La pandèmia de la Covid-19 que encara estem patint, ha posat en evidència els punts dèbils d’un sistema sanitari que ha estat capaç de donar resposta a les necessitats gràcies bàsicament als seus professionals. Sense la seva abnegació, la seva professionalitat i la seva excel·lent disposició per sobre de torns i horaris, les conseqüències de la pandèmia haurien estat molt pitjors.
Queden enrere les mancances que el sistema ha patit en quant a EPI o tests per fer les proves, i les baixes que això ha causat en el propi col·lectiu de professionals. El que no pot quedar enrere són el que hem après d’aquesta situació. Per això és del tot necessari que s’apliquin al sistema sanitari les millores necessàries per evitar que aquesta situació es torni a repetir i que els nostres professionals s’hagin de jugar la vida compensant amb el seu esforç i sacrifici personals mancances i tota mena de dèficits estructurals i de mitjans.
Què des de la societat civil es reconegui espontàniament l’esforç dels professionals sanitaris, implica que des de la política s’actuï responsablement en la mateixa direcció. Per això cal millorar decididament el finançament del sistema sanitari, calen reformes que evitin que es tornin a viure situacions similars i cal retornar als professionals el poder adquisitiu manllevat des de l’any 2010.
Una societat agraïda als seus professionals no pot consentir que els seus polítics no estiguin a l’alçada.
Fa uns dies, el Dr. Josep Maria Puig, secretari general del sindicat Metges de Catalunya, feina unes declaracions en un diari digital que donaven a entendre el mal ambient que es respira en aquests moments en el col·lectiu mèdic. En aquesta entrevista, el Dr. Puig deia, entre moltes altres coses que no sentien a l’administració coma a un aliat sinó que se sentien davant d’una administració que no posa els diners que hauria de posar en el sistema sanitari i la combinació de més feia i menys diners no es pot resistir massa temps. També lamentava que els pressupostos del 2020 siguin inferiors als del 2010. Com a conseqüència de la situació que el col·lectiu mèdic està patint, i del malestar de fons que tot plegat està causant, el Dr. Puig acabava afirmant “no passarà molt de temps fins que aquest malestar s’acabi expressant d’una manera o una altra. És previsible que la conflictivitat arribi a tenir uns nivells que no estem acostumats a veure mai”
Dos dies més tard, el Dr. Jaume Padrós president del Col·legi oficial de Metges de Barcelona, en un fil de twitter expressava també la seva preocupació per l’estat actual del sistema sanitari català. El Dr. Padrós és una persona molt assenyada que pel càrrec que ocupa mesura molt i molt les seves paraules abans de fer-les públiques; per això resulta preocupant que des d’una mirada al sistema feta des del CoMB per una persona amb el tarannà del Dr. Padrós es digui que no es pot descartar que els metges plantegin una mobilització general, una mena de rebel·lió de bates blanques, si no s’atenen les propostes que el col·legi formularà a les administracions els propers dies. Això en boca del Dr. Padrós, són paraules majors.
En el fil de Twitter, el Dr. Padrós explica que com a conseqüència de la situació viscuda de crisi de salut pública, i tot i que la primera onada de la Covid-19 sembla que està remetent, és un greu error fer creure que els problemes de la sanitat també han remès. Al sistema sanitari hi ha molta tensió, amb professionals al límit, alguns amb afectació psicoemocional, amb mes precarietat sobrevinguda i un malestar generalitzat. El Dr. Padrós continua explicant que per cercar complicitats i amb ànim de voler liderar, els metges faran públic un Document de propostes per a la reconstrucció del sistema sanitari. Adverteix que si no s’atenen aquestes propostes amb una certa celeritat, es podrien convocar mobilitzacions, el que ell anomena una “rebel·lió de bates blanques”.
Estem doncs davant d’una situació preocupant. Què des del món sindical es pressioni al govern entra dintre de la normalitat del que són les relacions laborals. Però quan una institució com el CoMB pren part en el conflicte, és que la situació va més enllà del que pot ser una estratègia sindical i reflexa el mar de fons que hi ha en el si de la professió mèdica.
Per el bé de tots, convindria que el departament de Salut, el govern de la Generalitat, i fins i tot el de l’Estat, no mirin cap a un altre banda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada