Dr. Marc Ramentol:,
“Tot i que estem d’acord en la recuperació del poder adquisitiu dels professionals, aquesta és una iniciativa que no es pot prendre des del Fòrum de Diàleg Professional, atès que aquest Fòrum no té les competències per això. Si ho féssim estaríem generant frustració entre els professionals. Aquesta competència correspon a la MPAG”
“De les set especialitats d’infermeria reconegudes, només n’hi ha una a Catalunya que tingui un reconeixement: la de llevadora... el 92% de les infermeres que exerceixen a Catalunya són generalistes i no tenen reconeguda una especialitat”
“L’avaluació dels professionals tindrà un estímul positiu per que s’hi presentin voluntàriament: a aquell petit percentatge de professionals als que es detecti alguna mancança en alguna parcel·la del seu camp de coneixements, se li oferiran gratuïtament, durant la seva jornada laboral, els cursos de formació que es requereixin... No ens plantegem de cap manera que sotmetre’s a aquesta avaluació sigui obligatori.”
(...Continua de l’entrada anterior)
La conversa va continuar amb l’exposició per part del Dr. Marc Ramentol de la segona línia de treball que es va marcar quan va accedir a la direcció general de Professionals del departament de Salut. Es tracta de la creació de l’Observatori de la Qualitat de la Contractació Laboral que “serà realitat quan acabi aquest primer trimestre si la llei electoral ens ho permet, atès que tindrem ben a prop les eleccions i no tenim clar si això ens afectaria o no. En tot cas ho faríem durant el primer semestre d’aquest any”.
El Dr. Ramentol va continuar explicant que “aquest observatori en el que hi participen les entitats que ja varen donar suport al Pla de Garantia d’Estabilitat Laboral, i entre elles sindicats i col·legis professionals de metges i infermeres, és un espai que neix amb tres objectius: el primer seria fer un seguiment de totes aquestes polítiques que es deriven del Pla Estabilitat, analitzant quin és el seu impacte en el sistema i com milloren les condicions de treball. El segon gran objectiu seria fer un seguiment de la contractació temporal. Sabem que les nostres entitats la necessiten; sabem que aquesta és necessària en alguns cassos però tenim la sensació que la podem ordenar de manera que millori la seva qualitat. Finalment el tercer objectiu seria el de les bones pràctiques en la conciliació de la vida personal, laboral i familiar”.
La tercera línia d’activitat que el Dr. Ramentol té marcada coma objectiu seria el desplegament de les polítiques de desenvolupament de la professió infermera. En aquest sentit explica que “el decret de prescripció infermera la tramitació de la qual va ser interrompuda pel 155, tal com estava redactat ara ja no té molt sentit perquè l’Estat va modificar la seva normativa, i les modificacions es corresponen força amb el que nosaltres teníem previst; per tant el nostre decret s’ha de revisar. Hem de donar cobertura legal a funcions que les infermeres fan en el seu dia a dia, i hem començat a tramitar una norma legal que regula el procediment d’acreditació, i també hem de regular tota la qüestió dels protocols, que la normativa del govern espanyol ho manté captiu del Consejo Interterritorial de Salud i això no ens agrada, i nosaltres volem que aquests protocols que ja tenen elaborats molts dels nostres centres i equips assistencials puguin ser vàlids”. En aquesta tercera línia d’actuació és molt important el tema de les especialitats de les infermeres. Sobre aquesta qüestió, el Dr. Ramentol explica que “hi ha set especialitats d’infermera de les quals només una té avui en dia un reconeixement a Catalunya, que és la llevadora. Això per nosaltres és molt central perquè un 73% de les infermeres que estudien una especialitat a Catalunya són de la resta de l’Estat on majoritàriament tornen una vegada formades. Estem formant professionals que després se’n tornen als seus llocs d’origen. El 92% de les infermeres que estan exercint a Catalunya són generalistes i no tenen reconeguda una especialitat. Això és una mancança imputable al nostre sistema sanitari. Nosaltres no hem sabut desplegar un reconeixement a les especialitats d’infermeria i aquesta és una de les carpetes que m’agradaria desencallar. Un cop tanquem amb el col·legi professional i les organitzacions sanitàries quin és el model que volem, haurem de veure com això es reconeix en els llocs de treball de les infermeres".
La quarta línia de treball prevista en el programa del Dr. Ramentol és el Desenvolupament Professional Continu. Explica que sota aquesta denominació s’hi inclouen aquelles actuacions que fan els professionals sanitaris, per fomentar la pràctica professional reflexiva, la formació continuada, o les estades a l’estranger entre altres activitats. “Volem construir un sistema de reconeixement de totes aquestes activitats que fan els professionals i que això tingui impacte al nivell que es consideri. Acabarem de decidir un model de reconeixement que ja està força tancat i el que falta fonamentalment és implantar-lo. Per això ens haurem de dotar d’una estructura normativa. El model preveu que aquesta avaluació i reconeixement sigui assumit per una mena d’organisme autònom amb la participació dels col·legis professionals, societats científiques, departament de Salut, i les organitzacions, que a partir d’uns estàndards de bones pràctiques professionals facin una valoració “peer to peer” de tots aquells professionals que s’hi vulguin sotmetre de manera voluntària. L’estímul positiu que farà que els professionals acceptin ser avaluats és que si es detecta algun professional amb alguna mancança en la seva formació, se li proporcionarà gratuïtament el reciclatge professional en horari laboral i la seva organització li posarà un substitut de manera que la formació que hagi de fer no impacti en el seu temps lliure. La re-certificació a Europa és obligatòria però per això cal una cultura que nosaltres encara no hem assolit. No ens plantegem que el sotmetre’s a aquesta avaluació sigui obligatori".
(Continuarà...)