dimarts, 5 de maig de 2015

Paralitzada temporalment la constitució del consorci Sistema Integral de Salut Lleida-Pirineus


Acord CiU-ERC per tal de “congelar” la creació del Consorci, mentre no hi hagi consens en el territori


Qui hi surt perdent són els lleidatans



Així, amb mentides, confonent davant dels
 ciutadans consorci amb privatització
s'han aconseguit signatures de
persones de bona fe 
Diuen, que fa molts anys, el bisbe de Barbastro es va oposar a que el ferrocarril de la línia Lleida-Saragossa passés per Barbastro, al·legant que el tren portaria el pecat a la ciutat. Sembla que finalment a Madrid li varen fer cas, i si s’observa en un mapa el traçat de la via entre Lleida i Saragossa es veu que després de Monzón, la via descriu una corba  molt significada a l’esquerra, per evitar la ciutat de Barbastro. A dia d’avui els habitants de Barbastro encara es lamenten de la iniciativa d’aquell bisbe que va evitar que la línia fèrria passés per la ciutat, però que no va poder impedir que “el pecat” hi arribés igualment tot i que per altres vies, si és que abans ja no hi era. El cert és que Barbastro va perdre un element important dinamitzador de la seva vida econòmica.
  
Explico aquesta història per que hi veig un cert paral·lelisme amb el que està succeint a Lleida amb el consorci sanitari. En el cas de Lleida, no és el senyor Bisbe qui s’oposa al Consorci (si més no, no ho ha explicitat), però el paper ha estat assumit per uns quants il·luminats, que basant-se amb la mentida, la demagògia i el populisme han aconseguit pel moment paralitzar una iniciativa que només aportaria que beneficis als lleidatans. Esperem que amb el temps, els lleidatans no hagin de recordar a la penosa i ridícula “marea blanca lleidatana” de la mateixa manera que avui la gent de Barbastro recorda a aquell bisbe. Val a dir que la ineptitud i la ignorància en matèria de salut, d'alguns diputats i diputades del Parlament ha fet la resta.

Em preocupa que aquesta “paralització temporal” del consorci esdevingui una paralització massa llarga en el temps. D’entrada, jo diria que fins després de les eleccions del 27S la paràlisi està garantida. Després, Déu dirà en funció del que passi a les eleccions. Segons quin sigui el resultat, perilla no només el consorci de Lleida sinó moltes altres institucions de la xarxa sanitària pública de Catalunya. A banda del resultat de les eleccions, sembla que la represa de la constitució del Consorci no es farà fins que “es recuperi el consens en el territori”, fet que és del tot inimaginable, mentre uns quants indocumentats vagin escampant mentides i utilitzant la demagògia. El més greu és que compten amb el suport d’alguns partits polítics i d’alguns sindicats, fet que demostra el nivell de determinades organitzacions en el nostre país. 

Avui m’ha sobtat llegir que un antic conseller d’ERC de la línia “dura” del partit, ha fet un article en una publicació d’abast espanyol en la que sortia en defensa de la heterogeneïtat del sistema sanitari públic català que ell anomena mixt. Bo seria que alguna diputada del seu partit, portaveu de sanitat al Parlament de Catalunya s’ho llegís i fes un esforç per entendre bé què s’hi diu. En el seu article l’exconseller Huguet fa un repàs històric de com s’ha anat construint el sistema sanitari públic català i afirma que el sistema sanitari mixt català (de col·laboració públic-privat) és més eficient que altres sistemes vigents purament funcionarials en molts territoris de l’Estat espanyol. També explica que els models purament funcionarials tampoc estan exempts de la lacra de la corrupció i ho il·lustra amb alguns exemples.

L'exconseller Josep Huguet d'ERC
Tanmateix en el cas de Lleida, el problema no és ni la corrupció ni que es vulgui crear un sistema mixt. El problema de Lleida és que uns quants esvalotadors socials han arribat al súmmum de la paranoia al descobrir que la suma d’entitats públiques dona com a resultat una entitat privada. És a dir, incorporar al nou consorci lleidatà a l’ICS (empresa pública), l’Hospital Santa Maria (empresa pública) i l’Hospital de Tremp (gestionat per una empresa pública), equival a la “privatització encoberta de la sanitat”. Que això ho diguin uns quants ignorants ho puc entendre, però que ho assumeixin alguns partits i sindicats que tenen persones universitàries a les seves files, em costa molt d’entendre, a no ser que la finalitat que persegueixin no tingui res a veure a la constitució o no del Consorci.

Finalment un altre argument, per si és que en falten: a Catalunya hi ha constituïts molts consorcis sanitaris, ara no em facin dir quants, però són molts: el del Taulí, el de Vic, el de Terrassa, el de Mataró, el de Blanes-Calella, el de Vilafranca, el d’Igualada, el del Garraf...  Algú pot dir quin d’ells ha sofert la més mínima privatització, ni que sigui encoberta? 
    
 Ja n’hi ha prou; donant pàbul a aquests personatges, l’únic que farem és paralitzar el país, i evitar, com en el cas de Barbastro, que el progrés arribi a casa nostra… A vegades veien a segons a qui, dir segons què, tinc la sensació d'estar vivint un malson.




Cap comentari:

Publica un comentari