dimecres, 27 de maig del 2015

Jaume Raventós torna a la Sanitat


S’incorpora a l’àmbit de la sanitat privada


El Grup IDC-Quirón, es reforça amb directius de primera línia



Jaume Raventós s'incorpora com a màxim responsable a
Catalunya del Grup IDC Salud - Quirón
No fa pas masses mesos explicava en aquest blog que l’Ordre de Sant Joan de Déu, havia reforçat la seva estructura directiva incorporant un conjunt de professionals de primer nivell per gestionar el conjunt de dispositius assistencials públics de que l’Ordre disposa a Catalunya. Ara, el grup IDC-Quirón està fent exactament el mateix, creant una estructura directiva amb professionals de prestigi per dirigir el conglomerat d’hospitals privats de que disposa a Catalunya.

Pel que sembla, el Dr. Pedro Rico, procedent del Grup Quirón, ha assumit dins del conjunt IDCSalut-Quirón la responsabilitat de dirigir l’àmbit de la sanitat privada en el conjunt del territori espanyol, aglutinant sota la seva responsabilitat  a tots els centres del Grup que treballen exclusivament per la sanitat privada. En aquest context, el Dr. Pedro Rico es va fixar amb Jaume Raventós per dirigir exactament el mateix àmbit assistencial però  a nivell de Catalunya. Sota la responsabilitat de Jaume Raventós quedarien doncs els hospitals Quirón de Barcelona, Teknon, Dexeus, Clínica del Pilar, i també l’Hospital Quirón de Saragossa.

Per la seva banda, Xavier Mate continuaria com a màxim responsable del Grup IDCSalud-Quirón a Catalunya pel que fa als hospitals que tenen alguna prestació relacionada amb la sanitat pública a més de la privada: Hospital General de Catalunya, l’Hospital del Sagrat Cor i la Clínica del Vallès.

En Jaume Raventós ha seguit una trajectòria professional brillant. El seus primers contactes amb el món de la gestió es van produir a l’Hospital General de la Vall d’Hebron, on es va integrar a un equip directiu dirigit pel Dr. Ramón Pla com a gerent, que comptava també amb el Dr. Miquel Gallofré en la direcció mèdica. De Vall d’Hebron, en Jaume Raventós va fer el salt a Berga, ja com a gerent de l’Hospital Comarcal. De Berga, va passar a la gerència de l’Hospital Trueta de Girona, quan a l’ICS hi havia de gerent Josep Ganduxé. A l’any 2004, Carles Manté que aleshores era director general del Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC) va ser nomenat Director del CatSalut, i Jaume Raventós va ser cridat a substituir-lo a CHC com a director general de Consultoria i Gestió. Al gener del 2008 va substituir a Jordi Varela (que havia estat nomenat gerent de l’Hospital de Sant Pau) com a gerent de l’Hospital del Mar i tot el conglomerat sanitari que hi havia al seu voltant. Després d’intensos rumors que el situaven a la gerència de l’ICS, finalment a l’any 2011, Jaume Raventós va ser nomenat gerent de Vall d’Hebron, càrrec en el que només hi va estar 8 mesos, perquè al 2012 va rebre una suculenta oferta professional de Telefònica, no només des del punt de vista econòmic, que el va portar a allunyar-se de la gestió de la sanitat per ocupar-se d’implementar solucions tecnològiques en el camp de la e-Salut.
Ara, Jaume Raventós torna a la gestió sanitària tot i que en l’àmbit privat. I això mereix una reflexió. Una cosa està clara i és que Jaume Raventós tenia ganes de tornar a la gestió sanitària sinó encara continuaria a Telefònica. Perquè torna a la privada i no a la pública? La resposta no és res més que la conseqüència de les moltes traves que hi ha al sector sanitari públic i que impedeixen als bons gestors assolir resultats eficients. Però no oblidem un altre causa: les baixes retribucions que el sector privat està pagant. El fet d’assimilar el sou d’un gerent a una determinada escala de la funció pública comportarà, i de fet està ja comportant, que els bons gestors se’n vagin a la privada on  poden gestionar millor i a més són millor retribuïts i no estan sotmesos als atacs permanents d’un populisme ferotge  i demagògic fruit d’una societat que està perdent els valors i la ètica.


Si seguim molt de temps així, serà molt difícil trobar entre els gerents dels hospitals públics, professionals dignes d’aquest nom. Només acceptaran aquest càrrec, aquells que siguin rebutjats per la privada, i per tant, seran gerents de segon ordre. Quan no es mesura l’abast de les decisions que es prenen poden passar situacions com aquesta: intentant “protegir” no se quins conceptes de la sanitat publica (portes giratòries, amiguismes, etc.) en el fons estàs afavorint a la sanitat privada que cada dia és més competitiva en contraposició a una sanitat pública, cada vegada més encotillada per la burocràcia administrativa i pel control pel control. Un país que té aquesta particular visió, estretesa de mires, difícilment podrà tirar endavant d’una manera exitosa. No anem bé…   


dimarts, 26 de maig del 2015

Les eleccions municipals passen factura a Sanitat


Partits o coalicions emergents passaran a ocupar càrrecs en alguns consells de govern o patronats d’institucions sanitàries.


De totes les institucions possiblement afectades pels canvis, el Consorci de Salut i Social de Catalunya en resultarà dels més afectats


El resultat de les eleccions municipals no serà innocu pel conjunt de la Sanitat catalana. En alguns llocs afectarà amb més força i amb d’altres amb menys, però els resultats d’aquest diumenge tindran sens dubte les seves repercussions a la Sanitat a Catalunya. A Barcelona, la irrupció a l’Ajuntament de la ciutat del conglomerat capitanejat per la Sra. Ada Colau, tindrà diferents efectes, que caldrà veure com seran digerits per les respectives institucions.

El Parc de Salut Mar, on les conseqüències del resultat
 de les eleccions municipals a Barcelona
poden ser rellevants
D’una banda al Parc de Salut Mar, on l’Ajuntament de Barcelona ocupava fins ara tres vocalies i la vicepresidència del consell rector, es pot viure una situació d’inestabilitat per que als canvis que sens dubte es produiran en el sí del consell rector s’hi afegeix un cert malestar derivat de la possibilitat que alguns dels seus membres restants ho deixin de ser per motius diferents al resultat de les eleccions. 

El Consorci Sanitari de Barcelona, és una institució constituïda per el Departament de Salut i l’Ajuntament de Barcelona. El consell rector del Consorci Sanitari de Barcelona compta amb un 40% de les vocalies que són nombrats per l’Alcalde de la ciutat de Barcelona. Aquest fet pot implicar certs canvis en el sí del consorci, en el que històricament el càrrec de gerent ha estat fruit d’un acord entre Salut i l’Ajuntament de Barcelona

A l’Hospital de Sant Pau, amb un patronat que només té dues vocalies, una d’elles pertany per estatuts a l’Ajuntament de Barcelona. Segons qui l’ocupi, pot tenir rellevància en la governabilitat de la Fundació de Gestió de l’Hospital.

El Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) és un altre de les institucions afectades pel resultat electoral. El Sr. Manel Farré, actual president de l’organisme, va ser escollit per l’assemblea del Consorci després d’haver guanyat al 2011, l’alcaldia d’Amposta. En aquestes eleccions ha estat derrotat amb estrèpit a Amposta, fet que sens dubte hauria de comportar la seva sortida de la presidència del Consorci, a més, naturalment de la seva sortida del consell d’administració de l’Hospital Comarcal d’Amposta que també presidia i que també es veurà afectat pels canvis.  De fet, aquests quatre anys del Sr. Farré en la presidència del CSC són probablement els pitjors anys de la història del Consorci. Si es compara el pes específic que havia tingut el Consorci Hospitalari de Catalunya (segons la seva denominació anterior CHC) en la sanitat catalana, amb la seva incidència actual en la vida sanitària del país, es veurà com la decadència de l’actual CSC resulta difícil de creure, explicable només per la poca visió estratègica dels màxims dirigents d’aquesta institució en els últims 10 anys, incapaços de trobar un encaix adequat als nous temps per l’antic CHC. No tot es culpa del Sr. Farré, això és evident, però la seva contribució en aquests últims quatre anys a l’ocàs d’aquest organisme és evident. En aquesta nova etapa, i en funció de qui el presideixi s’haurà de decidir el futur d’aquesta institució.

La seu del Consorci de Salut i Social de Catalunya, on els
canvis en el seu òrgan de govern poden ser importants
A Berga, les eleccions municipals les ha guanyat la CUP tot i que amb els mateixos regidors que CiU. El patronat de l’Hospital Comarcal Sant Bernabé està constituït per 12 membres, sent el president l’Alcalde de la ciutat. A l’Ajuntament li corresponen 6 vocalies, que amb la nova constitució de l’Ajuntament de la capital del berguedà pot implicar una certa revolució en el govern de l’Hospital, depenent tot dels pactes postelectorals.

Al Consorci Sanitari del Maresme, el PSC ha guanyat les eleccions a Mataró. Aquest fet tindrà repercussions en la presidència del consell rector del Consorci així com a dues vocalies que corresponen a l’Ajuntament. En aquest Consorci, a més està en joc la substitució del gerent que s’ha de jubilar properament. En qualsevol cas, els canvis a Mataró poden ser canvis de consens, atès que el PSC sempre ha estat un partit seriós que ha propiciat pactes estables.


A altres localitats catalanes hi ha hagut també certes modificacions però no crec que hi hagin d’haver grans canvis més enllà dels comentats. El més problemàtic de tot plegat no són els canvis en sí que es puguin produir, sinó el nivell de coneixements en qüestions de sanitat de les persones que ocuparan aquestes vocalies en els consells de govern. Els partits emergents, no sembla que disposin d’una cartera de candidats contrastats en el camp sanitari.


dissabte, 23 de maig del 2015

Quan l’estil de gestió pot generar conflictes...


A Vall d’Hebron s’estan reproduint situacions conflictives que ja es van viure a Girona per part del mateix gerent


La reorganització d’Urgències està en la base del problema


Fa algunes setmanes vaig escriure una entrada al blog, després d’una conversa amb el gerent de l’ICS, en la que partint dels objectius que es definien en el Nou Model de l’ICS, vaig voler explicar una experiència interessant que es volia dur a terme a Vall d’Hebron. Es tractava d’organitzar l’Hospital per processos, sent un dels primers el d’Urgències.

Doncs bé, és en aquest procés on estan apareixen dificultats no tant pel que fa a l’estructura del procés en sí, sinó per la manera com s’estan fent les coses a nivell d’actituds dels que lideren el projecte, i en particular del gerent del centre.  Fa dies, quan vaig explicar en el blog aquesta iniciativa de Vall d’Hebron, es va produir un fet malauradament poc habitual. Un dels lectors va deixar de manera anònima un comentari en el que a banda de criticar el blog per ser segons ell un instrument propagandístic del Departament, deia algunes coses que de ser certes em van semblar preocupants. 

Deia el lector anònim: En el caso del Hospital Vall d'Hebron y de su "nueva gerencia", la desinformación es flagrante. Sr. Bosch, las cosas no son como usted dice. Por favor, infórmese de la realidad de lo que está ocurriendo en este centro, de la percepción real de una gran mayoría de los profesionales de la institución y del verdadero talante del nuevo gerente”

I més endavant afegia: Los conductos reglamentarios y el diálogo no existen desde la llegada de la nueva gerencia. Tanto los profesionales de la medicina como los de enfermería se han visto sorprendidos por un cambio de rumbo brusco que se vive con inquietud y sorpresa. Es cierto que la gerencia anterior hizo mal muchas cosas, o no les dejaron hacerlas bien desde instancias superiores. Sin embargo, a menos de cinco meses de unas elecciones con cambio asegurado de Conseller (y por lo tanto de gerente del ICS) se hace difícil entender una ruptura tan brusca en el modelo de gestión de una institución tan emblemática y al mismo tiempo tan frágil.”

El que em va semblar més preocupant de tot va ser això del “verdader tarannà del nou gerent”, per que ho vaig relacionar amb la nota que a l’any 2013, havia sortit publicada al diari de Girona  relativa a les queixes de la Junta de Personal del l’Hospital Trueta en la que a més exigien al dimissió del gerent del centre. I qui era el gerent? Doncs el Dr. Vicenç Martínez Ibáñez actual gerent de Vall d’Hebron. En aquella nota els sindicats acusaven Martínez d’haver tingut una actitud despòtica i de menyspreu vers els treballadors.

El Dr. Vicenç Martínez gerent de
 Vall d'Hebron
Dons bé, avui el Sindicat Metges de Catalunya (MC) publica en la seva web un escrit en el que denúncia una política de represàlies a Vall d’Hebron per part del nou gerent Vicenç Martínez. Com en el cas de Girona, en aquesta nota de MC s’utilitza el qualificatiu de dèspota al referir-se al gerent. El secretari general de MC, el Dr. Francesc Duch ha arribat a dir “Hi ha comandaments de l’Institut Català de la Salut que confonen la gestió d’una empresa pública amb un feu medieval, on ningú mana més que ells i, a més, en fan ostentació pública”.

És veritat que una flor no fa estiu, i segurament dues tampoc, i que per donar credibilitat a uns qualificatius sobre un determinat tarannà cal quelcom més que unes acusacions fetes des d’un sindicat que mereix tots els respectes, però que, no ho oblidem, té entre les seves funcions desacreditar als directius sanitaris quan aquests no els segueixen el ritme tal com a ells els agradaria. Tanmateix, i a l’altre plat de la balança també és evident que el sindicat MC tampoc hauria de tenir cap raó per, als tres mesos del seu nomenament, carregar contra el nou gerent si no hi haguessin causes objectives que ho justifiquessin.


Sigui com sigui, aquest divendres uns 200 facultatius es van concentrar a les portes de Vall d’Hebron en protesta contra la política de represàlies del nou gerent, mentre que el dia anterior el col·lectiu d’infermeria a Urgències mostrava el seu malestar pels canvis en les rotacions dels torns. I això ja és quelcom més que simples indicis de que alguna cosa no està anant com caldria…  


dimecres, 20 de maig del 2015

Les tribulacions d'un gerent d'un Consorci Sanitari

Als consells de govern dels consorcis, hi ha molt de debat però molt poques decisions


El sistema sanitari públic de Catalunya, necessita que algú el defensi, també a nivell de les xarxes socials, que avui són feu exclusiva d’aquells que l’ataquen   



Sovint, en el dia a dia del gerent d’un hospital públic apareixen com a mínim tres qüestions que formen part de les seves preocupacions: pagar nòmines, pagar proveïdors i intentar mantenir un diàleg positiu amb el comitè d’empresa. En un pla més estratègic hi situaríem les relacions amb el seu client principal (el CatSalut) sobre tot pel que fa a les previsions de pagament de factures, a les tensions de tresoreria que se’n deriven, i a l’assoliment de l’activitat prevista en el contracte amb el CatSalut com a font principal d’ingressos.

El marc legal que regula la sanitat
pública catalana, no s'adequa ni a
les seves necessitats, ni a le seves
característiques 
Però si aquest hipotètic gerent, ho és d’un consorci sanitari, les preocupacions del dia a dia, van encara més enllà. Com a novetat, en comparació al gerent anterior, s’hi afegeix a la llista el Consell de Govern del consorci, on en comparació al que passa en altres institucions, en les seves reunions que acostumen a ser mensuals, s’hi genera molt debat i en general no es pren cap decisió. Acaba sent el gerent juntament amb el seu equip, qui ha d’assumir la responsabilitat en absència de decisions col·legiades i triar el camí que li sembla més correcte en funció del problema que es plantegi. Això passa per que els membres dels consells de govern que representen al Departament de Salut, sovint pertanyen a l’hora  a altres grups que presenten conflictes d’interès amb la pròpia institució i això condiciona la presa de decisions i genera una situació en la que no queda gens clar quines són les funcions inherents al càrrec de conseller i quines són les seves responsabilitats. Aquesta indefinició deixa al gerent condicionat a altres decisions que no emanen del centre i que tampoc han estat consultades amb el Departament de Salut

Un altre problema derivat del fet de gestionar un consorci, està relacionat amb el “mantra” que ofega avui en dia la sanitat catalana relatiu a la “privatització”. Davant de l’allau de denúncies de privatització dels consorcis (totes elles falses) el sistema està tendint a la “gestió directe”, és a dir, el conjunt del sistema sanitari està anant cap a un “gran ICS”, sotmès al poder de la intervenció i a la sindicatura de comptes, generant enormes dificultats a la presa de decisions dels gerents. Si aquest tema no es soluciona caminem cap a un gran Insalud a la catalana, en el que el sector privat sense ànim de lucre estigui condemnat a desaparèixer, malgrat que a Catalunya ha estat pioner en l’atenció sanitària pública molt abans que fos creada la pròpia seguretat social. Les aberracions que es deriven d’aquesta situació van tant enllà, que en un propera entrada al blog, explicaré uns exemples molt il·lustratius del que ens està passant.

Tanmateix, per entendre com està evolucionant tot plegat, si que m’agradaria explicar com anècdota significativa, que ara fins i tot els esborranys de l’informe d’auditoria que els consorcis fan cada any, han de ser coneguts i aprovats primer per la intervenció abans que el propi Consell de Govern. Cada vegada es dona un pas més per ofegar l’autonomia de gestió.

La pregunta és, i això perquè ens passa? La resposta en opinió d’algun d’aquests gerents és clara: hi ha un problema de comunicació. No hem estat capaços de posar-nos al nivell de la ciutadania des de la perspectiva de la comunicació. Avui en dia les xarxes socials van plenes d’acusacions a la sanitat pública que en la pràctica no troben una resposta vàlida en les pròpies xarxes. S’ataca al sistema sanitari des del desconeixement aprofitant les disfuncions que sens dubte hi han. Però aquestes disfuncions no són la norma i tots estem interessats en eliminar segons quines pràctiques, però fins ara ni el Departament de Salut ni les patronals ni els professionals, han estat capaços de trobar una fórmula que els permeti defensar la validesa del model, l’excel·lència de les prestacions de la sanitat pública catalana, i l’honestedat de tots els procediments del sistema. Cal fer un esforç per corregir les disfuncions, però també cal trobar una canal de comunicació per arribar a la gent, als ciutadans i explicar que a Sanitat es fan les coses bé; molt millor del que alguns volen insinuar. I davant d’això cal reaccionar per que sinó, els que manipulen i distorsionen situacions saben molt bé el que volen i on volen anar i acabaran aconseguint els seus objectius. Però cal fer-ho amb la màxima urgència i demanar a la Justícia que els temes pendents de resolucions judicials es resolguin amb la màxima celeritat possible.

Ningú defensa a nivell de xarxes socials les acusacions
populistes i els "mantres" a que està sotmesa
 la sanitat pública catalana  
I què fa el govern? Val a dir que els líders polítics de la sanitat catalana que avui governen el país i que  coneixen molt bé la bondat del nostre sistema sanitari públic, no tenen la força política que els caldria per defensar i protegir el sistema. És per aquesta manca de força a nivell polític que ara toca als professionals que, tal com han fet al Clínic defensant el model BarnaClínic, surtin massivament a la defensa d’un sistema públic per evitar que el populisme que alguns estan practicant, posi fins i tot en risc la sostenibilitat del sistema i la pervivència de molts llocs de treball.

Encara  hauríem de parlar d’un altre element que dificulta la pràctica professional dels gestors dels consorcis sanitaris. Assolir els pressupostos d’activitat per donar resposta als temps de garantia que exigeix el Parlament en la qüestió de les llistes d’espera, requereix uns recursos econòmics que no quadren amb els pressuposts assignats pel CatSalut, fet que encara serà més rellevant si s’acaba signant el nou conveni col·lectiu del sector. Per acabar-ho d’adobar, la intervenció no autoritza noves accions sinó estan suportades per una assignació pressupostària específica, per tant difícilment es podrà avançar en noves accions en aquest any 2015.


En definitiva, traves i dificultats moltes, solucions ben poques, per no dir cap.


dilluns, 18 de maig del 2015

El projecte VISC + aplega adhesions


Molta polseguera innecessària


A banda de les critiques dels partits polítics, el projecte ha rebut adhesions de la comunitat científica



El Dr. Argimon és el màxim responsable
de l'AQuAS 
El projecte VISC + va patir en els seus inicis un dèficit de comunicació important. Aprofitant aquesta mancança, alguns partits polítics junt amb d'altres organitzacions van intentar posar pals a les rodes del projecte, iniciant una campanya de desprestigi barrejant els conceptes de “protecció de dades”, “privatització”,  “negoci”,  “escàndol”, etc. Tot plegat un foc d’encenalls que tanmateix va estar a punt de posar en risc el projecte.

Què és el projecte VISC + ? Avui en dia a Catalunya hi ha milions d’històries clíniques i aquestes històries contenen milions de dades; si aquestes dades estiguessin en mans dels investigadors, els guanys per la salut de la població serien sens dubte molt importants. Si les dades existeixen, què es podria fer per posar-les a l’abast dels investigadors?. Avui en dia, l’accés a  aquestes dades està molt limitat als professionals dels centres sanitaris, i encara d’una manera molt complicada. Dels milers i milers d’històries que té un hospital, un  professional o un grup d’ells, se’n poden revisar unes quantes si estan interessats en fer un treball de recerca, però en cap cas podran revisar totes les històries, ni totes les històries que revisin tindran interès per la recerca que estiguin duent a terme. Doble problema doncs: impossibilitat material de revisar tota la informació existent, i pèrdua de temps derivada de revisions que no aporten res al tema que es vol investigar.

Per tenir una idea dels milions de dades de que es podria disposar d’una manera ordenada i àgil, cal tenir en compte que sistema sanitari català genera cada any:
  • 45 milions de visites d’atenció primària
  • 760.000 altes hospitalàries
  • 60 milions de documents a la història clínica compartida de Catalunya
  • 100.000 altes sociosanitàries
  • 2,7 milions de visites a urgències
  • 140 milions de receptes electròniques

S’entén ara que aquesta immensa quantitat d’informació per tenir valor per la recerca ha de ser classificada i posada a disposició dels investigadors? S’entén ara, que el projecte VISC + és una necessitat? Què més necessiten els polítics per entendre de què estem parlant?  
  
El projecte VISC + té com objectiu relacionar la informació de salut que es genera a Catalunya,  eliminant qualsevol informació que identifiqui a les persones, és a dir d’una manera totalment anònima i segura, per tal d’impulsar la recerca i la innovació en medicina i ciències de la salut. Pretén aglutinar totes les dades de salut existents a Catalunya i poder-les posar a l’abast dels investigadors, per tal que aquests les analitzin i puguin fer propostes innovadores que permetin avançar en el procés de millora de la salut dels ciutadans. Com a conseqüència d’això els ciutadans podran disposar de nous fàrmacs i nous tractaments i el Departament de Salut podrà adequar molt millor les seves polítiques en salut a millorar la salut dels ciutadans facilitant el procés de presa de decisions.

Per accedir a les dades del projecte VISC + caldrà fer una petició a l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i aquesta aprovarà o denegarà la sol·licitud en funció d’uns criteris científics i ètics que garanteixin que sol·licitant i objectiu estiguin d’acord al que preveu la Llei, evitant qualsevol mal us de les dades. L’AQuAS també serà el dipositari de totes les dades una vegada hagin esdevingut anònimes i en serà responsable de la seva custòdia.

La diputada Marta Ribas d'ICV ha estat molt bel·ligerant
en contra del projecte VISC +
Per altre banda, el tractament de la informació que es deriva dels sistemes sanitaris no és un “invent” del Departament. El BIFAP és una base de dades informatitzada de registres mèdics d’atenció primària que pertany a “l’Agéncia Española del Medicamento y Productos Sanitarios”. El SIDIAP utilitza les dades procedents de la història clínica e-cap, i va ser creat per l’Institut d’Investigació d’Atenció Primària Jordi Gol i per l’Institut Català de la Salut (ICS). El CPRD és una entitat britànica fundada al 2012 per “NHS National Institute for Health Research” i “Medicines and Healthcare products  Regulatory  Agency” amb uns plantejaments molt pròxims al que es voldria fer a Catalunya. No es tracta doncs de cap “invent” fet amb l’objectiu de privatitzar o fer negoci, sinó que és un projecte que pretén posar en valor unes dades existents, que avui en dia, malauradament, no poden ser utilitzades per millorar la salut dels nostres conciutadans.

Fa ja temps que el Parlament de Catalunya va forçar la paralització d’aquest projecte a instàncies d’ICV que ho ven com un gran èxit del partit. Cadascú ho pot valorar com cregui convenient, ara bé, és preocupant que alguns grups polítics puguin fer aquestes interpretacions per que només poden ser fruit del desconeixement del que és el projecte, o de posicionaments apriorístics que res tenen a veure amb la realitat. El projecte VISC + ha rebut l’adhesió d’entitats que estan molt més qualificades que la majoria de partits polítics per poder valorar aquesta mena de projectes. Entre aquestes entitats cal esmentar el “Comitè  de  Bioètica de Catalunya” que diu que el projecte VISC + “facilita i promou la participació solidaria dels usuaris del sistema de salut de Catalunya, que amb les seves dades del tot anònimes, contribueixen a impulsar la investigació biomèdica en pro del be comú.” Les adhesions no acaben aquí:  La junta de govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona també ha fet un comunicat de recolzament del projecte. Una altre entitat que s’hi ha mostrat favorable ha estat el Consell Assessor de Recerca i Innovació en Salut (CARIS), així com la Comissió Deontològica del COMB. A aquests estaments cal afegir-hi al Consell d’administració del l’AQuAS que va aprovar el projecte, així com el seu Consell Assessor que també hi ha donat suport. En total més de 100 professionals que han aportat el seu aval en la defensa d’un projecte que és bo pel futur de la salut dels ciutadans. 
   

Uns quants Diputats poc i mal informats, estan legitimats per paralitzar un projecte d’aquesta envergadura? Estem segurs que els polítics vetllen pel benestar dels ciutadans? És que masses vegades, dona la sensació que el benestar dels ciutadans resta supeditat als interessos dels partits… 


www.rbaestudisiprojectes.cat