diumenge, 4 de setembre de 2011

Per una banda retallades, i per l’altre.... Despesa incontrolada en recerca. Tesis doctorals pagades amb els nostres impostos. Formació de metges MIR, que en acabar la seva formació tornen als seus països d’origen. Beques de la Marató de TV3 que en molts cassos no serveixen per a res. Sous importants per persones que ni apareixen al seu lloc de treball.




Cada dia que passa resulta més i més evident la necessitat de les retallades, o per utilitzar una expressió més tècnica, cal adequar les despeses d’un país als seus ingressos . Per així dir-ho és el mateix que tots intentem fer a casa nostra: aconseguir que en el pitjor dels cassos, allò que gastem cada mes sigui igual als nostres ingressos . Amb aquest exemple de les famílies resulta força més clar entendre que si cada mes gastem més del que guanyem acabarem primer amb tots els estalvis si els tenim, i acte seguit perdérem la casa, el cotxe etc., i podem acabar si no hi posem remei en la ruïna absoluta. Doncs això és el que està passant al nostre país, i per tant cal posar-hi remei.

Però no és només a Catalunya on hi aquesta necessitat. També a la comunitat de Castella – La Manxa, la seva presidenta  està ja començant a explicar que per l’any vinent ha de reduir el pressupost de la comunitat en un 20%, Galicia s’expressa en termes similars, a igual que Múrcia, Andalusia o València. Encara ho diuen amb al boca petita atès que cap d’ells vol influir negativament en els resultats electorals dels seus respectius partits, si més no fins el 20 de novembre, data  a partir de la qual les retallades es generalitzaran a tota Espanya.


La Sra. Cospedal, presidenta de Castilla La Manxa,
anuncia retallades d'un 20% en el pressupost
de l'any que ve per la seva comunitat

A casa nostra les retallades sanitàries s’han orientat en dos eixos diferenciats. Les que han aplicat directament els centres de la XHUP (tancament de llits, no substituir al personal per baixes o malaltia, eliminar retribucions variables dels treballadors, eliminar els dies de lleure per assumptes propis, etc.), i les que ha aplicat el propi departament de salut, com r reduir l’activitat comprada als centres, baixar les tarifes a les que compren aquesta activitat i ara últimament reordenar els punts d’atenció d’urgències a la primària, tancant en alguns cassos (no arriben a una cinquantena a tot Catalunya) aquests serveis en horari nocturn.

Totes aquestes mesures, absolutament totes, afecten directa o indirectament a la qualitat dels serveis que es reben els ciutadans, ja sigui a la qualitat assistencial pròpiament dita o a la qualitat percebuda pels usuaris (temps d’espera, tracte rebut, informació que se’ls ha donat, etc.)

Certament, pels ciutadans veure com es deteriora la qualitat amb la que fins ara havien estat atesos és difícil d’acceptar. Però encara ho és més quan els propis ciutadans copsen que l’Administració de la sanitat del seu país a l’hora de retallar, només retalla en l’àmbit que afecta directament als serveis que es presten als ciutadans, mentre que altres àmbits de despesa continuen com si res, malgrat la seva reconeguda ineficiència i nul·la productivitat.

És el que en d’altres entrades al blog he anomenat el carregar-se de raons, l’exemplaritat, el fet de començar les retallades per un mateix.

Un d’aquests àmbits és el de la recerca. Tots els metges dels hospitals de la XHUP, poden fer recerca, i aquesta no és precisament gratuïtai això a banda dels centres dedicats en exclusiva a la recerca. És evident que en el nostre sistema sanitari hi ha investigadors valuosos, però tots els nostres metges han de poder fer recerca?  Per dedicar-se a la recerca calen uns determinats coneixements i una mentalitat adequada. Tots els nostres metges tenen la formació que cal per fer recerca seriosament? Algú està mesurant els resultats d’aquesta recerca i els compara amb els costos que la mateixa genera? Els diners de la recerca han de sortir de la mateixa bossa de la que surten els de l’assistència en detriment d’aquesta? Crec que cal reordenar amb urgència aquesta activitat; els abusos que alguns estan cometent en nom de la recerca han de tallar-se de soca-rel.   No per la crisi, si no per ètica, i en cas de crisi encara amb més motiu.


Parc de recerca biomèdica de Catalunya

I en el mateix paquet de la recerca hi posaria les tesis doctorals. Avui en dia tots els hospitals que tenen metges en formació estant assumint els costos de les tesis doctorals de la majoria d’aquests metges, que en molts cassos tenen costos elevats en forma de analítiques, o proves diagnòstiques costoses, o determinats tractaments farmacològics d’alt cost, etc. però com en el cas anterior la pregunta és
si és ètic costejar amb els diners de l’assistència (que provenen dels impostos que tots paguem)          les tesis doctorals dels futurs doctors dels nostre país o fins i tot d’altres països.

I en aquesta línia, ens podríem demanar també si amb els diners de tots, els dels impostos, en una situació de  crisi com l’actual, ens hem de dedicar  a formar metges estrangers, que quan hagin acabat la seva formació, la gran majoria d’ells tornarà als seus respectius països. No oblidem que els recursos que es dediquem a la formació d’aquests professionals, una vegada més es detreuen les diners dedicats a l’assistència sanitària dels ciutadans.    

I què dir de les beques de la marató de TV3? Algú coneix algun avenç transcendent que sigui resultat d’alguna de les beques concedides? Algun dels projectes presentats ha representat un guany important per la salut dels catalans? És evident que en aquest cas els diners no provenen dels nostres impostos, si no de la generositat  i solidaritat dels catalans, però tenim clar que els hem de malbaratar així? No hi ha manera de donar a aquests diners un altre destinació que repercuteixi en una millora del la salut dels catalans? Segur que alguna d’aquestes beques ha significat algun avenç positiu, però no ho podem dir de totes. És ètic permetre que els diners de la solidaritat dels catalans serveixin en masses cassos per incrementar els ingressos d’alguns espavilats? 




Abans d’acabar aquestes reflexions no em puc estar d’insistir de nou en denunciar els nombrosos  cassos de persones que cobren del sistema sanitari sense fer-hi cap aportació. No són pocs. S’amaguen en empreses públiques, i organismes d’aquest estil. En se d’un que cobra tots els mesos, i mai l’han vist a la feina.

És ètic que es retallin els serveis sanitaris als ciutadans i paral·lelament l’administració de salut permeti aquestes situacions?  




www.rbaestudisiprojectes.cat                                                    

2 comentaris:

  1. Es com tants professionals de la sanitat pública, que podent i volent fer les seves funcions , els tenen desocupats, malgastant el talent i les nòmines.

    ResponSuprimeix
  2. El que em queda clar, desprès de llegir i veure la teva reflexió és que La Cospedal te pone!

    ResponSuprimeix