El bon comportament de les finances de la Generalitat es consolida

Per segon any consecutiu el dèficit català es queda dins dels limitis fixats per el ministeri d’economia espanyol.

Malauradament, aquests bon resultats econòmics es deuen en part a la pervivència  d’algunes de les retallades de l’any 2010 i posteriors en el sector sanitari públic, i en particular als baixos salaris dels professionals.

Tanmateix, cal reconèixer la bona gestió tècnica que s’està fent des del departament d’Economia. Altre cosa és la coherència de determinades decisions, i que aquestes siguin mínimament equitatives. 

Les finances de la Generalitat sembla que van ben encaminades. Partint d’un dèficit a l’any 2010 de 9.100 milions d’€ hem passat a l’any 2018 a un dèficit de 873 milions d’€. Una reducció superior al 90%. A banda de la bona gestió de l’equip del conseller d’economia Pere Aragonès, cal remarcar que això ha estat possible també gràcies a una millora considerable dels ingressos, però sens dubte, la gestió duta a terme per la conselleria d’Economia és remarcable.

Tanmateix, aquesta bona marxa de les finances de la Generalitat té els seus efectes col·laterals, i en el cas del sistema sanitari públic quests efectes col·laterals no són precisament positius atès que alguna de les conseqüències de les fortes retallades que el sistema va patir continuen persistint. S’està millorant, sense recuperar-se del tot, la dotació d’algunes plantilles, sobretot en l’àmbit de l’assistència primària, i en paral·lel s’està reduint la precarietat laboral d’alguns contractes. També s’ha fet un esforç amb les llistes d’espera, tot i que la situació encara no és òptima, i en matèria de farmàcia continuem allà on érem, fent pagar als jubilats, en funció de la seva renda, una aportació al cost dels medicaments. 

Hi ha però un estament, el dels professionals, que continua estant en la mateixa situació que estaven a l’any 2008. Les retallades salarials no han estat ni de bon tros compensades per els ridículs increments retributius que han experimentat els convenis col·lectius, on s’han pactat increments que en cap cas compensen la pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors. Una situació del tot injusta que no admet cap explicació mínimament coherent. 

Que el departament d’Economia de la Generalitat ha fet una tasca molt professional a nivell tècnic és indiscutible, i per això als responsables d’aquests resultats tan positius se’ls ha de felicitar. Ara bé, paral·lelament a la felicitació se’ls ha de fer arribar la crítica per la manca de sensibilitat vers la situació retributiva dels professionals de la salut. No es pot acceptar que una bona gestió tècnicament correcta hagi de ser necessàriament injusta socialment. Crec que la gestió eficient i la justícia social són compatibles si els postulats tècnics els dotem d’un cert grau d’humanisme. 

En aquest sentit cal recordar que les “concessions” que Economia ha fet al sector sanitari públic, han estat una resposta a la pressió de les vagues, però en cap cas, abans de l’anunci de vagues, el govern català s’havia platejat  millorar les condicions retributives dels treballadors. Només la pressió de la vaga ha aconseguit doblegar la voluntat del departament d’Economia que té com a prioritat exclusiva la millora dels comptes públics. Però aquestes concessions tampoc han servit per massa. S’han desconvocat les vagues, cert, però el malestar dels professionals perdura. És un malestar que només desapareixerà quan els professionals se sentin compensats amb unes retribucions dignes que els apropin al poder adquisitiu del 2010.  El departament d’Economia té collat al de Salut. El control és força rígid, però la despesa segueix descontrolada, i una bona part del dèficit actual de les finances catalanes ve donat per el dèficit de l’ICS.

Sembla que el model sanitari d’Esquerra Republicana de Catalunya passa per que la prestació dels serveis sanitaris públics de Catalunya estigui centralitzada en una mena de gran ICS. Potser seria el moment de recordar-li al Sr. Pere Aragonès, vicepresident del govern català i conseller d’Economia que el dèficit que encara patim com a país i que entre altres coses no ens permet que els nostres professionals recuperin el poder adquisitiu, procedeix en bona part d’això que el seu partit voldria generalitzar a tot el país. Si avui, el prestador de serveis sanitaris públics a Catalunya estigués exclusivament en mans d’un gran ICS, segur que el departament d’Economia no hauria complert els objectius de dèficit que li ha marcat el govern espanyol. Es miri com es miri, l’ICS i el dèficit van agafats de la ma...    

Val a dir, per intentar ser objectius, que algunes EPiC del CatSalut col·laboren també intensament a fer créixer aquest dèficit del departament de Salut. No és només l’ICS qui genera el dèficit, sinó que les institucions sanitàries públiques del CatSalut també en són responsables.