Sota una direcció del Servei compromesa i eficient, el poder oligàrquic funcionarial, no segueix el mateix ritme.
Problemes en els concursos públics, adjudicacions discutides, normatives que es deroguen una vegada promulgades...
Tot el que està
succeint en el sí del CatSalut aquests darrers temps, pel que fa a les
reclamacions sobre determinades adjudicacions, o la paralització d’alguns
concursos o fins i tot la retirada de la normativa sobre l’activitat privada en
centres del SISCAT, respon en el fons a una situació que ha estat denunciada en
més d’una ocasió en aquest blog. La manca d’una legislació específica que
respongui a les necessitats de la sanitat pública catalana és una evidència. En
lloc de disposar d’un marc jurídic que serveixi per donar suport a una sanitat
àgil i eficient, el nostre sistema sanitari públic s’ha d’adaptar a les
exigències d’una legislació estatal concebuda per una realitat molt diferent a
la nostra. Tot plegat comporta que en moltes ocasions a Catalunya s’hagin de
fer autèntics equilibris per poder avançar en el dia a dia sense infringir la
Llei, fet que facilita que els recursos, queixes, denúncies, etc., es
multipliquin atès que aconseguir la quadratura del cercle, deixa masses
escletxes a l’aire.
Tanmateix, no totes
les culpes estan en la manca d’un marc jurídic que doni suport al model. Dins
del CatSalut per sota del màxim nivell de direcció, s’hi ha instal·lat una estructura funcionarial oligàrquica, sembla que coneguda en el argot del Departament de Salut com “els
Gremlins”, que aglutinen en les seves mans una part important del poder real de
l’organització. Aquest “poder” és un poder informal però del tot efectiu, i
l’han aconseguit després de molts anys d’exercir càrrecs de responsabilitat
normalment des del propi Departament de Salut, fet que els ha atorgat un alt nivell
d’informació que els fa del tot imprescindibles per l’alta direcció. És ben
sabut que un dels greus perills en els que pot caure qualsevol organització, és
la d’estar en mans dels “imprescindibles”. Quan algú es converteix en
imprescindible, de fet es converteix en “l’amo” de l’organització doncs els
seus caps el necessiten per resoldre el dia a dia. Sense ells, i sense la
informació de que disposen, els caps se senten del tot incapaços de poder fer
la seva feina amb seguretat.
Tot plegat (marc
jurídic inadequat, i poder real en mans d’una oligarquia funcionarial) comporta
que el procés de presa de decisions no sigui en alguns cassos prou eficient i
en ocasions es generin tensions innecessàries en el sistema. Voler reduir
l’Hospital de Sant Celoni a un sociosanitari amb certes activitats addicionals,
o reconvertir l’Hospital de Viladecans a quelcom de similar, va obligar al
CatSalut a tenir que rectificar la seva postura inicial, fet que demostra que
una cosa són els exercicis que es fan des d’un despatx, i altre cosa la
realitat. El mateix es pot dir del Pla Estratègic del Vallès en el que sense la
complicitat dels ajuntaments de Sabadell i Terrassa i del centres de la xarxa
pública implicats, qualsevol planificació “de despatx” no tindrà cap
possibilitat. La planificació s’ha de fer comptant “amb el territori” i no
“contra el territori”. Tenir que rectificar crea una molt mala imatge del propi
Servei, i les rectificacions són conseqüència del nul consens que des d’alguns
àmbits d’aquesta oligarquia funcionarial són capaços d’aconseguir.
Altre cosa és tenir que rectificar per una decisió del Parlament de Catalunya, com en el cas de la
instrucció que regulava la realització d’activitat privada en els centres del
SISCAT que ha hagut de ser derogada a instàncies del Parlament. Tot i així
aquest fet demostra una vegada més que la cerca del consens no és una habilitat
del CatSalut. Aquesta era una normativa ben pensada que donava suport a una
situació que de fet, s’està duent a terme en forces centres del SISCAT, per
tant, ben explicada a les diferents forces parlamentaries probablement hauria
aconseguit el vist i plau suficient per que el Parlament no s'hi oposés. I més
després que la Justícia hagi avalat que el Clínic, a través de BarnaClínic,
pugui fer activitat privada.
Però els problemes
no s’acaben aquí. Amb el tema dels concursos públics, la imatge del CatSalut
també s’ha vist afectada. En aquest sentit cal recordar l’anul·lació del
concurs per la gestió de l’ABS de l’Escala. Aquest concurs s’ha anul·lat ja en
dues ocasions i ara s’ha de convocar per tercera vegada. Recentment també es va
anul·lar el concurs per adjudicar la gestió de l’ABS d’Alcover, que com en el
cas de l’Escala està pendent d’una nova convocatòria.
Els problemes
derivats d’adjudicacions del CatSalut, han continuat amb el concurs de rehabilitació, on es van adjudicar uns lots a dos hospitals (Hospital del
Sagrat Cor i Sant Rafael) que segons sembla van subcontractar els serveis a un
tercer. Finalment el recent concurs de transport sanitari també ha quedat
paralitzat arran dels molts recursos plantejats en contra de l’adjudicació que
va fer el CatSalut. Sembla que
Ambulàncies Reus i el Consorci del Transport Sanitari de Girona així com el
conjunt d’empreses que prestaven aquest servei a les comarques dels Pirineus, han
presentat recursos reclamant que les empreses adjudicatàries d’alguns lots que
els afecten a ells no compleixen determinades previsions del plec de condicions.
De ser cert això, ens trobem davant d’unes adjudicacions fetes sense haver comprovat que els adjudicataris complien estrictament amb les especificacions
del plec de condicions. Potser si que
caldria algun relleu d’algun dels “Gremlins” que hagi intervingut en el procés
d’adjudicació d’aquests concursos… Al Dr. Padrosa se li ha girat més feina encara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada