dimecres, 30 d’abril del 2014

Els 100 primers dies del gerent de l’ICS

Pere Soley ha consolidat el nou equip; ha fet algunes concessions i dibuixa un model encara poc concret, però que amb el temps anirà agafant consistència i sobretot guanyarà en capacitat de convenciment 


Avança lent però segur...




El passat 14 de gener el Consell Executiu de la Generalitat donava llum verda al nomenament de Pere Soley com a Gerent del Institut Català de la Salut. Han passat ja  els 100 dies que es solen donar de marge abans de fer les primeres avaluacions i per tant avui intentarem fer un anàlisi d’aquesta curta etapa que d’entrada sembla d’una continuïtat absoluta respecte a etapes anteriors. Ens ajudarà a fer aquesta avaluació l’entrevista que Pere Soley va concedir  a Diario Médico no fa pas masses dates.




En primer lloc cal destacar la consolidació del nou equip que dirigeix l’estructura corporativa del Institut. Havia de ser així per força, atès que Pere Soley s’ha rodejat d’un primer nivell de directius de la seva absoluta confiança, i 100 dies són molts pocs dies per que sorgeixin excessives discrepàncies entre ells. Tanmateix, ha estat excessiu el temps que s’ha tardat en substituir al Dr. Soley en el seu càrrec anterior com a gerent territorial de l’ICS de la regió Metropolitana Nord i més si es considera que la decisió va ser continuista. Van fer falta dos mesos per decidir que el Dr. Aran, anterior gerent de l’Hospital Germans Trias i Pujol, ocupés la vacant deixada pel Dr. Soley.

A banda d’aquesta decisió, aquests 100 dies han estat dies de concessions. Només arribar al càrrec, el nou gerent de l’ICS es va trobar sobre la taula amb la vaga de MIR a Vall d’Hebron; era una vaga que ell no havia generat i la solució per desconvocar-la va consistir en cedir en la pràctica a totes les peticions dels vaguistes. Un altre concessió de Pere Soley, aquesta vegada a Metges de Catalunya, va consistir en paralitzar la integració forçosa dels facultatius de contingent i zona abans del dia 28 de febrer de 2014 tal com havia determinat el gerent anterior de l’ICS. Tinc el convenciment que aquestes concessions han estat fetes amb la voluntat de guanyar-se la confiança dels diferents col·lectius  

Pel que fa a la planificació i objectius de l’Institut, en les seves declaracions a Diario Médico, el Dr. Soley no desvetlla amb claredat els nous plantejaments de l’ICS després de les controvèrsies generades en l’etapa de Josep Prat com a president del consell d’administració del ens. Des d’aquell intent d’atomització de l’ICS amb 22 empreses públiques, hem passat ara “inicialment a una coordinació amb aliances amb d’altres proveïdors assistencials en cada zona, amb integració de l’assistència primària i l’hospital” Sembla que el gerent de l’ICS vulgui explicar el model que es vol implementar a Lleida, tot i que la paraula “inicialment” ho fa més semblant al que està succeint a Girona, encara que en aquest últim projecte la primària no hi és present. Convindrem doncs, que manca una mica de coherència en tot plegat, producte molt probablement de no voler (o no poder) dir les coses pel seu nom.

Personalment trobo un encert que en aquests projectes de futur si inclogui l’atenció primària com una baula més de la cadena assistencial sense crear ja d’inici barreres administratives a la necessària i imprescindible cooperació entre tots els nivells assistencials i especialment l’assistència primària que haurà d’acabar sent indefectiblement la porta d’entrada única al sistema sanitari català.  

L’entrevista continua analitzant si l’ICS és o no eficient, i aquí el seu gerent cau en una clara contradicció: si l’ICS és eficient (com ell assegura), quina necessitat hi ha de buscar aliances amb altres institucions del territori? Quina necessitat hi ha de dotar-lo de més autonomia de gestió? Perquè caldrà reestructurar el centre corporatiu i les seves funcions? Jo entenc que el gerent de l’ICS defensi la seva institució, és clar que si, però de cap manera pot dir que l’ICS és eficient. No és això el que es desprèn de la central de resultats. Per altre banda dir que les millores d’eficiència es corresponen entre altres causes amb “la professionalització de les gerències” em sembla senzillament una manca de respecte a molts bons professionals que aquests darrers 20 anys (i fins i tot anteriors) han passat per la Institució. Si vol Dr. Soley les repassem una a una, començant per Tarragona i seguint per la Catalunya central. Continuo?

Està molt clar que 3 mesos és molt poc temps per treure cap mena de conclusió, però 3 mesos marquen tendència. També és cert que el Dr. Soley, que és un molt bon professional de la gestió, és una mena de vehicle pesant: avança a poc a poc, però molt segur. A començaments de l’any vinent en tornarem a parlar. Pel moment si es capaç de reconduir  la situació a Lleida, i convèncer de les excel·lències del model que allà es vol implementar, ja haurà fet molt. Desitgem-li molt d’encert.






dilluns, 28 d’abril del 2014

Projecte CIMS a Girona: un esforç comunicatiu que dona resultats


Amb un horitzó similar al de la sanitat lleidatana els gironins han sabut implicar als professionals en el procés.


Mentre a Lleida el rebuig dels professionals i sindicats i el desgavell organitzatiu són evidents, a Girona s’avança dia a dia, satisfactòriament.



Algú es pot preguntar que és el que diferencia els projectes lleidatà i gironí de racionalització de dispositius assistencials i la resposta no és gens complicada. A Girona es pretén unificar els hospitals Trueta (ICS) i Sta. Caterina (IAS), mentre que a Lleida la reordenació, a més d’afectar als hospitals Arnau de Vilanova (ICS) i Santa Maria (GSS), afecta també a l’hospital de Tremp (GSS) i a tota l’assistència primària de les comarques de Lleida (ICS), llevat de l’Aran i l’Alt Urgell.

Presentació del projecte CIMS a l'IAS de Girona
 al novembre del 2012 
Són dos projectes molt similars en els que la gran diferència pel que fa a les característiques dels participants és la presència de l’assistència primària en el cas del projecte lleidatà. Hi ha però un altre diferència molt més important: el projecte comunicatiu. Mentre a Lleida sembla que no hi ha cap previsió pel que fa als aspectes comunicatius i de participació i s’actua sempre com a resposta a crítiques puntuals,  a Girona hi ha un  programa comunicatiu que a través de diferents accions ha aconseguit que el projecte es visqui amb naturalitat a les comarques gironines.

El projecte CIMS (Créixer, Innovar, i Millorar en Salut) es va presentar al novembre del 2012 a Girona, emmarcat en el context del Pla de Salut 2011-2015. La participació dels professionals era l’element clau del projecte per tal d’aprofitar el talent existent a les dues institucions (Treuta i Santa Caterina). Per tal d'implicar als professionals es van crear equips de treball en tres àmbits de millora:

Un primer camp de treball seria l’anàlisi dels processos d’hospitalització, quirúrgics, d’alternatives a l’hospitalització, d’urgències i de relacions amb l’atenció primària de salut.

Un segon àmbit de treball abordaria aspectes com la participació de la ciutadania, la continuïtat assistencial, la innovació, la recerca, la transferència del coneixement, les mesures per fer sostenible el sistema, la docència i formació continuada, i l’excel·lència.

Fa pocs dies al Trueta es va presentar l'estat actual
del projecte CIMS 
Finalment el tercer objectiu seria consensuar processos i protocols entre ambdues institucions, definint una manera de treballar conjuntament.

Així, amb aquests objectius naixia el projecte. Ara un any i mig més tard, s’ha presentat l’estat dels diferents treballs duts a terme en el sí de projecte. Els diferents equips de treball que s’han organitzat han identificat 305 accions de millora en els àmbits descrits abans, alguna de les quals ja ha estat implementada a dia d’avui.

Pel que fa a Urgències, els professionals dels dos centres, i també del SEM. Les propostes de millora passen per incrementar el triatge a l’atenció continuada i consensuar els criteris de derivació  als hospitals, agilitzar el procés administratiu i els temps de triatge, millorar la coordinació entre els professionals, millorar els circuits de derivació. Las gran majoria de millores proposades fan referència a qüestions organitzatives, a banda de mesures estructurals en l’Hospital Trueta.

També ha estat objecte d’anàlisi el procés dels malalts crítics. Entre les mesures proposades hi ha l’establiment de criteris d’ingrés amb el SEM i definir fluxos per evitar trasllats innecessaris a Barcelona, la creació d’una unitat de malalts semi crítics, i donar formació adequada al personal que s’integra de bell nou a la unitat; l’agilització dels processos d’alta també ha estat objecte de propostes concretes.

Finalment s’han presentat propostes de millora als hospitals de dia i als gabinets d’exploració, millorant l’eficiència de les agendes, criteris de citació incloent missatges de text sms, agilitzar la disponibilitat dels resultats de laboratori i ambulàncies, etc.

Mentre tant a LLeida, segueixen volen aturar
el Consorci
Més enllà de la bondat de  les mesures proposades, alguna de les quals serà sens dubte molt important, jo vull destacar d’una manera molt clara les diferències entre la feina ben feta (Girona) i els bunyols de quaresma (Lleida). La participació i la implicació dels professionals en el projecte ha estat clau per fer més ostensibles encara aquestes diferències. Hi ha tanta implicació a Girona que fins i tot l'escola de negocis ESADE s'ha ineteressat pel procés i algun sindicat ho ven en positiu. És la diferència entre fer les coses bé, o fer-les malament. Que ningú pensi que estic en contra del projecte lleidatà: hi estic absolutament a favor; crec que és el camí a seguir i pot marcar una pauta de com organitzar territorialment la sanitat a Catalunya. El que passa és que per la importància del projecte, pel que pot implicar pel futur, les coses s'haurien de poder fer amb una mica més de professionalitat. El voluntarisme està molt bé, però en els temps que corren, amb això no n'hi ha prou. Cal professionalitat, rigor, i tenir clar quin és l'objectiu i la millor manera per aconseguir arribar-hi 





www.rbaestudisiprojectes.cat              


diumenge, 27 d’abril del 2014

El Copagament de la farmàcia es redueix a Catalunya pels malalts crònics



És la primera mesura en positiu per la butxaca dels usuaris dels sistema sanitari públic a Catalunya dels últims 4 anys


Només afecta a persones amb rendes inferiors a 24.000€ bruts a l’any


Aquests dies ha estat notícia que el Departament de Salut ha decidit reduir el copagament que els malalts crònics havien de pagar per les seves receptes  farmacèutiques fins a un màxim del 10% del preu dels medicaments, amb un límit màxim de  8,26€ mensuals per pacient. Aquesta mesura entrarà en vigor a partir del proper 1 de maig. A més dels malalts crònics aquesta reducció també afectarà als malalts amb patologies greus de llarga durada. 

Els ingressos que l’Administració central deixarà de percebre per aquesta rebaixa aniran a càrrec del CatSalut que és qui abonarà la diferència que deixi d’aportar l’usuari mentre duri la situació de fragilitat social de la persona. La durada d’aquesta reducció serà de 3 anys, data en la que s’haurà de renovar la petició, si les circumstàncies de fragilitat i de salut persisteixen.



Els requisits que  caldrà complir per poder gaudir d’aquesta rebaixa són:
  • Tenir una renda bruta anual màxima de 24.000€
  • Tenir una patologia greu de llarga durada o malaltia crònica per la qual s’hagi de rebre un tractament de llarga durada
  • Tenir reconegut un grau de disminució igual o superior al 65%
  • Presentar una situació econòmica i social tal que les despeses originades per els productes farmacèutics que es necessitin comportin una situació de vulnerabilitat en el dret a la Salut.
Per accedir a aquesta rebaixa, caldrà presentar una sol·licitud en els centres d’atenció primària, acompanyada de tota la documentació que acrediti que es té dret a la prestació.  La informació del procediment  es podrà aconseguir en el CAP de l’ABS corresponent, trucant al 061 CatSalut Respon o accedint a la web del CatSalut.

Com era d'esperar a Madrid aquesta mesura endegada per Catalunya, no els ha agradat gens, i la ministra del ram ja ha donat instruccions per veure si legalment poden revocar aquesta decisió del Departament de Salut.

Una bona notícia sens dubte, tot i que segurament no deu afectar a moltes persones, i per tant el seu cost no deu ser excessiu. Tanmateix és tot un gest que cal agrair sobretot en uns moments en els que totes les notícies econòmiques que la política ens depara van en sentit contrari: cada vegada els catalans hem de pagar més impostos i els serveis bàsics com aigua, llum o gas són cada dia més cars. Seria interessant saber que hi fan tants ex polítics en els consells d’administració d’aquestes empreses subministradores de serveis tan essencials per la societat.

Tornant a sanitat, i davant de l’amenaça d’una nova retallada de l’1%, esperem que mesures com l’anunciada fa pocs dies sobre el copagament de la farmàcia, no siguin l’excusa per consolidar aquesta retallada addicional que molts donen per feta més enllà que hagi estat negat pel conseller Mas Colell.  Confiem que aquesta petita passa endavant que ara dona el CatSalut pugui venir acompanyada per altres passes ja no tan petites, i que aquestes vagin també en la bona direcció.

Tanmateix seria bo saber d’una vegada i de forma clara si aquest dèficit del pressupost de Sanitat de l’any 2013 que el conseller Mas Colell vol repercutir sobre l’exercici 2014, acabarà afectant als centres del SISCAT, i en cas afirmatiu, algú hauria d’explicar-ho. I això cal dir-ho aviat, sense esperar al mes de setembre.    







dissabte, 26 d’abril del 2014

Creada la Comissió Departamental de Coordinació de les TIC



Escrit per
Dr. Toni Iruela (@airuelal)
EBA Vallcarca SLP.






Quan el passat 19 d’abril publicava el post “Vells tics amb les TIC” desconeixia la següent noticia. I és que el passat dimarts 22 d’abril el DOGC publicava la Disposició sobre la creació de la Comissió Departamental de Coordinació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) del Sistema de Salut.

I és que el Conseller Boi Ruiz ha creat aquesta Comissió liderada per un coordinador i que la seva missió és la de coordinar les línies d’actuació en la gestió́ de les TIC del Departament i dels ens i organismes que hi són adscrits, per tal d’optimitzar en aquest àmbit els recursos, tant humans, econòmics com materials, i l’eficiència de l’organització i garantir que el seu ús és adient amb les directrius fixades pel Govern de la Generalitat en aquestes matèries.

Intentaré destacar en aquest post els aspectes més rellevants, des de el meu punt de vista, d’aquesta Disposició.

En primer lloc, aquesta Comissió està adscrita a la Secretaria General del Departament de Salut. Em sembla tot un encert, doncs és ben conegut que la seva titular, la Sra. Roser Fernández és la principal puntal de suport del Conseller.

Pel que respecta a la seva Composició està integrada per la Secretària General del Departament de Salut que la presideix, el coordinador general de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació del Sistema de Salut, que n’exerceix la Vicepresidència, en aquest cas el Dr. Francesc Garcia Cuyás. Amb aquest nomenament s’oficialitza la excel·lent tasca que ja venia realitzant  (recordem inicialment ja era el responsable dels sistemes d’informació a l’ICS). Així mateix integren la Comissió difererents directors, gerents i responsables dels serveis relacionats amb les TIC del nostre Sistema de Salut.

En relació a les seves Funcions, es destaquen les de  presentar iniciatives i consensuar models per a facilitar la interacció dels professionals i dels centres sanitaris; identificarà iniciatives per a millorar la disponibilitat d’informació del sistema sanitari; aprovarà plans de formació i d’educació continuada en la utilització de les TIC pels professionals (aquest punt em satisfà especialment com ja ho vaig reclamar en l’anterior post) i tindrà cura que la gestió d’aquestes eines per part dels organismes adscrits al Departament de Salut respecti la normativa de protecció de dades dels pacients.

Entre les funcions pròpies del Coordinador estarà la d’actuar com a interlocutor del Departament de Salut i dels organismes que hi són adscrits davant la resta de departaments de la Generalitat, les altres administracions i els altres organismes i organitzacions, tant a escala estatal com internacional, dins de l’àmbit dels sistemes d’informació i les TIC. Esperem que en aquestes funcions “la força l’acompanyi” i que davant del Departament de Empresa i Ocupació (titular del CTTI Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat), pugui defensar amb èxit les peculiaritats de les TIC en Salut. També em sembla destacable veure quina influència podrà tenir aquesta Comissió amb la feina que amb el Departament de Benestar i Família s’ha començat a fer per tal de compartir historia clínica de salut i social, del tot necessària.

 Finalment, la Comissió Departamental de Coordinació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació del Sistema del Sistema de Salut pot constituir Subcomissions de seguiment amb finalitats com elaborar la planificació i el seguiment de necessitats i el seguiment de necessitats econòmiques en la matèria del Departament de Salut i dels organismes que hi són adscrits, coordinar i fer el seguiment dels projectes operatius que responguin a les estratègies definides en relació amb les TIC, coordinar les estratègies TIC dels diferents proveïdors de salut i promoure eficiències, sinergies i el consens necessari des d’un punt de vista tant funcional com tecnològic i promoure i garantir que les diferents comissions constituïdes relacionades amb les TIC, dins del Departament de Salut i òrgans adscrits, estiguin coordinades i segueixin les línies estratègiques definides, evitar duplicitats amb altres projectes i buscar les màximes sinergies transversals possibles, i elevar les propostes concretes de coordinació a la Comissió.

Com s’acostuma a dir, el paper ho aguanta tot, espero que aquest cop no sigui així; em sembla que està molt ben plantejada i orientada i desitjo tots els èxits a aquesta Comissió pel bé del nostre SNS. L’enorme potencial de les TIC en Salut de Catalunya hauria de sortir encara més potenciat i ser motiu d’orgull la nostra riquesa, la nostra capacitat d’innovació, la nostra diversitat i la capacitat de generar valor mitjançant la internacionalització del nostre coneixement.