divendres, 11 d’abril de 2014

Les amenaces que planen sobre la sanitat catalana


Nova retallada en el pressupost del 2014

Ja vaig comentar fa uns dies, que estava a punt de formalitzar-se una retallada de l’1% en els centres concertats del SISCAT. Aquesta rebaixa s’havia d’aprovar en la última sessió del Consell de Direcció del CatSalut, però d’una manera sorprenent no figurava a l’ordre del dia. Sembla que la confirmació oficial de la retallada està pendent d’una reunió“d’alt nivell”.

El conseller Mas Colell està fermament decidit a carregar
contra el pressupost del 2014, les factures al calaix
del Departament de Salut de l'exercici 2013 
De fet, com que no es vol que aquesta nova retallada afecti als sous del personal, no es tocarà la tarifa, ni tampoc la contractació per no afectar negativament a les llistes d’espera. Per tant, aquesta nova retallada només podrà arribar a través d’alguna d’aquestes RAT que el CatSalut es treu de tant en tant de la màniga, que es don a conèixer a l’estiu, però en canvi s’aplica amb efectes retroactius a l’1 de gener.       

Aquesta retallada bé motivada pel dèficit del Departament de Salut de l’any 2013. Les “factures al calaix” que es van guardar per no incrementar més el dèficit del Generalitat, han estat activades ara, fet que ha comportat en la pràctica la disminució del pressupost real del 2014. Una vegada més, una mala gestió de l’Administració l’haurem de pagar els administrats. Fins quan ha de durar aquesta incompetència manifesta?

Desestabilització de la sanitat pública 

Continuen els debats de diferents col·lectius al voltant de la “privatització” de la sanitat catalana. La situació arriba als extrems que alguns articles periodístics  parlen d’una “creixent privatització” i a partir d’aquesta afirmació jo repto a tots els que defensen aquestes tesis que em diguin un sol centre de la xarxa pública que en els últims 10 anys hagi canviat la titularitat pública per una titularitat privada. Que me’n diguin un de sol. On és pues aquesta privatització creixent?

Afortunadament a Lleida no semblen ser masses els que
secunden determinades estratègies
És acceptable que es jugui amb la sensibilitat de la gent? La sanitat catalana NO es privatitza, i no és ètic afirmar el contrari. Es pot parlar en alguns cassos d’externalitzacions de serveis, però mai de privatització. Aquestes pràctiques populistes comporten efectes no desitjables sobre el conjunt de la sanitat catalana que afecten a usuaris del sistema de salut, i també als professionals que hi treballen. 

La nostra sanitat, el model sanitari català, és un  model d’èxit. Això no ho diuen només els resultats assistencials, sinó que ho corrobora el fet que el nostre model ha servit d’exemple a molts països que s’han interessat pel seu funcionament; perquè hem d’intentar destruir una cosa que funciona molt bé? Quin és l’objectiu?

La nostra Sanitat només necessita una estabilitat que noté; necessita que aquells que intenten desestabilitzar el sector, busquin altres escenaris en els que organitzar les seves campanyes. Cal que la política, sobre tot la política de baix nivell, deixi de tenir la Sanitat com objecte de les seves campanyes. El sector sanitari, pel fet de prestar un servei públic d’accés universal, no pot permetre que alguns el vulguin convertir en un terreny de la seva propietat, adobant-el per conrear-hi vots.

El gran ICS monstre ingovernable

Un gran ICS seria del tot ingovernable ni amb
tres Pere Soley
Aquests dies també ha estat de moda la petició d’algunes organitzacions, de constituir un gran ICS que sigui  la suma del que avui en dia és l’ICS més totes les empreses públiques i consorcis en els que la Generalitat és majoritària. És curiós que un dels que reclama amb més èmfasi  aquest agregat d’institucions és qui està reclamant que els metges puguin participar en les decisions i estratègies dels centres. Algú pot explicar com es pot fer això compatible amb una empresa enorme amb més de 50.000 treballadors, governat tot el conjunt des de Balmes/Gran Via? Com es canalitzaria aquesta participació? No és molt més raonable estructurar unitats de gestió més reduïdes i que per tant permetin canalitzar millors aquestes ànsies de participació?

Si avui a l’ICS que té un enorme potencial professional,  ja és difícil governar la institució amb eficiència imaginar-se un monstre encara més gran és que el faria del tot ingovernable. Seria una institució en mans dels lobbyes professionals algun dels quals fins i tot podria acabar tenint més força que el propi govern de Catalunya. Seria un total despropòsit. I segurament, això és el que alguns cerquen amb aquesta proposta i d’altres hi donen suport sense saber massa bé que és el que estan defensant

La corrupció el gran argument

Des que s’han fet públiques algunes denúncies sobre comportaments inadequats a la sanitat catalana, sembla que algun d’ells fins i tot amb possibles conseqüències legals, les acusacions de corrupció a la sanitat catalana han sovintejat, creant una imatge del tot distorsionada respecte a la realitat. Fins i tot determinades sentències semblen justificar que en aquet país es pot difamar a persones honorables amb total impunitat.

LLevat d'algun cas pendent de judici, una majoria de denúncies
de corrupció a la sanitat catalana han estat sobreseides
De l’allau de cassos denunciats, finalment només els relacionats amb INNOVA sembla que tenen algun fonament jurídic atès que l’afer continua viu en els jutjats o de les fetes contra la direcció de l’Hospital de Sant Pau, queda oberta exclusivament una denúncia que afecta a un polític suposadament per haver cobrat un doble sou per fer la mateixa feina. Sobre el Consorci de Salut del Maresme i la Selva, que jo recordi, no hi ha en aquests moments cap causa en curs, i sobre el Consorci de Salut i Social de Catalunya, sembla que tampoc. Per tant, totes aquelles denúncies de la gran corrupció en la sanitat catalana, sembla que mica en mica, el temps va posant a cadascú en el seu lloc. El que passa és que tots aquells que havien escampat les denúncies a tort i a dret han callat; en cap cas han demanat disculpes pel mal fet a moltes persones i el perjudici causat a algunes institucions. Aquella comissió d’investigació que es va fer al Parlament tampoc va contribuir massa positivament a la imatge de la sanitat catalana.


Tot plegat ha generat un “caldo de cultiu” que alguns volen aprofitar per generar un moviment similar al que hi va haver a Madrid aquest últim any: la marea blanca. Es veu que algú necessita esvalotar el galliner per aconseguir rèdits polítics (vots) de cara a les properes eleccions, i els encantaria omplir Catalunya de bates blanques protestant.

I això enllaça perfectament amb el contingut de l’apartat anterior al voltant de la desestabilització del sistema sanitari català. Entre els que desestabilitzen els sistema veient privatitzacions per tot arreu i els que ho converteixen tot en corrupció volen aconseguir una mobilització ciutadana que els permeti aconseguir un protagonisme social que les urnes no els hi han donat.

Per tant, toca defensar la sanitat que tenim: és l’enveja de molts estrangers que ens visiten; no la malmetem nosaltres mateixos.














Cap comentari:

Publica un comentari