Acord CiU-ERC per tal de “congelar” la creació del Consorci, mentre no hi hagi consens en el territori
Qui hi surt perdent són els lleidatans
Així, amb mentides, confonent davant dels ciutadans consorci amb privatització s'han aconseguit signatures de persones de bona fe |
Diuen, que fa molts
anys, el bisbe de Barbastro es va oposar a que el ferrocarril de la línia
Lleida-Saragossa passés per Barbastro, al·legant que el tren portaria el pecat
a la ciutat. Sembla que finalment a Madrid li varen fer cas, i si s’observa en
un mapa el traçat de la via entre Lleida i Saragossa es veu que després de
Monzón, la via descriu una corba molt
significada a l’esquerra, per evitar la ciutat de Barbastro. A dia d’avui els
habitants de Barbastro encara es lamenten de la iniciativa d’aquell bisbe que
va evitar que la línia fèrria passés per la ciutat, però que no va poder
impedir que “el pecat” hi arribés igualment tot i que per altres vies, si és
que abans ja no hi era. El cert és que Barbastro va perdre un element important
dinamitzador de la seva vida econòmica.
Explico aquesta història
per que hi veig un cert paral·lelisme amb el que està succeint a Lleida amb el
consorci sanitari. En el cas de Lleida, no és el senyor Bisbe qui s’oposa al Consorci
(si més no, no ho ha explicitat), però el paper ha estat assumit per uns quants
il·luminats, que basant-se amb la mentida, la demagògia i el populisme han
aconseguit pel moment paralitzar una iniciativa que només aportaria que
beneficis als lleidatans. Esperem que amb el temps, els lleidatans no hagin de
recordar a la penosa i ridícula “marea blanca lleidatana” de la mateixa manera
que avui la gent de Barbastro recorda a aquell bisbe. Val a dir que la ineptitud i la ignorància en matèria de salut, d'alguns diputats i diputades del Parlament ha fet la resta.
Em preocupa que aquesta
“paralització temporal” del consorci esdevingui una paralització massa llarga
en el temps. D’entrada, jo diria que fins després de les eleccions del 27S la
paràlisi està garantida. Després, Déu dirà en funció del que passi a les
eleccions. Segons quin sigui el resultat, perilla no només el consorci de
Lleida sinó moltes altres institucions de la xarxa sanitària pública de Catalunya.
A banda del resultat de les eleccions, sembla que la represa de la constitució
del Consorci no es farà fins que “es recuperi el consens en el territori”, fet
que és del tot inimaginable, mentre uns quants indocumentats vagin escampant
mentides i utilitzant la demagògia. El més greu és que compten amb el suport
d’alguns partits polítics i d’alguns sindicats, fet que demostra el nivell de
determinades organitzacions en el nostre país.
Avui m’ha sobtat llegir
que un antic conseller d’ERC de la línia “dura” del partit, ha fet un article
en una publicació d’abast espanyol en la que sortia en defensa de la
heterogeneïtat del sistema sanitari públic català que ell anomena mixt. Bo
seria que alguna diputada del seu partit, portaveu de sanitat al Parlament de
Catalunya s’ho llegís i fes un esforç per entendre bé què s’hi diu. En el seu
article l’exconseller Huguet fa un repàs històric de com s’ha anat construint
el sistema sanitari públic català i afirma que el sistema sanitari mixt català
(de col·laboració públic-privat) és més eficient que altres sistemes vigents
purament funcionarials en molts territoris de l’Estat espanyol. També explica
que els models purament funcionarials tampoc estan exempts de la lacra de la
corrupció i ho il·lustra amb alguns exemples.
L'exconseller Josep Huguet d'ERC |
Tanmateix en el cas de
Lleida, el problema no és ni la corrupció ni que es vulgui crear un sistema
mixt. El problema de Lleida és que uns quants esvalotadors socials han arribat
al súmmum de la paranoia al descobrir que la suma d’entitats públiques dona com
a resultat una entitat privada. És a dir, incorporar al nou consorci lleidatà a
l’ICS (empresa pública), l’Hospital Santa Maria (empresa pública) i l’Hospital
de Tremp (gestionat per una empresa pública), equival a la “privatització
encoberta de la sanitat”. Que això ho diguin uns quants ignorants ho puc
entendre, però que ho assumeixin alguns partits i sindicats que tenen persones
universitàries a les seves files, em costa molt d’entendre, a no ser que la
finalitat que persegueixin no tingui res a veure a la constitució o no del
Consorci.
Finalment un altre
argument, per si és que en falten: a Catalunya hi ha constituïts molts
consorcis sanitaris, ara no em facin dir quants, però són molts: el del Taulí,
el de Vic, el de Terrassa, el de Mataró, el de Blanes-Calella, el de
Vilafranca, el d’Igualada, el del Garraf...
Algú pot dir quin d’ells ha sofert la més mínima privatització, ni que
sigui encoberta?
Ja n’hi ha prou; donant pàbul a aquests
personatges, l’únic que farem és paralitzar el país, i evitar, com en el cas de
Barbastro, que el progrés arribi a casa nostra… A vegades veien a segons a qui, dir segons què, tinc la sensació d'estar vivint un malson.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada