(...Continua de l’entrada anterior)
Continuació del seguiment dels punts de la proposta
d’acord, en l’àmbit sanitari, de JxS a la CUP:
El punt 25 de la proposta d’acord estableix un “Pla de
Rescat de les persones afectades per Síndromes de Sensibilitat Central”, que va
una mica més enllà de la situació actual en aquest tema però que si es
controlen bé els abusos que sens dubte hi podria haver, la seva aplicació no ha
de representar cap problema.
El punt 26 determina que caldrà fer una “Revisió dels
criteris d’aplicació de la Resolució de 23 de juliol de 2013 de la Secretaria
General Tècnica per part de l’ICAM amb l’objectiu de garantir que es mantenen
els criteris mèdics de gestió de la incapacitat temporal utilitzats durant els
dos primers anys d’aplicació del “Convenio de colaboración con la Generalitat
de Catalunya para el control de la incapacidad temporal durante el periodo 2013
a 2106” que es va signar amb l’INSS”. Aquesta mesura s’hauria d’aplicar en el
primer trimestre del 2016. No hi veig tampoc major inconvenient sempre que les
coses es facin amb rigor i això no acabi sent un cafè per a tothom com quan es
va intentar resoldre la crisi del sector tèxtil a Sabadell, ara fa ja més de 40
anys.
El punt 27 afecta a Tarragona. “Dotar les comarques del
Tarragonès d’un nou Pla de Coordinació Territorial que, de forma transparent,
estableixi els criteris de contractació anual de serveis sanitaris per part del
CatSalut entre els diferents proveïdors del SISCAT del territori, d’acord amb
les necessitats de la població. Es garantirà que la governança de les
organitzacions públiques responsables de l’execució d’aquest Pla respondrà exclusivament
al criteri d’interès públic”. Aquesta instrucció cal aplicar-la durant el
primer semestre del 2016. No tinc massa clar l’abast d’aquesta disposició però
em dona tota la sensació que es tracta d’un pla “anti Tecla” amb l’objectiu que
la participació de la Xarxa Sanitaria Santa Tecla en els possibles acords de
futur que es puguin establir a Tarragona tingui un pes relatiu en el conjunt de
dispositius sanitaris de la zona.
El punt 28 va en la mateixa direcció que l’anterior però referit a Girona. “Aliança estratègica de l’ICS i l’IAS de Girona per Créixer,
Innovar i Millorar en Salut (CIMS Girona)” en el que caldrà revisar i en el seu
cas revertir, si no es justifiquen guanys d’eficiència, els processos
d’externalització de serveis clínics, començant pel servei d’al·lergologia.
També caldrà garantir la plena transparència dels convenis i concursos duts a
terme fins al moment en el marc del projecte CIMS i de qualsevol actuació
derivada. La seva aplicació està prevista per al primer semestre del 2016. En
la meva opinió amb aquesta disposició es busca controlar el projecte CIMS dins
d’uns certs marges de manera que no es superin determinades línies vermelles.
El punt 29 fa referència al controvertit Consorci deLleida. “Establir una moratòria en el Consorci sanitari de Lleida per garantir
que el seu desenvolupament el configuraran únicament entitats públiques, no
incorporarà ni podrà incorporar cap entitat privada, i que tindrà la finalitat
d’assolir un Pla d’Atenció Integral i Integrada que simplifiqui la gestió,
incrementi el nivell de resolució i redueixi la mobilitat dels pacients dins i
fora la Regió Sanitària, amb transparència en relació a la disponibilitat i
distribució entre els centres i nivells del Consorci de la totalitat dels
recursos assignats pel CatSalut a la Regió i sense ajustar plantilles ni
afectar les condicions laborals dels seus professionals. Tot això i sens
perjudici per cap de les condicions contractuals i/o laborals dels seus
treballadors ni pel volum de la plantilla.” El calendari d’aplicació d’aquesta
proposta seria durant el primer semestre del 2016.
Aquest punt és molt important per que si s’accepta la
proposta d’acord, el Consorci de Lleida podrà ser finalment una realitat, tal i
com estava previst des d’un primer moment: una entitat pública bàsica per la
millora de la salut dels lleidatans, constituïda només per l’agregació en un
sol ens púbñic, de les entitats públiques locals que avui presten serveis
sanitaris públics a les comarques de ponent.
El punt 30 estableix que “D’acord amb diverses
resolucions aprovades al Parlament, no es duran a terme nous concursos per a la
gestió de centres d’atenció primària”. Aquest punt no comporta cap
inconvenient, sobretot si es dona forma a una directiva europea que regula la
contractació dels serveis a les persones, i que aniria en la línia dels que el
punt 30 proposa.
El punt 31, si finalment és acceptat, és molt interessant
atès que regula l’activitat privada en els centres públics. En concret el text
diu: “L’assistència sanitària privada en centres serveis i establiments del
SISCAT és una font d’ingressos pel sector sanitari públic que, si es regula
adequadament, té un impacte positiu en la reducció de les llistes d’espera. Cal
tenir en compte que, si es prohibeix en centres del SISCAT, la sanitat pública
renunciaria als recursos financers procedents d’aquesta activitat, que
tendirien a dirigir-se als centre hospitalaris i sanitaris privats amb afany de
lucre, motiu pel qual la patronal dels centes hospitalaris i sanitaris privats
amb afany de lucre ha defensat històricament la prohibició de l’assistència
sanitària privada en centres, serveis i establiments del SISCAT”. A partir
d’aquí es proposen un seguit de garanties que pretenen assegurar que aquesta activitat
sanitària privada en centres públics en cap cas vagi en detriment de
l’activitat pública, assegurant l’equitat d’accés i establint entre altres
mesures, llistes d’espera diferenciades pel dos tipus d’activitat.
Val a dir que el Parlament, erròniament al meu entendre,
va fer anular al CatSalut una instrucció en la que aquest regulava l’activitat
privada en centres públics, molt ben feta per cert, i que aquesta derogació va
ser recollida amb gran alegria per la patronal dels centres privats, atès que
la primera conseqüència que se’n derivava era el traspàs d’ingressos que
haurien pogut ser per als centres públics, cap als centres privats. Mai vaig
entendre quin sentit tenia aquella derogació que ha fet perdre molts diners a
la sanitat pública. A vegades, “els pares de la pàtria” també s’equivoquen. Ja
és prou important que per una vegada siguin capaços de rectificar.
El punt 32 també podria ser, si s’accepta, molt
interessant. Significaria la recuperació per a la ciència del projecte VISC +
amb certes limitacions. En concret estableix: “Promoure un programa de “Big
Data” sanitari que garanteixi que els
únics destinataris de dades sanitàries del SISCAT siguin els centres de recerca
de titularitat pública o sense ànim de lucre acreditats pel CERCA i que
realitzin projectes de recerca avalats per un CEIC. En tots els cassos, les
dades que proporcionarà el programa seran anònimes. En cap cas estarà permesa
la venda de dades sanitàries dels pacients a empreses privades, essent l’única
entitat gestora l’Agència de Qualitat i Avaluació sanitàries (AQuAS)”. Aquest
programa s’hauria d’implementar en el primer semestre del 2016.
L’últim punt que fa referència a qüestions sanitàries és
el punt 33 que diu: “Garantir la igualtat d’accés a totes les dones lesbianes
i/o dones sense parella masculina i/o dones soles a la reproducció assistida,
eliminant del protocol actual de la Generalitat de Catalunya l’impediment
d’accés a aquestes tècniques a dones sense parella masculina”. L’aplicació
d’aquest dret estaria condicionada a l’aprovació d’un nous pressupostos,
I fins aquí, el que estableix la proposta d’acord de JxS
a la CUP, en matèria de sanitat. Segons estimacions del propi document, els
costos d’aquestes mesures podrien estar al voltant dels 270 milions d’€. Ara només cal esperar a l’assemblea que aquest diumenge
27 la CUP celebrarà a Sabadell i on han de decidir si accepten o rebutgen
aquesta proposta d’acord.