diumenge, 31 de desembre del 2017

Els dispositius sanitaris del CatSalut es preparen per afrontar un nou episodi de grip


Any rere any, en arribar aquestes dates, els serveis d’urgències hospitalaris és saturen a conseqüència de la grip. Aquest any, els efectes del Pla Nacional d’Urgències de Catalunya (PLANUC) poden contribuir a pal·liar la crítica situació que s’ha produït en altres anys.



El director del CatSalut David Elvira, en el seu compte te Twitter, desgrana tot un seguit de mesures tendents a reforçar l’assistència primària en el marc del PLANUC, sense deixar de banda algunes millores introduïdes també en l’àmbit hospitalari.



Segons ha anat explicant a Twitter el director del CatSalut en diferents piulades, l’any 2017 ha estat un any en el que a partir de les propostes del PLANUC s’han anat introduint una sèrie de mesures concretes dotades pressupostàriament amb l’objectiu de preparar les urgències dels serveis sanitaris per afrontar l’època de la grip en millors condicions que en anys anteriors. Recordem que el Pla Nacional d’Urgències i Atenció Continuada de Catalunya (PLANUC), és el resultat d’un procés participatiu que ha permès determinar prioritats i a partir d’elles millorar l’atenció urgent. Ciutadans, alcaldes i professionals han estat interpel·lats per aportar els seus punts de vista i fer més eficient l’ordenació de la xarxa.

Els nous boxs d'urgències per als malalts més greus
 de l'Hospital Clínic 
Un dels elements nous que ha permès introduir més equitat territorial és el nou indicador socioeconòmic dissenyat per l’AQuAS sota les indicacions del qual s’han pogut establir criteris de finançament per a les ABS amb una especial consideració a aquelles que presenten un nivell socioeconòmic més baix. Això ha permès establir un reforç a 155 Equips d’Atenció Primària amb major desigualtat segons aquest nou model d’assignació de la primària, amb 318 professionals addicionals. També l’ICS a 30 de novembre, havia doblat el nombre de substitucions a primària respecte al mateix període de l’any passat.

Entre les accions efectuades a l’assistència primària destaca la recent inauguració del primer CUAP a Girona, situat físicament al CAP Güell, que prestarà atenció urgent les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. A Barcelona s’ha remodelat el CUAP Cotxeres ampliant i remodelant les urgències per millorar l’atenció ampliant els boxs i doblant la capacitat de triatge.

Aquest any 2017 ha estat el de la posada en funcionament d’un servei innovador per atendre als pacients crònics complexos a Barcelona. Es tracta dels Equips de Suport Integral a la Complexitat (ESIC) que redueixen els reingressos i les hospitalitzacions dels pacients crònics complexos amb risc de desestabilització i també la seva anada als serveis d’urgències hospitalaris. Pel moment a Barcelona hi ha dos ESIC en funcionament. El primer es va posar en funcionament al març passat i és el resultat d’una aliança entre l’Equip d’Atenció Primària Casernes i l’Hospital Vall d’Hebron i està físicament ubicat al Centre Integral de Salut Isabel Roig- Casernes de Sant Andreu. L’altre està funcionant al Centre d’Atenció Integral Dos de Maig.

En aquesta línia d’atenció als malalts més fràgils, cal destacar altres tres actuacions. La primera al “Centre Integral de Salut Cotxeres” on ha començat a funcionar una unitat d’atenció a la fragilitat per atendre pacients crònics complexos. Per altre banda, a l’Hospital de Sant Pau s’ha posat en funcionament un nou dispositiu a urgències per atendre als pacients més vulnerables que inclou 13 boxs d’Atenció a la Fragilitat. En la mateixa línia a l’Hospital Clínic s’ha remodelat la planta tercera de manera que ara es disposa de 17 boxs d’urgències per atendre als malalts més greus, fet que dona més intimitat al malalt, possibilita una atenció de més qualitat al pacient i millora l’entorn de treball dels professionals.

Les actuacions del CatSalut per mirar de pal·liar els efectes de la grip, encara haurien pogut anar més enllà, si no fos per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. En aquest sentit, i a títol d’exemple, els funcionaris de l’administració de la Generalitat ho han deixat prou clar també al seu compte de Twitter “ServidorsCAT”, on han fet una piulada que diu: “S’ha paralitzat el Pla Integral d’Urgències de Catalunya (PIUC). Aquest Pla preveia una dotació de 16 milions d’€ a fi de dotar de recursos sobretot als hospitals en el període d’hivern”.


Veiem doncs que tot i les accions endegades pel CatSalut, no s’haurà pogut aplicar tot allò previst per culpa del nefast article 155 que tan mal està fent a la sanitat catalana. Tanmateix confiem que les saturacions als serveis d’urgències que sens dubte hi haurà, puguin reduir-se respecte a anys anteriors gràcies a les mesures derivades del PLANUC i a altres actuacions endegades pel CatSalut.           

dijous, 28 de desembre del 2017

Malgrat el resultat de les eleccions, volen destrossar el sistema sanitari català



Montoro s’erigeix en el substitut de Fernández Diaz i de Alfonso, per intentar fer inviable el nostre sistema sanitari, ampliant la vigència de la intervenció de les finances de la Generalitat, i dificultant el normal funcionament dels centres sanitaris dels sistema públic. 

    


El 155 continua castigant al departament de Salut, als centres del SISCAT i als ciutadans que utilitzen la sanitat pública. Qualsevol operació d’endeutament que vulgui dur a terme un consorci sanitari o empresa pública requereix l’acord del Consell de Ministres


Per Montoro, Catalunya és com el seu “cortijo” i ell el seu senyoret que fa el que vol, quan vol i com vol.   



Al mes de setembre, el ministre Montoro intervenia les finances de la Generalitat mitjançant la Ordre HFP/886/2017 de 20 de septiembre, basant-se en una interpretació sui generis de la Llei d’Estabilitat Pressupostària aprovada pel govern espanyol, que pretenia impedir que la Generalitat no gastés ni un Euro per pagar res relacionat amb el referèndum del 1-O ni amb cap bé o servei declarat il·legal pels tribunals espanyols. Aquesta intervenció feia referència als comptes de l’any 2017, i per tant dequeia a 31 de desembre d’aquest any.

Com que Montoro volia seguir castigant Catalunya, havia de prorrogar com fos la vigència d’aquella Ordre la qual sembla que presentava alguns dubtes legals en quant a la seva adequació a l’ordenament jurídic espanyol i per això acaba de dur a terme un  nou atac a les finances de Catalunya, decretant que aquelles mesures preses al setembre, ara passaven a formar part del conjunt de mesures integrades en l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a la Generalitat de Catalunya. Aquesta decisió li permet sortir al pas de la possible irregularitat d’aquella norma del setembre, i a més aconsegueix prorrogar els efectes d’aquella mesura fins que no es declarin extingits els efectes de l’article 155. 

Per donar una idea del que representa per als consorcis sanitaris i empreses públiques del CatSalut la pervivència d’aquesta intervenció, i a títol d’exemple, val la pena llegir un dels seus articles:

“Operaciones de endeudamiento.
Desde la publicación del presente acuerdo, todas las operaciones de endeudamiento de la Comunidad Autónoma de Cataluña precisarán autorización del Consejo de Ministros. Esta autorización se exigirá para todas las operaciones formalizadas por cualquiera de las entidades integrantes del sector público de la Comunidad Autónoma en los términos establecidos por el artículo 2.1 de la Ley Orgánica 2/2012, de 27 de abril y afectará tanto las que se formalicen a corto como largo plazo.”

Com s’ho faran els òrgans de govern i els gerents dels consorcis i empreses públiques per demanar un crèdit per pagar per exemple les nòmines del personal?

Més enllà d’aquesta trista realitat, i dels efectes tan dolents que se’n deriven,  així com dels inconvenients del 155 abastament explicats en altres entrades al blog, volia assenyalar encara altres conseqüències directes de la nefasta i sembla que anticonstitucional manera (segons el Consell de Garanties Estatutàries) en com s’ha aplicat aquest article 155.

Aquest 1 de gener, havia d’iniciar el seu camí el nou Consorci Sanitari de Reus. Doncs bé; ja ens en podem oblidar. L’1 de gener no hi haurà consorci a Reus, i ves a saber si podrà ser-hi al llarg de l’any 2018. Dependrà de fins quan continua vigent l’article 155. I mentre tant, a Reus confiant en que el Consorci els arreglaria tots els mals, no s’han pres mesures correctores del dèficit de l’Hospital i en conseqüència, es preveuen nous problemes econòmics de cara a l’any vinent.

Però els mals no acaben aquí; a l’Hospital de Mora d’Ebre han d’estar ben preocupats. En principi pel mes de juliol vinent s’havia de posar en funcionament una nova empresa pública del CatSalut anomenada Salut Terres de l’Ebre, que seria l’encarregada de gestionar l’Hospital de Mora d’Ebre. Això és del tot impossible si el 155 continua en vigor. Per tant que succeirà si Reus torna a fer dèficit aquest any 2017? Tornaran a transferir els excedents de Mora per compensar les pèrdues de Reus tal com ja va succeir l’any passat? Es podran seguir pagant les nòmines a Mora?

El 155 encara deixaa l’aire un altre empresa pública del CatSalut, en aquest cas la que es volia constituir a la Catalunya Central per gestionar l’Hospital de Berga. Com en els cassos anteriors, ja ens en podem acomiadar mentre el 155 estigui vigent. Què passarà a Berga? Com seran els resultats d’aquest exercici del 2017? Disposen de recursos per pagar les nòmines?.


Com es pot veure, al Sr. Montoro li importa molt poc si els treballadors podran cobrar o no, si perillen o no els llocs de treball, si les institucions tenen o no problemes de subsistència. Ell només està preocupat per una cosa: collar tant com sigui possible Catalunya. Com els seus col·legues Fernández Diaz i de Alfonso, tristament  coneguts de la sanitat catalana, podrà explicar als seus nets allò de “les hemos destrozado el sistema sanitario...”   

dimarts, 26 de desembre del 2017

Han perdut el senderi



La “Federación de Asociaciones en Defensa de la Sanidad Publica” es desacredita a sí mateixa, donant a conèixer un informe que situa al sistema sanitari català entre els pitjors d’España.



O és mala fe, o és ignorància, o són les dues coses al mateix temps. El 155 i el “a por ellos” els ha fet perdre el sentit comú. Catalunya té un dels millors sistemes sanitaris públics d’Europa, digui el que digui Dn. Marciano



Dn. Marciano
Marciano Sánchez Bayle, continua destil·lant bilis contra la sanitat catalana i contra Catalunya, ara des de la secretaria d’organització de la “Federación de Asociaciones en Defensa de la Sanidad Publica”. Des d’aquesta secretaria elabora un informe anual en el que classifica a les comunitats autònomes de l’Estat, segons criteris “sui generis” del tot discutibles, d’acord al que ell anomena la qualitat dels serveis sanitaris autonómics.

Des de fa ja alguns anys, el Sr. Marciano està obsessionat en situar a la sanitat catalana a la cua de la seva peculiar “classificació”. En concret aquest any l’ha situat la tercera per la cua, davant només de València i Múrcia a les que considera pitjors que Catalunya pel que fa a la qualitat de l’assistència que presten. La mateixa posició que la classificació de l’any 2015 quan  va situar a la sanitat catalana davant nomes de  València i Canàries. A l’any 2016, Catalunya ocupava la quarta posició per la cua, superant a Múrcia, Canàries i València.

Com es pot veure en el gràfic que s’adjunta, a criteri del Sr. Marciano la qualitat dels serveis sanitaris de Catalunya es mou, any si any també, en els últims llocs de la classificació que ell elabora. No val la pena entrar en la discussió de la validesa o no dels paràmetres que aquest obscur personatge utilitza en l’elaboració dels seus informes, perquè hi ha una fet indiscutible i incontrovertible, que no és altre que els excel·lents resultats en salut de la sanitat pública catalana que la situen entre les millors d’Europa digui el que digui el Sr. Marciano.

Tanmateix sí que vull comentar algun dels paràmetres utilitzats en l’estudi per establir la classificació dels serveis sanitaris, perquè serveix per entendre la seriositat d’aquesta classificació. Em refereixo al que l’informe anomena “Privatización” en el que es presenta una taula on s’estableix el tant per cent de la despesa sanitària que cada comunitat dedica a la contractació de serveis privats. En aquesta taula apareix que Catalunya dedica un 24,8% de la despesa sanitària a contractar serveis a centres privats. Els autors de l’estudi, demostren el seu total desconeixement de l’estructura de la sanitat pública a Catalunya on d’acord el que estableix la LOSC, s’ha creat una xarxa assistencial pública, anomenada ara SISCAT, integrada per centres de titularitat pública i titularitat privada. Per tant, la contractació de serveis assistencials a Consorcis i altres entitats del SISCAT diferents de l’ICS en cap classificació mínimament seriosa es podria considerar com a privatització.

Encara un altre exemple. L’estudi considera el nombre mitjà de quiròfans d’hospitals públics existents a cada comunitat, sense considerar quin rendiment es treu de cada un d‘aquests quiròfans. Segons els autors de “l’estudi” allò important és el nombre de quiròfans i no la seva eficiència, de manera que es podria concloure que aquella comunitat que tingui molts quiròfans, encara que els tingui buits o els utilitzi amb un nivell d’eficiència molt baix, seria la que tindria un bon sistema sanitari. En el cas de Catalunya, no cal dir-ho, els quiròfans de Consorcis i altres centres del SISCAT de titularitat privada no han estat tinguts en compte. Com es pot veure, tot un seguit de despropòsits.

Tot plegat posa en evidència que l’estudi de Dn. Marciano és, tal com el seu nom indica, un estudi extraterrestre propi de l’espai sideral, ple de connotacions ideològiques, impropi de persones serioses, i fet des del més lamentable sectarisme polític. No seria d’estranyar que en el proper estudi, Dn. Marciano sigui capaç de concloure que gràcies a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, la sanitat catalana ha millorat les seves posicions en el seu particular i patètic rànquing.
 
Aquesta classificació de la “Federación de Asociaciones en Defensa de la Sanidad Publica” es contradiu d’una manera molt evident amb els guardons TOP 20 que no estableixen una classificació dels serveis públics de salut de les comunitats autònomes, però que assenyalen els millors centres sanitaris de l’Estat espanyol, i de sempre, Catalunya ha obtingut uns resultats excel·lents, sent una de les comunitats que més distincions ha rebut. Pe altre banda avui mateix s’ha donat a conèixer “l’índex d’excel·lència hospitalària” que elabora l’Institut de Coordenades de Governança i Economia Aplicada, en el que quatre hospitals de Barcelona es situen entre els deu millors hospitals d’ Espanya.


Només un ignorant pot posar en qüestió que el sistema sanitari públic català és un dels millors d’Europa i molt probablement el millor d’Espanya.