dijous, 28 d’agost del 2014

Insisteixen amb el suposat col·lapse a Urgències d’aquest estiu


A Catalunya no s’està privatitzant la sanitat pública


Nou Decret pel 2015, per regular les llistes d’espera



Pocs dies abans de començar el nou curs, el conseller de Salut s’ha hagut de sotmetre a una nova entrevista sobre qüestions més que discutides abans de les vacances. Per això sobta que una vegada i un altre, els periodistes s’obstinin en els mateixos temes, inconscients suposo, que de tant preguntar el mateix, sembla que allò del que comenten en les seves preguntes s’acabi confonent amb la realitat per part dels que ho escolten.  Aquesta vegada ha estat el canal 3/24 de Televisió de Catalunya, qui ha entrevistat al conseller Ruiz sobre temes ja massa vistos i sense excessiu interès. Només la manca d’imaginació de determinats periodistes pot portar a repetir una vegada i un altre les mateixes preguntes, sobre els mateixos temes, sense aportar res de nou i sense que l’entrevistat pugui dir-hi res més de nou, del que ja havia dit en altres ocasions sobre les mateixes preguntes.


És per això que en aquesta ocasió més que reproduir les respostes del conseller Ruiz, intentaré reproduir els conceptes que es deriven de les seves paraules:  
  • “El sistema de salut està al límit des del punt de vista econòmic; a nivell assistencial ha donat perfectament resposta a les necessitats de les persones tant a nivell dels hospitals com de l’assistència primària”
  • “En un sistema històricament en tensió per la manca de recursos que a Catalunya ha comportat que els nostres professionals tinguin una retribució per sota de la retribució mitjana de l’Estat, l’afectació de les retallades ha repercutit sobretot a aquests professionals que hi treballen, que han hagut de fer un sobre-esforç, amb una reducció dels seus salaris, i això sens dubte influeix en el seu estat d’ànim. Tanmateix i gràcies a aquests professionals, els ciutadans en cap cas han vist reduir la prestació dels serveis de salut 
  • “Els últims dies de juliol i els primers d’agost hi ha hagut un increment de la demanda d’urgències a Vall d’Hebron i Bellvitge i això ha incrementat la necessitat d’ingressar pacients. Quan aquest fet es sobreposa a un sistema sota tensió, es produeixen les dinàmiques que hem viscut en aquelles dates.”
  • “També es veritat que la situació del sistema sanitari públic necessita, com ho demana el propi sector, més coresponsabilitat política a l’hora d’abordar les situacions conflictives. En lloc de detectar un  problema i intentar trobar solucions,  a partir d’aquest problema es crea un conflicte,  i d’aquest conflicte intenten treure’n rèdit polític alguns partits i sindicats"
  • “Tots els hospitals són organitzacions molt complexes que sempre tenen alguna o altre disfunció. A Vall d’Hebron ha calgut reorganitzar la manera de treballar del servei d’urgències. Però Vall d’Hebron no és tot Catalunya. A Bellvitge apareix una reivindicació de no tancar llits, però sense que es produeixi cap mena de col·lapse. La dinàmica de generar conflictes porta a dir que tots els hospitals de Catalunya estan col·lapsats, quan això no és cert. No entenc a que porta dir que tots els serveis d’urgències estaven col·lapsats”
  • “El discurs d’alguns quan es col·lapsen Bellvitge i Vall d’Hebron es basa en dir que això significa el desmantellament de la sanitat pública i el col·lapse de totes les urgències del país i després diuen que així tenim l’excusa per portar els malalts   a la privada; és el discurs de la privatització. Entre tots hem de ser una mica més responsables. No hi ha cap desmantellament de la sanitat pública” 
  • “En la compareixença al Parlament del dia 2 de setembre rendiré comptes del resultat del que s’ha fet amb els recursos que els ciutadans posen a la nostra disposició” 
  • “No és cert que aquest any 2014 hi hagin retallades addicionals a l’ICS. El pressupost de l’ICS és públic i el coneixen també els sindicats. Desmenteixo totalment que hi hagi més retallades.” 
  • Els efectes de les retallades són: un 15% de reducció del sou als professionals, menys despesa de farmàcia, menys inversions i increment d’algunes llistes d’espera; no n’hi ha d’altres  
  • “I tant que caldria augmentar d’una manera important el pressupost del 2015; el problema és trobar les fonts per poder incrementar el pressupost; Caldria que anéssim tot junts a Madrid a reclamar un millor finançament. Tenim un infra-finançament crònic, que mai els governs de l’Estat han estat sensibles a solucionar-ho, i no només a Catalunya.” 
  • “Estem parlant amb les entitats professionals per tal d’elaborar un nou decret sobre temps els temps de garantia, que en cap cas allargarà els temps garantit actual dels i14 procediments amb temps garantit però incorporarà noves intervencions, amb criteris mèdics  en lloc de criteris administratius com fins ara. Tanmateix lo important no és el nombre de malalts que esperen, sinó el temps que han d’esperar per ser operats.  Aquest anys anem millorant el temps de resolució.”
  • “Privatització de la sanitat catalana?: que algú em porti proves; l’Hospital Sagrat Cor és un hospital de la xarxa pública; fora d’aquesta xarxa no hi va un sol malalt”  (*) Veure nota al peu de pàgina. 
  • “Cal abordar la regulació del cànnabis: el consum de cànnabis està regulat a Espanya i a Catalunya; a partir d’això cal regular que el conreu sigui individual i que el que es consumeix en els clubs de cànnabis provingui del conreu individual, de manera que els clubs no siguin un lloc de compra venda, que no estiguin al costat d’una escola o establiments similars, etc.” 
  • “El proper congrés de cardiologia és molt interessant. A part de resoldre els infarts, que a casa nostra ho fem molt bé, el més important es aconseguir que en tinguem menys cassos. Grans cardiòlegs catalans al mon plantegen com fer per tenir menys infarts: la medicina que s’anticipa a l’infart, que no és la preventiva. A Catalunya tenim magnífics cardiòlegs”

(*) Nota: vull manifestar la meva discrepància amb el conseller Ruiz pel que fa a l’Hospital Sagrat Cor. Parlar dels temps de l’Aliança és una petita trampa. Que la decisió de vendre la gestió del Sagrat Cor a Capio fos una decisió del tripartit no justifica res. El cert és que la realitat ha canviat; és diferent. I avui, la gestió de l’Hospital Sagrat Cor, correspon al Grup Quirón, és a dir que ens agradi o no, aquest contracte pertany al buc insígnia de la sanitat privada catalana. Vostè mateix. 


Tanmateix em sumo al punt de vista del conseller: a Catalunya no hi ha cap privatització del sistema sanitari públic. Només cal aclarir aquesta situació lletja i poc clara, de l’Hospital Sagra Cor.


dimecres, 27 d’agost del 2014

Recull dels temes comentats en el blog el darrer curs, setembre 2013-agost 2014 (II)



Període gener 2014- agost 2014



L’any 2014 va començar amb el nomenament d’un nou gerent a l’ICS, el Dr. Pere Soley, i al febrer es va produir una reestructuració directiva a l’ICS de llarg abast, segurament la més àmplia que s'havia fet a l'ICS d'una sola tongada.

Va ser també durant aquest mes de febrer quan varen començar a adquirir més intensitat les acusacions de privatització de la sanitat catalana sorgides des d’algun grup polític.

Pere Soley va accedir a la gerència de l'ICS
al gener del 2013 
El mes de febrer també ens va deparar una vaga de MIR a Vall d’Hebron, que va significar al retirada per part del nou gerent de l’ICS de la circular que regulava les hores de guàrdia que els MIR podien fer.

Al mes de març el grup que havia redactat el document de bases del Pacte Nacional per la Salut, va lliurar el seu document al Parlament. El pacte que quedar força devaluat com a conseqüència de les organitzacions sindicals i polítiques que es van retirar de la comissió.

Aquest mes també va comportar la reacció contrària a la creació a Lleida d’un ens públic resultant de la fusió dels centres públics de les comarques lleidatanes. Unes protestes centrades en l’acusació que a Lleida es volia privatitzar la sanitat, quan tots sabem (menys els ignorants) que la suma d’institucions públiques integrades en un nou organisme públic, mai pot qualificar-se com una privatització.

Em va doldre molt comunicar que aquest mes de març ens havia deixat el company Jordi Boix. En Jordi era una persona entranyable, molt estimada en el sector, i conèixer aquesta notícia em va colpir profundament. Havia compartit amb ell no poques estones d’anàlisi i debat dels seus projectes a Puigcerdà.

També en el mes de març vam saber que l’Hospital de Sant Pau tenia un nou gerent en la persona del Dr. Albert Salazar.

El mes d’abril va ser un mes sense excessives novetats; destacar en tot cas el progressiu deteriorament de la situació a Lleida, motivat en part per la deficient comunicació d’alguns directius sanitaris locals, i per la persistència en la ignorància d’algun col·lectiu amb somnis de passar a la posteritat organitzant a Lleida una mena de “marea blanca” arrel de l’experiència viscuda pels madrilenys mesos enrere. 

El mes de maig ens va deparar l’inici d’una sèrie de conflictes a Bellvitge que van començar amb la difusió errònia d’unes suposades retallades addicionals per l’any 2014, quan de fet es tractava de mantenir el mateix pressupost que l’any anterior, però sense pressupostar el dèficit que s’havia assolit al 2013.

En l’àmbit estrictament professional, també vàrem saber que Catalunya perdia a un magnífic gestor sanitari, amb una trajectòria impecable, en Pere Vallribera, que marxava a un entitat privada de Palma de Mallorca, molt valorada en Ses Illes.

Al mes de juny s’ha de destacar el conflicte que es va crear amb lesllistes d’espera. Mentre uns veien el got mig ple (CatSalut), d’altres el veien mig buit (partits polítics i alguns mitjans de comunicació). Al CatSalut es valorava el total d’intervencions fetes, i la millora que experimentava l’estadística en el seu conjunt, mentre que les informacions periodístiques posaven l’accent en el nombre d’intervencions pendents de fer.

El mes de juliol en va portar una notícia d’aquelles que serveixen per tornar a creure en la política. L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, coneixedor de la imperiosa necessitat que l’Hospital del Mar tenia per acabar unes obres paralitzades des de 2010, i que entre altres coses havien de servir per millorar els servei d’urgències del centre que estava en una situació de precarietat absoluta, va decidir avançar des de l’ajuntament de Barcelona, els diners necessaris per acabar l’obra. Malauradament no sovintegen en la política actituds com la de l’alcalde Trias.

Relacionat també amb les urgències, en el mes de juliol va esclatar el cas del metge destituït a Vall d’Hebron per no actuar d’acord a les instruccions de la direcció, en el plantejament organitzatiu del servei d’urgències. També relacionat una vegada mes amb els col·lapses de les urgències a Bellvitge i Vall d’Hebron, el tancament estival de llits dels hospitals catalans va arribar al Parlament de Catalunya

I finalment, per acabar aquesta mena de recopilatori del darrer curs, destacar que aquest agost s’ha caracteritzat per la publicació de dos Decrets: l’un relatiu a la contractació i sistemes de pagament del CatSalut, i altre de reorganització de l’organigrama del Departament de Salut. Tots dos han estat tractats en aquest blog 


www.rbaestudisiprojectes.cat


                
 


dilluns, 25 d’agost del 2014

Recull dels temes comentats en el blog el darrer curs, setembre 2013-agost 2014 (I)


Període setembre 2013- desembre 2013



M’ha semblat d’interès fer una mirada retrospectiva pel blog per recordar aquells temes que durant l’any “acadèmic” han marcat el dia a dia, segons el meu punt de vista.

Al mes de setembre van aparèixer conflictes en el sector de les ambulàncies, fins i tot alguns vehicles van ser cremats intencionadament. Sembla que el conflicte es va anar solucionant sense més incidents

Material d'endoscòpia robat a diferents hospitals catalans
També es van produir robatoris de material d’endoscòpies en diversos hospitals catalans i també d’Espanya. Al final va resultar que es tractava d’una banda constituïda per 4 persones (dues colombianes i dies veneçolanes residents  a Manresa)

Madrid va decidir que a partir de l'1 d'octubre, s'implatava un copagament del 10% en els medicaments hospitalaris de dispensació ambulatòria, decisió que va aixecar una gran controversia.  

En el mes d’octubre destacaria els premis TOP 20 atorgats per IASIST que com cada any van premiar a una majoria d’hospitals catalans.

Va ser també al mes d’octubre quan es va enrarir una mica la situació pel tema de les RAT. Les RAT era una bona idea molt mal posada en pràctica, que el mateix CatSalut va anar abandonat en el temps, potser no tant en concepte, però si per una desafortunada denominació. Tanmateix, l'aplicació d'algunes RAT va ocasionar un cert mal estar en el sector, al ser considerades com retallades encobertes.  

També a l'octubre es va tancar la comissió d’investigació de la sanitat que s’havia constituït  com a conseqüència de diferents irregularitats que s’havien denunciat alguns a la justícia, i d’altres als mitjans de comunicació.

Una noticia trista del mes d’octubre va ser la dimissió d’Enric Agustí. Ho ha fer per la seva imputació en l’afer d’INNOVA, però tots sabem que Enric Agustí és en tot cas una víctima d’aquest afer, però mai una persona que hagi comès cap acte reprovable. Al contrari: la dignitat d’Enric Agustí està per sobre de qualsevol ombra de sospita

A finals del mes d'octubre, la Unió Catalana d'Hospitals fa fer públic un comunicat en el que reclamava a l'Administració solucions davant la dura situació que la sanitat catalana estava (i està) afrontant, reclamant el pagament urgent de les quantitats adeudades als proveidors dels serveis de salut.

Al novembre hi ha haver el segon informe informe de la Central de Resultats en atenció primària, i van ser coneguts alguns sous de directius de consorcis i empreses públiques. Va sobtar molt en el sector que el gerent del consorci del Parc Taulí, cobrés més que el gerent del Clínic.

El Dr. Alex Guarga va ser un dels impulsors de les RAT
Partint del que s’havia dit en el sí de la comissió d’investigació de la sanitat, alguns varen començar amb els discurs de les portes giratòries, insinuant que els canvis de gerents que passaven de la privada a la pública o viceversa no eren ètics. Alguns vàrem haver d’explicar que de professionals per gestionar els hospitals hi ha els que hi ha, i que les empreses quan cerquen un gestor intenten aconseguir al millor, sense entrar amb si ve de la privada o ve de la pública; el que compta és la capacitat de gestionar amb eficiència els recursos escassos, és a dir, la professionalitat.

Finalment es van conèixer les conclusions de la comissió d’investigació, que va concloure, com no podria ser d’altre manera, que a la sanitat catalana no hi ha corrupció, malgrat que s’hagi donat algun cas que pugui comportar conseqüències penals a algun imputat.  Però en cassos molt excepcionals i mai generalitzats.    


Al mes de desembre varen començar els canvis a l’ICS, i es va signar el text del conveni sociosanitari.


dijous, 21 d’agost del 2014

Nou, però ingovernable organigrama, al Departament de Salut


La Llei de Parkinson és inexorable: funcionaris, creen més funcionaris. La secretaria de Salut Pública n'és un exemple clar 


A l'Administració, la dimensió de l’organigrama és inversament proporcional a l’eficiència


El conseller Ruiz és l'últim responsable d'un organigrama
d'eficiència molt discutible  
Coincidint amb la publicació del Decret 118/2914, sobre contractació i prestació de serveis sanitaris amb càrrec al Servei Català de la Salut, el mateix dia 7 d’agost, el DOG publicava també el Decret 119/2014, de reestructuració del Departament de Salut. Queda clara doncs la voluntat del conseller de Salut de voler marxar de vacances deixant els deures fets. Tanmateix això pot tenir també una altre lectura: la de publicar aquests dos textos legals aprofitant un moment en el que molta gent està de vacances: és allò que a Madrid en dirien “con agostidad y alevosia”.  Que cadascú ho interpreti com li sembli millor.

Fent una lectura en diagonal del Decret de reestructuració del Departament de Salut, ja es veu d’entrada que el monstre resultant és del tot ingovernable. El greu és que en una situació de retallades, de manca notòria dels recursos destinats a sanitat, el Departament es despengi amb un organigrama de dimensions colossals, deixant ben clar que això de les retallades és pel sistema sanitari i no per les estructures de l’Administració, cada vegada més burocràtiques, i per tant més allunyades de la gent.  

I això que llegint  el preàmbul del Decret, expliquen que aquesta reestructuració es produeix com a conseqüència de l’eliminació de diversos ens instrumentals adscrits al Departament de Salut com per exemple l’Agència de Salut Pública de Catalunya, l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries, o l’Institut d’Estudis de la Salut. La realitat és que l’organigrama resultant és tan exageradament monstruós, que la ineficiència està garantida.

Explico això per que es prou coneguda la Llei de Parkinson que diu que qualsevol feina (referit a funcionaris) tendeix a dilatar-se indefinidament fins ocupar tot el temps disponible. Vol dir que si un funcionari té de temps una setmana per complimentar un expedient, el temps per fer-ho serà com a mínim d’una setmana. Aquesta mateixa Llei explica també que a l’administració els funcionaris es multipliquen per raons que no tenen res a veure amb la quantitat de treball, atès que els funcionaris necessiten subordinats (no competidors a la feina) i generar-se feines entre ells, sense cap utilitat per l’administrat.

Traslladant la Llei de Parkinson a aquest Decret, s’aprecia com el problema principal no es centra en el Departament de Salut pròpiament dit sinó en la Secretaria de Salut Pública, on s’ha construït una estructura que no funcionarà mai amb criteris d’eficiència, i on la feina no està enfocada a satisfer les necessitats dels ciutadans, sinó les expectatives dels funcionaris d’elit, amb l’objectiu que cada un d’ells tingui una retribució satisfactòria (dins del que hi ha a l’administració), i un estatus mínim compatible amb les seves aspiracions, i uns quants subordinats, quants més millor. Un autèntic disbarat.  

Ho explicaré d’una manera molt resumida: La Secretaria de Salut Pública s’estructura en 9 subdireccions generals i un servei, i entre les nou subdireccions generals tenen 67 serveis i 4 seccions a més de dues àrees funcionals. A això cal afegir-hi tot el personal administratiu de suport. Imaginin la plantilla de personal que tot això significa i quan puja la nòmina de l’estructura més ineficient probablement del Departament de Salut.  Una bogeria.  

 Per la resta de l’organigrama, poc més a dir. Al llarg de la meva vida professional he vist organigrames horrorosos conceptualment que han funcionat gràcies a que persones valuoses han tirat del carro, i pel contrari he vist organigrames “de disseny d’escola de negocis” que amb mediocritats ocupant els càrrecs de responsabilitat han fet fracassar l’organització. Per tant, ja veurem com va tot plegat.


Tanmateix és una llàstima que el Departament hagi perdut una oportunitat d’or per armar-se de legitimitat, reduint al màxim les estructures administratives, en una època en la que han de continuar demanant contenció pressupostària, quan no noves retallades. I mentre tant, el govern de la Generalitat pregonant la simplificació administrativa de les seves estructures…