dissabte, 10 de juliol del 2021

Quan la política mal entesa governa, la ineficiència es fa més i més present

 

Cada vegada que a Catalunya hi han eleccions que comporten un canvi en el color polític del govern, o com és el cas, en un govern de coalició en el que s’intercanvien carteres entre els partits que formen el govern, es produeixen substitucions de persones que afecten com a mínim a direccions generals i càrrecs de confiança. En alguns països com per exemple la veïna França, els càrrecs de direcció general són coberts per funcionaris de carrera de manera què tot i que hi hagi canvi de signe polític en el govern, els directors generals es mantenen en els seus llocs de treball, i per tant els projectes en curs continuen i no hi ha un trencament amb el passat. Els canvis de color polític en la pràctica tenen molt poca incidència en el funcionament del dia a dia de l’administració pública. 
A Catalunya ( i a l’Estat espanyol) ens ho plantegem ben diferent doncs es considera al director general no com a càrrec tècnic, sinó com a càrrec polític i el resultat de tot plegat és què en ocasions és bo que un director general desaparegui d’escena perquè ho estava fent molt malament, però sovint succeeix justament el contrari i desapareixen persones que estaven fent una molt bona tasca perquè no militen en el partit que ha ocupat aquell departament. Aquesta manera de procedir comporta que projectes interessants siguin marginats perquè els substituts no els consideren prioritaris o senzillament perquè no són capaços de tirar-los endavant.  
Si el país va sobrat de gent vàlida, aquesta realitat no és excessivament greu, però si com és el cas, els bons directius escassegen, llavors apareix el problema: un bon professional és substituït per un altre persona que no està a l’alçada. I a Salut, aquesta situació l’estem vivint amb massa freqüència.
En aquestes últimes eleccions, la coalició de govern JuntsxCat-ERC ha aconseguit formar govern, i en els acords subscrits es va decidir intercanviar carteres entre els dos partits. Com a conseqüència, el departament de Salut ha canviat de mans, i aquest fet ha comportat que alguna persona molt vàlida de l’equip anterior hagin quedat fora del departament. És el cas d’un excel·lent professional com el Dr. Marc Ramentol, què havia dut a terme una gran tasca en la direcció general de Professionals primer i en la secretaria general del departament després. Com a director general de Professionals va posar la primera pedra per assegurar que el sistema sanitari públic català pogués disposar, en un futur proper, del nombre de professionals requerits tant en l’àmbit de la infermeria i les seves especialitats com en l’àmbit de les especialitats mèdiques, considerant també l’aparició de noves professions en el sector sanitari. El Dr. Ramentol va portar a més el pes del discurs sanitari del departament de Salut i va contribuir de forma molt directa a mantenir el nivell del departament. Sens dubte va ser una peça clau en l’equip de la consellera Vergés, i a través de la dura realitat que li va tocar viure, va adquirir uns coneixements i una expertesa sobre la pandèmia que pocs tenen avui a Catalunya. 
Índex de risc de brot per
municipi a 19-06-21
Doncs bé, ara el Dr. Ramentol està en el departament de presidència de la Generalitat, com a director general de Coordinació Inter-departamental, assumint funcions de molta responsabilitat, però que podrien ser assumides perfectament per altres perfils de persones. En canvi molt poques persones poden substituir les aportacions què el Dr. Ramentol ha fet i podria continuar fent al departament de Salut. I perquè no hi continua? Doncs perquè milita en un partit que no és el que avui té sota la seva responsabilitat el departament de Salut. És una mostra més de la ceguera què adorna a masses responsables polítics. Quants Marc Ramentol desaprofitats hi ha a la política catalana? Lamentablement masses.  
Aquest malbaratament de coneixements i expertesa un país com Catalunya no se’l pot permetre. No té perdó de Déu què desaprofitem d’aquesta manera als bon professionals basant-nos només en criteris de política de baix nivell. “Per aquest càrrec hi vull a un dels meus” és una frase massa sovintejada per els consellers del govern de la Generalitat. Encara recordo com anys enrere, molts anys enrere, quan la Generalitat va decidir incorporar gerents als hospitals de l’ICS, a l’hora de la seva selecció es va atendre exclusivament a criteris estrictament professionals, de manera que en aquell grup de 9 persones hi havia algú que era proper al PP, algú que era d’Iniciativa per Catalunya, o algú que era simpatitzant del PSC, a banda d’uns quants independents i algun afí a CiU. 
Índex de risc de brot per
 municipi a 10-07-2021
Tot aquell respecte per la professionalitat ha passat a la història de manera que avui, tots els partits, tots sense excepció, recorren al clientelisme polític com a substitut de la professionalitat, i així ens va. Ja no es tracta de trobar la millor persona per assumir determinades responsabilitats sinó que ara les responsabilitats que cal assumir han quedat en un segon pla, i el què compta és anar col·locant als diferents personatges que estan a la llista d’espera dels partits per assolir un càrrec.
I mentre això passa, la pandèmia segueix galopant, amb un departament de Salut desorientat, a la defensiva, mentre professionals experts i experimentats s’ocupen de la coordinació Inter-departamental.         

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada