dilluns, 4 de desembre de 2017

Què ha aportat el Cercle de Salut fins ara, al debat sanitari ? (i II)



Una de freda: El Cercle de Salut ha assistit impassible a decisions que han suposat un pas en fals en la consolidació del model sanitari públic català, basat entre altres característiques, en la diversitat de proveïdors amb diferents titularitats pel que fa a la propietat.




Una de calenta: La sola presència del Cercle en el sector, pot haver ajudat a temperar una mica les decisions del departament de Salut, en ocasions envoltades de certa polèmica. Tanmateix és bo per a la sanitat que una organització com el Cercle de Salut faci sentir la seva veu, en els temes que afecten al Sistema Nacional de Salut de Catalunya. Només cal que pels temps que venen, l’afonia d’aquest primer any d’existència millori... 


 
 (...Continua de l’entrada anterior)

L'exconsellera de Salut Marina Geli, participarà el proper
dia 11 en el debat organitzat  per el Cercle de Salut
Entre les temes que el Cercle no ha debatut públicament, cal destacar les desavinences al voltant de la prescripció infermera, o la polèmica al voltant de la conveniència d’un conveni mèdic o bé una mesa mèdica paral·lela al conveni amb conclusions vinculants. El Cercle ha elaborat un manifest relatiu a l’aplicació de l’article 155, però en cap cas ha debatut públicament els danys a la sanitat pública catalana i no ha denunciat els  molts inconvenients que es deriven de la seva plicació. La crisi de la “desprivatització” de la sanitat pública al Vallès Occidental, la pseudo-reforma de l’assistència primària o les contradiccions de l’Ajuntament de Barcelona exigint “desprivatizacions” de serveis sanitaris a la ciutat, però privatitzant en canvi l’atenció domiciliària tampoc han estat temes prou interessants per ser debatuts. En la mateixa línia, el nou consorci sanitari de Reus o la creació de noves empreses públiques per a la gestió dels dispositius sanitaris a les Terres de l’Ebre o a la Catalunya Central també han estat qüestions obviades pel Cercle, així com els efectes sobre la qualitat de l’assistència derivats de l’obsolescència de bona part de l’aparellatge per al diagnòstic dels nostres centres sanitaris. Són qüestions que el Cercle de Salut, si realment aspira a ocupar un lloc de centralitat i a crear opinió fonamentada en la sanitat catalana, no hi pot quedar al marge. 

El balanç del Cercle de Salut queda per sota de les expectatives generades. I és que una majoria important dels membres del Cercle de Salut tenen altres responsabilitats professionals i per tant poc temps per dedicar al Cercle, i a més la majoria estan relacionats professionalment amb el sistema sanitari, i per tant es lògic que intentin no plantejar excessives confrontacions amb el poder formal, ni resultar excessivament incòmodes amb aquells que acaben contractant els seus serveis professionals. Una prova dels problemes de dedicació del Cercle, és el que ha succeït aquests darrers dies. El Cercle, en la seva pàgina web, havia anunciat per aquest mes de novembre passat una Jornada organitzada conjuntament amb la Societat Catalana de Gestió Sanitària, al voltant de les experiències de relació multidisciplinàries i multicèntriques entre professionals per donar millors respostes a les necessitats de les persones. Els organitzadors de lajornada demanaven que els equips que havien realitzat experiències en aquests àmbits les presentessin a la jornada en forma de comunicació i fins i tot es volien atorgar uns guardons a les millors comunicacions. Doncs bé, Aquesta Jornada primer va ser ajornada a finals de novembre, i finalment la pàgina web del Cercle no estableix cap nova data per la seva celebració, sense més explicació. No deixa de ser un cert menyspreu per aquells que eventualment estiguessin treballant preparant les comunicacions que tot d’una els hagi desaparegut la convocatòria. És evident que el Cercle necessita una certa estructura interna per funcionar amb un mínim de rigor, i deixi de basar-se en el voluntarisme dels seus directius, als que cal agrair la seva dedicació, però és evident que amb això no n'hi ha prou. Cal dotar-se d’una estructura mínima. 
    
Ara, a canvi d’aquesta Jornada desapareguda del calendari, i a les portes de les eleccions del dia 21 de desembre, el Cercle de Salut ha decidit convocar als partits polítics per tal que aquests expliquin al sector sanitari el seu posicionament programàtic al voltant dels problemes de la sanitat catalana. Parlar de sanitat sempre és interessant, i més en moments com l'actual quan les prestacions del sistema estan en risc com a conseqüència de la situació econòmica i la manca de recursos que s'hi destinen. Per altre banda també és cert que els partits "amaguen" sovint les seves intencions reals, tal com va succeir en les últimes eleccions amb els pactes entre ERC (integrada dins de JxS) i la CUP per "desprivatitzar" el sistema sanitari. Tanmateix, el verdader debat del dia 21 de desembre és decidir si els catalans accepten l’aplicació de l’article 155 com a eina per restablir la “normalitat” a Catalunya o la normalitat es restableix restituint el govern legítim de la Generalitat. Aquest, i no altre, és l‘autèntic debat. En aquestes properes eleccions el relat sanitari quedarà certament una mica al marge  tot i que els posicionaments d'uns i altres són prou coneguts.

Tot i així el Cercle de Salut voldria que els partits que es presenten a aquests comicis incorporin als seus programes quatre mesures que haurien de servir per millorar la situació dels sistema sanitari públic a Catalunya. Val a dir que quan el debat es celebri el proper dia 11, els programes de les formacions polítiques que concorren a les eleccions estaran més que tancats, per tant poc influirà el debat en el posicionament dels partits, tot i que els aquests hagin rebut amb antelació la proposta del Cercle, però a banda d'això, hi ha algú que a hores d'ara no sàpiga quins són els posicionaments dels partits polítics catalans respecte al sistema sanitari català? Les mesures demanades per el Cercle són: 
  1. Aportar més recursos al Sistema Nacional de Salut de Catalunya, per la via dels impostos, i poder situar la càpita fins el nivell d’altres comunitats autònomes capdavanteres.
  2. Garantir la universalitat i gratuïtat de l’atenció sanitària.
  3. Aprofitar les eficiències que es deriven de la col·laboració públic/privat, de la diversitat de proveïdors de serveis sanitaris, i de l’autonomia de gestió.  
  4. Millorar les condicions de treball dels professionals.
Aquesta trobada tindrà lloc a l’auditori de l’Hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues, el proper dia 11 de desembre a les 7 de la tarda.


Voldria per acabar assenyalar un efecte positiu de l’aparició del Cercle. Pocs mesos després de la seva creació dona la sensació que el departament de Salut ha temperat una mica les seves sortides de mare. És una relació causa/efecte? Si fos així, només aquest fet ja justificaria per ell mateix l’aparició del Cercle de Salut, encara que alguns esperaven quelcom més pel que fa a les seves aportacions. Ara, el Cercle entrarà en una nova etapa en la que caldrà renovar càrrecs de la seva Junta directiva. Se suposa que això hauria de succeir entre els propers mesos de gener i febrer. Veurem si hi ha canvis i si el Cercle pot dotar-se d’aquesta estructura mínima per consolidar la seva presència en els sector.

Cap comentari:

Publica un comentari