Nova retallada
en el pressupost del 2014
Ja vaig comentar fa uns dies, que estava a punt de
formalitzar-se una retallada de l’1% en els centres concertats del SISCAT.
Aquesta rebaixa s’havia d’aprovar en la última sessió del Consell de Direcció
del CatSalut, però d’una manera sorprenent no figurava a l’ordre del dia.
Sembla que la confirmació oficial de la retallada està pendent d’una reunió“d’alt nivell”.
 |
| El conseller Mas Colell està fermament decidit a carregar contra el pressupost del 2014, les factures al calaix del Departament de Salut de l'exercici 2013 |
De fet, com que no es vol que aquesta nova retallada afecti als sous del
personal, no es tocarà la tarifa, ni tampoc la contractació per no afectar
negativament a les llistes d’espera. Per tant, aquesta nova retallada només
podrà arribar a través d’alguna d’aquestes RAT que el CatSalut es treu de tant en
tant de la màniga, que es don a conèixer a l’estiu, però en canvi s’aplica amb
efectes retroactius a l’1 de gener.
Aquesta retallada bé motivada pel dèficit del Departament
de Salut de l’any 2013. Les “factures al calaix” que es van guardar per no
incrementar més el dèficit del Generalitat, han estat activades ara, fet que ha
comportat en la pràctica la disminució del pressupost real del 2014. Una vegada
més, una mala gestió de l’Administració l’haurem de pagar els administrats.
Fins quan ha de durar aquesta incompetència manifesta?
Desestabilització de la sanitat pública
Continuen els debats de diferents col·lectius al voltant de
la “privatització” de la sanitat catalana. La situació arriba als extrems que
alguns articles periodístics parlen
d’una “creixent privatització” i a partir d’aquesta afirmació jo repto a tots
els que defensen aquestes tesis que em diguin un sol centre de la xarxa pública
que en els últims 10 anys hagi canviat la titularitat pública per una
titularitat privada. Que me’n diguin un de sol. On és pues aquesta
privatització creixent?
 |
| Afortunadament a Lleida no semblen ser masses els que secunden determinades estratègies |
És acceptable que es jugui amb la sensibilitat de la gent?
La sanitat catalana NO es privatitza, i no és ètic afirmar el contrari. Es pot
parlar en alguns cassos d’externalitzacions de serveis, però mai de
privatització. Aquestes pràctiques populistes comporten efectes no desitjables
sobre el conjunt de la sanitat catalana que afecten a usuaris del sistema de
salut, i també als professionals que hi treballen.
La nostra sanitat, el model sanitari català, és un model d’èxit. Això no ho diuen només els
resultats assistencials, sinó que ho corrobora el fet que el nostre model ha
servit d’exemple a molts països que s’han interessat pel seu funcionament;
perquè hem d’intentar destruir una cosa que funciona molt bé? Quin és
l’objectiu?
La nostra Sanitat només necessita una estabilitat que noté; necessita que aquells que intenten desestabilitzar el sector, busquin
altres escenaris en els que organitzar les seves campanyes. Cal que la
política, sobre tot la política de baix nivell, deixi de tenir la Sanitat com
objecte de les seves campanyes. El sector sanitari, pel fet de prestar un
servei públic d’accés universal, no pot permetre que alguns el vulguin
convertir en un terreny de la seva propietat, adobant-el per conrear-hi vots.
El gran ICS monstre ingovernable
 |
| Un gran ICS seria del tot ingovernable ni amb tres Pere Soley |
Aquests dies també ha estat de moda la petició d’algunes
organitzacions, de constituir un gran ICS que sigui la suma del que avui en
dia és l’ICS més totes les empreses públiques i consorcis en els que la
Generalitat és majoritària. És curiós que un dels que reclama amb més
èmfasi aquest agregat d’institucions és
qui està reclamant que els metges puguin participar en les decisions i
estratègies dels centres. Algú pot explicar com es pot fer això compatible amb
una empresa enorme amb més de 50.000 treballadors, governat tot el conjunt des
de Balmes/Gran Via? Com es canalitzaria aquesta participació? No és molt més
raonable estructurar unitats de gestió més reduïdes i que per tant permetin
canalitzar millors aquestes ànsies de participació?
Si avui a l’ICS que té un enorme potencial
professional, ja és difícil governar la
institució amb eficiència imaginar-se un monstre encara més gran és que el faria
del tot ingovernable. Seria una institució en mans dels lobbyes professionals algun
dels quals fins i tot podria acabar tenint més força que el propi govern de
Catalunya. Seria un total despropòsit. I segurament, això és el que alguns
cerquen amb aquesta proposta i d’altres hi donen suport sense saber massa bé
que és el que estan defensant
La corrupció el gran argument
Des que s’han fet públiques algunes denúncies sobre comportaments inadequats a la sanitat catalana, sembla que algun d’ells fins i tot amb possibles conseqüències legals, les acusacions de corrupció a la sanitat catalana han sovintejat, creant una imatge del tot distorsionada respecte a la realitat. Fins i tot determinades sentències semblen justificar que en aquet país es pot difamar a persones honorables amb total impunitat.
 |
| LLevat d'algun cas pendent de judici, una majoria de denúncies de corrupció a la sanitat catalana han estat sobreseides |
De l’allau de cassos denunciats, finalment només els relacionats amb INNOVA sembla que tenen algun fonament jurídic atès que l’afer continua viu en els jutjats o de les fetes contra la direcció de l’Hospital de Sant Pau, queda oberta exclusivament una denúncia que afecta a un polític suposadament per haver cobrat un doble sou per fer la mateixa feina. Sobre el Consorci de Salut del Maresme i la Selva, que jo recordi, no hi ha en aquests moments cap causa en curs, i sobre el Consorci de Salut i Social de Catalunya, sembla que tampoc. Per tant, totes aquelles denúncies de la gran corrupció en la sanitat catalana, sembla que mica en mica, el temps va posant a cadascú en el seu lloc. El que passa és que tots aquells que havien escampat les denúncies a tort i a dret han callat; en cap cas han demanat disculpes pel mal fet a moltes persones i el perjudici causat a algunes institucions. Aquella comissió d’investigació que es va fer al Parlament tampoc va contribuir massa positivament a la imatge de la sanitat catalana.
Tot plegat ha generat un “caldo de cultiu” que alguns volen aprofitar per generar un moviment similar al que hi va haver a Madrid aquest últim any: la marea blanca. Es veu que algú necessita esvalotar el galliner per aconseguir rèdits polítics (vots) de cara a les properes eleccions, i els encantaria omplir Catalunya de bates blanques protestant.
I això enllaça perfectament amb el contingut de l’apartat anterior al voltant de la desestabilització del sistema sanitari català. Entre els que desestabilitzen els sistema veient privatitzacions per tot arreu i els que ho converteixen tot en corrupció volen aconseguir una mobilització ciutadana que els permeti aconseguir un protagonisme social que les urnes no els hi han donat.
Per tant, toca defensar la sanitat que tenim: és l’enveja de molts estrangers que ens visiten; no la malmetem nosaltres mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada