dimecres, 30 de gener del 2013

Nou impagament de la Generalitat



Per enèsima vegada en aquests darrers 3 anys, el Departament d’Economia deixa de pagar els contractes de Salut pel que fa a les entitats proveïdores de serveis sanitaris integrades a la XHUP.


Davant dels impagaments d'Economia, no m'ha semblat sentir
la veu del conseller de Salut Boi Ruiz

No és ni la primera, ni la segona ni la tercera vegada que això passa. De fet va ser el conseller Castells ara fa dues legislatures qui a l’any 2010 va iniciar la “moda” de deixar de pagar total o parcialment les factures de la sanitat catalana. Des de llavors aquesta ha estat una pràctica més o menys recurrent que s’ha vingut aplicant per Economia cada vegada que els seus problemes de tresoreria  li han impedit fer front  a les seves obligacions de pagament.  Els impagaments no són totals, sinó que afecten a un determinat % de la facturació que va des del 60 fins al 75% en les diferents ocasions en que s’ha hagut d’aplicar.

No és exagerat dir que avui, el deute amb les empreses proveïdores de serveis sanitaris superen una mensualitat sencera, fet que comporta greus conseqüències per totes aquestes entitats, atès que l’accés al crèdit s’ha convertit o bé en prohibitiu pel seu elevat cost, o bé és denegat d’entrada atès que avui les entitats bancàries no accepten cap mena de garantia de la Generalitat.

Tot plegat tindrà conseqüències. De ben segur que aquesta vegada llegirem que tal o qual hospital no ha pogut pagar al 100% la nòmina de gener, per que molts centres tenen la seva tresoreria no ja al límit, sinó fins i tot per sota del límit. El drama és a la cantonada.  I si no és la nòmina seran els proveïdors els que en pagaran les conseqüències, però això també es dramàtic, per que els proveïdors estan cobrant ja en molts cassos a més d’un any i ells també tenen treballadors als que pagar.

Amb la passivitat i complicitat de les patronals, el conseller
 Mas Colell soluciona els problemes de tresoreria deixant
 de pagar els anomenats concerts sanitàris
Això no pot continuar així de cap manera. I mentre tant les patronals mirant cap a un altre banda. Asseguts a les seves cadires i cobrant puntualment els sous, que no són precisament baixos. És una autèntica immoralitat i un frau als seus afiliats que paguen unes quotes elevades per que algú defensi els seus interessos. Les patronals no diuen absolutament res al respecte més enllà de comunicar la situació. Es van limitar a fer arribar un escrit dirigit als consellers de Salut, Benestar i Economia al mes de desembre, que ja vaig reproduir en aquest blog, però a banda d’això res més. Cap queixa als mitjans denunciant aquesta situació, cap convocatòria urgent dels associats per consensuar amb ells un pla d’actuació, res. Silenci, com si no passes res.  Que no s'enfadin els consellers... 

Com ja vaig dir fa unes setmanes, les patronals s’han convertit en un instrument de l’Administració per tenir controlats als afiliats d’aquestes patronals. Només el fet d’analitzar la endogàmia existent ara entre el govern actual de la Generalitat i la patronal UCH, o la que va existir entre els governs tripartits i el Consorci posa en evidència els esforços dels governs per dominar les bambolines en les que es couen les decisions de les patronals.  És per això que les patronals no es planten davant d’Economia i els hi diuen “ja n’hi ha prou d’això”, ja n’hi ha prou que les empreses paguin les conseqüències d’un dirigents polítics que no fan bé la seva feina


El Gran Culpable dels impagaments de la Generalitat

Tanmateix hi ha un Gran Culpable de tot plegat. I aquest no és altre que el talibà de la ineptitud, el polític més frívol que mai ha estat en un govern. És el Sr. Cristobal Montoro. Tot un ministre del govern espanyol “jugant” a desprestigiar a la Generalitat per que aquesta no pugui pagar puntualment als seus proveïdors. Tot un ministre del govern espanyol que sabent dels problemes de finançament que pateixen totes les comunitats autònomes del país, encara no ha dotat el FLA (Fons  de Liquiditat Autonòmic) per l’any 2013. Un ministre que en lloc de ser-ho per tots els habitants del país ho és només pels seus amiguets, preparant amnisties fiscals “ad hoc” per tal que aquests amics puguin legalitzar els seus diners de procedència més que dubtosa. Un ministre d’Hisenda que enganya als espanyols fent veure que moltes de les seves mesures han estat un èxit quan en el fons són un fracàs segons explica el professor Sala i Martin en el seu blog. Un ministre espanyol, el Sr. Montoro fatxenda, inepte i manipulador. Tant de bo ben aviat el puguem perdre de vista... 


dimarts, 22 de gener del 2013

Gerències en dansa: tancant el cercle




Dies enrere el Diari de Terrassa publicava la notícia que Pere Vallribera havia acceptat l’oferta de SAGESSA (empresa municipal reusenca que gestiona molts dispositius sanitaris de la província de Tarragona a més de l’Hospital Sant Joan de Reus) per fer-se càrrec de la gerència de la institució esmentada.

Independentment  de la polèmica que s’ha generat a la capital del Baix Camp, on sembla que SAGESSA havia organitzat un concurs per cobrir aquesta plaça i Pere Vallribera no estava entre els candidats, fa dies que corre el rumor que José Augusto Garcia Navarro fins ara Director General del Grup SAGESSA canviaria d’aires per venir a Barcelona a ocupar la Direcció General del Consorci de Salut i Social de Catalunya (antic CHC).



Pere Vallribera, nou director general de SAGESSA

Aquest fet implicava d’entrada que Ramon Cunillera havia de deixar el seu càrrec al Consorci de Salut i Social per donar-hi cabuda al Dr. José Augusto Garcia.  Per tancar l’operació, calia trobar una  sortida adequada al Dr. Cunillera, i sembla que la marxa de Pere Vallribera a Reus ho ha propiciat, de manera que el canvi podria molt bé ser el següent:

Pere Vallribera ocupa la plaça  de José Augusto Garcia Navarro com a director general de SAGESSA; José Augusto Garcia accediria a la direcció general del Consorci de Salut i Social de Catalunya i Ramon Cunillera passaria a ocupar la direcció general del consorci sanitari de Terrassa que hauria deixat vacant Pere Vallribera. És el que podríem anomenar com carambola a tres bandes”.

Pere Vallribera Rodríguez és metge i té una àmplia experiència a Catalunya iniciada a L’Institut Català de la Salut l’any 1988 al Servei d’Hospitals i continuada a l’any 1994 ja com a gerent al Consorci Sanitari del Maresme i La Selva (hospitals de Blanes i Calella)  des d’on va passar a l’any 2003 al Consorci Sanitari de Terrassa on ha desenvolupat una tasca sobre tot eficient. El Consorci Sanitari de Terrassa té unes dificultats afegides  sobre tot en l’àmbit de personal i val a dir que Pere Vallribera les ha superat amb nota.


El Dr. José Augusto Garcia Navarro podria ser el proper
director general del Consorci de Salut i Social de
Catalunya  

 José Augusto Garcia Navarro inicia la seva trajectòria de gestió a l’hospital de la Sta Creu de Tortosa coma Director del centre. A l’any 2000 assumeix la direcció d’atenció sociosanitària i social de SAGESSA on juntament amb un equip ampli de bons professionals han fet el canvi d’un hospital comarcal a un hospital de referència que ha culminat amb la posada en funcionament del nou hospital inaugurat fa tres anys aproximadament. A l’any 2004 va ser gerent operatiu del Grup del que va ocupar  la direcció gerència a l’any 2007fins a l’any 2011, moment en que és nomenat Director General del Grup.  Segurament les raons de la seva sortida de Reus cal relacionar-les amb la situació d’INNOVA, holding de les empreses municipals reusenques, que ha quedat tocada després dels problemes suscitats per la gestió de Josep Prat. Tanmateix en el balanç de la seva gestió a Reus hi ha un tema que per uns és positiu i per altres és negatiu: és responsable juntament amb altres persones d’haver fet a Reus un hospital d’unes dimensions excessives que comportaran uns costos de funcionament massa elevats. Deixant això a banda sembla que els resultats de la seva gestió són positius. 


Es rumoreja que el Dr. Cunillera podria ser el proper Director
General del Consorci Sanitari de Terrassa

El Dr. Ramón Cunillera  Grañó és metge de família i la seva carrera de gestió la va començar al Consorci de La Selva com director d’atenció primària a l’any 93. Posteriorment, a l’any 2000 va assumir la direcció assistencial de la corporació sanitària del Maresme i la Selva.  I va ser a l’any 2006  que va arribar a l’hospital de Mollet com a gerent, i a començaments de l’any 2008 va substituir a Jaume Raventós com a director general de Consultoria i Gestió divisió de gestió de CHC, i a l’any 2010 assumia la direcció general del propi Consorci Hospitalari de Catalunya   avui Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC).

Crec que en general els canvis són positius. De fet, un gerent que ocupa el mateix càrrec més enllà de 5 anys, acaba per envoltar la seva gestió de un cert aire de rutina. No vull dir amb això que tots aquells que porten més de 5 anys en el mateix lloc estiguin dominats per la rutina, però si que afirmo que els canvis són en general bons. Per les organitzacions i per les persones. Que tinguin tots bona sort.


www.rbaestudisiprojectes.cat

diumenge, 20 de gener del 2013

Primer Informe de la Central de Resultats de l'Atenció Primària de Salut



Escrit per
Dr. Toni Iruela  (@airuelal)
EBA Vallcarca SLP.

El passat 14 de desembre es va presentar al Departament de Salut el primer informe de la CdR (Central de Resultats) de l’APS (Atenció Primària de Salut) de Catalunya. Disponible al web http://observatorisalut.gencat.cat .

El Dr. Toni Iruela va ser un puntal important de la Consellera Geli
com a gerent de la regió de Catalunya Central del CatSalut 
Agraeixo de nou a l’amic Ricard la possibilitat que em dona per poder aportar algunes reflexions i valoracions  pel que fa a aquest primer informe de la CdR al seu blog.

Crec que és de justícia, felicitar-se com a sector salut per l’esforç continuat de transparència que ara arriba a l’APS, recordem que els informes de l’atenció hospitalària ja tenen un recorregut superior, ja que l’estiu passat es va presentar el quart informe.

L’informe pretén millorar elconeixement de l’atenció primària de salut, facilitant l’avaluació i la comparació entre equips d’atenció primària (EAP). En l’informe hi participen els 369 EAP de Catalunya i s’analitzen un conjunt de 33 indicadors agrupats en 5 categories (dades generals, utilització de serveis, qualitat, eficiència i satisfacció) que intenten donar una visió global de l’activitat de l’atenció primària i de la seva qualitat i eficiència. Els valors dels indicadors corresponen a l’any 2011 (amb l’excepció dels indicadors de l’apartat de satisfacció que corresponen a l’any 2012).

En aquest escrit, per una part faré una descripció dels principals resultats i dades i en una segona part què és el que no trobem en el mateix i algunes valoracions per on caldria seguir avançant.

Què trobem a l’informe?

Dades generals

L’Institut Català de la Salut és l’entitat proveïdora que gestiona el 77,7% dels EAP i altres entitats proveïdores de naturalesa pública, el 12,8%. La provisió del 9,6% d’EAP restants està encomanada a diverses entitats proveïdores, entre les quals hi ha les entitatsde base associativa (3,3% del total d’EAP).

Els EAP que tenen poca població assignada corresponen generalment a ABS rurals. L’any 2011 els professionals dels EAP van realitzar 46.677.774  de visites. Pel que fa a la dotació de recursos humans, els EAP disposen d’un total de 15.692 professionals equivalents a 36 hores setmanals, que suposen 21,05 professionals per cada 10.000 assegurats assignats a EAP.

Utilització de serveis

L’any 2011, el 72,5% de la població assignada als EAP va ser atesa com a mínim una vegada pels professionals del seu EAP, durant l’horari habitual de funcionament dels CAP i consultoris locals, en els propis centres o en el domicili dels pacients. De mitjana, l’any 2011 es van realitzar 8,6 visites per pacient atès.

L’any 2011 el nombre de persones majors de 74 anys que van ser ateses en el Programa d’atenció domiciliària (ATDOM) va ser de 9,6%.

La taxa d’urgències hospitalàries l’any 2011 va ser de 435,3 urgències per cada 1.000 assegurats. Pel que fa a les hospitalitzacions per 1.000 habitants, han baixat lleugerament en els darrers anys (de 122,9 el 2008 a 120,5 el 2011).

Pel que fa a la durada de les incapacitats temporals, la mediana de l’any 2011 va ser de 8 dies.

Analitzant els indicadors d’utilització de farmàcia l’any 2011 la mitjana de receptes per assegurat consumidor va ser de 27,9. 

Qualitat

El percentatge de població major de 59 anys assignada a l’EAP vacunada contra la grip va ser del 55,0% l’any 2011. Pel que fa al percentatge d’infants de 0 a 14 anys assignats i atesos que tenen un estat vacunal correcte va ser del 91,1%. L’any 2011 el percentatge de pacients diabètics atesos amb control acceptable de la diabetis mellitus tipus 2 va ser del 63,1%.

Toni Iruela en una visita d'obra al que és
 un nou CAP d'Igualada
En el període 2010-2011 es van produir 230,1 hospitalitzacions per malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) per cada 100.000 habitants, mentre que la taxa d’hospitalitzacions per insuficiència cardíaca congestiva (ICC) va ser de 283,2 per cada 100.000 habitants.

De tots els ingressos hospitalaris de l’any 2011, un 5,3% corresponen a hospitalitzacions originades per diagnòstics considerats com a potencialment evitables i atribuïbles a l’atenció primària.

L’any 2011 es van enregistrar 14.589 expedients de reclamacions procedents de la ciutadania en les visites d’atenció primària. L’índex de reclamacions va ser de 0,31 per 1.000 visites d’atenció primària.

Eficiència

L’any 2011 la despesa mitjana de farmàcia per assegurat consumidor va ser de 302,8€. Ara bé, les diferències entre EAP són importants: el cost del tractament amb antidepressius varia entre 91,6€ i 158,0€, el del tractament antihipertensiu varia entre 71,2 i 143,4€, i el del tractament hipolipemiant amb estatines entre 52,6€ i 87,3€.

Pel que fa a les visites per professional de medicina de família i dia, s’observa que la mitjana de l’any 2011 va ser de 25,3 mentre que els professionals d’infermeria van realitzar una mitjana de 13,3 visites per dia.

Satisfacció
Durant l’any 2012 l’índex de satisfacció dels usuaris atesos als serveis d’atenció primària de Catalunya ha estat de 7,9 sobre 10. A més a més, 9 de cada 10 entrevistats diu que tornaria al mateix centre d’atenció primària si ho necessités. 


Què no trobem a l’informe?

Per a la realització de l’informe s’han utilitzat fonts d’informació exhaustives per a tots els EAP: informació de l’avaluació del contracte, informació de prescripció farmacèutica, així com els resultats de les enquestes de satisfacció realitzades pel Servei Català de la Salut, entre d’altres. L’informe reflexa en aquest aspecte la preponderància de l’ICS dins de l’APS i l’insuficient desenvolupament encara de la història clínica informatitzada amb dades suficientment homogènies per tots els EAP de Catalunya.

Els resultats d’aquest informe haurien de permetre al Servei Català de la Salut, en tant que asseguradora pública, incloure objectius de manteniment i millora de la qualitat en els seus contractes de servei amb els EAP.

Una reflexió inicial és si realment els indicadors seleccionats mesuren realment el producte de l’APS. Un ciutadà llegint-lo es fa una idea del que es fa als EAP de Catalunya?.

En cap moment en aquest informe, que és eminentment descriptiu, es planteja un efecte rànquing com si es veu per exemple en els de benchmarking dels EAP de la Regió Sanitària Barcelona (http://www10.gencat.cat/catsalut/rsb/arxius/res_bench_ap_2011.pdf). De fet, la forma de presentar els resultats dificulta aquest efecte, que teòricament és un dels objectius de l’informe. Per què?

Si es pretengués això caldria plantejar-se la ponderació de les diferents dimensions: utilització de serveis, qualitat, eficiència i satisfacció.

No trobo justificable que no es disposi del grau de compliment del contracte del CatSalut de cadascun dels EAP, dada que sens dubte disposa el CatSalut. Per què no es publica?

Crida l’atenció que els indicadors d’eficiència només inclouen indicadors de farmàcia i no s’inclogui el pressupost assignat a cadascun dels EAP. I per suposat i a diferència dels informes de l’atenció hospitalària no s’inclouen cap altre indicador de sostenibilitat econòmica (solvència, liquiditat, endeutament, cash flow, etc...). Sens dubte, que el proveïdor majoritari de l’APS sigui l’ICS ha condicionat aquest aspecte pels seus condicionants econòmic-financers-pressupostaris, malgrat ser empresa pública proveïdora de serveis del CatSalut.

En base a quins indicadors podríem saber quins són els equips més resolutius? No hi ha cap referència a la utilització per part dels EAP de proves complementàries (analítiques, RX, EMG, TAC, etc....) ni de les seves  derivacions a atenció hospitalària / especialitzada.

L’informe no recull cap referència a la satisfacció dels professionals que hi treballen als EAP (satisfacció, absentisme laboral, ...).

Tampoc incorpora cap indicador ni de docència ni de recerca.

Tot i que no és l’objectiu de l’informe (de fet sembla orientat específicament en la direcció contrària) tant per la forma de presentar els resultats com per l’absència d’alguns indicadors imprescindibles, podria ser interessant la comparabilitat entre diferents EAPs i diferents models de gestió (ICS, concertat, EBAs,...).  

Com deia a l’inici d’aquest escrit, si bé ens hem de felicitar per la publicació d’aquest informe, espero que en propers informes es vagi ampliant e incloent alguns dels punts que he descrit en aquesta valoració.

Malauradament, no estic convençut que la foto que surt d’aquest informe reflexi fidelment la globalitat del que es fa a l’APS, més enllà de quins puguin ser els resultats dels diferents models de gestió. L’APS mereix una descripció més amplia i que demostri la seva gran responsabilitat i influència en els excel·lents nivells de salut de la població de Catalunya. 


El Blog compleix dos anys



Ja fa dos anys des que em vaig decidir a fer aquest blog. Han estat dos anys complicats per la sanitat catalana ateses les dificultats pressupostàries i la conflictivitat de moltes de les mesures que el Departament de Salut ha hagut d’endegar per fer front a la situació.

Segurament aquesta conflictivitat està en la base dels motius pels quals el blog ha anat guanyant mica en mica lectors fins arribar a aquests  més de 16.300 visitants que a dia d’avui s’acumulen. Tenint en compte que el primer any el blog va registrar un total de 5.076 visites, això vol dir que aquest segon any el nombre de visites ha estat de més d’11.000 fet que més que dobla les visites del primer any. Gràcies doncs a tots aquells que han contribuït a consolidar el blog. Intentaré mantenir l’interès dels lectors de cara al futur.

Evolució del nombre d'entrades al blog

Hi ha tanmateix un aspecte que voldria millorar: És el referent a la participació. Aquest últim any, la participació dels lectors en el blog ha estat superior a la de l’any passat però no ha arribat ni de bon tros als nivells que m’agradaria arribar. L’objectiu del blog és la sanitat, i els problemes de la sanitat poden tenir diferents lectures. Aquesta varietat en la manera d’interpretar els fets del dia a dia és la que ens pot enriquir a tots plegats més enllà dels enfocaments monolítics que un pot tenir. És per això que com l’any passat vull animar als lectors a ser més actius a l’hora de manifestar les seves opinions, ja sigui en la línia del que es diu o especialment en una contrària. La diversitat d’opinions amplia l’horitzó de les nostres ments i això és sempre positiu. Espero doncs per l’any 2013 un increment important de les opinions, especialment de les contraries a les que jo pugui manifestar.

Aquest any 2012 el blog ha experimentat una novetat: l’he obert a altres persones amb temes interessants per dir i d’aquesta obertura n’han sorgit alguns articles que han despertat l’interès  dels lectors fins el punt que un d’ells és avui l’article més llegit del blog (el d’en Toni Iruela sobre les EBA). Pretenc seguir la mateixa línia per l’any 2013 amb l’objectiu d’oferir visions diverses sobre qüestions sanitàries.  Si algú creu que té coses interessants a dir i les vol compartir amb els lectors del blog, es pot posar en contacte amb mi per publicar-ho.

Visualitzacions de pàgina avui
29
Visualitzacions de pàgina ahir
49
Visualitzacions de pàgina l'últim mes
1.205
Historial de totes les visualitzacions de pàgina
16.316



Com a fets destacats  de l’any, i en la vessant positiva hi posaria el desplegament del Pla de Salut 2011-2015 que en Carles Constante i la seva gent estan desenvolupant amb èxit. Caldrà poder avaluar-ne els resultats, però pel moment les sensacions són positives. En el que seria la vessant negativa hi haig de posar les retallades, però no per les retallades en si mateixes i que molta gent en compartim la necessitat, sinó per la manca de lideratge de com han estat explicades.

També haig de criticar la manca de sensibilitat del Departament d’Economia dirigit pel millor conseller del ram en tota la història de la Generalitat moderna. El professor Mas Colell. I dic manca de sensibilitat per que en aquests moments moltes institucions sanitàries estan al límit de les seves possibilitats econòmiques. Amb tants aplaçaments de pagaments, retards,mensualitats no pagades etc., el sector està verdaderament al límit. Si no es troben millors solucions, al 2013 podem patir autèntics drames quan alguna institució no pugui assumir els seus compromisos de pagaments de nòmines i proveïdors.

El professor Mas Colell no té prous diners per pagar els
costos de la sanitat catalana: aquest és el millor resum
 de l'any 2012, i sembla que també del 2013 
Per tancar el resum de l’any, haig de parlar dels sindicats. Sembla que encara no s’han assabentat de la realitat econòmica del país, o no volen assabentar-se’n. El camí que han decidit emprendre no porta enlloc, ni porta res de positiu pels treballadors del sector sanitari. Val a dir que la reforma laboral els ha agafat amb el pas canviat. El 7 de juliol de 2013 s’acaba laultra activitat del conveni actual. Serà un moment important que caldrà seguir amb atenció. Afortunadament alguns comitès d’empresa molt més sensibles a la realitat de les seves empreses que els seus respectius sindicats, estan pal·liant els dèficits negociadors dels sindicats i estan propiciant acords que si més no asseguren en el curt termini la viabilitat de les seves empreses.


Moltes gràcies per la vostra paciència.