dijous, 31 d’octubre del 2019

Sanitaris per la República, una entitat solidària


Sanitaris per la República fa una tasca arriscada socorrent persones al bell mig dels aldarulls, posant en risc la seva pròpia integritat física. Són un col·lectiu que va néixer fa tot just un any, arrel de la idea que va tenir el seu fundador, veient les actuacions de la policia nacional i la guàrdia civil l’1-O, i dels ferits que hi va haver a Barcelona el dia de la detenció del president Puigdemont a Alemanya
 



Actuen uniformats, amb un casc groc i unes armilles del mateix color, van equipats amb una motxilla on porten el material sanitari i sempre porten una bandera que els identifica. La seva missió és donar suport sanitari en les manifestacions i concentracions de caràcter social per una Catalunya Republicana, Independentista, Feminista i Antifeixista i respondre a les necessitats sociosanitàries amb la màxima celeritat i eficiència, emprant tots els recursos possibles.




Fa uns dies, ressaltava l’actuació del SEM en els aldarulls viscuts a Catalunya des que es va fer pública la sentència contra els presos polítics catalans. Ferits de diversa consideració, contusionats, quatre persones que havien perdut un ull és un balanç lamentable fruit d’alguns incontrolats violents i també de la violència policial. Aquesta excel·lent actuació del Servei d’Emergències Mèdiques ha estat reconegut per la pròpia consellera Alba Vergés als quals ha agraït l’assistència exemplar que varen prestar.

Tanmateix, la prestació d’assistència sanitària als ferits dels dos bàndols (manifestants i forces de la policia) va tenir també uns altres protagonistes. Es tracta de “Sanitaris per la República”, que és una associació sense ànim de lucre, altruista, fundada per el rubinenc Màrius Pallarès, infermer que treballa a l’Institut Guttmann, que avui compta amb més de 800 voluntaris de totes les professions sanitàries. Metges, infermeres, auxiliars, socorristes, etc. Van uniformats per tal que siguin clarament identificats, i es situen, a diferència del SEM, al bell mig del lloc on creuen que es poden produir els enfrontaments violents.

Cal aclarir que el SEM no es pot situar en els llocs que ocupen els “Sanitaris per la República” atès que com és obvi les ambulàncies no poden estar al mig de les manifestacions. Sanitaris per la República cobreix doncs unes necessitats no cobertes fins ara com és el fet d’estar dons de la manifestació fet que els permet una atenció molt més ràpida als ferits.      

Sanitaris per la República intenta cobrir el màxim d’espai possible, interpretant com serà la manifestació  i distribueixen els equips de sanitaris en els llocs on preveuen que hi hauran càrregues policials; quan aquestes apareixen identifiquen els ferits i fan una primera intervenció i si cal avisen al Servei d’Emergències Mèdiques per transferir els ferits i que aquests els portin als hospitals.  

Des de la seva aparició ara ja fa un any, han anat superant les dificultats que van sorgir a conseqüència de la seva aparició en els llocs de conflicte. Mica en mica, tan la policia com el SEM han entès el seu paper i accepten i respecten la seva presència per la bona feina que fan. Com ja ha quedat explicat anteriorment, tot i que ells són independentistes i defensors de la república catalana, atenen a qualsevol ferit independentment de si porta o no porta uniforme, i de les característiques d’aquest uniforme si és que en porta; abans de tot són sanitaris. En una nit d’una manifestació “normal” poden fer entre 70 i 80 atencions, però divendres 25 d’octubre, van quedar desbordats per els greus enfrontaments i van haver d’atendre a més de 300 ferits. 

L’associació es finança per la via de les aportacions dels voluntaris i de la gent en general. Com exemple de com obtenen els recursos cal explicar que volien comprar un desfibril·lador i un ninot per fer pràctiques; van obrir un procés de micro-mecenatge demanant 3.500€. A les poques hores, ja n’havien recollit 20.000. Això els ha permès poder comprar 10 desfibril·ladors.

El seu objectiu és dissoldre’s quan siguem una república


dimarts, 29 d’octubre del 2019

La voracitat de l’Ajuntament de Reus amb els diners de la sanitat pública arriba a uns límits inadmissibles


   

L’Ajuntament reusenc aprova la venda de GECOHSA (empresa propietat de l’Hospital de Reus que gestionava l’Hospital de Mora), al Servei Català de la Salut per 1,5  milions d’€. 
Recordem que GECOHSA va manllevar un mínim de 7,2 milions d’€ de l’Hospital de Mora per evitar la liquidació de l’Hospital de Reus, que arrossega des de fa uns anys un dèficit impossible, malgrat el tracte de favor que rep des del CatSalut. 



La pàgina web de l’Hospital de Reus no dona cap informació sobre la liquidació dels últims exercissis econòmics fet que impossibilita fer un seguiment dels seus resultats; per tant no es pot saber, entre altres coses,  que ha passat a l’any 2018. Aquesta manca de transparència resulta del tot inadmissible; l’opinió pública té dret a saber que està passant realment a l’Hospital de Reus.   


Des de fa ja uns anys, el CatSalut no ha deixat d’injectar diners a l’Hospital de Reus per intentar salvar la sostenibilitat d’un centre que per les seves característiques no podrà equilibrar els seus números mentre els polítics no deixin de ficar les seves urpes en el que hauria de ser només un problema de gestió. Plantilles excessives en alguns àmbits i escasses en altres, espais que no serveixen per a res, però tenen un cost de manteniment, cartera de serveis que no es correspon amb el volum de població de l’àrea de referència, condicions laborals per sobre de les del sector, etc., són, entre altres, les causes d’un disbarat que va començar en el disseny d’un centre monumental i que ha acabat com el rosari de l’aurora per la intervenció dels polítics coartant les decisions de gestió que no han permès aplicar.

L'Hospital de Mora
L’Hospital de Reus està rebent per part del CatSalut un tracte de favor que ja voldrien per a ells la majoria d’hospitals dels sistema sanitari públic de Catalunya. Malgrat això el dèficit de l’Hospital ha anat persistint any rere any, sempre al voltant dels 3 o 4 milions d’€ anuals. A l’any 2016, per evitar al seva liquidació, l’Hospital de Reus va haver de manllevar 4 milions d’€ dels comptes de l’Hospital de Mora, que era gestionat per l’empresa GECOHSA propietat de l’Hospital de Reus. A l’any 2017 es va repetir l’espoli de l’Hospital de Mora per un import de 3,2 milions d’€. No ha transcendit que va passar al 2018, tot i que l’Hospital de Reus va continuar amb números vermells.

Després de diferents alternatives sobre el futur de l’Hospital, que encara no estan aclarides, més enllà que el CatSalut l’integrarà a la seva xarxa d’empreses públiques i consorcis, han aparegut diferències d’apreciació entre el departament de Salut i l’Ajuntament de Reus  en diferents àmbits de l’acord que hauran d’acabar signant. Entre el desacords destaca que l’Ajuntament de Reus vulgui cobrar un lloguer per la cessió de l’edifici del nou Hospital al CatSalut quan el cost de mateix va ser pagat íntegrament per el CatSalut. Sembla com si el consistori reusenc ens vulgui prendre el pel a tots els catalans, cobrant lloguer per un edifici que li han pagat els ciutadans de Catalunya amb els seus impostos. Una vergonya si això acaba sent així.

Com és sabut, l’exconseller de Salut Toni Comin va anunciar la constitució de l’empresa pública “Salut Terres de l’Ebre” que l’actual conseller d’economia Pere Aragonès ha estat vetant fins que finalment s’ha adonat que mantenint aquesta actitud li estava costant més el farcit que el gall. Tanmateix la decisió final passa per que el CatSalut  compri a l’Hospital de Reus l’empresa GECOHSA, i una vegada adquirida, transformar-la en la nova “Salut Terres de l’Ebre”.

Coneguda la decisió del conseller d’Economia de la Generalitat, l’Ajuntament de Reus ha corregut a valorar el preu de GECOHSA i aprovar-ne la venda al CatSalut per un import d’1,5 milions d’€. Un nou intent de prendre el pel als catalans, perquè cal tenir present que GECOHSA deu, pel cap baix, 7,2 milions d’€ a l’Hospital de Mora. I els actius de GECOHSA, més enllà del contracte amb el CatSalut no semblen a priori que siguin significatius com per compensar el deute amb l’Hospital de Mora, per més que ara intentin fer veure que estan invertint a l’Hospital de Mora; tot plegat misèria i companyia. Cal afegir a més que una bona part del personal de GECOHSA, serà subrogat per la nova empresa “Salut Terres de  l’Ebre”. D’on surt per tant aquest 1,5 milions d’€ ?. Qui s’ho ha tret del barret?

Tinc el convenciment que el CatSalut pararà molta atenció abans no signi cap acord amb l’Ajuntament de Reus. Les coses no poden quedar així, amb el consistori reusenc, origen del problemes, rient-se de tot Catalunya. Acceptar aquests plantejaments del consistori reusenc seria com donar pàbul a aquells que comencen a dir que la clau del problema rau en el fet que la presidència del consell d’administració de l’Hospital de Reus, recau des de fa anys, en persones vinculades a ERC. Confiem doncs en la bona praxi del CatSalut.   

diumenge, 27 d’octubre del 2019

La dignitat dels directius de l’Hospital de Sant Pau, una ofensa per el president Pedro Sánchez


Pedro Sánchez titlla a la direcció de l’Hospital de funcionaris públics, quan es tracta de personal laboral, que varen mantenir una actitud coherent davant la clara discriminació que va dur a terme el president del govern espanyol en funcions, visitant només a persones ferides pertanyents a les forces policials espanyoles.



Pedro Sánchez es va queixar que la dona del policia ferit no havia rebut cap trucada ni cap empara de la Generalitat, quan ell en cap cas es va disculpar davant les 4 persones que han perdut un ull i la resta de ferits que hi ha hagut .


Pedro Sánchez va veure com el seu ego quedava profundament afectat el dia de la seva recent visita a l’Hospital de Sant Pau. Això de què ningú de  l’equip directiu el rebés va afectar profundament la seva personalitat tan narcisista, fins el punt que ha comès l’immens error de criticar públicament la plantofada institucional que va rebre. En cap cas ha volgut reflexionar ni fer la més mínima autocrítica al voltant de la seva decisió de visitar només als policies espanyols i no a tots el ferits. Aquesta discriminació, aquesta manca de tacte polític, el desacredita com a persona, com a dirigent polític i com a home d’Estat. Ha actuat amb una prepotència pròpia d’un pelacanyes amb uniforme de general. 
En declaracions a la televisió privada (La Sexta) ha dit literalment què "No em va rebre ni la direcció de l'hospital. Vaig sentir vergonya que uns funcionaris públics no fossin capaços de rebre al president". Un president que evidentment no és un president de tothom sinó només dels unionistes, com si ser independentista fos una xacra social. Un  president del govern espanyol que menysprea i abdica del 48% de la societat catalana.
Un president espanyol tan contradictori que en canvi li exigeix al president Torra que faci el que ell no ha fet, dient-li que abans de parlar amb ell, que truqui als policies ferits en els aldarulls, quan ell ha estat incapaç de demanar disculpes a les 4 persones que han perdut un ull per culpa de les accions violentes de la policia espanyola i de les quals ningú ha demanat perdó, o de visitar als independentistes hospitalitzats també al mateix hospital de Sant Pau. 
Aquesta manera tan sectària d’actuar del president espanyol, no guarda cap relació amb la manera de fer del sistema sanitari català, on tothom és atès, parli com parli, porti o no uniforme i sigui quin sigui aquest uniforme. Un sistema sanitari públic, universal, accessible i equitatiu, que no discrimina ningú per cap motiu i encara menys pel seu pensament polític. El Sr. Pedro Sánchez en canvi és un president en funcions d’un govern que discrimina l’independentisme, la llibertat d’expressió i la de reunió si ens atenem a la seva visita a Sant Pau i la seva acceptació d’una sentència que en interpretació de molts lletrats posa en risc  les llibertats esmentades.
Per altre banda, el Sr Pedro Sánchez demostra un desconeixement important de la realitat de la sanitat pública catalana. Al considerar a l’equip directiu de l’Hospital de Sant Pau com a funcionaris públics, així com als metges i altre personal que varen participar en la protesta per la seva presència al recinte hospitalari, demostra que no ha entès res de com està constituïda la xarxa sanitària pública a Catalunya. L’Hospital de Sant Pau avui és una fundació privada sense ànim de lucre, i els seus treballadors (i també els directius) són personal laboral i en cap cas funcionaris públics.
La consellera de Salut Alba Vergés també ha intervingut en la polèmica recordant en una intervenció al Parlament de Catalunya que el nostre sistema sanitari atén a tothom, sense discriminacions; no com fa el Sr. Pedro Sánchez que només va a visitar “als seus”. La consellera Vergés en un altre àmbit també ha denunciat que la comitiva del president Sánchez va entrar a l’Hospital de Sant Pau per l’entrada d’Urgències, col·lapsant amb els seus vehicles l’entrada i sortida d’ambulàncies amb el risc per la salut de les persones que això va comportar, i lluint dins del recinte hospitalari subfusells amenaçadors des de l’interior d’un dels vehicles de la comitiva del president. Unes formes  inacceptables al segle XXI en un país que es diu democràtic. 
La presència del Sr. Pedro Sánchez als hospitals catalans, ha estat rebutjada no només per una part del personal dels centres sinó que també ha provocat reaccions externes, i en aquest sentit cal ressaltar la d’un metge a Twitter, que referint-se a Pedro Sánchez ha dit:
“Hola @sanchezcastejon sóc metge intensivista i com a tal et dedicaria totes les hores, tots els meus coneixements, tots els meus esforços, en salvar-te la vida. Com a ciutadà deixa'm dir-te que em repugnes per covard, per mentider, per com tractes el poble de Catalunya... Amen”



dijous, 24 d’octubre del 2019

Aliança estratègia entre els Hospitals de Campdevànol i Olot: un exemple de pragmatisme


Els dos centres hospitalaris han constituït un servei de cirurgia general, integrat per professionals dels dos centres, que es configura com un servei de cirurgia d’àmbit territorial que desenvolupa la seva feina de manera indistinta en els dos centres.





D’aquesta manera els dos hospitals donen una resposta conjunta a la manca de professionals, mantenen la qualitat assistencial, milloren els seus comptes, i asseguren la continuitat d’un servei assistencial als habitants de les comarques del Ripollès i La Garrotxa.


Els hospitals de Campdevànol i d’Olot són dues institucions que tenen ja una certa trajectòria en l’establiment d’aliances estratègiques; no tant entre ells sinó especialment amb el Consorci Hospitalari de Vic. El canvi d’orientació de fluxos de malalts marcat per el CatSalut, establint l’eix Campdevànol-Olot-Girona ha remodelat els acords que fins ara es mantenien en aquelles comarques, i ha generat noves possibilitats de col·laboració. 
Els Drs. Josep Maria Padrosa i Joan Grané,
gerents dels Hospitals de Campdevànol
i Olot, respectivament 

Una aliança estratègica neix com a conseqüència de l’existència d’uns problemes que els responsables han de resoldre. En el cas de l’aliança entre els hospitals de Campdevànol i Olot es pot situar en la base del problema la dificultat en poder contractar el nombre de  professionals que els faria falta, la feminització de la professió mèdica que comporta dificultats afegides a l’hora de cobrir les guàrdies, etc. 

Per resoldre aquest situació, els dos centres s’han posat d’acord per unificar els dos serveis de cirurgia general que tenia cada un dels hospitals i constituir-ne un de caràcter  territorial que treballarà indistintament en cada un dels dos hospitals integrats en l’aliança. Tots dos hospitals assumiran a través d’aquest servei unificat, integrat per 8 professionals, les consultes externes i la cirurgia major ambulatòria i la cirurgia menor. A l’Hospital d’Olot s’atén a més tota la cirurgia programada i urgent que requereixi hospitalització procedent de l’Hospital de Campdevànol o del propi Hospital d’Olot. A partir de determinat grau de complexitat, els malalts són derivats a l’Hospital Josep Trueta de Girona, tant si procedeixen d’Olot com de Campdevànol. 

Com  a conseqüència d’aquest acord, l’Hospital d’Olot es beneficiarà anualment de la facturació d’unes 150 altes addicionals, mentre que l’Hospital de Campdevànol perdrà aquesta facturació, però en canvi s’estalviarà pagar guàrdies i altre despeses relacionades amb el funcionament del servei. El CatSalut, per la seva banda, a nivell econòmic ni hi perd ni hi guanya. Tanmateix a nivell qualitatiu pot continuar mantenint aquests serveis en el territori, que altrament no podria fer-ho i hauria de derivar els malalts a altres dispositius sanitaris més allunats. 

L'Hospital d'Olot
Els habitants de les dues comarques també hi guanyen atès que la gent de la Garrotxa podran continuar gaudint d’un servei assistencial dels considerats essencials per hospitals d’aquest nivell assistencial, la sostenibilitat del qual, de cara al futur, no estava del tot garantida, i els del Ripollès podran ser atesos a Olot, que no té llistes d’espera, i per tant la seva atenció quirúrgica podrà ser molt més immediata. Val a dir que tot això ha estat possible gràcies a la bona disposició dels professionals implicats en aquesta aliança i a la bona entesa entre les gerències del dos centres. 

Segons el que marca un dels eixos del Pla d’Acció 2019-2020 del CatSalut, es vol potenciar aquest tipus d’aliances de caràcter territorial, però tot i així, més enllà de la benedicció apostòlica a la proposta d’aliances, el valor afegit fins ara del CatSalut en aquests projectes és pràcticament nul. Estaria bé que el CatSalut es plantegés algun tipus d’incentiu econòmic per les institucions i també pels professionals, a través de programes especials o de la manera que es consideri més oportuna. No tot es pot fiar a la bona voluntat de les parts; aquesta “bona voluntat” cal compensar-la d’alguna manera i incentivar-la si es tracta d’una línia d’actuació estratègica de futur.

El CatSalut també  hauria de jugar un paper més polític que en cap cas els toca jugar als gerents. Els polítics locals, afectats per aquestes aliances, poden interpretar en algun cas una certa pèrdua de pes de l’Hospital del seu poble, davant d’una aliança d’aquest tipus. En cap cas això és així perquè els serveis a la població es mantenen, però hauria de ser el CatSalut qui parlés amb els polítics de les comarques afectades per explicar la raó de tot plegat i fer-los veure les avantatges que es deriven d’aquests acords. 

L'Hospital de Campdevànol 
El CatSalut també hauria de vetllar per millorar l’accessibilitat dels malalts en aquests plantejaments. Està molt bé reconduir el flux de malalts de Campdevànol a Olot i Girona, però quan es prenen aquestes decisions algú hauria de tenir en compte la situació del transport públic entre les poblacions afectades per aquests acords, i en el cas que ens ocupa, el transport públic entre Ripoll, Olot i Girona no és precisament per tocar campanes, sinó tot el contrari.

I aquesta és una qüestió no menor, sobretot perquè els gerents dels dos hospitals  estan estudiant noves accions del mateix estil per millorar l’atenció als seus ciutadans: a banda de la col·laboració ja existent entre els serveis de Traumatologia, els serveis d’anestèsia, cirurgia vascular, urologia, o pediatria, són especialitats que podrien seguir el mateix camí, i per tant aquesta millora del transport públic és essencial.

Finalitzo felicitant molt sincerament al Dr. Joan Grané gerent de l’Hospital de Campdevànol i al Dr. Josep Maria Padrosa, gerent de l’Hospital d’Olot per aquesta magnífica iniciativa que es configura com una molt bona solució per els hospitals allunyats de l’àrea metropolitana de Barcelona.                                    

dimarts, 22 d’octubre del 2019

Hospital de Sant Pau: lliçó de dignitat

El president en funcions Pedro Sánchez, en una visita llampec a Barcelona acudeix als Hospitals del Sagrat Cor i Sant Pau de Barcelona només per visitar a policies espanyols ferits en les batusses d’aquests dies.



Els ciutadans presents en aquests hospitals juntament amb treballadors dels centres sanitaris han increpat amb xiulets  i crits de ”llibertat presos polítics”  al president en funcions del govern espanyol quan aquest ha visitat els policies ferits. La direcció de l’Hospital de Sant Pau, ni tan sols ha rebut formalment al Sr. Pedro Sánchez  en estimar que es tractava d’una visita purament privada, atès que només estava interessat en visitar a una part dels ferits (policies espanyols ingressats en el centre). 



Ahir dilluns, el president en funcions del govern espanyol Sr. Pedro Sánchez, va visitar Barcelona i en un  “vist i no vist” va visitar la comissaria de la policia nacional de Via Laietana i els hospitals del Sagrat Cor i Sant Pau, en els que hi havia hospitalitzats membres dels cossos policials espanyols; també hi havia hospitalitzats ciutadans ferits en els aldarulls i els enfrontaments amb les forces de seguretat i algun membre de la policia autonòmica. Aquests altres ferits no formaven part dels interessos del president espanyol.  

En la seva visita a Barcelona el Sr. Pedro Sánchez no va tenir temps per trobar-se amb el president català Quim Torra, tot i que aquest li havia demanat en diverses ocasions mantenir una trobada i poder parlar. Tampoc va tenir temps per disculpar-se per la brutalitat emprada per les forces de seguretat a l’hora de reprimir als manifestants, ni per dedicar unes paraules de suport a les víctimes de la violència policial. Una violència que tampoc va ser condemnada per el govern espanyol tal com ja va succeir l’1-O. 

Però una cosa és l’arrogància dels mandataris espanyols i l’altre la capacitat de la gent d’adonar-se de qui és qui. Per això, a l’Hospital Sagrat Cor i a l’Hospital de Sant Pau, treballadors del centres i visitants van increpar al president Sánchez amb xiulets i crits de “llibertat presos polítics”, mentre aquest recorria a gran velocitat les dependències hospitalàries. Una actitud espontània que reflecteix molt clarament l’estat d’ànim de la població farta ja de tanta ineptitud i tanta incompetència en uns governants que no estan fent res per facilitar la vida a la gent. A destacar la dignitat mostrada per l’equip directiu de l’Hospital de Sant Pau, que no va voler retre cap mena de rebuda oficial al president Sánchez, considerant que aquest efectuava una visita de caràcter privat al centre sanitari atès que només volia visitar als ferits del cossos policials espanyols. Pel que ha transcendit sembla que al Sr. Sánchez el va acompanyar en el seu recorregut per l’Hospital, només una persona del departament de comunicació del centre hospitalari.  

Aquests fets, que són molt significatius dels malestar dels ciutadans de Catalunya vers els polítics, van voler ser aprofitats el líder de Ciutadans Albert Ribera, qui sinó! per denunciar a les xarxes socials que als hospitals catalans hi havia “sanitarios poniendo la ideologia por encima del servicio público”. Aquesta enèsima barbaritat d’aquest talibà de l’espanyolisme, va ser contestat ràpidament per la consellera de Salut Alba Vergés que també per les xarxes socials li va retreure que qüestionés a uns professionals sanitaris que a Catalunya atenen a tothom sense discriminar ningú, i no com fan altres que només es preocupen dels seus, en una clara al·lusió alla visita llampec del president Sánchez.

Tot plegat és el trist resultat de renunciar a la política fent que la Justícia resolgui allò que els polítics han estat incapaços de solucionar. I com que les resolucions judicials, a ulls d’una majoria de ciutadans no són justes, tot plegat s’ha convertit en un problema social greu que ha derivat en enfrontaments entre les forces de seguretat i una ciutadania indignada. Afortunadament, el sistema sanitari català ha mostrat la seva maduresa, la seva professionalitat i la seva abnegada actitud democràtica assegurant la millor assistència sanitària possible per a tothom, des del SEM, passant per tots els dispositius assistencials que han acollit persones ferides d’una o de l’altre banda.

Cal agrair a la direcció de l’Hospital de Sant Pau la seva dignitat. Em sento representat per aquestes persones i per aquestes actituds. Gràcies !  

diumenge, 20 d’octubre del 2019

Bona resposta del sistema sanitari català a la situació generada per les protestes contra una sentència injusta



El SEM, a peu de barricada, ha atès amb molta diligència a una gran quantitat de ferits 



Un policia en estat greu, una noia que es debat entre la vida i la mort, i quatre persones que han perdut la visió, junt amb altres ferits i contusionats menys greus, és el lamentable balanç fruit de la incompetència dels polítics. 



Fins avui el SEM ha atès a 579 persones, com a conseqüència dels enfrontaments entre els cossos policials i els manifestants que protestaven per unes sentències injustes, desproporcionades i fonamentades en fets que només estan en la imaginació dels que han elaborat determinats relats. Tanmateix, el que ens ha portat fins aquí és conseqüència dels polítics que van decidir renunciar a la política i pensar que la Justícia resoldria el problema que ells s’han mostrat del tot incapaços de resoldre.

Del conjunt de ferits, destaca una noia afectada de un traumatisme cranioencefàlic que es debat entre la vida i la mort a l’Hospital Vall d’Hebron, i un policia en estat greu que està sent atès a l’Hospital de Sant Pau. Altres 4 persones han perdut com a mínim la visió en un ull conseqüència previsiblement de l’impacte de pilotes de goma o projectils de foam. En aquest sentit, val a dir que el Parlament de Catalunya havia prohibit l’ús de pilotes de goma per part de la policia, però es veu que hi ha alguna organització que té el recolzament suficient per passar-se per folre les disposicions del Parlament, sense que els passi res. Del total de ferits, sembla que 14 han necessitat hospitalització. 

Un altre balanç dels disturbis viscuts a Catalunya és el dels 24 empresonats que hi ha a hores d’ara a banda dels danys produïts en el mobiliari urbà de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i altres ciutats catalanes. Tampoc es pot deixar de fer referència a les pèrdues econòmiques derivades de la vaga general del divendres 18. 

Afortunadament no tot són lectures negatives de tot el que està passant; també n’hi ha de positives, i la que més, és l’actitud pacífica dels independentistes catalans que una vegada i altre fem evident en les marxes, manifestacions i concentracions que convoquen les entitats, més enllà de la violència desplegada per una minoria que no representa a ningú. En la lectura positiva no es pot deixar de banda la molt bona actuació del SEM, que en primera línia de les baralles ha estat capaç d’aportar l’atenció serveis sanitària d’urgència als nombrosos ferits dels bàndols enfrontats.

 Malgrat que el SEM ha donat una magnífica resposta a les necessitats derivades de les batusses entre uns i altres, no es pot dir el mateix del departament de Salut. Algú em va comentar fa poc, que les crítiques havien de ser constructives, i en aquest línia jo només vull recordar que quan els atemptats del 17A a Barcelona i Cambrils, el departament de Salut va estructurar un sistema d’informació que permetia saber els ferits que hi havia, en quin centre estaven hospitalitzats, i la gravetat de les seves ferides. Aquesta informació s'actualitzava dues vegades al dia. Ara, ens trobem que ni a la pàgina web del departament de Salut, ni a la del CatSalut, ni a la del SEM apareix cap mena d’informació sobre els ferits que s’han produït en el transcurs de les protestes contra les sentències. Potser s’hauria d’haver activat el mateix dispositiu que es va activar ara fa més de dos anys, no? Si més no sabríem exactament on som, més enllà que la consellera de Salut hagi avançat alguna xifra en algun programa de ràdio. És en aquestes circumstàncies quan cal estar preparat per aportar la informació d'una manera clara i actualitzar-la periòdicament.  

Lamentar l’existència de ferits, tant entre els manifestants com de les forces policials, felicitar al SEM per la seva actuació, i criticar profundament als polítics que no han sabut fer política, i que han permès amb la seva ineptitud que un problema purament polític, hagi esdevingut primer un problema de la justícia (amb minúscules), i ara un problema social. 

I si ens tornessis els sous que han cobrat tots ells (els d’allà i els d’aquí) durant aquests últims 10 anys? 

PS. Segons em fan notar des de Comunicació del departament de Salut, les dades sobre els ferits que hi ha hagut en els enfrontaments entre les forces se seguretat i els independentistes s'han anat fent públiques a través de Twitter, tant per part del SEM com per part del departament. L'observació que m'han fet arribar, un cop contrastada ha resultat del tot certa. Quedi clar doncs que la informació estava disponible.  

             

divendres, 18 d’octubre del 2019




VAGA GENERAL !!!

Contra una sentència injusta 

Una sentència que empresona a la democràcia



Una democràcia autèntica no pot empresonar ningú per el fet de posar urnes i facilitar que els ciutadans puguin votar i decidir el seu futur

dimarts, 15 d’octubre del 2019

Una sentència en clau de revenja


Avui no és dia de masses paraules; la democràcia està de dol. I en conseqüència el món de la sanitat també. Hem conegut la dura i injusta sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes catalans, acusats de sedició i en alguns cassos, a més, de malversació. Cadascú, tant si és independentista com si no, té la seva opinió dels fets que varen succeir entre l’1 de setembre i l’1 de novembre de 2017, i per tant no cal insistir en la manca de proporcionalitat entre aquell conjunt de fets i aquestes sentències.


Els diferents actors del sistema sanitari s’han posicionat davant aquesta sentència, i per tant la seva veu és la nostra veu; la del sector; la dels demòcrates; la de la gent que rebutja la violència i reclama un diàleg que l'Estat espanyol i els seus poders formals i fàctics ens neguen.


Aquests són uns fragments de les diferents posicions:


MC es mostra consternat per la condemna als processats per l’1-O i en reclama l’alliberament

La solució al conflicte que es viu a Catalunya només pot passar pel diàleg polític

Només el diàleg i l'acord poden ajudar a superar el conflicte i recuperar la normalitat del país

La Junta de Govern del CoMB s’adhereix al manifest de LaFede.cat davant la sentència del Procés dictada pel Tribunal Suprem

Com a patronal de referència del sector de l'assistència a la gent gran de Catalunya, considera que la sentència dictada avui no servirà per solucionar el conflicte polític que es viu a Catalunya

COIB:
Sembla que el Consell d’Infermeres de Catalunya també s’adhereix, igual que el CoMB al manifest de diferents entitats sobre la sentència als líders independentistes. 

En la mateixa línia d’adhesió a aquest manifest s’ha posicionat la Junta de govern del Col·legi de Metges de Girona, la del Col·legi de Psicologia de Catalunya, la de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya, la de Treball Social, entre moltes altres organitzacions.

Us deixo amb unes quantes frases de dos grans líders socials:

Mahatma Gandhi:
La violència és la por als ideals dels demés.
La força no prové de la capacitat física, ve d’una voluntat indomable. 

Matin Luther King:
Allò que s’obté amb violència només es pot mantenir amb  violència. 
La llibertat mai te l’atorgarà voluntàriament el teu opressor; cal que qui està sent oprimit l’exigeixi.
No oblideu mai, que tot el que va fer Hitler a Alemanya, era legal.
La violència crea més problemes socials que els que resol.

Amb la tristesa que es desprèn de veure a uns compatriotes empresonats per un fets que no mereixen aquest càstig injust, només cal desitjar que la veritat acabi imposant la seva força per sobre dels relats inventats, tergiversats, i convenientment manipulats per produir una sentència que més sembla una revenja contra un poble que ha gosat desafiar la voluntat del que es creu l'amo i senyor.     

diumenge, 13 d’octubre del 2019

La sanitat que ve...


Avui ja és demà: els hospitals intenten esbrinar els nous rols que hauran d’assumir per satisfer les noves demandes en salut d’una població cada vegada més envellida, i amb una important cronificació de determinades malalties.
La Unió Catalana d’Hospitals, preocupada des de fa temps per la intensitat dels canvis que venen, centra els seus esforços en ajudar a les organitzacions sanitàries a anticipar-se al futur per tal que les organitzacions vagin preparant solucions per els problemes que vindran.
Però no és només UCH qui mostra la seva preocupació per aquest futur, sinó que veus autoritzades del sistema sanitari alerten també dels canvis i la seva transcendència. L’ex conseller Boi Ruiz o el Dr. Manel Balcells, entre d’altres, s’afegeixen a aquestes alertes, reclamant atenció per les noves demandes  que haurà de fer front el sistema sanitari.


Els únics que sembla que no s’assabenten del que ve, és el departament de Salut, que més enllà d’enunciats de la consellera sobre com fer front a les noves necessitats, ni tan sols ha creat un grup de treball per analitzar les tendències i poder formular propostes per aquest futur que ja tenim aquí. En aquest sentit, el departament només ha creat, en l’únic encert de la legislatura, la direcció general de Professionals de la Salut que si que treballa en aquesta direcció. Però sense un model que defineix com serà aquest futur, aquesta direcció general està lligada de peus i mans, i aquest model, qui l’hauria de dibuixar és la direcció general de Planificació en Salut, que pel moment, sembla que amb tots els canvis que ha sofert aquests darrers anys, no està precisament per la labor... L’actual Pla de Salut, que és la gran eina per dibuixar aquests canvis, acaba la seva vigència a l’any 2020. Estarem molt pendents del que estableixi el Pla 2020-2024.



L’ex conseller Boi Ruiz, en un article que publica la revista “New Medical Economics” titulat “La cronicidad como reto de solvencia para el SNS” es fa ressò del problema de la demanda de nous serveis derivada de les malalties cròniques i proposa que la seva atenció, a més d’incloure els recursos assistencials que calguin, incorpori també recursos socials per aconseguir una autèntica “atenció centrada en el pacient” i per tant demana que l’atenció social s’incorpori formalment al catàleg de prestacions  del Servei Nacional de Salut. 

Per la seva banda, el Dr. Manel Balcells, president del Consell Assessor de la consellera de Salut, i també director del CIMTI entre altres responsabilitats, en una entrevista al diari ARA, situa a la cronicitat com un factor clau a l’hora de repensar el model sanitari català, atès que tal com el coneixem avui en dia, no considera que aguanti més enllà de 5 anys o 6 anys.

Algunes organitzacions com per exemple UCH també es mostren preocupades en trobar les respostes als interrogants sobre el model sanitari del futur. Així, a banda del projecte “+ futur” dirigit precisament a actuar ara per anticipar-se als futur canvis que es derivaran de les noves demandes, UCH organitza pels propers dies activitats enfocades també a dibuixar aquest futur que ja tenim a sobre. El dia 17 d’octubre en la VIII trobada de directius de la Unió, es presentarà el treball “Finding the future of care provision” en el que s’estableixen les bases per que una xarxa d’hospitals intel·ligents constitueixin un ecosistema d’assistència sanitària més àmplia, en el que els hospitals no tenen un paper tan central com fins ara. Les noves tecnologies, la robòtica, la digitalització, la intel·ligència artificial, la impressió en 3-D etc., seran eines fonamentals per aquesta transformació.

També el dia 24 d’octubre UCH prepara una nova reunió en el marc del projecte + Futur.

Estem doncs davant de canvis importants que les organitzacions estan tractant d’identificar per preparar les respostes adequades. El sector està per tant treballant intentant trobar aquestes respostes de futur... I mentre tant què fa el departament de Salut? Doncs en paraules de la consellera, dites recentment a la Comissió de Salut del Parlament, “tenim el repte d’afrontar les necessitats del futur... generem espais per a la transformació del sistema... una transformació entre continuar fent el que fem... o virar per fer el que necessitem...” És a dir, llevat de la direcció general de Professionals de la Salut, el més calent és a l’aigüera...    
       

dijous, 10 d’octubre del 2019

L’Aliança Estratègica C-17


La demanda creixent de serveis sanitaris públics i la limitació dels recursos existents obliguen a les organitzacions sanitàries del sistema públic a intentar ser més resolutives en els nivells d’atenció més pròxims als pacients. En aquesta línia a Catalunya s’han desenvolupat les aliances estratègiques. Una aliança estratègica és un sistema organitzatiu que facilita la col·laboració estable entre organitzacions, en la que tothom hi guanya: les institucions integrades en l’aliança i sobretot, el pacient.
Les aliances estratègiques en el sector sanitari han sorgit com a conseqüència de la necessitat d’optimitzar els recursos escassos, per apropar els serveis sanitaris i socials als ciutadans reforçant l’equitat territorial, i en definitiva per oferir més, més propers i millors serveis de salut a la ciutadania, assegurant l’expertesa derivada del volum assistencial, i mantenint la sostenibilitat de les organitzacions que en formen part.


Tot plegat ha permès teixir una xarxa assistencial molt efectiva en el territori que necessita del recolzament de l’administració sanitària per consolidar-se de cara al futur. Malgrat la bondat d’aquestes fórmules per apropar els serveis als ciutadans, el sistema retributiu no facilita l’establiment d’aquesta mena d’acords i es posa en risc la seva sostenibilitat futura; més aviat hi va en contra.  
Són diverses les aliances teixides a Catalunya, i entre elles una de les mes conegudes és l’aliança del “Triangle” constituïda entre els hospitals de Campdevànol, Olot i Vic. Tanmateix avui vull parlar d’un altre aliança estratègica, la de la C-17. 



L’aliança estratègica de la C-17 està integrada per els hospitals de Granollers, Mollet, Sant Celoni, Vic i l’Hospital Clínic de Barcelona. El seu objectiu és l’establiment d’un marc estable i transversal de col·laboració per el desenvolupament de projectes compartits i estudiar formes de col·laboració conjunta que permetin millores en l’eficiència i facilitar l’atenció i l’accessibilitat de determinades patologies. Tot això amb el “suport” institucional del CatSalut. L’aliança de la C-17 va néixer amb l’idea de donar suport assistencial en el terreny de l’oncologia des de l’Hospital Clínic de Barcelona als altres hospitals situats a les rodalies de l’autovia C-17. En algun moment l’Hospital de Campdevànol també n’havia format part, però una redistribució de fluxos, va comportar que Campdevànol s’integrés a l’eix Olot-Girona.  

Aquests 5 hospitals han celebrat la seva trobada anual a Vic, en una Jornada en la que han exposat el model de col·laboració que estan impulsant al voltant del pacient cardiovascular, neurològic i onco-hematològic. Aquesta III Jornada ha estat presidida per Adrià Comella, director del CatSalut, que ha encoratjat als presents a incloure en les seves prestacions assistencials de col·laboració l’atenció domiciliària, l’assistència primària i l’atenció sociosanitària. Des de la seva constitució, la col·laboració entre aquestes institucions ha permès millorar l’atenció en el territori dels serveis de diagnòstic per la imatge, l’atenció cardiovascular, la oncologia, l’hematologia, urologia, maxil·lofacial, neurologia, oftalmologia, etc. En aquest sentit, sembla que s’està treballant per consensuar la instal·lació d’un servei de radioteràpia a Granollers, que seria molt ben vingut per descongestionar altres serveis existents a l’àrea metropolitana de Barcelona.   

El recinte de l'Hospital de Granollers 
La constitució d’aliances estratègiques a casa nostra ve de lluny. Tanmateix va ser en l’època del conseller Boi Ruiz quan aquestes fórmules de col·laboració van expandir-se amb més intensitat. La manca de recursos per dotar de serveis assistencials a tot el territori va portar a la consolidació de l’expressió “no importen tant els serveis en els hospitals sinó els hospitals amb serveis” configurant una sanitat en xarxa que ja havia estat preconitzada per la consellera Geli, precisament amb la creació durant el seu mandat de l’aliança del Triangle. Val a dir però, que com tantes vegades en el nostre país, passem l’arada davant dels bous, de manera que creem estructures però no ens preocupem del seu cost, ni del seu finançament. És per això que cal reclamar-li al CatSalut una fórmula de finançament adequada per aquestes aliances, que avui per avui, no compten amb el suport financer que caldria, i que fins i tot poden plantejar serioses dificultats quan algun centre hagi d’assumir costos addicionals no finançats. 

Si les aliances estratègiques són una fórmula a potenciar per assegurar l’equitat d’accés als serveis de salut a tot el territori, cal definir d’antuvi, com es finançaran aquests serveis. Mentre això no passi, alguns continuaran observant les aliances com un perill per la seva sostenibilitat econòmica. Si són la solució, cal donar-los les eines per poder assegurar la seva sostenibilitat. Allò de treure’s els conills del barret, ja no serveix.