dissabte, 27 de març del 2021

Tres mesos de vacuna Covid


Avui fa tres mesos que l’encara vicepresident Pere Aragonès, i conseller de Salut a l’ombra, acudia tot pinxo a una residència d’avis de l’Hospitalet de Llobregat amb l’objectiu de fer-se la foto amb la primera avia vacunada a Catalunya. Obtinguda la instantània i publicada en tots els mitjans de comunicació haguts i per haver, el vicepresident Aragonès ha desaparegut d’escena a l’hora de donar la cara per la manca de vacunes a Catalunya o per donar explicacions per una estratègia de vacunacions plena d’irregularitats, mancada de transparència de manera què a hores d’ara, encara no sabem quants vacunats de primera o segones dosi hi ha a Catalunya per franges d’edat. 



Si que sabem que estem vacunant polítics com Miquel Iceta entre d’altres, fora de cap lògica, i que tenim més persones vacunades de menys de 65 anys que no pas les que superen aquesta edat. 
Amb aquesta alarmant realitat, encara hi ha qui em demana una crítica constructiva... ben difícil m’ho posa...
Tot i així val la pena destacar que aquestes últimes hores s’ha fet un esforç per donar una informació una mica més àmplia sobre les vacunes i sobre els col·lectius que estan sent vacunats. Tanmateix hi continua mancant una informació clara per franges d’edat. No es pot amagar aquesta informació a la ciutadania, al temps que calen explicacions per les irregularitats comeses en la vacunació de polítics, clergues i altres espècimens 
 


És evident que l’origen de tots els problemes està en la manca de vacunes. No estan arribant a Catalunya amb la quantitat necessària per facilitar una progressiva vacunació de la població a un ritme és o menys constant. Ara bé, sent això del tot cert, no hem de deixar de banda les errades significatives de l’estratègia de vacunacions a Catalunya. Un estratègia tan mal concebuda que fins ara ha permès dues situacions rebutjables de ple: que hi hagi més persones vacunades de menys de 65 anys que no pas les majors d’aquesta edat, i que hagi estat possible que alguns “llestos” estiguin ja vacunats sense ser ni personal essencial, ni formar part de col·lectius de risc. L’alcalde i un regidor de Riudoms, l’expresident del Consorci Sanitari de Terrassa o el polític Miquel Iceta són la punta de iceberg d’un seguit de vacunacions fetes fora de l’estratègia prevista per l’administració de vacunes als ciutadans. Això a Catalunya, perquè a Espanya encara ha estat molt pitjor, capellans, militars, família reial, polítics i tutti quanti s’han passat per l’arc del triomf la cua de les vacunacions.  

 

Al bell mig tot aquest maremàgnum de desencerts i contradiccions sorprenen les paraules dites ahir per Pere Aragonés en la seva fallida sessió d’investidura, quan va dir "Estic convençut que es pot millorar la gestió que hem fet de la pandèmia, però si algú diu que ho ha fet bé, no reconeix la veritat". Dona tota la sensació que el conseller de Salut a l’ombra està fent bona aquella dita castellana que diu “mal de muchos, consuelo de tontos”...

 

El resum de tot plegat no és gens esperançador. Amb l’actual mancança de vacunes, amb la manca de rigor de l’administració a l’hora de gestionar les escasses vacunes existents, amb la manca de solidaritat de molts ciutadans que només pensen en ells, amb un departament de Salut molt polititzat però amb poca expertesa, i amb l’espasa de Dàmocles que representa la caducitat dels efectes de les vacunes existents, tot fa preveure que tardarem molt més temps del previst a tenir un 70% de la població protegida atès que al cap d’un any d’administrada la vacuna (sis mesos per segons quina vacuna), aquesta perd els seus efectes de protecció. 


Per això sobten molt algunes declaracions de les autoritats sanitàries catalanes, com les del conseller de  Salut a l’ombra, Pere Aragonès, que aquest dies ha tingut la gosadia de presentar una campanya de vacunació massiva a Catalunya en la que ha arribat a dir què “estem preparats per vacunar a 500.000 persones a la setmana”... Com es nota que el paper tot ho aguanta. D’on sortiran les vacunes? I si arriben, algú es creu que es pugui vacunar a Catalunya a tota aquesta població setmanalment? 


Tanmateix el que succeeix a Catalunya no és diferent del que els passa als espanyols, i per extensió als europeus. Aquesta pandèmia ha posat de manifest entre altres coses la absoluta nul·litat i incompetència d’un organisme com la UE. Una colla de funcionaris ben pagats que en lloc d’aportar solucions generen problemes i dificultats. Com els nostres funcionaris que tan bé coneixem, vaja. Segurament per això, Alemanya es planteja cercar solucions per el seu compte, i estan estudiant la viabilitat de la vacuna Sputnik dels russos. Aquests no s’estan de punyetes...           

   


dijous, 18 de març del 2021

Un any de Covid-19: a les portes d’una quarta onada?


En el decurs del mes de març de l’any passat, els ciutadans ens en vàrem adonar de la perillositat d’aquell virus que havia començat a mostrar la seva letalitat a Wuhan a la Xina, i que mica en mica s’havia anat introduint per tots els països del món. 
Des de llavors ençà hem vist com les autoritats sanitàries estatals, també les de Catalunya, intentaven fer compatibles la lluita contra el virus amb el manteniment d’una certa activitat econòmica, incidint en la regulació de la mobilitat de les persones: a més incidència de la malaltia, menys mobilitat, i tant bon punt la incidència remetia una mica, es produïa un relaxament de les mesures que limitaven la mobilitat.


El resultat és prou evident per si mateix: un any després estem a les portes d’una possible quarta onada, i l’economia està cada dia més malmesa. Trista realitat que palesa el desencert en l’enfocament de la lluita contra la pandèmia a casa nostra, sobretot si ho contraposem amb l’eficàcia amb la que han actuat a la Xina o el Japó, així com a altres països orientals.
El balanç d’aquest primer any de Covid-19 a Catalunya és aterrador: gairebé 580.000 persones contagiades per la malaltia, de les quals més de 21.000 han mort.  

 

 

Què ens diferència als catalans de països com la Xina o Japó pel que fa a l’actuació contra la pandèmia? Bàsicament dues qüestions. D’una banda la disciplina dels orientals i la seva educació sanitària i de l’altra el rigor d’uns governs que han actuat prioritzant sobre tot la salut dels seus conciutadans deixant completament al marge altres interessos econòmics o del tipus que sigui.


L'ocupació de les UCI mostra una
 clara tendència a pujar després de
la primera onada 

Molts anys enrere, aquells que viatjaven a l’orient llunyà observaven encuriosits com alguns ciutadans d’aquells països anaven pel carrer o en transport públic amb una mascareta. En general eren persones que estaven constipades i la mascareta era una manera d’intentar frenar la transmissió del virus que ells estaven patint. Aquest fet demostra el nivell d’educació sanitària d’aquelles estructures socials, molt més elevat que el nostre. Si a això hi afegim un sentit molt fort de la disciplina, tenim una part dels elements que justifiquen les diferències entre ells i nosaltres. 

 

Les diferències també tenen a veure amb el rigor dels respectius governs. Mentre allà es prioritzava la salut de les persones, implantant confinaments estrictes, aquí s’ha intentat una mena de plantejament que en si mateix és una contradicció si es té en compte que la incidència de la Covid-19 en la població està en relació directa a la mobilitat. A Catalunya hem intentat fer compatibles la lluita contra l’expansió del virus amb el manteniment d’una certa activitat econòmica sense tenir en consideració que l’activitat econòmica requereix, ineludiblement, un cert nivell de mobilitat.

 

A banda d’intentar assegurar aquest equilibri impossible entre pandèmia i mobilitat, a Catalunya a més, hem introduït canvis continuats en les restriccions. Afluixar les mesures per Nadal va ser un error important que vàrem pagar car amb la tercera onada, i ara sembla que ens tornarà a passar quelcom semblant atès que les “autoritats” catalanes ja s’estan plantejant un nou relaxament de les mesures a les portes de setmana santa. Dona doncs la sensació que estem preparant el terreny a una possible quarta onada. Aquests canvis continuats en l’abast de les restriccions implementades a Catalunya a través del malauradament famós “Procicat” han propiciat que en aquests moments pocs ciutadans deuen saber amb certesa quines són les mesures vigents avui mateix.


Persones vacunades a Catalunya

A aquest desconcert generalitzat sobre com actuar eficaçment contra la pandèmia, cal afegir-hi decisions contradictòries del govern pel que fa a les vacunacions. Malgrat tots els errors comesos per l’administració sanitària en el decurs d’aquest any de pandèmia, si l’estratègia de vacunacions fos bona, avui l’amenaça de la tercera onada quedaria una mica més allunyada. Però no, a casa nostra no sabem fer les coses bé. I avui, malgrat l’escassesa de vacunes, tenim més persones vacunades de menys de 65 anys, amb un risc relativament baix de contraure la malaltia, que no pas persones de més de 65 anys, molt més fràgils davant la Covid-19. 

 

És el que passa quan els criteris polítics passen per sobre de les recomanacions dels experts. Una vegada més, i no em cansaré de repetir-ho, l'expertesa ha d'estar en la base de les decisions polítiques. A Catalunya portem uns anys que a Salut s'ha imposat un criteri que posa a la política per sobre de les opinions dels experts, i que supedita les decisions sanitàries a la voluntat dels poders polítics i econòmics. 


La pandèmia s'ha encarregat de demostrar quan equivocats van els que defensen que per ser conseller de Salut no cal tenir formació en ciències de la salut, i quin flac favor es fa als ciutadans quan Salut es sotmet dòcilment a la voluntat d'Economia.           

dissabte, 13 de març del 2021

Desori de les vacunacions a Catalunya, amb una manca de transparència molt preocupant

  
Després que el govern central ha modificat un mínim de tres vegades els criteris de priorització establerts en el programa de vacunacions, hem de felicitar als màxims responsables de la sanitat atès que d’aquella idea inicial que van explicar, què consistia en vacunar amb caràcter prioritari a les persones que presentessin una major vulnerabilitat davant la Copvid-19, s’ha passat a que avui hi ha més persones vacunades menors de 65 anys, que no pas les vacunades que superin aquesta edat. 
Aquest desori és conseqüència de la manca de rigor per part dels dirigents sanitaris que després d’haver explicat que els primers a vacunar-se serien els professionals sanitaris juntament amb els col·lectius més vulnerables, posteriorment han anat afegint col·lectius sota la consideració de personal suposadament essencial.
El cert és que a dia d’avui, els catalans desconeixem amb exactitud el nombre de dosis rebudes, les administrades per franges d’edat com a primera o segona dosi, o les dosi que queden en estoc. Sabem això si   que hi ha gent que ha fet el viu i bé per aquí o bé per allà ja han aconseguit que se’ls administressin les dues dosis de la vacuna.
Continuem sent una país d’espavilats, que es mou al ritme de “gilipolles l’últim”. 

 

 

L’objectiu de la campanya de vacunació era arribar a tota la població de manera progressiva i en diverses etapes. L’ordre de vacunació es va establir segons diferents criteris, com el risc que tenen determinats col·lectius de la població de presentar complicacions o de morir per la COVID-19, el risc d’infectar-se, el fet de considerar-se personal essencial per a la societat i el risc de transmetre la malaltia. Després de diverses modificacions el Consell de Ministres del govern espanyol va establir un programa de vacunacions que determinava 9 grups prioritaris de vacunació. Eren els següents:

Grup 1.- Residents i personal sanitari i sociosanitari en residències de gent gran i centres d’atenció a grans dependents. 

Grup 2.- Personal de primera línia en l’àmbit sanitari i sociosanitari

Grup 3.- Altre personal sanitari i sociosanitari i treballador d’institucions penitenciaries 

Grup 4.- Persones considerades grans dependents que no estiguin institucionalitzades 

Grup 5.- Persones vulnerables per la seva edat, no residents en centres

Grup 6.- Col·lectius en actiu amb una funció essencial per a la societat

Grup 7.- Menors de 60 anys amb condicions de risc alt

Grup 8.- Persones entre 56 i 59 anys

Grup 9.- Persones entre 45 i 55 anys


A Catalunya es va començar vacunant a les persones ingressades a les residències i al personal sanitari dels grups 1 i 2 del pla de vacunacions i tot seguit es va anar ampliant  amb col·lectius inclosos en els grups 3 i 4. Tanmateix de manera incomprensible hem vacunat a més als Mossos d’Esquadra, faltaria més, per assegurar-se que la BRIMO i l’ARRO puguin continuar atonyinant ciutadans. També s’ha vacunat als bombers, i hem vacunat també a policies municipals, no fos cas que no poguessin anar a esmorzar cada matí al seu bar de referència, i avui llegeixo que el departament de Salut està vacunant ara a policies nacionals i guàrdies civils, els mateixos que l’1-O del 2017 ens van pegar com si no hi hagués demà. Em pregunto que si els que varen fer efectiu el “a por ellos” no haurien de ser vacunats per l’Estat.    

 

De fet no s’està complint el programa estatal de vacunacions atès que les forces de seguretat haurien de vacunar-se en el grup 6 de prioritats, quan en realitat s’estan vacunant ara molt abans que moltes persones del grup 5 de les qual només s’està vacunant als majors de 80 anys, però no s’ha vacunat a les persones de entre 70-79 anys, ni a les de entre 60-69 anys que també estan integrades en aquest grup 5. Tot plegat un desgavell, un autèntic garbuix i una absoluta manca de transparència.   

 

És per això que el departament de Salut ens hauria d’informar del nombre de vacunes rebudes, de les administrades per franges d’edat i de les que queden en estoc. Així veuríem la manca d’equitat d’un pla de vacunació que respon més aviat a l’interès dels governs a quedar bé davant dels funcionaris, encara que per això s’hagi de saltar les prioritats que ells mateixos havien establert.


Ja sabem que tenim un problema greu amb el subministrament de les vacunes per part dels laboratoris, però sabem també que hi ha tot un seguit de personatges, alguns públics, d’altres de l’àmbit privat, que saltant-se tota normativa ja han estat vacunats. També a Catalunya.

 

Quan la incompetència domina a Salut, aquestes situacions esdevenen normals, i les injustícies i les trampes formen part de la “nova normalitat”.  Si algun cosa ha de quedar clara per el futur, com a aprenentatge d'aquesta pandèmia, és que mai més es pot estructurar un departament com el de Salut només amb criteris polítics. Cal a més incorporar-hi el factor professionalitat.