diumenge, 29 de maig del 2016

Metges de Catalunya contraataca... La que es pot organitzar !


Per una banda Metges de Catalunya recorrerà davant del Tribunal Suprem la sentència que va desestimar íntegrament la seva impugnació del primer conveni sectorial de tota la sanitat concertada.


I per l’altra, el sindicat de metges ha presentat a cada centre del SISCAT un conflicte col·lectiu demanant que la paga que cobren el mes que fan vacances, sigui retribuïda d’acord a la retribució mitjana dels últims 11 mesos, incloent-hi tota mena de retribució fixa o variable que hagin percebut durant els mesos precedents al gaudiment de les vacances.


La setmana passada el sector va rebre la bona notícia que la demanda interposada pel sindicat Metges de Catalunya contra la validesa del “Primer Conveni Col·lectiu de Treball dels Hospitals d’Aguts, Centres d’Atenció Primària, Centres Sociosanitaris i Centres de Salut Mental, concertats amb el Servei Català de la Salut”, havia estat rebutjada en tots els seus termes pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Una forta derrota judicial que ha portat al sindicat a recórrer aquesta sentència davant del Tribunal Suprem. Tot i així és un recurs  que presumiblement no tindrà efectes pràctics, sigui quina sigui la sentència, atès que quan aquesta es produeixi el 1er. Conveni Col·lectiu del sector haurà decaigut.

No sabem si aquesta derrota important  soferta pel sindicat davant del TSJC està en la base de l’ofensiva jurídica presentada avui en tots els centres sanitaris del SISCAT. Es tracta d’una demanda de conflicte col·lectiu, presentada individualment a cada una de les entitats concertades, per la qual el sindicat reclama que el personal facultatiu, quan està de vacances, i per tant no pot fer guàrdies i cobrar-les, sigui retribuït d’acord a la mitjana de les retribucions assolides els últims 11 mesos en els que a més del seu salari bàsic i complementari, ha fet guàrdies de presència física o localitzades, i pot acreditar plusos per haver treballat en festius, dissabtes o diumenges. Demanen per tant que la paga corresponent al més en que el facultatiu estigui de vacances se li pagui el sou més els “plusos funcionals variables”. Per entendre’ns, a efectes pràctics, si durant el període de meritació de les vacances han fet, posem pel cas, una mitjana de tres o quatre guàrdies mensuals reclamen que el mes de vacances també es retribueixin aquestes guàrdies, malgrat que òbviament, no les hagin realitzat.

Tot plegat pot tenir repercussions molt negatives per els propis treballadors sanitaris de categories inferiors, atès que de guanyar-se aquestes sentències per part dels demandants, això farà que en molts casos els centres afectats entrin en un situació negativa en els seus comptes d’explotació, raó per la qual no es podran abonar les DPO ja que el seu cobrament està condicionat per conveni a l’assoliment de l’equilibri pressupostari, i això perjudicarà a tot el conjunt de treballadors de la sanitat, fins i tot als propis facultatius, en particular els que no fan guàrdies. 

Independentment dels perjudicis que aquesta situació implicaria per una immensa majoria de treballadors sanitaris, el que resulta evident és que a nivell econòmic les despeses que això pot implicar no són assumibles per a la pràctica totalitat dels centres del SISCAT per no dir tots. Ara per ara es fa difícil quantificar el cost d’aquesta mesura, però tots els diners de més que el conseller de Salut espera rebre dels pressupostos d’aquest any, podrien no ser suficients per pagar el cost que aquesta demanda pot acabar tenint pel sistema sanitari públic català. Cal tenir en compte que de prosperar la reclamació, els seus efectes també podrien ser extensius al personal estatutari de l’ICS.

A banda d’aquestes consideracions, si que voldria comentar l’estratègia seguida pel sindicat Metges de Catalunya, a l’hora de presentar aquests conflictes col·lectius de manera individualitzada en cada un dels centres del SISCAT. Actuant d’aquesta manera  el sindicat evita “jugar-se” la seva demanda a cara o creu davant del TSJC. A l’ampliar el conflicte centre per centre, és probable que en alguns llocs es produeixin sentències en un sentit, mentre que en altres centres les sentències puguin adoptar el sentit contrari, la qual cosa generaria un enrenou monumental de difícil solució fins que la doctrina sobre aquesta qüestió quedés unificada.

Estem per tant davant d’una situació molt compromesa, de la que se’n poden derivar conseqüències molt dolentes pel sistema sanitari català i per una bona part dels seus treballadors. Estan en risc les DPO futures en molts centres de la xarxa pública tal com preveu el conveni actualment vigent en cas de que els centres deixin de presentar un equilibri en els seus comptes, està en risc la sostenibilitat econòmica de molts centres del SISCAT, i està en risc la possibilitat de reduir llistes d’espera entre altres qüestions doncs el Pla Xoc del govern de la Generalitat, pel que fa Salut, es pot quedar sense capacitat econòmica per poder-lo aplicar.


Sens dubte, a nivell jurídic s’obren molts interrogants i un debat que pot ser molt interessant, però a nivell dels centres, la situació amenaça soroll: no hi ha diners per pagar-ho si aquestes demandes prosperen.


divendres, 27 de maig del 2016

El conseller Comin, sense la més mínima autocrítica


Antoni Comin defensa al Parlament la seva actuació en l’afer del brot d’enterovirus, tot i haver rebut critiques generalitzades per una comunicació molt deficient que va causar l’alarma als ciutadans i va molestar als professionals.


La seva obcecació el porta a dir que si tingués que tornar a prendre decisions, prendria les mateixes, perquè segons ell, revisen amb sentit crític totes les decisions que prenen. (l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra)



El conseller Comin va iniciar la seva compareixença a la Comissió de Salut del Parlament, dient que responia a una situació extraordinària que requeria una resposta extraordinària a partir del moment en que les afectacions neurològiques eren suficientment importants i greus.

Va explicar que el dia 6 de maig va rebre una comunicació del gerent de l’Hospital Vall d’Hebron, que el va informar que els últims 15 dies havien detectat una progressió de quadres aguts per enterovirus, i per tant calia reforçar la vigilància i l’assistència.

A partir d’aquest punt, el conseller Comin es va dedicar a fer de metge explicant els diferents tipus d’enterovirus existents i les afectacions que cada un pot generar. Salvada aquesta “usurpació de funcions” (ell no és metge), va enumerar les decisions que es van prendre el mateix divendres, dia 6 de maig, una vegada donada l’alerta per part de l’Hospital Vall d’Hebron:
  • Constituir una Taula de Seguiment al Departament de Salut 
  • Crear una Comissió de Seguiment complementària a Salut Pública
  • Enviar a tota la xarxa hospitalària el protocol d’actuació en cassos d’afectació per enterovirus
  • Crear un registre de cassos que s’havia actualitzar diàriament
  • Reforçar els mecanismes de vigilància epidemiològica a la Secretaria de Salut Pública
  • Autoritzar reforços assistencials als centres hospitalaris
  • Deixar passar uns dies fins enviar el protocol a la xarxa d’Assistència Primària (una setmana), per evitar que una alerta no produís una alarma
  • Protocol enviat a 061CatSalut Respon

Aquest protocol no va ser transmès a la primària, d’una manera deliberada segons el conseller Comin, perquè la medicina necessita temps, i les seves decisions no es basen en la intuïció sinó en el coneixement científic. Fins el dia 23 de maig, es va modificar fins a 4 vegades el protocol existent, en funció de les informacions i el coneixement que s’anava adquirint sobre les característiques dels brot d’enterovirus detectat.

El conseller Comin explica que no és responsable “comunicar” sense tenir respostes concretes, perquè es pot generar alarma. La Taula de seguiment, es reuneix el dia 17 de maig i es confirma que els diferents cassos estan repartits per tot el territori i els resultats analítics confirmen que es tracta de l’enterovirus del Grup A. Amb aquesta informació el conseller Comin considera que té prou informació per anar al dia següent a una entrevista compromesa d’abans a TV3, on es decideix a informar de la situació.

En la seva participació als “matins de TV3” Comin ho va fer tan malament, que les seves paraules varen generar molta més alarma que la que s’hagués generat si els pediatres de la primària haguessin estat informats puntualment de la situació. No afirmem tots sempre que l’Assistència Primària  és la porta d’entrada del sistema? On anirà un infant davant dels primers símptomes de malaltia? Al experts de Vall d’Hebron? Segur que una gran majoria va acudir en primera instància a primària, que és on precisament per decisió dels conseller (i sembla que del seu equip) no hi va haver informació fins el dia 13 de maig.        

Durant la discussió que hi va haver en el Parlament al voltant de la qüestió, algun diputat va criticar l’excessiva aparició en els mitjans del conseller, fet que és públic i notori. Antoni Comin és un personatge al que agrada mostrar-se en els mitjans de comunicació on s’hi mou amb comoditat, qualitat adquirida sens dubte en els seus temps de tertulià. Segons ell, sovinteja tant la presència en els mitjans per ser fidel a la transparència que tant va anunciar quan va prendre possessió i que tan poc hem pogut veure en aquests quasi 5 mesos que està en el càrrec. Deu ser per aquenta "transparència" que el Síndic de Greuges ha obert una diligència informativa.

En un atac d’egolatria, el conseller Comin va arribar a dir que “hem fet una revisió amb esperit crític de totes les decisions que hem pres. De totes les decisions preses, prendria ara les mateixes decisions” (genio y figura hasta la sepultura)

En la meva opinió, aquest episodi es pot resumir en unes poques frases:
  • Fracàs absolut de la política comunicativa del Departament de Salut
  • Excessiu protagonisme d’un conseller que hauria d’haver deixat tot el protagonisme en mans dels experts i de la Secretaria de Salut Pública que en aquest tema ha estat del tot “desapareguda”
  • Excel·lent treball dels professionals en general i en particular molt bona resposta de l’Hospital Vall d’Hebron.    


dimecres, 25 de maig del 2016

La nova directiva europea i la concertació de serveis públics i sanitaris a Catalunya



Jornada de debat organitzada conjuntament  per la Taula del Tercer Sector Social, el Fòrum de Salut Mental i ACEBA


Més de 350 persones mostren el seu interès al voltant de la nova directiva europea


La jornada es va configurar al voltant de diferents intervencions. La primera que podem considerar com la ponència principal va correspondre al Sr. José Maria Gimeno Feliu, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Saragossa que va posar de manifest que els serveis d’atenció a les persones (sanitaris, socials i educatius) són serveis públics d’interès general i es regeixen pels principis d’universalitat, igualtat d’accés, equitat, continuïtat de prestacions, transparència, qualitat i no discriminació, però no són serveis d’interès econòmic general i, en conseqüència, no constitueixen mercat interior, motiu pel qual no els són d’aplicació les normes sobre llibertat d’establiment i llibertat de prestació de serveis, ni les regles sobre competència ni sobre ajuts públics. D’acord amb això, el grup d’experts creat pel Govern de la Generalitat ha formulat un esborrany d'avantprojecte de llei, que ha estat lliurat al conseller de Salut, per definir un sistema sanitari públic i d’abast universal basat en la cooperació de les institucions públiques i del sector privat, per millorar l’eficàcia, la sostenibilitat i la qualitat del sistema, facilitant la consolidació de les entitats sense ànim de lucre i les entitats d’economia social tal com fan els estats membres de la Unió Europea socialment més avançats (Dinamarca, Finlàndia, Holanda, Bèlgica i França, etc.).

En opinió del ponent, a més dels centres de titularitat pública, que constitueixen el nucli essencial a aquests efectes, hi cap doncs la col·laboració del sector privat, que juga un paper complementari de caràcter estable que s’integra en les xarxes d’utilització pública tant per la via de l’acció concertada com també per la via de la contractació de serveis. En el primer cas cal acomplir uns determinats requisits tècnics, i en el segon, que dona més pes a la qualitat dels serveis públics per sobre del preu, es poden incorporar mesures de flexibilització com el procediment simplificat, l’especial valoració de la solvència de les empreses licitadores (en especial, la solvència tècnica o professional lligada a la qualitat del servei amb l’exigència d’un determinat grau d’experiència), la determinació de criteris d’adjudicació que posin en valor la qualitat del servei), la regulació del compliment de determinats requeriments socials de l’oferta  i la determinació de condicions especials d’execució que garanteixin la correcta prestació del servei. 

Tot seguit, va intervenir Ivan Planas, en representació del director del CatSalut. El Sr. Planas va parlar sobre un esborrany d’avantprojecte de Llei que hauria de permetre consolidar el sistema sanitari públic català tal com estava definit en la LOSC. Després va ser el torn del Sr. Josep Vidal director general d’Economia Social  del departament de Treball de la Generalitat que va informar de la voluntat del govern de resoldre algunes situacions transitòries al voltant de la concertació social, fent èmfasi en el paper rellevant jugat per les entitats d’economia social i del tercer sector en la provisió dels serveis  d’atenció a les persones, i la voluntat del govern d’identificar a totes les entitats que en formen part.

Seguidament es va obrir una Taula de Debat integrada per tres experts que varen debatre al voltant de la transposició de la directiva europea sobre contractació pública. Aquesta Taula estava integrada pels Srs. Josep Maria Bosch, advocat assessor de la Unió Catalana d’Hospitals, Jesús Delgado, vocal de la Taula d’Entitats del TercerSector Social i Josep Lluís Lafarga advocat especialitzat en dret públic. Tots tres varen reclamar que la transposició de la directiva europea s’aprovi quan abans millor, amb l’objectiu d’establir un conjunt de solucions harmòniques  que donin suport a les peculiaritats dels sistemes sanitari i social de Catalunya, basats en al col·laboració dels sectors públic i privat de manera que no s’acabi imposant un model ideològic de manera que no respecti la legislació comunitària, allunyada  de la idea de mercat, i impregnada del principis d’universalitat, solidaritat, eficàcia, sostenibilitat, i qualitat dels series.

La Jornada va  concloure amb les intervencions  dels secretaris generals dels departaments de Treball i Salut Srs. Josep Ginesta i Albert Serra. El primer va insistir en la necessitat d’aprofitar aquesta normativa europea per desenvolupar un sistema de serveis socials basat en la col·laboració públic-privat mitjançant la concertació i contractació de serveis en lloc de les subvencions. El Sr. Serra va defensar que la transposició de la normativa europea sobre contractació de servis a les persones reforci el model de col·laboració públic privat que constitueix el sistema sanitari català.


Com a resum destacar que els ponents van reclamar la urgència de la transposició d’aquesta directiva europea, per diferents raons, i entre elles que la seva vigència permetria resoldre la dicotomia públic-privat, discussió que avui està perjudicant molt clarament la salut del sistema sanitari públic català. 


www.rbaestudisiprojectes.cat                     

dilluns, 23 de maig del 2016

Carles Constante nou director general del Consorci Sanitari Integral (CSI)


El CSI cobreix el càrrec de director general de l’entitat, mitjançant una convocatòria pública.


Que n’aprenguin! Diria Joan Laporta



Des que Miquel Arrufat va deixar la gerència del CSI, aquest consorci que incorpora una bona quantitat de dispositius assistencials en el seu sí, havia quedat sense cúpula directiva en l’àmbit executiu atès que quan aquest fet es va produir, la direcció general del CSI ja es trobava vacant. Per resoldre la situació de desgovern, sense director general i sense gerent,  el consell rector del Consorci va decidir fer una convocatòria pública a la que es van presentar, segons s’ha comentat, més d’un centenar de candidatures per cobrir el càrrec de director general del Consorci. La selecció de candidats es va encomanar a la companyia catalana BAREUS Consultors, en la que un dels seus actius principals és Carles Ahicart, que treballa des de fa anys en el camp de la consultoria en l’àmbit sanitari. Aquesta empresa va rebre l’encàrrec de seleccionar de entre totes les candidatures presentades a tres candidats, els quals serien proposats a la Presidència del CSI per tal que fos el consell rector el Consorci qui acabés decidint entre la terna proposada la persona idònia per ocupar el càrrec. Finalment després de les corresponents entrevistes, el consell rector s’ha decidit per un dels integrants de la terna: Carles Constante i Beitia

El currículum del Dr. Constante és realment impressionant. Aquest és un extracte molt resumit de la seva experiència professional: Cap de la divisió d’Hospitals del CatSalut de l’any 95 al 96. De l’any 1996 fins al 2000, el Dr. Constante va ser director general de l'Àrea Sanitària del CatSalut. A l’any 2000 va ser nomenat màxim responsable del Consorci Sanitari de la Creu Roja a Catalunya, fins que a l’any 2002 es va constituir el Consorci Sanitari Integral que derivava de l’anterior de la Creu Roja. En aquest nou Consorci va ocupar el càrrec de president i conseller delegat. A l’any 2004, va ser nomenat director assistencial del Parc Sanitari Pere Virgili fins a l’any 2005 quan es va incorporar com a Project Manager en el Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC) que era l’entitat de la qual rebut l’encàrrec de gestió del Pere Virgili. El mateix CHC el va situar al front del Hospital Comarcal Sant Antoni Abad entre els anys 2007 i 2008. Aquesta etapa es va acabar quan va ser cridat pel govern Andorrà per dirigir El Servei Andorrà de Salut entre els anys 2008 i 2010. A l’any 2011 va retornar al departament de Salut quan va assumir en una primera fase la gerència de l’Àrea Metropolitana Sud del CatSalut i uns mesos més tard va ocupar la direcció general de Planificació i Recerca en Salut al departament  de Salut on ha liderat entre altres temes transcendents el Pla de Salut de Catalunya. Aquest càrrec l’ha ocupat fins l’any 2016. Carles Constante ha pogut exercir totes aquestes funcions gràcies a una formació molt àmplia en la que hi destaquen diversos cursos a l’IESE i a ESADE entre d’altres. 

Ara haurà d’assumir aquesta nova responsabilitat en el Consorci Sanitari Integral, que és una institució que abasta diferents centres sanitaris i dispositius assistencials com:
  • Els Hospitals Dos de Maig de Barcelona, el General de l’Hospitalet i el de Sant Joan Despí Moisès Broggi
  • L’Hospital sociosanitari de l’Hospitalet
  • Els CAP Sagrada Família de Barcelona, Collblanc de l’Hopsitalet i la Torrassa de l’Hospitalet
  • Els Centre d’Atenció Especialitzada (CAE) de Cornellà i Sant Feliu de Llobregat, al Baix Llobregat i el de Ronda la Torrassa   a l’Hospitalet de LLobregat
  • Les Residències Collblanc Companys Socials i la Francisco Padilla, ambdues a l’Hospitalet

L'Hospital de Sant Joan Despí, Moisès Broggi
D’aquest procés de selecció cal destacar-ne el procediment, més enllà de l’elecció de la persona de Carles Constante. I ho destaco en un moment en el que l’administració sanitària, que acaba de posar en llocs de molta responsabilitat a diferents “professionals”, en cap cas s’ha guiat per criteris professionals a l’hora de triar a aquests responsables. El que menys ha importat a l’hora de triar ha estat la professionalitat. Els nomenaments s’han fet a dit, i sense avaluar el risc immens que significa deixar en mans poc experimentades uns pressupostos públics que acabem pagant entre tots.

Per això, cal donar l’enhorabona al Dr. Jordi Mauri president del consorci, i amb ell a tot el consell rector del CSI, per la seva decidida aposta per la professionalitat, Afortunadament encara queden persones que valoren la funció gerencial i la seva alta responsabilitat.


Dr. Constante: molta sort i molt d’encert en aquesta nova etapa