha un conjunt de proveïdors de serveis de salut que mereixen que a l’hora de proposar reformes, se’ls tingui en consideració.



(...Continua de l’entrada anterior)

Una vegada explicada la presentació i característiques de l’ENAPISC, voldria resumir els comentaris que he pogut recollir de persones expertes en el camp de l’assistència primària, sobre el contingut de la presentació, per tant opinions molt més fonamentades que la meva.

Destaca amb caràcter general la sorpresa de molts professionals pel fet de no existir un document base que pugui aclarir els dubtes sorgits de les explicacions que es varen donar. Més enllà del power point utilitzat per fer la presentació, avui per avui no existeix cap document en el que s’expliqui d’una manera entenedora i suficient el contingut de la reforma que es proposa.

Algunes de les persones consultades coincideixen amb el que ja vaig comentar el primer dia respecte de l’abús dels acrònims que s’està fent al departament de Salut. En aquest sentit el llistat dels acrònims que s’inclouen en el power point comentat més amunt són: ENAPISC, COMSalut, ESSENCIAL, PINSAP, PIAISS, EAP, APISC, IFIC. AdS, TSS, MFIC, TCI, XAP, ETSP, ASSIR, CSMA, CSMIJ, CAS, CUAP, CAC, SUD, DEA, PADES, EAR, ACU, DAC, RBH, SM, RAP, PDSMA, PLANUC, ENAIC, LMS, ECAP, HC3, ICS, i PERIS. Quasi 40 acrònims algun d’ells repetit més d’una vegada, que converteixen el document de presentació en tot un exercici d’imaginació per determinar el significat d’alguns d’aquests jeroglífics. Com vaig comentar en el primer escrit dels dedicats a la presentació de l’ENAPISC, caldria utilitzar el sentit comú, i dir les coses pel seu nom. És la millor manera de que tots ens entenguem.

Un altre comentari en el que coincideixen moltes persones fa referència al fet que en l’exposició feta, sembla que l’assistència primària tingui un sol proveïdor, quan el cert és que  a Catalunya hi ha forces àrees bàsiques de salut que estan gestionades per proveïdors diferents de l’ICS. Vol dir això que aquesta reforma derivada de l’ENAPISC serà d’aplicació només a les ABS gestionades per l’ICS? Oi que no? Doncs una mica de respecte per els altres proveïdors dels serveis d’atenció primària seria molt d’agrair. Més enllà de l’ICS també hi ha vida intel·ligent.

Un comentari força generalitzat critica la urgència amb la que sembla que s’ha hagut de presentar aquest document. Gent propera a l’elaboració del document opina que el treball dirigit per la Dra. Pilar Magrinyà podia haver estat molt més entenedor si no hi haguessin hagut les presses i la pressió per fer públic el document durant el mes de maig. Fins i tot hi ha qui ho relaciona amb la necessitat del conseller Comin d’acaparar portades i titulars per fer veure que durant el seu mandat s’han fet moltes coses, més enllà de si s’han fet bé, regular o malament.

En aquest sentit sorprèn la manca de concreció a l’hora d’explicar el concepte de “càpita agregada”, o de la cartera de serveis avançada i com aquesta podrà ser garantida, o les funcions dels nous “equips de capçalera” que l’ENAPISC crea; també varen quedar a l’aire les funcions concretes que assumirà el nou administratiu sanitari com a gestor de procés. Tot això podria estar relacionat amb aquesta pressa per acabar un document sense que els seus autors hagin pogut aclarir uns conceptes tan bàsics com aquests.

També hi ha una decepció generalitzada en el fet de que d’entrada es digui que no hi ha un calendari concret per aplicar la reforma tot i que es va parlar d’un període màxim de 7 anys. Els professionals de l’atenció primària de salut estan ja farts de fer una feina que els estressa com a conseqüència de la manca d’efectius humans. A aquests professionals no els hi pots dir que no hi ha un calendari concret per solucionar el seu problema. Fins i tot a alguns dels assistents els va semblar ofensiu que es parlés de períodes sabàtics remunerats per als professionals quan la situació actual ni tan sols els permet en alguns cassos, poder fer les seves vacances reglamentaries en el moment que els convindria.

Algunes persones consultades tampoc no acaben de veure clara la possibilitat de donar cites per als especialistes hospitalaris des de la primària. Una vegada més sembla una mesura pensada per a un sistema sanitari amb un únic proveïdor de serveis d’atenció primària i d’atenció especialitzada, quan tots sabem i així ho ha reconegut en més d’una ocasió el propi conseller Comin, que una de les fortaleses del nostre sistema sanitari públic recau precisament en la diversitat de proveïdors.

Encara un últim tema: l’ECAP és la història clínica de l’assistència primària de l’ICS, però el conjunt de prestadors dels serveis d’atenció primària diferents de l’ICS poden tenir (tenen) sistemes d’informació diferents a l’ECAP. Es vol que tothom incorpori l’ECAP? Què passarà amb els centres d’aguts no ICS  que disposen  de sistemes d’informació diferents als dels hospitals de l’ICS? Hauran d’incorporar també el sistema d’informació dels hospitals de l’ICS? Perquè l’HC3 no pot ser com en l’actualitat un sistema obert a qualsevol sistema d’informació? Perquè aquesta iteració en la idea de que estem davant d’un sol proveïdor, i tot ho dissenyem pensant que només existeix l’ICS?


Hi hauria encara algunes preguntes a fer-se, i més punts sobre els que demanar aclariments. Esperem que si un dia hi ha un document explicatiu d’aquesta reforma, aquest sigui prou clar per que tots els dubtes existents avui dia quedin suficientment aclarits. En definitiva es pot dir que l’ENAPISC és un gran Pla, mol ambiciós, però fet a corre-cuita, que  no està prou definit, i de difícil execució sense un pressupost i un calendari concret que li doni suport. Dona la sensació de ser un Pla fet molt de cara a la galeria; tant de bo no sigui així.


PS: He pogut parlar amb el Dr. Josep Maria Argimon subdirector del CatSalut qui amablement m’ha aclarit alguns dubtes relacionats amb la presentació de l’ENAPISC. Són els següents:
Càpita agregada.- Fins ara estàvem acostumats a parlar de la càpita relacionada només amb els equips d’atenció primària, però l’atenció primària és vol que sigui molt més que els equips d’atenció primària tradicionals i inclou totes les noves prestacions explicades en la presentació de l’ENAPISC. La càpita agregada seria per tant una assignació destinada a cobrir els serveis dels equips d’atenció primària tal com els coneixem fins ara, però també els serveis de totes aquelles noves activitats que es volen desenvolupar dins de l’ampli concepte d’atenció primària.
Cartera de serveis avançada.- Existeixen proveïdors de primària que a més dels serveis propis de l’atenció primària ofereixen determinats serveis addicionals. Es pretén que aquests serveis addicionals (per exemple ecografies), estiguin a l’abast de tots els ciutadans inclosos en un sector sanitari, sense que això vulgui dir que tots els equips d’atenció primària del sector ofereixin el servei. Es tractaria per tant d’uns serveis addicionals garantits per algun dels proveïdors de primària del sector; no de cada equip d’atenció primària.                     

  

        

dilluns, 29 de maig del 2017

Es presenta l’ENAPISC (Estratègia Nacional de l’Atenció Primària i Salut Comunitària) (III)


Dra. Forés: a partir de certa edat els metges hauríem de passar la ITV.
Sra. Alba Brugués: cal que els polítics trobin una solució urgent a la prescripció infermera.



David Elvira: La implantació de l’ENAPISC té un cost d’uns 400 milions d’€ que s’aniran aportant a mesura que els pressupostos del CatSalut ho permetin. Tanmateix hi ha un conjunt d’accions que la seva implantació no implica cap cost addicional.   
 


(…Continua de l’entrada anterior)

Després de la presentació de l’ENAPISC hi ha haver una taula rodona en la que varen participar sis professionals de l’assistència primària: Alba Brugués presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària a Catalunya (AIFiCC); Dolors Forés presidenta de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC); Margarita Garcia treballadora social responsable d’Atenció al ciutadà del SAP Barcelonès Nord i Maresme; Àngel Jover director de l’Àmbit d’Atenció Primària Costa de Ponent de l’ICS; Pepa Rodríguez treballadora social del CAP Casernes de Barcelona ciutat i Ester Vila infermera del CAP  Sallent.

Per no allargar-me en excés diré que la tònica general dels participants va ser reclamar més professionals per atendre millor als ciutadans, sobretot metges i infermeres; també es va demanar que els MIR passessin també per la primària. En un to divertit la Dra. Forés va comentar que estava molt d’acord en una de les accions anunciades, la d’implantar una política de formació adreçada als professionals atès que els metges a partir de certa edat “haurien de passar també la ITV”. Destacaré dues intervencions particulars, la de la Dra. Forés que va reclamar que l’especialitat de medicina de família sigui inclosa en els programes de formació de les facultats de medicina, i la d’Alba Brugués que va ser molt aplaudida quan va insistir a reclamar un acord polític que resolgui d’una vegada el problema de la prescripció infermera. També es va reclamar el reconeixement de l’especialitat d’infermera de medicina de família a les escoles d’infermeria.

Tot seguit va ser el torn de David Elvira, director del CatSalut, qui va exposar la manera en que es farien operatives el conjunt de les 50 accions indicades abans. El primer que va dir va ser que de les 50 accions n’hi havia unes quantes que no requerien recursos addicionals per posar-les en funcionament, i entre elles va esmentar l’autonomia de gestió o la nova estructura de sectors sanitaris entre d’altres. També va explicar que el PERIS ja està servint en aquests moments per intensificar els coneixements d’alguns professionals de l’atenció primària.

Pel que fa als costos delconjunt d’accions a desenvolupar David Elvira va explicar que endegar tot el pla d’accions costarà 397 Milions d’€, i aquest fet significarà que el pes de la primària dins del pressupost del CatSalut passarà del 16% actual, al 20%. Va explicar que tota aquesta despesa no es podia assumir de cop i per tant va anunciar que la implantació de la reforma es faria paulatinament al llarg dels anys propers, depenent la seva total implantació de la disponibilitat que permetin els pressuposts dels propers anys.   

Del conjunt de les 50 d’accions, per a l’exercici 2017 s’ha previst donar suport a les següents:
  • De la convocatòria de l’Oferta Pública d’Ocupació es prioritzen les places destinades a cobrir llocs en l’àmbit de l’assistència primària
  • Les inversions en infraestructures i equipaments de primària arriben aquests 2017 als 34,8 milions d’E
  • El  nou sistema d’assignació de recursos per combatre les desigualtats en salut, aquest any 2017 està dotat amb 13 milions d’€.
  • El reforços en salut mental a l’atenció primària i comunitària arribaran aquest any 17, fins els 22 milions d’€.
  • A l’ICS el pla de substitucions està dotat amb 10,9 milions d’€.
  • I els ajuts a la recerca previstos en el PERIS representen altres 2 milions d’€.
  • En total doncs aquest any 2017 el CatSalut destinarà  82,7 milions del seu pressupost a cobrir algunes de les accions previstes en el ENAPISC. 

Està previst que de cara al l’any 2018 es posin en funcionament en 5 o 6 territoris algunes experiències per avaluar els resultats de la implantació del mou model d’atenció primària i comunitària que combinaran àmbits urbans i rurals, amb unes dimensions d’acord al que han de ser els nous sectors sanitaris previstos en l’ENAPISC.

El desplegament de l’ENAPISC serà monitoritzat a través d’una direcció estratègica depenent del CatSalut, que comptarà amb un consell assessor i una comissió permanent encarregada d’avaluar el desplegament de la reforma.


Finalment, el conseller Comin va fer la cloenda de l’acte. Com ja he comentat al principi no em referiré a cap dels comentaris fets pel conseller per que seria repetir el que ja he explicat fins aquí. Entenc que les seves paraules no varen aportar res de nou, ni tan sols res d’interessant. No estaria malament que un responsable polític de la talla d’un conseller de la Generalitat tingués el detall de preparar-se una mica més els seus discursos especialment quan hi havia molts professionals sobretot de la primària, esperant escoltar compromisos concrets i no “parole, parole, parole...”

(Continuarà...)