El projecte de pressupost de Salut per al 2019

El projecte de pressupost de Salut per l'exercici 2019, està per sota de la despesa real de l'exercici 2018. Per tant, no es poden esperar miracles...

Oficialitzar sistemàticament el dèficit, porta a repetir situacions com les viscudes l'any 2011 i posteriors; alguns encara no han après la lliçó. O gestionem la sanitat pública amb rigor i professionalitat, o anirem de problema en problema. Convertir un dèficit pressupostari en un èxit social, és propaganda política desafortunada.    

  

Aquests dies s’ha conegut la proposta del govern de la Generalitat pel que fa al projecte de pressupostos del departament de Salut per aquest any 2019, i això en el supòsit que el govern català aconseguís recolzament parlamentari suficient per poder-lo aprovar. Es tracta d’un pressupost que respecte a l’exercici anterior comporta un increment de 535 milions d’€. D’acabar sent efectiu aquest pressupost seria el tercer més gran del departament de Salut, darrere del exercicis del 2010 (el pressupost més gran del que ha disposat mai la sanitat catalana) i del 2009. Un pressupost per tant que continuarà sense revertir del tot els nocius efectes de les retallades. Per tornar als nivells del 2010 caldria encara un increment quasi com el que es preveu per aquest any, i això sense comptar amb els efectes de la inflació de tot aquest llarg període. 

L’increment pressupostari previst per aquest any 19, es destinaria a millorar la problemàtica de les llistes d’espera així com a possibilitar que els acords que varen servir per desconvocar la vaga dels metges de primària es puguin dur a terme, que preveien entre altres accions la incorporació de 250 metges de família addicionals o la recuperació de les DPO. També hi ha una previsió per reforçar l’atenció sanitària als col·lectius més vulnerables, i un lleuger augment de les inversions en tecnologia i equipaments.   

Estem per tant, davant d’un projecte de pressupost pràcticament de continuïtat si no fos per la vaga de metges de primària que ha obligat al departament d’Economia a incloure una provisió econòmica per fer front al cost dels acords que varen servir per desconvocar la vaga. Tanmateix no queda clar si el pressupost incorpora els fons necessaris per fer extensius aquests acords a l’assistència primària concertada. 

Segons la previsió que s’ha conegut el pressupost de Salut per el 2019 es situaria en torn dels 9.400 milions, front els aproximadament 8.800 de l’any 17 (recordem que l‘any 18 s’ha desenvolupat sota pròrroga pressupostària, conseqüència directe de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per part del govern espanyol). Aquest increment (6%) podria semblar important però cal situar-lo en el context per entendre que aquesta xifra és del tot insuficient.

El primer que cal considerar és que aquest increment al voltant del 6% és en referència al 2017, atès que l’any 2018 ha estat en una situació de pròrroga pressupostària, per tant és un increment baix considerant un període de dos anys, sobretot quan els polítics no paren de dir que volen revertir les retallades. Seguint aquest ritme, costarà encara uns quants anys assolir els nivells del 2010 sobretot si es té en compte els efectes de la inflació.

Però hi ha encara un altre situació molt i molt preocupant. La consellera Vergés en la seva compareixença al Parlament de Catalunya, retent comptes dels seus 100 primers dies al govern, va deixar un titular que no hi ha per on agafar. La consellera va dir que l’exercici 2018 acabaria amb la despesa més elevada de la història del departament de Salut. Concretament va parlar de 1.500 milions gastats de més durant l’any 2018. És a dir, la consellera va anunciar un dèficit brutal de l’exercici econòmic de l’any passa. Ella ho ha intentar vendre com un “èxit” del seu partit quan en realitat aquest dèficit denota una gestió pèssima dels recursos. Segurament, quan la consellera va fer aquest anunci “triomfal” no tenia en compte que aquest dèficit tant elevat anirà contra el pressupost de l’any 2019, de manera que si ningú no ho arregla la disponibilitat pressupostària per aquest any no serà de +535 sinó de –1000 aproximadament. 

La única manera d’acomplir amb els compromisos adquirits amb els professionals i amb el sector, serà actuar transferint despesa cap a l’exercici següent (2020), i així fins que el sistema exploti. Gestionar eficientment és una exigència ètica i social, i no és tan senzill com alguns imaginen. De moment el pressupost 2019 neix amb un  tret important a la línia de flotació. En puritat hi haurà menys diners que els que hi va haver l’any passat.

Per això, quan alguns demanen que s’aprovin els pressupostos generals de l’Estat per que així hi hauran més diners per la sanitat catalana, em costa molt acceptar-ho perquè amb el dèficit de l’any passat a Catalunya, farien falta molts més diners al pressupost estatal perquè això fos així... Mentre continuem gestionant malament i convertint un dèficit monumental en una proesa política de gran sensibilitat social, continuarem sent un país de tercera; amb república o sense república.