dissabte, 26 de desembre del 2015

Proposta d'acord de "Junts pel Si" (JxS) a la CUP en l'àmbit sanitari (i II)


(...Continua de l’entrada anterior)

Continuació del seguiment dels punts de la proposta d’acord, en l’àmbit sanitari, de JxS a la CUP:

El punt 25 de la proposta d’acord estableix un “Pla de Rescat de les persones afectades per Síndromes de Sensibilitat Central”, que va una mica més enllà de la situació actual en aquest tema però que si es controlen bé els abusos que sens dubte hi podria haver, la seva aplicació no ha de representar cap problema.

El punt 26 determina que caldrà fer una “Revisió dels criteris d’aplicació de la Resolució de 23 de juliol de 2013 de la Secretaria General Tècnica per part de l’ICAM amb l’objectiu de garantir que es mantenen els criteris mèdics de gestió de la incapacitat temporal utilitzats durant els dos primers anys d’aplicació del “Convenio de colaboración con la Generalitat de Catalunya para el control de la incapacidad temporal durante el periodo 2013 a 2106” que es va signar amb l’INSS”. Aquesta mesura s’hauria d’aplicar en el primer trimestre del 2016. No hi veig tampoc major inconvenient sempre que les coses es facin amb rigor i això no acabi sent un cafè per a tothom com quan es va intentar resoldre la crisi del sector tèxtil a Sabadell, ara fa ja més de 40 anys.

El punt 27 afecta a Tarragona. “Dotar les comarques del Tarragonès d’un nou Pla de Coordinació Territorial que, de forma transparent, estableixi els criteris de contractació anual de serveis sanitaris per part del CatSalut entre els diferents proveïdors del SISCAT del territori, d’acord amb les necessitats de la població. Es garantirà que la governança de les organitzacions públiques responsables de l’execució d’aquest Pla respondrà exclusivament al criteri d’interès públic”. Aquesta instrucció cal aplicar-la durant el primer semestre del 2016. No tinc massa clar l’abast d’aquesta disposició però em dona tota la sensació que es tracta d’un pla “anti Tecla” amb l’objectiu que la participació de la Xarxa Sanitaria Santa Tecla en els possibles acords de futur que es puguin establir a Tarragona tingui un pes relatiu en el conjunt de dispositius sanitaris de la zona.

El punt 28 va en la mateixa direcció que l’anterior però referit a Girona. “Aliança estratègica de l’ICS i l’IAS de Girona per Créixer, Innovar i Millorar en Salut (CIMS Girona)” en el que caldrà revisar i en el seu cas revertir, si no es justifiquen guanys d’eficiència, els processos d’externalització de serveis clínics, començant pel servei d’al·lergologia. També caldrà garantir la plena transparència dels convenis i concursos duts a terme fins al moment en el marc del projecte CIMS i de qualsevol actuació derivada. La seva aplicació està prevista per al primer semestre del 2016. En la meva opinió amb aquesta disposició es busca controlar el projecte CIMS dins d’uns certs marges de manera que no es superin determinades línies vermelles.

El punt 29 fa referència al controvertit Consorci deLleida. “Establir una moratòria en el Consorci sanitari de Lleida per garantir que el seu desenvolupament el configuraran únicament entitats públiques, no incorporarà ni podrà incorporar cap entitat privada, i que tindrà la finalitat d’assolir un Pla d’Atenció Integral i Integrada que simplifiqui la gestió, incrementi el nivell de resolució i redueixi la mobilitat dels pacients dins i fora la Regió Sanitària, amb transparència en relació a la disponibilitat i distribució entre els centres i nivells del Consorci de la totalitat dels recursos assignats pel CatSalut a la Regió i sense ajustar plantilles ni afectar les condicions laborals dels seus professionals. Tot això i sens perjudici per cap de les condicions contractuals i/o laborals dels seus treballadors ni pel volum de la plantilla.” El calendari d’aplicació d’aquesta proposta seria durant el primer semestre del 2016.

Aquest punt és molt important per que si s’accepta la proposta d’acord, el Consorci de Lleida podrà ser finalment una realitat, tal i com estava previst des d’un primer moment: una entitat pública bàsica per la millora de la salut dels lleidatans, constituïda només per l’agregació en un sol ens púbñic, de les entitats públiques locals que avui presten serveis sanitaris públics a les comarques de ponent.    

El punt 30 estableix que “D’acord amb diverses resolucions aprovades al Parlament, no es duran a terme nous concursos per a la gestió de centres d’atenció primària”. Aquest punt no comporta cap inconvenient, sobretot si es dona forma a una directiva europea que regula la contractació dels serveis a les persones, i que aniria en la línia dels que el punt 30 proposa. 

El punt 31, si finalment és acceptat, és molt interessant atès que regula l’activitat privada en els centres públics. En concret el text diu: “L’assistència sanitària privada en centres serveis i establiments del SISCAT és una font d’ingressos pel sector sanitari públic que, si es regula adequadament, té un impacte positiu en la reducció de les llistes d’espera. Cal tenir en compte que, si es prohibeix en centres del SISCAT, la sanitat pública renunciaria als recursos financers procedents d’aquesta activitat, que tendirien a dirigir-se als centre hospitalaris i sanitaris privats amb afany de lucre, motiu pel qual la patronal dels centes hospitalaris i sanitaris privats amb afany de lucre ha defensat històricament la prohibició de l’assistència sanitària privada en centres, serveis i establiments del SISCAT”. A partir d’aquí es proposen un seguit de garanties que pretenen assegurar que aquesta activitat sanitària privada en centres públics en cap cas vagi en detriment de l’activitat pública, assegurant l’equitat d’accés i establint entre altres mesures, llistes d’espera diferenciades pel dos tipus d’activitat.

Val a dir que el Parlament, erròniament al meu entendre, va fer anular al CatSalut una instrucció en la que aquest regulava l’activitat privada en centres públics, molt ben feta per cert, i que aquesta derogació va ser recollida amb gran alegria per la patronal dels centres privats, atès que la primera conseqüència que se’n derivava era el traspàs d’ingressos que haurien pogut ser per als centres públics, cap als centres privats. Mai vaig entendre quin sentit tenia aquella derogació que ha fet perdre molts diners a la sanitat pública. A vegades, “els pares de la pàtria” també s’equivoquen. Ja és prou important que per una vegada siguin capaços de rectificar.

El punt 32 també podria ser, si s’accepta, molt interessant. Significaria la recuperació per a la ciència del projecte VISC + amb certes limitacions. En concret estableix: “Promoure un programa de “Big Data” sanitari  que garanteixi que els únics destinataris de dades sanitàries del SISCAT siguin els centres de recerca de titularitat pública o sense ànim de lucre acreditats pel CERCA i que realitzin projectes de recerca avalats per un CEIC. En tots els cassos, les dades que proporcionarà el programa seran anònimes. En cap cas estarà permesa la venda de dades sanitàries dels pacients a empreses privades, essent l’única entitat gestora l’Agència de Qualitat i Avaluació sanitàries (AQuAS)”. Aquest programa s’hauria d’implementar en el primer semestre del 2016.

L’últim punt que fa referència a qüestions sanitàries és el punt 33 que diu: “Garantir la igualtat d’accés a totes les dones lesbianes i/o dones sense parella masculina i/o dones soles a la reproducció assistida, eliminant del protocol actual de la Generalitat de Catalunya l’impediment d’accés a aquestes tècniques a dones sense parella masculina”. L’aplicació d’aquest dret estaria condicionada a l’aprovació d’un nous pressupostos,

I fins aquí, el que estableix la proposta d’acord de JxS a la CUP, en matèria de sanitat. Segons estimacions del propi document, els costos d’aquestes mesures podrien estar al voltant dels 270 milions d’€. Ara només cal esperar a l’assemblea que aquest diumenge 27 la CUP celebrarà a Sabadell i on han de decidir si accepten o rebutgen aquesta proposta d’acord. 


dijous, 24 de desembre del 2015

Proposta d'acord de "Junts pel Si" (JxS) a la CUP en l'àmbit sanitari (I)



Els Hospitals del Sagrat Cor, el General de Catalunya i la Clínica del Vallès, tots tres propietat del Grup Quirón-Salud, es poden quedar sense cap malalt públic


Malbaratar diners públics forçant la reobertura de CAP i CUAP que han estat tancats per la baixa utilització que se’n feia, no és garantia d’utilitzar els diners públics amb eficiència.    
 


La proposta d'acord de JxS a la CUP s’ha conegut a través d’un document de mes de 60 pagines, que es configura en diferenciats apartats. Tot i l'interès del document, que dona una visió global de com afrontar a nivell polític, econòmic i social els pròxims 18 mesos, no és objectiu d'aquest blog aprofundir en tots els seus aspectes, sinó que voldria centrar l'atenció en les pagines 32 a 38, del document que són les que corresponen a les mesures que en el camp de la sanitat, JxS es compromet a dur a terme, en cas que la proposta d'acord esdevingui finalment un acord.

La primera de les mesures proposades correspon al punt 20:

“Reducció d’un 50% del temps mig de llistes d’espera de primera vista a especialista i proves diagnòstiques, així com el 10% de la llista d’espera quirúrgica” El compromís passa per assolir aquest objectiu al cap de 12 mesos a partir del moment que la Generalitat disposi d’un pressupost aprovat per l‘exercici 2016.

En el document es poden trobar aclariments addicionals al voltant d’aquest compromís.

El punt 21 és un dels que al meu entendre pot generar més controvèrsia. En concret estableix:

“Garantir que la llista de centres hospitalaris integrats en el SISCAT només inclogui centres de titularitat pública o sense ànim de lucre i no centres hospitalaris privats amb ànim de lucre.” Aquesta mesura hauria d’estar implantada als 18 mesos des de la constitució del Govern de la Generalitat.

Aquí apareix un primer dubte: els centres sociosanitaris i de salut mental integrats en el SISCAT es consideren centres hospitalaris? Si la resposta es Sí, tenim un problema atès que tant en el camp sociosanitari com en el de la salut mental, la majoria d’empreses integrades en el SISCAT són privades amb ànim de lucre. Amb 18 mesos n’hi ha prou per resoldre el problema de tants malalts? On aniran a parar aquests malalts si les empreses privades que avui els atenen no els poden atendre?

I si la resposta es No, continuem tenint un problema tot i que de dimensions molt més reduïdes, atès que en aquest cas la mesura afectaria només als hospitals d’aguts de titularitat privada i amb ànim de lucre, i en aquests moments només recordo en aquests situació a l’Hospital del Sagrat Cor. Hi ha altres institucions privades amb ànim de lucre com ara la Clínica del Vallès i l’Hospital General de Catalunya, que com l’Hospital del Sagrat Cor són propietat del grup Quirón Salud, i que també es podrien veure’s afectats per la mesura.

I en aquest últim supòsit, sincerament, no ho veig malament. No té cap sentit que en una època de restriccions econòmiques molt importants, quan moltes empreses sanitàries catalanes tenen dificultats per pagar les nòmines als seus treballadors o pagar puntualment als seus proveïdors, que el Senyor Victor Madera s’endugui cada any cap a Madrid, en forma de beneficis, diners provinents de la sanitat publica catalana. No ho trobo acceptable. 

Aquesta proposta d’acord em suscita encara un altre dubte: Què succeirà amb les EBA? Aquestes empreses de caire cooperatiu i base associativa que treballen en el camp de l’assistència primària estan també dins del SISCAT i la seva pròpia formulació jurídica permet als membres de la “cooperativa” distribuir-se a final d’any els possibles excedents econòmics en forma de “beneficis”. Com cal interpretar la proposta d’acord en l’àmbit d’aquestes EBA?. En qualsevol cas està molt clar que no són “centres hospitalaris” i per tant haurien de quedar fora de l’abast de l’acord. Tanmateix és un text escrit amb suficient ambigüitat com que la seva interpretació pugui provocar mals entesos.

El punt 22 em sembla un punt poc seriós. El text diu “Reobertura dels CAP i/o dels CUAP durant 24 hores i tots els dies de l’any en el cas dels CUAP, que compleixin els següents requisits:
  • Nivell d’activitat mínim observat abans del seu tancament
  • Nivell socioeconòmic de la població de referència, atenent als cost de l’eventual desplaçament
  • Limitació en l’atenció domiciliària."  

Aquesta mesura hauria d’adaptar el seu calendari a l’aprovació dels pressupostos.

No sé si la redacció és volgudament ambigua o bé si ho és per que els que ho redactaven no entenien massa el que estaven escrivint. El cert és que no queda clar com s’haurà d’actuar una vegada llegits els requisits, perquè no s’estableix cap directriu d’actuació.

A banda d’això hi voldria afegir encara un altre comentari. Aquests CAP i CUAP quan es van tancar no es va fer per caprici o per atzar, sinó que és van tancar perquè la ciutadania en feia un ús molt escàs d’aquests recursos sanitaris. Per tant el que tindria sentit seria analitzar quin ús fan en l’actualitat els ciutadans d’aquestes zones als quals se’ls està adreçant a altres dispositius des que es va produir el tancament, i veure si aquest ús és compatible amb tornar-los a reobrir. No oblidem que els recursos econòmics necessaris per fer possibles totes aquestes mesures, no vindran de més a més, sinó que hauran de sortir d’algun lloc. Què és el que deixarem de fer, per poder dur a terme tot això?


El punt 23 diu “Garantir l’accés als tractaments mèdics i farmacològics de forma universal i gratuïta a totes les persones afectades per Hepatitis C, les persones trasplantades i/o en tractaments oncològics o derivats, així com qualsevol altre malaltia que posi en perill la vida de les persones malaltes” Aquest punt seria d’aplicació immediata i no hi veig cap problema a l’hora de la seva aplicabilitat.

El punt 24 parla de “Garantir l’accés als tractaments farmacològics de forma universal a totes les persones, amb independència de la seva situació administrativa i revisar -amb l’objectiu d’ampliar-los per aquells col·lectius en situació de fragilitat econòmic-social- els criteri de la gratuïtat i de reducció del percentatge d’aportació”. L’aplicació d’aquesta proposta estaria condicionada a l’aprovació dels pressupostos. No veig tampoc inconvenient en la seva aplicació, més enllà del fet que la Generalitat es pugui dotar de la facultat legal de poder modificar les aportacions econòmiques dels ciutadans a la prestació farmacèutica.  


(Continuarà…)


dissabte, 19 de desembre del 2015

Hospital Clínic: el resultat d'un sistema sanitari excel·lent


Quan hom s’apropa a la realitat del dia a dia dels hospitals catalans, s’adona més clarament de quan injustes són les crítiques que irresponsablement alguns polítics i alguns mitjans de comunicació fan contra el sistema sanitari públic català

Els que es dediquen a criticar el sistema sanitari català, amb l’únic objectiu d’aconseguir redits polítics, mereixen el rebuig més radical per part de la societat       
 


Dissabte 12 de desembre, passades les 8 de la tarda, una persona del meu entorn, va caure per l'escala de casa seva; en la caiguda  no es va poder agafar a la barana perquè portava als braços una planta de Nadal per la seva dona. A resultes de la caiguda es va fracturar el crani i va quedar estès al terra sense coneixement. Afortunadament uns veïns de l'escala el van veure pocs minuts després i varen avisar a la familia i al SEM. Una ambulància medicalitzada es va presentar pocs minuts després al lloc de l'accident, i el metge que el va atendre es va adonar de la gravetat de la situació detectant anomalies de tipus neurològic a banda del traumatisme propi de la caiguda; va activar el codi ictus, i va avisar al servei d’urgències de l’Hospital Clínic. Al servei d’urgències de l’hospital, mentre esperaven l’arribada de l’ambulància, varen activar un dels dos quiròfans d’urgències que estava buit, i quan l’ambulància va arribar a l’Hospital van estudiar i tractar al malalt i el varen preparar immediatament de manera que aquest entrava al quiròfan a les 10 de la nit. Més celeritat i més coordinació sembla difícil d’imaginar. La intervenció va durar 5 hores, fins les tres de la matinada, moment en que varen portar al malalt a la unitat de reanimació post-quirúrgica, a l’espera que al matí següent pugues ingressar a la UCI quirúrgica de l’Hospital. 

Quan un sistema sanitari públic funciona tan bé fins i tot en aquests cassos d’extrema gravetat, amb risc vital pel malalt, gairebé amb una precisió mil·limètrica, i mentre esperes que t’informin sobre com evoluciona el malalt, et venen a la memòria les moltes crítiques i denúncies que tan injustament es fan a la sanitat pública. Catalunya té una sanitat que és l’enveja de molts països que amb més mitjans que nosaltres no són capaços d’oferir una sanitat de la qualitat que els ciutadans de Catalunya poden gaudir. Algú pensarà llegint això, que la seva experiència no va ser tan positiva perquè el van tenir esperant a urgències 4 o 5 hores per ser atès, i si això li ha passat a algú, que és molt probable que sí, tots hem d’entendre que quan ens fan esperar és que afortunadament per nosaltres, el nostre problema no és greu, i per tant no és urgent, i que la  nostra espera serveix per que altres malalts que requereixen una atenció immediata puguin ser atesos aquests sí, de manera urgent. També s’ha de reconèixer que malauradament de tant en tant apareix l’errada humana que lamentablement sempre existirà, però en cap cas les errades humanes són la norma, i ni tan sols són freqüents.

Per tot plegat em resulta indignant que persones que coneixen superficialment el que és la sanitat i com funciona un hospital, que el trepitgen de tant en tant i que no tenen ni idea de com treballen els professionals ni de la seva entrega i dedicació, es moguin exclusivament per interessos polítics i utilitzin els aspectes més delicats de la nostra organització sanitària per intentar captar vots i no per arreglar els problemes que de ben segur hi ha. Aquests inconscients que no saben que juguen amb un sistema molt fràgil, són tan irresponsables com per utilitzar la nostra sanitat pública com a camp de batalla pels seus interessos polítics que passen per aprofitar el malestar social que existeix avui en dia, conseqüència de tots els problemes que tots patim, per veure si aconsegueixen a força de petites revolucions veïnals, canviar un sistema social que no els agrada. Estan en el seu dret de voler canviar el sistema social, però és immoral que ho facin utilitzant las sanitat pública com a eina de confrontació.

Vull posar un exemple que mostra clarament els interessos existents per desestabilitzar la sanitat pública catalana. Fa pocs dies un directiu d’un hospital important de l’àrea metropolitana de Barcelona, que havia tingut problemes per col·lapses a urgències a l’estiu del 2014, m’explicava que aquest estiu passat, un periodista d’un mitjà d’àmbit estatal, però que fa una edició per Catalunya, es va passar més de 15 dies, trucant a diari a un membre del comitè d’empresa de l’Hospital per veure si hi tornava a haver-hi situacions de col·lapse o si el comitè volia denunciar alguna mancança a urgències.  Oi que sembla immoral?

Tornant a l’Hospital Clínic, he de dir que m’ha sorprès molt gratament. Feia anys que no havia trepitjat l’Hospital per dins més enllà d’alguna visita als despatxos de direcció o a la unitat de diagnòstic per la imatge, i m’ha sorprès molt positivament l’aspecte tan pulcre del centre. Quina diferència si ho comparo per exemple amb Vall d’Hebron. Segurament el nombre de persones circulant pels passadissos dels dos hospitals deu ser molt similar. En el cas del Clínic, uns passadissos amb una il·luminació natural extraordinària en tots els llocs on ha estat possible conservar el disseny inicial de l’edifici. A l’Hospital Clínic, tot està molt net, les papereres no sobreïxen, els seients estan amb molt bon estat de conservació tot i ser antics. En els passadissos, molt amplis per cert, hi ha plantes artificials però que donen una imatge agradable, a les parets i portes no hi ha rètols escrits de qualsevol manera amb el clàssic “llamar antes de entrar” entre la molta fraseologia que prolifera en els centres en que tothom escriu el que li sembla. Fins i tot els lavabos públics estan nets, per increïble que sembli. N’hi ha pocs, cal dir-ho, però estan nets. Quin contrast tan evident amb els hospitals de la seguretat social

Només puc fer una crítica de tot aquest episodi que estic vivint de ben a prop, i és el referent a la informació mèdica. En general la informació que el familiars havien rebut per part dels metges que atenen al malalt havia estat correcte, fins i tot bona, llevat d’un dia que li va tocar informar a un senyor no massa ben dotat per comunicar: “I ustedes, que espectativas tienen con respecto al enfermo?” els va dir a la família com a primera entrada a les explicacions que després va donar. En aquelles circumstàncies ho vaig trobar molt poc adequat.


Per tot plegat vull felicitar a l’Hospital Clínic perquè la qualitat assistencial ja era coneguda de sobra, així com el coneixement i la ciència dels professionals del centre, però amb aquest afegitó de la pulcritud, l’Hospital Clínic ofereix una imatge molt propera a la dels grans hospitals americans. Amb un edifici molt més antic, això sí, però molt ben adaptat a la realitat. Felicitats a tots els que ho han fet possible, i també al CatSalut per que al Clínic té la seva particular joia de la corona.


dijous, 17 de desembre del 2015

Dicos, pròtesis i "otras hierbas"


Algunes firmes comercialitzadores de pròtesis, i no només Traiber, han pagat des de fa temps, comissions per la col·locació dels seus materials.


Traiber, a més, ha comès presumptament, el delicte de comercialitzar pròtesis suposadament en mal estat i/o caducades. També sembla que ha utilitzat altres vies més enllà de les estrictament comercials per vendre els seus productes.  



Aquests dies hem sabut que una de les peces que es deriva del cas INNOVA afecta a 47 metges per haver rebut comissions de la firma Traiber, que com és sabut havia subministrat se suposa que pròtesis en mal estat a diferents hospitals catalans però també espanyols. El primer que cal dir és que aquestes situacions no es poden generalitzar en la sanitat catalana, però és ben cert allò de les meigues gallegues: "de haberlas haylas".

En cap cas vull defensar l’actuació de Traiber, però no hem d’amagar el cap sota l’ala i pensar que només Traiber és qui presumptament paga “dicos” al metges per utilitzar les seves pròtesis. Sense voler en cap cas generalitzar, aquesta és una pràctica bastant estesa en el camp de la comercialització de pròtesis des de fa ja molts anys. El problema ha estat permanentment sobre la taula dels gerents  i direccions mèdiques sense que en general aquests hagin pogut resoldre satisfactòriament la problemàtica que envolta la compra de pròtesis per part dels hospitals. Tots els que alguna vegada han exercit responsabilitats directives en un hospital saben que els serveis mèdics han acabat imposant una determinada marca de pròtesis amb argumentacions varies: aquesta marca em mereix més confiança, la seva implantació comporta menys infeccions, els materials són de millor qualitat, la durabilitat és més elevada, les implanten als millors hospitals de Catalunya, són més senzilles d’implantar, etc., etc. Evidentment quan tot i així algun gerent ha intentat comprar un altre marca de pròtesis, la resposta per part d’alguns metges ha estat immediata: si la compres i passa alguna cosa tu en seràs el responsable, em nego a implantar aquest material, els gerents només actueu amb criteris economicistes, etc.

Traiber ha comés presumpatment una falta molt greu posant al mercat pròtesis suposadament en mal estat i/o caducades, i aquesta és la seva culpa “diferencial” respecte d’altres marques, però la pràctica de pagar “dicos” (comissions) als metges per part d’algunes empreses comercialitzadores de pròtesis és una pràctica estesa en moltes institucions sanitàries catalanes tant del sector públic com del sector privat. Per això sobta molt que una organització seriosa com el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) faci un comunicat en el que apel·la a la presumpció d’innocència i demani que s’aclareixi si el fet objecte d’investigació que afecta a 47 metges catalans es tracta d’una infracció administrativa o bé o hi ha una acusació sobre danys causats a la salut de les persones, derivats de la implantació d’aquests pròtesis. El CCMC sap molt bé quin és el problema, i quina és l’acusació.

Cal respectar la presumpció d’innocència, només faltaria, però sis plau no fem veure que actuem amb rigor quan en realitat estem mirant cap a un altre banda. Les comissions existeixen i el Col·legi no ho pot ignorar. Amb codis deontològics el problema no és resol; calen actuacions més decidides i agafar el brau per les banyes en lloc de moure’s en una sospitosa ambigüitat. Estem d’acord en que és del tot imprescindible que els ciutadans no perdin la confiança en els sistema sanitari, i en la professionalitat del metges. Soc el primer que les defensa; ambdues condicions. Ara bé, si dins del cistell hi han pomes en mal estat, cal treure les dolentes per evitar que facin mal bé a les bones, i amb actituds com la del CCMC el cistell no només no es neteja sinó que es contribueix a que hi hagi en el seu interior cada vegada més pomes en mal estat. Crec sincerament que els Col·legis de Metges de Catalunya haurien d’obrir immediatament una investigació per analitzar que està passant en el sector de les pròtesis, i actuar amb rigor sobre aquells que presumptament hagin comès irregularitats. Si es fes així, llavors sí que els ciutadans podríem confiar amb la imparcialitat dels col·legis professionals. Ara amb aquestes notes ambigües del “si però no” queda el dubte de si el corporativisme s’imposa per sobre del sentit comú i l’honorabilitat.

Que les “dico” existeixen és incontrovertible. En l’aute que s’ha donat a conèixer es parla de viatges a Egipte i altre tipus de “retribucions”. Però tots sabem que els pagaments amb negre de fa anys, mica en mica han anat substituint-se per vacances per a tota la família. Fins i tot n’hi havia alguns que marxaven a pescar durant una setmana a les Antilles... Viatges per a tots els gustos, i amb moltes destinacions. El que presumptament feia Traiber no és més que la punta de l’iceberg del que hi ha al darrere d’algunes marques de pròtesis.


Per evitar-ho, en el sector públic, potser si que el CatSalut hauria de fer concursos centralitzats de preus per a tots els centres de la Xarxa Pública i d’aquesta manera, el fet que el CatSalut les validés  seria com una mena de “garantia de qualitat” que donaria una major força als equips directius dels centres per tal de no acceptar imposicions d’algun metge pel que fa a les pròtesis a implantar. Avui en dia, molts hospitals de Catalunya estan pagant per pròtesis de maluc o genoll un preus que són superiors al preu mig amb que el CatSalut paga les pròtesis a aquests centres. Aquest és un motiu més pel qual les llistes d’espera en aquestes patologies es resisteixen a ser reduïdes, perquè als centres no els surten el números implantant aquests tipus de pròtesis. El concurs de preus podria contribuiria també, d’una manera col·lateral, a reduir les llistes d’espera d’algunes patologies. 


www.rbaestudisiprojectes.cat