Al Parlament de Catalunya, el conseller Comin desautoritza al gerent territorial de l’ICS a Tarragona i posa en qüestió la llibertat d'expressió
Segons Comin, tot el sistema sanitari català té instruccions de no concedir entrevistes als mitjans de comunicació sense l’autorització prèvia del gabinet de comunicació del conseller.
L’últim Ple del Parlament va registrar una pregunta del diputat Jorge Soler del grup parlamentari
de Ciutadans, relativa a l’entrevista que Diari de Tarragona havia fet al
gerent territorial de l’ICS al Camp de Tarragona. En aquesta entrevista Rafel
Gràcia explicava que en la seva opinió “si analitzem la ràtio de la plantilla
amb relació a la població atesa, ens adonarem que els metges dels centres d’atenció
primària de Tarragona no tenen un problema de carga de treball”. Aquesta frase,
que llegida literalment no hauria de significar cap greuge, atès que fa referència
al nombre de ciutadans que correspon a cada metge, pot comportar tanmateix que
alguns metges es trobin amb una càrrega de treball molt elevada si els ciutadans que té assignats
són més freqüentadors que la mitjana o si el tant per cent de majors de 65 anys
és superior a la mitjana, o ambdues coses a la vegada. El problema pot agreujar-se si a més hi ha places no cobertes i els cupos estan repartits entre diferents metges. Però la crítica a les
paraules del gerent no hauria d’anar més enllà que aquesta matisació, si és cert que el "cupo" que té assignat cada metge és un "cupo" correctei que totes les places estan cobertes adequadament.
El problema apareix
quan el periodista canvia el sentit de la frase de Rafael Gràcia i encapçala l’entrevista
amb el títol “Els metges de primària de Tarragona no tenen carga de treball”. El
periodista elimina unes quantes paraules i construeix un titular que permet una
lectura que no es correspon amb el que Rafael Gràcia estava comentant en l’entrevista.
Però el més greu
del cas és que el conseller Comin, al ser interpel·lat al Parlament sobre el
titular de l’entrevista del Diari de Tarragona (no sobre la frase realment dita
pel gerent) respon textualment:
“No comparteixo
aquest titular i de fet es un titular amb una entrevista que no comptava amb
l’autorització expressa del gabinet de comunicació del departament quan tot el
sistema sanitari català té instruccions de no concedir entrevistes als mitjans
de comunicació sense l’autorització prèvia del gabinet. Per això hem demanat
explicacions per aquesta entrevista, pel fet que s’hagi produït i pel seu
contingut”.
La primera lectura
de tot plegat és que el conseller Comin no s’havia llegit l’entrevista, i desconeixia
que és el que el gerent havia dit exactament. El que alguns mitjans han qualificat com una “desautorització del gerent de l’ICS a Tarragona” en realitat era el
desconeixement de conseller (i probablement dels seus assessors en matèria de comunicació)
sobre el contingut de l’entrevista. És evident que de les paraules del gerent territorial
de l’ICS al Camp de Tarragona, no se’n pot derivar una petició d’explicacions
com va insinuar el conseller en la seva resposta al diputat de Ciutadans. El
que Rafael Gràcia estava dient, no era cap barbaritat.
Rafael Gràcia és el gerent territorial de l'ICS al Camp de Tarragona |
L’atac contra la
llibertat d’expressió del conseller tal com ell mateix indica inclou a tot el
sistema sanitari català. Fa referència a tots els dispositius sanitaris de
titularitat pública tant siguin de l’administració com els municipals o d’altres
ens públics, i als de titularitat privada. Si ja seria prou greu limitar la
llibertat d’expressió als centres “propis”, què dir si a més es fa als centres
en els que ni ell ni el seu departament no formen part de la propietat? A punt
d’esgotar la segona dècada del segle XXI, no és pot tolerar que ningú actuï amb
aquesta prepotència.
L’article 19 de la Declaració Universal de Drets Humans estableix que "Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres". Qualsevol persona té dret a expressar idees i opinions
lliurement i sense censura. Per més que el conseller Comin ho vulgui impedir.
Vull pensar que el
conseller Comin va tenir un mal dia, i que si aquesta instrucció existeix (alguns
gerents d’EPiC no varen voler signar el Codi de Conducta tal qual els ho varen proposar i van afegir alguna reserva preservant la llibertat d'expressió quan va entrar en vigor la llei de Transparència), la revoqui amb caràcter immediat. Un demòcrata no pot actuar així.