diumenge, 29 de maig de 2016

Metges de Catalunya contraataca... La que es pot organitzar !


Per una banda Metges de Catalunya recorrerà davant del Tribunal Suprem la sentència que va desestimar íntegrament la seva impugnació del primer conveni sectorial de tota la sanitat concertada.


I per l’altra, el sindicat de metges ha presentat a cada centre del SISCAT un conflicte col·lectiu demanant que la paga que cobren el mes que fan vacances, sigui retribuïda d’acord a la retribució mitjana dels últims 11 mesos, incloent-hi tota mena de retribució fixa o variable que hagin percebut durant els mesos precedents al gaudiment de les vacances.


La setmana passada el sector va rebre la bona notícia que la demanda interposada pel sindicat Metges de Catalunya contra la validesa del “Primer Conveni Col·lectiu de Treball dels Hospitals d’Aguts, Centres d’Atenció Primària, Centres Sociosanitaris i Centres de Salut Mental, concertats amb el Servei Català de la Salut”, havia estat rebutjada en tots els seus termes pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Una forta derrota judicial que ha portat al sindicat a recórrer aquesta sentència davant del Tribunal Suprem. Tot i així és un recurs  que presumiblement no tindrà efectes pràctics, sigui quina sigui la sentència, atès que quan aquesta es produeixi el 1er. Conveni Col·lectiu del sector haurà decaigut.

No sabem si aquesta derrota important  soferta pel sindicat davant del TSJC està en la base de l’ofensiva jurídica presentada avui en tots els centres sanitaris del SISCAT. Es tracta d’una demanda de conflicte col·lectiu, presentada individualment a cada una de les entitats concertades, per la qual el sindicat reclama que el personal facultatiu, quan està de vacances, i per tant no pot fer guàrdies i cobrar-les, sigui retribuït d’acord a la mitjana de les retribucions assolides els últims 11 mesos en els que a més del seu salari bàsic i complementari, ha fet guàrdies de presència física o localitzades, i pot acreditar plusos per haver treballat en festius, dissabtes o diumenges. Demanen per tant que la paga corresponent al més en que el facultatiu estigui de vacances se li pagui el sou més els “plusos funcionals variables”. Per entendre’ns, a efectes pràctics, si durant el període de meritació de les vacances han fet, posem pel cas, una mitjana de tres o quatre guàrdies mensuals reclamen que el mes de vacances també es retribueixin aquestes guàrdies, malgrat que òbviament, no les hagin realitzat.

Tot plegat pot tenir repercussions molt negatives per els propis treballadors sanitaris de categories inferiors, atès que de guanyar-se aquestes sentències per part dels demandants, això farà que en molts casos els centres afectats entrin en un situació negativa en els seus comptes d’explotació, raó per la qual no es podran abonar les DPO ja que el seu cobrament està condicionat per conveni a l’assoliment de l’equilibri pressupostari, i això perjudicarà a tot el conjunt de treballadors de la sanitat, fins i tot als propis facultatius, en particular els que no fan guàrdies. 

Independentment dels perjudicis que aquesta situació implicaria per una immensa majoria de treballadors sanitaris, el que resulta evident és que a nivell econòmic les despeses que això pot implicar no són assumibles per a la pràctica totalitat dels centres del SISCAT per no dir tots. Ara per ara es fa difícil quantificar el cost d’aquesta mesura, però tots els diners de més que el conseller de Salut espera rebre dels pressupostos d’aquest any, podrien no ser suficients per pagar el cost que aquesta demanda pot acabar tenint pel sistema sanitari públic català. Cal tenir en compte que de prosperar la reclamació, els seus efectes també podrien ser extensius al personal estatutari de l’ICS.

A banda d’aquestes consideracions, si que voldria comentar l’estratègia seguida pel sindicat Metges de Catalunya, a l’hora de presentar aquests conflictes col·lectius de manera individualitzada en cada un dels centres del SISCAT. Actuant d’aquesta manera  el sindicat evita “jugar-se” la seva demanda a cara o creu davant del TSJC. A l’ampliar el conflicte centre per centre, és probable que en alguns llocs es produeixin sentències en un sentit, mentre que en altres centres les sentències puguin adoptar el sentit contrari, la qual cosa generaria un enrenou monumental de difícil solució fins que la doctrina sobre aquesta qüestió quedés unificada.

Estem per tant davant d’una situació molt compromesa, de la que se’n poden derivar conseqüències molt dolentes pel sistema sanitari català i per una bona part dels seus treballadors. Estan en risc les DPO futures en molts centres de la xarxa pública tal com preveu el conveni actualment vigent en cas de que els centres deixin de presentar un equilibri en els seus comptes, està en risc la sostenibilitat econòmica de molts centres del SISCAT, i està en risc la possibilitat de reduir llistes d’espera entre altres qüestions doncs el Pla Xoc del govern de la Generalitat, pel que fa Salut, es pot quedar sense capacitat econòmica per poder-lo aplicar.


Sens dubte, a nivell jurídic s’obren molts interrogants i un debat que pot ser molt interessant, però a nivell dels centres, la situació amenaça soroll: no hi ha diners per pagar-ho si aquestes demandes prosperen.


Cap comentari:

Publica un comentari