divendres, 30 de setembre del 2011

Semàfors vermells



Avui La Vanguardia dedica un merescut semàfor vermell al conseller Cleries. Ho fa per la manera com ha actuat aquesta última setmana en la que sense sospesar les conseqüències de les seves paraules va anunciar que les empreses que gestionaven recursos socials dependents del departament de Benestar i Família no cobrarien les factures de setembre y octubre, i pocs dies més tard ha tingut que rectificar quan ha comprovat la magnitud de la tragèdia que la seva decisió comportava.














Aquesta rectificació, tot i que benvinguda, evidencia la manca de tacte del conseller, la seva total submissió al departament d’Economia i Finances, el seu desconeixement sobre la realitat del mon empresarial,  i una frivolitat impròpia d’un servidor públic. Entenc perfectament que La Vanguardia l’obsequiï amb aquest semàfor vermell ben merescut.

Però hi ha altres personatges que mereixen també un semàfor vermell. Un d’ells és el conseller de  Salut, el Sr. Boi Ruiz. Les retallades al departament de Salut són un exemple de despropòsits per la manera com s’estan duent a terme, per la seva manca de planificació, per la manca d’explicacions, per no respondre a una acció estructurada i planificada, per actuar exclusivament sobre els serveis als ciutadans sense preocupar-se per les ineficiències que envolten a tot l’aparell immens de la burocràcia














del seu Departament, per mantenir al seu voltant organismes, serveis i situacions que només generen despesa sense aportar cap valor afegit, per actuar en definitiva sense un full de ruta prèviament pactat amb professionals, partits polítics i sindicats, i per no ser capaç de dir-li a la societat fins on vol arribar i quin és el final de tot plegat. Per tot això i per més coses, el conseller Ruiz mereix també un semàfor vermell tot i haver salvat una petició de reprovament al Parlament de Catalunya.

En els darrers dies ha aparegut un altre personatge que esta fent mèrits sobrats per dedicar-li també un altre semàfor vermell. Faig referència al Sr. Josep Prat, president del consell d’administració de l’ICS.


El Sr. Prat, president del consell
 d'aministració de l'ICS












Tots hem vist les imatges d’ahir, en les que un col·lectiu important de treballadors de l’ICS va irrompre en l’edifici de Gran Via cantonada Balmes, i varen entrar en la sala on s’estava negociant una proposta de retallada salarial que l’ICS vol fer als seus treballadors, impedint que aquesta negociació pogués avançar. No defensaré de cap manera l’actitud d’aquests treballadors que em sembla pròpia de gent amb un nivell d’educació molt baix,  amb un respecte a les persones inexistent. No ho defensaré però si que explicaré les causes que ho han originat.


L'edifici de l'ICS a Balmes - Gran Via, ocupat pels manifestants

Feia només uns dies, en el sí de l’ICS s’havia decidit adoptar una sèrie de mesures per intentar reduir la despesa fins a final d’any. Com a conseqüència d’això, alguns gerents dels hospitals de l’ICS havien ja començat a explicar a comitès d’empresa dels centres i professionals l’abast d’aquestes mesures quan de repent el Sr. Prat va decidir que amb aquelles mesures no n’hi havia prou, i que calia anar més enllà per tal de reduir la despesa d’una manera més significativa. Va donar instruccions al gerent de l’ICS i aquest, desconeixedor de la sensibilitat especial que tenen els treballadors de la sanitat pública, es va llençar a la piscina, sense adonar-se’n que pràcticament ja no hi havia ni un dit d’aigua.

El resultat és prou conegut: ja tenim la sanitat del tot revoltada: hospitals que anuncien vagues, acampades de treballadors a les portes d’algun hospital, manifestacions per tot arreu tallant el trànsit, descontentament generalitzat, etc.


Acampades a la Creu Roja del 2 de maig
Acampada a St. Pau














El més preocupant de tot això  és que la sanitat és un punt molt sensible de la societat. No tenir-ho en compte pot provocar un conflicte de dimensions mai vistes, i sembla que el Sr. Prat, que en el seu moment va ser un dels bons gestors sanitaris d’aquest país, es pensa que per ser ell qui va ser, els demés li diran amén perquè si. L’ICS és molt complicat i fa falta molta ma esquerra per gestionar aquests conflictes. Tanmateix, si que vull esmentar alguna cosa positiva de l’actuació d’en Josep Prat: si més no ha tingut la valentia d’intentar-ho. Molts màxims responsables de l’ICS anteriors a la seva etapa, no ho haurien ni intentat.  

De tota manera aquesta vegada s’ha  anat massa enllà; no veig clar com pot acabar tot plegat. Semàfors vermells, si; però això no arregla res. 


dimecres, 28 de setembre del 2011

Insolvència a la Generalitat?


Estem assistint a una sèrie de despropòsits com mai s’havia vist en l’administració pública de Catalunya. La majoria d’aquests despropòsits han estat denunciats en aquest blog. El que jo no podia imaginar és que encara em quedaven coses per veure per increïble que sembli.  

En efecte, els centres de la XHUP han començat a rebre les clàusules del contracte 2011. I a banda de les retallades que ja es coneixien se’n afegeix una de nova, que per altre banda s’havia garantit de paraula que no es produiria, com és la reducció d’un 5% en els imports de la política retributiva. Nou cop a les organitzacions que presten els seus serveis dins del marc de la XHUP. Si fa poc dèiem que la repercussió de les retallades en els ingressos d’aquests centres superava el 15% en un any, ara després de les últimes notícies i retallades, podem afirmar que s’apropen ja al 20%, i tot això en un any! I sort que venen les eleccions, si no fos per elles l’IVA ja hauria pujat al 20%, pujada que serà efectiva probablement l’any vinent segons apunten els rumors.

El conseller Cleries va ser un bon diputat la legislatura
passada. Com a conseller, avui no és pas dels millors
A banda d’això i com a novetat d’última hora, indigna que el conseller Cleries de Benestar i Família hagi anunciat (el dia 26 de setembre) que deixen de pagar les factures als centres que s’havien de cobrar aquest mes i afegeix que segurament la d’octubre tampoc es pagarà. Ho ha dit tard i malament tot i que ell defensa haver-ho fet ràpid, “per evitar problemes a les empreses gestores dels serveis”.

Al marge dels molts inconvenients que aquesta decisió implica (no poder pagar les nòmines als treballadors, retardar pagaments als proveïdors, etc.) es inacceptable la manera com el conseller Cleries ho ha donat a conèixer.  D’avui per demà et diuen que no et paguen i a sobre espavilat! Ni tan sols han estat capaços de negociar amb algun banc que pugui facilitar tresoreria a les empreses per pagar la nòmina. No han fet re! Les entitats proveïdores dels serveis estan completament ofegades, i el conseller Cleries n’és el responsable. I pensar que aquest conseller vol endegar la creació d’un codi ètic a Catalunya. Amb aquests precedents més val que ni ho intenti.

El conseller Ruiz permet que a l'ICS el que avui és blanc,
 demà sigui negre. El desconcert dels treballadors és absolut   

Ara les empreses proveïdores d’aquests serveis estan deixades de la ma de Déu, i tots sabem com estan les entitats bancàries per facilitar liquiditat al mercat, de manera que no m’estranyaria gens si les properes setmanes i mesos comencen a arribar notícies d’entitats que han de tancar.  

Jo em creia que consellers més mal destres que el conseller Ruiz, eren irrepetibles, doncs mira per on, ja en té un que l’iguala.

Jo he manifestat sempre el meu acord amb les retallades. És necessari viure d’acord a les nostres possibilitats i per tant, cal dotar-nos d’uns serveis públics que es corresponguin als recursos que generem. Això està molt clar per molta gent i no hi ha més remei que acceptar-ho. Amb el que no estic gens d’acord és amb la manera de portar-ho a terme, amb la manca de lideratge en que s’està fent, amb la manca d’exemplaritat per part de l’administració, i amb el fet de centrar totes les retallades significatives exclusivament en la sanitat

Aquesta sensació d’improvisació constant, de manca de previsió, d’actuar sense un pla prèviament establert, aquesta sensació de que no existeix un rumb prefixat és inacceptable. Sens havia promès el govern dels millors i ens hem trobat un govern on molts pocs consellers es mereixen aquest qualificatiu, i certament entre ells no hi són ni el conseller Ruiz ni el conseller Cleries.

No pot ser que ens despertem cada matí amb l’ensurt al cos, temen per on ens sortiran aquests dos consellers aquell dia. Cal un PLA DE MESURES URGENTS, seriós, raonat, estructurat, pactat si és possible amb altres forces polítiques, sindicats  i col·legis professionals, i així poder redreçar el país des de la concòrdia i amb tothom sumant en lloc de restar com passa ara.




Hem criticat i amb raó al president Zapatero per les seves constant improvisacions i canvis de criteri. Doncs bé, actualment a Catalunya la vida de cada dia segueix el mateix camí atès que les mesures per reduir la despesa varien d’un dia a l’altre.

Un bon exemple d’això que estic dient el tenim a l’ICS: els seus treballadors van acabar la setmana temen que els reduirien el sou fins final d’any, i han començat la setmana actual pensant que tal vegada els reduiran la paga extraordinària de Nadal, i a dia d’avui, encara no saben que és el que realment els acabarà passat.

Certament, ni fet expressament es podria fer pitjor!  Si no es posa ordre i s'actua amb una mica més de seny, el conflicte social està assegurat


diumenge, 25 de setembre del 2011

La tardor comença ben calenta



Ja tenim aquí la tardor, i com arriba! En pocs dies la calma relativa que vivia el sector ha desaparegut en un obrir i tancar  d’ulls.

Vàrem començar el mes de setembre amb el tancament de diferents dispositius d’urgències, mentre associacions de veïns ocupaven alguns CAP,s (Viladecavalls, Sabadell, etc.) i els ERO,s de l'hospital Sant Pau i l'hospital d'Igualada. Mica en mica el sector es va anar calmant fins que aquesta última setmana hem tornat al conflicte.

En un seguit de despropòsits sense precedents el Departament de Salut, ha continuat el degoteig de mesures que afecten de ple al sector sanitari concertat i al propi ICS.

En aquesta ocasió s’ha anunciat per una banda que el proper pagament del CatSalut als centres concertats serà només del 65% de l’import de la factura; la resta es pagarà entre els mesos d’octubre i novembre. Amb els problemes de tresoreria que molts hospitals tenen  i amb el poc temps de reacció que els centres tindran, em temo que algú no podrà pagar la nòmina de setembre, i el que està clar és que tots els centres retardaran com a mínim 30 dies el pagament als proveïdors.

Segons diuen les males llengües aquest aplaçament podria ser degut al fet que la Generalitat ha de tornar els “Bons Montilla”  i els interessos corresponents i sembla que tampoc hi ha tresoreria per poder-ho fer. Si és així, l’únic recurs que Economia i Finances té, és retardar el pagament als seus proveïdors dels serveis de salut?


Joaquim Casanovas  gerent de l'ICS ha donat un pas
 de rosca més a  instàncies del seu president en Josep
Prat, que pot col·lapsar l'atenció sanitaria a Catalunya
Per altre banda els despropòsits han continuat a l’ICS. Sembla que després de diferents plantejaments, i quan alguns gerents havien ja explicat als seus centres les noves retallades el Sr. Josep Prat president del consell d’administració de l’ICS va contradir el que s’havia pactat i va obligar a que el gerent de l’ICS en Joaquim Casanovas plantegés als sindicats que volien retallar els sous de metges i infermeres fins a 31 de desembre, i que les quantitats detretes les tornarien a abonar amb càrrec a l’exercici 2012, sense poder concretar la data.

Aquesta noticia va córrer com la pólvora, i amb poc temps es va convocar una assemblea a Vall d’Hebron que va acabar decidint iniciar una vaga indefinida de 3 dies a la setmana.  A poc que les coses es compliquin aquesta vaga podria ser secundada per la resta d’hospitals de l’ICS i després per la resta d’hospitals de la XHUP. Si això fos així el drama de la sanitat catalana ja hauria arribat al seu punt culminant i les conseqüències  són en aquests moments del tot imprevisibles.


Quan a Valle d'Hebron s'hi posen...
poca broma; el conflicte és seriós


Tot això demostra ben clarament que les retallades a Sanitat no formen part d’un pla estructurat i pensat, si no que són fruit de la més pura improvisació. Com que amb les mesures preses  en un moment inicial no es van assolir els objectius econòmics que es preveien va caldre prendre noves mesures. Com que aquestes tampoc van resultar suficients, va caler una tercera tongada de retallades i així successivament. Anem per l’enèsima tongada i no sabem quin és el final per aquesta manca de planificació.

A més es produeix un altre conseqüència no desitjable com és l’alarma social que provoca el que cada dos per tres apareixen noticies de noves retallades en el sector: Alarma social, alarma entre els treballadors i alarma en els sindicats, organitzacions polítiques i corporacions municipals. Si el que  es pretén és crear una mena de revolta social, aquest és el camí. Com que intueixo que el que el govern vol, és tot el contrari he de pensar que els que estan pilotant tot aquest tema de les retallades al Departament de Salut són molt mal destres. No puc pensar altrament.

De tota manera el que em preocupa és com redreçar el problema, i en aquest sentit insisteixo amb la meva teoria ja expressada en altres entrades a aquest blog: cal que el govern doni exemple auto retallant-se primer, abans de entrar en temes tan sensibles com el de l’ensenyament i la salut. Crec sincerament que si el govern dona mostres clares d’estalvis importants, racionalitzant per exemple l’estructura administrativa del país, o en el mateix departament de salut s’eliminen ens i serveis que no aporten cap valor afegit al sistema, els ciutadans entendran millor que es facin les retallades. Avui mateix, el Sr. Jordi Barbeta  publica a La Vanguardia un article amb aquest mateixa idea de fons.

El Sr. Barbeta també opina en un article
que publica La Vanguardia, que el
govern hauria de ser el primer
en aplicar-se les retallades
Un altre cosa que hauria de fer el govern al meu entendre seria explicar d’una vegada per totes l’abast complert de les retallades, els motius de les mateixes, les conseqüències que se’n deriven i de quina manera es podran apaivagar els seus efectes no desitjables, i una vegada fet això, no sortir del guió, deixar d’improvisar i complir d’una manera rigorosa amb la planificació de les diferents accions. Acabar amb el degoteig constant de noticies negatives. Acabar amb el desesper de molts ciutadans i dels professionals del sector.  


dimecres, 21 de setembre del 2011

Copagament versus tiquet moderador


 


En la darrera publicació al blog em feia ressò de les veus que s’han anat aixecant aquests dies en demanda del copagament en la sanitat. Allà deia que no seria gens estrany que en els dies i setmanes següents altres “veus autoritzades” recolzarien aquelles peticions. La veritat és que no ha calgut esperar massa.

El que jo no imaginava  és que fos el propi  President de la Generalitat Artur Mas qui s’afegís a la polèmica. En efecte en unes declaracions al Canal Català de televisió el Sr. Mas s’ha mostrat per primera vegada favorable a la implantació d’un “tiquet moderador” i no del copagament que sempre ha rebutjat.

El President de la Generalitat ha admès per primera
 vegada la possibilitat del tiquet  moderador
en decalraciosn fetes a Canal Català TV 
Tanmateix cal tenir en compte que el copagament ja fa molts anys que el tenim instaurat; de fet el tenim des que es va crear la seguretat social. És el que els treballadors actius paguen pels medicaments. Recordin que en els productes farmacèutics un 40% va a càrrec del treballador i un 60% a càrrec de la seguretat social, i fins i tot pels productes farmacèutics “fora de catàleg” l’usuari paga el 100% del seu cost.

A forces països europeus el copagament està instaurat des de fa ja alguns anys: Alemanya, França, Itàlia, etc., tenen diferents modalitats de copagament. 

Podem definir el copagament com aquella aportació econòmica que fa l’usuari d’un servei públic per fer front a una part del seu cost. A Alemanya per exemple, per cada urgència o per cada estada hospitalària es paguen 10 €. Una part relativament petita del  cost real.

El tiquet moderador en canvi, té un altre sentit. No es tracta de pagar una part del cost, si no que el que es pretén és que no utilitzis el servei si no el necessites. El tiquet moderador intenta actuar sobre la demanda dels serveis per reduir-la a allò que sigui estrictament necessari, eliminant els abusos que molta gent fem pel fet de ser un servei gratuït. Com diu el Dr. Broggi amb tota la raó, quan un servei és gratuït  hi ha persones que tendeixen a abusar-ne.

El Dr. Moisés Broggi, als seus 103 anys,
ple de sabiduria, alerta dels inconvenients
que comporten els serveis públics gratuits
Per posar un exemple, un tiquet moderador a urgències hauria de servir per fer pagar una quantitat a tots aquells que utilitzen el servei tot i no ser necessari per presentar patologies banals o sense gravetat (el nivell 5 del sistema de triatge andorrà). En canvi, el copagament a urgències implicaria el pagament d’una quantitat a tots els que utilitzin el servei independentment de la gravetat de la patologia que presenten.

Dit això, vull aclarir que el país (Catalunya) no està encara preparat per assumir ni el copagament ni el tiquet moderador i que molta gent s'oposa a aquest tipus de mesures.  

Crec que abans d’implantar aquestes mesures els ciutadans necessitem estar convençuts que el govern ha estalviat en tots el àmbits al seu abast abans de fer pagar als usuaris dels serveis. I avui per avui no ho estem, si més no, jo no ho estic.

Posaré alguns exemples del que vull dir:

Quan dius que faràs el govern dels millors, no et pots presentar a l’opinió pública dient que has reduït un 40% el nombre d’assessors del govern. Si realment has posat als millors, d’assessors no te’n fa falta cap, o per no ser tan radical, te’n fan falta molts poquets. La reducció hauria de ser del 90% com a mínim! 

A Grècia, per poder tirar endavant, el govern ha d’acomiadar un gran nombre de funcionaris i a més ha baixat el sou als que continuen. I aquí?  Fins quan?

Manifestació a Atenes contra les retallades
Els sona?
Quan fas pagar als ciutadans uns diners per se atesos per la sanitat pública, has d’estar convençut que totes els diners que et gastes estan perfectament justificats, que no hi han ineficiències, que no hi han vividors dels sistema que s’aprofiten de lo públic per fer més suculent el profit de lo privat, que tots els sous que pagues es paguen a persones que fan una aportació professional que es correspongui al sou que cobra, que tots els llocs de treball i les plantilles de l’administració estan perfectament adaptats a les necessitats, que no cobreixes les jubilacions, que has eliminat les prebendes, que no tens càrrecs públics que fan de comissaris polítics sense cap aportació al sistema, que el nombre d'alliberats sindicals es correspongui a una necessitat real i no a pactes amb els sindicats per tenir-los contents, que l’amiguisme, el nepotisme i el clientelisme han estat eradicats de l’administració pública, que...etc., etc.

Per tant, des del meu punt de vista, com que la majoria d’aquestes coses i altres de similars no s’han fet, pensar en implantar copagaments o tiquets moderadors és una injustícia social molt important.

Voldria poder arribar als nostres governants per fer entendre que el país necessita un rearmament moral, i que aquest rearmament moral passa indefectiblement per predicar amb l’exemple, però un exemple real, sòlid i fefaent. Mentre això no passi, continuarem sense un lideratge potent, amb les mediocritats habituals en els llocs de responsabilitat, i amb la manca d’un camí clar que ens porti a una solució per als nostres problemes.  





divendres, 16 de setembre del 2011

Insisteixen amb el copagament




Aquesta setmana el tema del copagament ha planat de nou sobre els nostres caps. D’una banda l’ex conseller Pomés en un article publicat a La Vanguardia i de l’altre el Dr. Vilardell President del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona en un vídeo blog a la pàgina web del col·legi, s’han encarregat de revifar una vegada més la polèmica tantes vegades encetada pel propi Boi Ruiz, actual conseller de Salut.

Casualitat? Estratègia? En principi soc poc amic de creure en les casualitats de manera que tot això em sona més a una estratègia estructurada des de la conselleria per recavar el suport de “veus autoritzades” a la implantació del copagament quan per altre banda, el president Mas no s’ha estat de manifestar el seu posicionament contrari a la mesura.

El Conseller Ruiz, gran "activista" del copagament

A Xavier Pomés, també conegut com “mansa” (sobrenom posat per l’exalcalde de Lleida per la coincidència entre el cognom Pomés i un cantant d’èxit d’aquella època anomenat “manzanita”) o cardenal Richelieu, com se’l coneixia a la facultat de medicina de Lleida, o Guadiana referint-se al fet que apareix de tant en tant, tal com acaba de fer ara, aquest paper de participar  en aquest tipus de estratagemes li cau com anell al dit.

Al Dr. Vilardell també li va de perles sentir-se reforçat en una demanda (més diners pels metges) que no deixa de repetir des que va ser elegit president del Col·legi de Metges de Barcelona, tot i que sovint ho revesteix tot sota el concepte “qualitat de la sanitat catalana”. 


Això reforçat amb el fet que el conseller Ruiz sempre que pot es mostra favorable al copagament, em fa pensar que tot plegat respon a una estratègia planificada per aconseguir que el copagament sigui un concepte que es vagi consolidant en la mentalitat de la societat catalana. No descarto que en els pròxims dies o setmanes, altres “veus autoritzades” s’afegeixin a aquest corrent d’opinió favorable al copagament.

He de dir per ser just, que l’article d’en Xavier Pomés, i el discurs del Dr. Vilardell difereixen no obstant en alguns matisos: mentre el Dr. Pomés sembla que es preocupa més per la sostenibilitat dels sistema català de salut, i pel manteniment de la qualitat assistencial, el discurs del Dr. Vilardell va molt més dirigit als metges: sota la defensa de la qualitat del sistema sanitari català no amaga reivindicacions salarials i corporatives. 

El Dr. Pomés exconseller de Sanitat, s'afegeix també
al copagament, tot i que reclama  la limitació de
 la cartera de serveis de la sanitat pública

En el meu cas ja ho he manifestat en altres entrades a aquest blog: estic totalment d’acord amb el copagament...però sota determinades condicions:

En primer lloc crec que no és el moment. Mentre el país estigui immers en la crisi econòmica, detreure diners a l’economia productiva per incrementar les arques públiques és un error. No es pot carregar amb taxes o impostos a les famílies quan moltes d’elles estan afectades per l’atur i en prou feines poden pagar les hipoteques i arribar a final de mes.

En segon lloc, em sembla que abans d’implantar els copagament cal fer altres deures com ara:

Redefinir amb responsabilitat l’abast de la cartera de serveis.  No pot ser que el sistema sanitari públic ho financi tot, el que són problemes  de salut, i el que són problemes estètics; cal dir què entra i què no entra a càrrec de la seguretat social. Si no s’actua en aquest sentit, i atenent a que amb el pas del temps la cartera de serveis no para de créixer, cada vegada ens faltaran més diners per poder finançar el sistema. Cal doncs acotar-lo.

El Dr. Miquel Vilardell President del COMB reclamant
més diners per mantenir segons ell la qualitat de l'assistència

Per altre banda hi ha molts usuaris que de l’assistència gratuïta en fan un abús. Per l’ús reiterat, per l’ús interessat (aconseguir baixes laborals o medicaments per familiars), per l’ús  exagerat (anar a urgències i no tenir cap dolència que ho justifiqui) etc. Per tota aquesta gent, que no és poca, cal un “tiquet moderador” que els faci canviar d’actitud davant d’una sanitat pública, que pel fet de no tenir preu, sembla que s’hagi d’utilitzar sense límit com si no tingués cap cost. Avui en dia hi ha afortunadament prou eines informàtiques per conèixer qui fa un abús del sistema.

Finalment, abans de demanar-li als usuaris que es rasquin la butxaca per utilitzar el servei sanitari públic, cal que aquest estigui totalment net d’ineficiències. No pots demanar-li a la gent que faci un esforç si tu continues mantenint en el sistema tot un seguit de vividors, que no fan cap aportació, que cobren cada mes i que a més generen despeses del tot inútils. Quan les autoritats sanitàries tinguin la consciència tranquil·la en el sentit que de tot el que es gasta en sanitat no es malbarata res, llavors implanta el copagament; fer-ho abans és prendre el pel a la gent.

Certament, quan el Copagament s’implanti caldrà vetllar per que no hi hagin injustícies socials, i poder assegurar que tan si es tenen recursos com si no se’n tenen, seràs atès correctament.

Per tant i com a conclusió: copagament si, però amb condicions. I amb rigor per part de tothom, oi Dr. Vilardell?      


dijous, 15 de setembre del 2011

Pressupost 2012...missió impossible?


 

Ha arribat aquell moment de l’any en el que la  majoria d’institucions comencen a elaborar els seus pressupostos per a l’any següent.

Habitualment, a l’hora de fer una previsió d’ingressos els gerents consultaven a la regió sanitària o a la patronal a la que estaven adscrits, quines eres les previsions de tarifes per a l’any següent. En ocasions les converses informals amb directius del CatSalut, també servien per fer-se una idea de per on podien anar els trets.

Amb aquesta informació ja es podien fer les primeres estimacions i començar a preparar
els pressupostos de l’any següent.

Aquesta vegada són tantes les incerteses, que el procediment ja no és vàlid. Si avui preguntes a les regions sanitàries, a les patronals o al propi Departament de Salut, quines poden ser les tarifes de l’any vinent, ningú gosa donar la més mínima informació. I si no la donen no és que ho vulguin amagar, és que senzillament ho desconeixen. Per tant, no se com s’ho faran els gerents dels centres per començar a elaborar els pressupostos 2012.

El President Mas anuncia que les retallades a Salut pel
2012 no seran tan importants com les del 2011 
És clar que a l’Administració això li és absolutament igual com es va demostrar l’any passat, quan alguns mesos després que les institucions havien elaborat i aprovat els seus pressupostos van començar a anunciar les retallades d’un 2% a les tarifes, a les que es va afegir un 8% de retallada d’activitat.

Tot plegat demostra que allò de que “el pressupost és una de les eines de gestió més important” només ens ho creiem alguns, i en cap cas s’ho creu l’Administració de la Generalitat que va demostrar amb fets (no paraules) que els pressupostos de les institucions podien convertir-se en paper mullat per decisió dels polítics...i després parlen   que volen fomentar la bona gestió i l’eficiència. Menys mal...


Si avui fem cas al que es comenta en el sector, i tenint en compte les paraules del propi President de la Generalitat, sembla que les retallades en Salut “no serien tan importants com les del 2011”. Això dona peu a un rumor  que ha fet córrer algun sindicat, que preveu que els pressupostos de la Generalitat pel 2012 podria baixar un 5% respecte al del 2011.

Cel clar per l'any vinent? 
A partir d’aquí, els més optimistes interpreten que aquesta baixada no afectaria al Departament de Salut, mentre que altres estimen que per aconseguir que el pressupost total de la Generalitat baixi i tenint en compte que entre Salut i Ensenyament es mengen un 43% d’aquest pressupost, cal que aquests dos departaments redueixin el seu pressupost en un 2 o 3 %; altrament és molt difícil reduir el pressupost global en un 5%, a no ser que alguns departaments es quedin a zero, la qual cosa és del tot inviable.

En contraposició amb això hi tenim un fet real que ja s’ha produït. Sembla que la intervenció ha demanat als gerents d’empreses públiques i consorcis que per l’any vinent apliquin un creixement zero als ingressos, és a dir congelació de tarifes i activitat.

O potser núvols de tempesta? 
Tot plegat un embolic que no hi ha per on agafar per que sense anar més lluny, l’any passat la intervenció va demanar a empreses públiques i consorcis fer unes previsions que mesos més tard no només no es van complir, si no que a més la realitat va quedar molt lluny d’aquelles previsions.

Què fer doncs per preparar els primers esborranys dels pressupost? Encomanar-se al cel...  


No vull acabar aquest escrit sense manifestar que, al meu entendre, el sistema de salut a Catalunya no està preparat per suportar noves retallades. Crec sincerament que les empreses sanitàries estan al límit de les seves possibilitats. Un nou pas de rosca per petit que sigui pot comportar la no viabilitat d’aquestes empreses i per tant el seu tancament. I el drama estaria assegurat: increment brutal de l’atur, molts catalans sense atenció sanitària suficient, i protestes socials importants que poden significar problemes de tot ordre. Per tant, li demanaria al Sr. Mas Colell que tot i que els seus arguments tècnics siguin del tot correctes, i la seva actuació al front de la conselleria sigui impecable, tingui en compte les conseqüències que es derivarien d’una nova retallada al Departament de Salut.


Deixem-ho amb cel gris...

Excepcionalment, estic disposat a acceptar que aquesta vegada s’imposi una decisió política (no retallar més) per sobre d’una tècnica (retallar més).  Tinguem en compte que el fet de congelar les tarifes porta implícita una reducció de la mateixa en termes reals al voltant del 3%, en funció de quina sigui la inflació a 31 de desembre. Veurem com evoluciona tot plegat els propers mesos.


divendres, 9 de setembre del 2011

Fer-ho pitjor deu ser molt difícil




Aquests últims dies hem tingut notícies des dos nous ERO; l’un a l’Hospital d’Igualada i l’altre a l’Hospital de St. Pau, aquest últim pot afectar a més de 500 persones.

De fet des del mes de juny estem assistint a un degoteig de notícies al voltant dels diferents ERO plantejats als hospitals de Catalunya pertanyents a la XHUP. Que jo en tingui coneixement els ERO anunciats fins ara són els següents:

L'espectacular Torre del Relotge presidia l'entrada
 a l'Hospital de St. Pau.

Hospital de la Santa Creu de VIC: ERO aplicat
Hospital Plató: ERO aplicat
Consorci Hospitalari de Vic: ERO suspès després d’un acord empresa - treballadors
Consorci Sanitari de Terrassa: ERO suspès després d’un acord empresa - treballadors
Hospital de Berga: ERO suspès després d’un acord empresa - treballadors
Parc de Salut Mar: ERO suspès després d’un acord empresa - treballadors
Consorci Parc Taulí: ERO suspès després d’un acord empresa - treballadors
Corporació Sanitària Maresme i la Selva: ERO en fase de negociació empresa - treballadors
Mútua de Terrassa: ERO en curs a la conselleria de Treball i Empresa
Hospital de St. Pau: ERO en fase de negociació empresa - treballadors
Caldria afegir-hi a la llista el “pla de xoc” presentat pel Clínic ja fa uns mesos i del que pel moment no he tingut notícies i que proposava també una reducció de la plantilla. 

El nou Hospital d'Igualada, amb un ERO en curs

Estem parlant doncs de pràcticament dotze ERO,s a banda dels de les empreses d’ambulàncies que s’han conegut en el decurs d’aquests últims tres mesos i mig (juny, juliol, agost i setembre) i sens dubte aquest degoteig de males notícies produeix en la societat una alarma que al meu entendre s’hauria pogut evitar si les coses s’haguessin fet d’un altre manera des del Departament de Salut, on sembla que no n’encerten ni una.

Segurament, tots els ERO s’haurien pogut concentrar en un període de temps més curt, i així poder oferir alternatives als treballadors afectats a través de cursos de reciclatge o de perfeccionament en les seves especialitats de manera que quan les circumstàncies ho permetin es puguin reintegrar al mercat de treball més preparats. Tot plegat hauria produït molta menys alarma social.     

S’ha fet tan malament que abans de les vacances, la conselleria d’interior va decidir desallotjar alguns CAP,s al Vallès, que havien estat ocupats per associacions de veïns que no estaven d’acord amb les retallades. Doncs bé; una dies després dels desallotjaments els CAP,s tornaven a estar ocupats. Però no és només l’ocupació dels Centres Assistència Primària és que molts alcaldes de Catalunya han manifestat els seu mal estar per les retallades en els seus pobles.

L'alcalde Bustos, en qualitat de president de la federació de
 Municipis de Catalunya s'ha entrevistat amb el conseller Ruiz
 per fer-li avinent el malestar dels alcaldes amb les retallades

Ha faltat diàleg, explicar-se amb convenciment, anar poble per poble i alcalde per alcalde afectats per la retallada, a les associacions de veïns, i explicar primer els motius que justifiquen les mesures preses, i després les solucions alternatives que es proposaven per a cada situació. Segurament no tot haurien estat flors i violes, però l’espectacle dels CAP,s ocupats i dels alcaldes criticant al Departament de Salut s’hauria pogut estalviar en gran mesura així com l’alarma social de la majoria de ciutadans de Catalunya que amb la desinformació que pateixen alguns creuen que els serveis de salut s’han reduit molt més del que en realitat ho han fet.

Tanmateix hi ha en tot plegat una cosa que em sobta: on és l’ICS? Tothom s’està  estrenyent  el cinturó tan com pot, en especial els centres concertats, però i l’ICS? Continuarà com sempre sent el responsable directa d’una bona part del dèficit de la sanitat catalana? Els seus treballadors tenen patent de cors? Semblava que el seu flamant president havia de posar ordre en una casa que ja fa molts anys que malbarata el diner públic, però tant el seu gerent com el seu president sembla que continuïn de vacances com si això de l’estalvi no anés amb ells.

Seu de l'ICS a Barcelona a la cantonada
 de Gran Via i Balmes 

És cert que han reduït despeses en l’atenció primària, però dona tota la impressió que ho han fet forçats pel propi CatSalut, però en l’àmbit hospitalari llevat de no assolir el nivell de suplències d’altres anys, es que no han fet absolutament res per ajudar al país a retallar el dèficit. Fins quan? Cal entrar a l’ICS i acabar amb tanta ineficiència, i cal fer-ho ja.


diumenge, 4 de setembre del 2011

Per una banda retallades, i per l’altre.... Despesa incontrolada en recerca. Tesis doctorals pagades amb els nostres impostos. Formació de metges MIR, que en acabar la seva formació tornen als seus països d’origen. Beques de la Marató de TV3 que en molts cassos no serveixen per a res. Sous importants per persones que ni apareixen al seu lloc de treball.




Cada dia que passa resulta més i més evident la necessitat de les retallades, o per utilitzar una expressió més tècnica, cal adequar les despeses d’un país als seus ingressos . Per així dir-ho és el mateix que tots intentem fer a casa nostra: aconseguir que en el pitjor dels cassos, allò que gastem cada mes sigui igual als nostres ingressos . Amb aquest exemple de les famílies resulta força més clar entendre que si cada mes gastem més del que guanyem acabarem primer amb tots els estalvis si els tenim, i acte seguit perdérem la casa, el cotxe etc., i podem acabar si no hi posem remei en la ruïna absoluta. Doncs això és el que està passant al nostre país, i per tant cal posar-hi remei.

Però no és només a Catalunya on hi aquesta necessitat. També a la comunitat de Castella – La Manxa, la seva presidenta  està ja començant a explicar que per l’any vinent ha de reduir el pressupost de la comunitat en un 20%, Galicia s’expressa en termes similars, a igual que Múrcia, Andalusia o València. Encara ho diuen amb al boca petita atès que cap d’ells vol influir negativament en els resultats electorals dels seus respectius partits, si més no fins el 20 de novembre, data  a partir de la qual les retallades es generalitzaran a tota Espanya.


La Sra. Cospedal, presidenta de Castilla La Manxa,
anuncia retallades d'un 20% en el pressupost
de l'any que ve per la seva comunitat

A casa nostra les retallades sanitàries s’han orientat en dos eixos diferenciats. Les que han aplicat directament els centres de la XHUP (tancament de llits, no substituir al personal per baixes o malaltia, eliminar retribucions variables dels treballadors, eliminar els dies de lleure per assumptes propis, etc.), i les que ha aplicat el propi departament de salut, com r reduir l’activitat comprada als centres, baixar les tarifes a les que compren aquesta activitat i ara últimament reordenar els punts d’atenció d’urgències a la primària, tancant en alguns cassos (no arriben a una cinquantena a tot Catalunya) aquests serveis en horari nocturn.

Totes aquestes mesures, absolutament totes, afecten directa o indirectament a la qualitat dels serveis que es reben els ciutadans, ja sigui a la qualitat assistencial pròpiament dita o a la qualitat percebuda pels usuaris (temps d’espera, tracte rebut, informació que se’ls ha donat, etc.)

Certament, pels ciutadans veure com es deteriora la qualitat amb la que fins ara havien estat atesos és difícil d’acceptar. Però encara ho és més quan els propis ciutadans copsen que l’Administració de la sanitat del seu país a l’hora de retallar, només retalla en l’àmbit que afecta directament als serveis que es presten als ciutadans, mentre que altres àmbits de despesa continuen com si res, malgrat la seva reconeguda ineficiència i nul·la productivitat.

És el que en d’altres entrades al blog he anomenat el carregar-se de raons, l’exemplaritat, el fet de començar les retallades per un mateix.

Un d’aquests àmbits és el de la recerca. Tots els metges dels hospitals de la XHUP, poden fer recerca, i aquesta no és precisament gratuïtai això a banda dels centres dedicats en exclusiva a la recerca. És evident que en el nostre sistema sanitari hi ha investigadors valuosos, però tots els nostres metges han de poder fer recerca?  Per dedicar-se a la recerca calen uns determinats coneixements i una mentalitat adequada. Tots els nostres metges tenen la formació que cal per fer recerca seriosament? Algú està mesurant els resultats d’aquesta recerca i els compara amb els costos que la mateixa genera? Els diners de la recerca han de sortir de la mateixa bossa de la que surten els de l’assistència en detriment d’aquesta? Crec que cal reordenar amb urgència aquesta activitat; els abusos que alguns estan cometent en nom de la recerca han de tallar-se de soca-rel.   No per la crisi, si no per ètica, i en cas de crisi encara amb més motiu.


Parc de recerca biomèdica de Catalunya

I en el mateix paquet de la recerca hi posaria les tesis doctorals. Avui en dia tots els hospitals que tenen metges en formació estant assumint els costos de les tesis doctorals de la majoria d’aquests metges, que en molts cassos tenen costos elevats en forma de analítiques, o proves diagnòstiques costoses, o determinats tractaments farmacològics d’alt cost, etc. però com en el cas anterior la pregunta és
si és ètic costejar amb els diners de l’assistència (que provenen dels impostos que tots paguem)          les tesis doctorals dels futurs doctors dels nostre país o fins i tot d’altres països.

I en aquesta línia, ens podríem demanar també si amb els diners de tots, els dels impostos, en una situació de  crisi com l’actual, ens hem de dedicar  a formar metges estrangers, que quan hagin acabat la seva formació, la gran majoria d’ells tornarà als seus respectius països. No oblidem que els recursos que es dediquem a la formació d’aquests professionals, una vegada més es detreuen les diners dedicats a l’assistència sanitària dels ciutadans.    

I què dir de les beques de la marató de TV3? Algú coneix algun avenç transcendent que sigui resultat d’alguna de les beques concedides? Algun dels projectes presentats ha representat un guany important per la salut dels catalans? És evident que en aquest cas els diners no provenen dels nostres impostos, si no de la generositat  i solidaritat dels catalans, però tenim clar que els hem de malbaratar així? No hi ha manera de donar a aquests diners un altre destinació que repercuteixi en una millora del la salut dels catalans? Segur que alguna d’aquestes beques ha significat algun avenç positiu, però no ho podem dir de totes. És ètic permetre que els diners de la solidaritat dels catalans serveixin en masses cassos per incrementar els ingressos d’alguns espavilats? 




Abans d’acabar aquestes reflexions no em puc estar d’insistir de nou en denunciar els nombrosos  cassos de persones que cobren del sistema sanitari sense fer-hi cap aportació. No són pocs. S’amaguen en empreses públiques, i organismes d’aquest estil. En se d’un que cobra tots els mesos, i mai l’han vist a la feina.

És ètic que es retallin els serveis sanitaris als ciutadans i paral·lelament l’administració de salut permeti aquestes situacions?  




www.rbaestudisiprojectes.cat