diumenge, 21 de juny de 2020

César Velasco abandona la direcció de l’AQuAS

Tal com algunes persones havien pronosticat, el pas de César Velasco per l’AQuAS només ha servit per enriquir el seu currículum, però per l’Agència ha estat un fracàs rotund per l’absència de projectes engrescadors i pel poc cas fet als tècnics més experimentats de la casa que s’han vist, si no relegats, desconsiderats per una direcció més pendent de l’enaltiment de la seva personalitat narcisista que no pas d’atendre les necessitats  de l’organització.       
Des de fa ja massa temps, a l’AQuAS es troba a faltar una direcció que estableixi una línia d’actuació clara, que porti a l’Agència a uns objectius coneguts, i que tregui tot el profit del potencial de coneixement dels seus tècnics.


Ara caldrà tenir l’encert que no s’ha tingut en aquests dues últimes legislatures a l’hora de trobar un recanvi a César Velasco que torni a posar en valor les capacitats de l’Agència, que són moltes. 
El Dr. Velasco ha anunciat que el seu nou “repte” professional començarà a partir del proper 1 de juliol, i com que no es preveu que la seva substitució estigui resolta per aquestes dates, els rumors apunten que transitòriament, mentre no es nomena un nou responsable, l’AQuAS podria passar a dependre de la direcció general de Recerca. Velasco, ha delegat provisionalment la seva signatura en un tècnic de l’AQuAS mentre des del departament de Salut no es prenen altres decisions.   


Dirigir l’AQuAS no és una tasca senzilla quan per aquesta organització hi han passat dirigents com Joan Guanyabens, l’home de les noves tecnologies aplicades al sistema sanitari, o Josep Maria Argimon amb una gestió centrada en l’aprofitament de les dades; trobar un directiu que estigui a l’alçada no és senzill. Després d’ells l’AQuAS ha anat pel camí del mal borràs. Primer amb el Dr. De Déu, que es passava més temps fora de l’Agència que treballant amb la seva gent, amb una gestió marcada per una certa incidència de la política en el dia a dia de l’organització. Va ser una etapa en la que el desànim va començar a fer la seva aparició en alguns dels tècnics que veien com projectes importants no avançaven perquè la direcció tenia altres prioritats.

Aquesta situació d’abandó de projectes importants s’ha multiplicat per molt en aquesta etapa de Cèsar Velasco al front de l’AQuAS. Velasco té un verb àgil i fàcil però després els fets disten molt de correspondre’s amb el discurs, de manera que el desànim ha anat in crescendo fins a límits difícilment suportables per a tècnics valuosos que s’han sentit marginats per una direcció que no s’ha preocupat gens pel manteniment dels ànims professionals de la seva gent, ni per dotar a l’Agència de perspectives professionals de futur, i que ha centrat la seva “gestió” en qüestions organitzatives que en lloc de facilitar la feina, ha complicat la vida dels professionals de l’Agència. Una de les poques coses que Velasco ha fet a l’Agència és el que es coneix com la sala del “coworking” que no és altre cosa que un despatx com els existents en l’edifici, equipat amb tamborets, sofàs, butaques, una pissarra, una llum de l’IKEA i floretes per tot arreu, destinat al treball intern dels tècnics de la casa. Aquesta ha estat la “gran” aportació de Velasco a l’AQuAS.      

César Velasco haurà estat una mica més d'un any i mig com a director de l’AQuAS. De fet és la mitjana de temps que ha durat en les seves ocupacions professionals anteriors. Del 2015 al 2016 va ser subdirector mèdic a l’Hospital Clínic Universitari “Lozano Blesa” de Saragossa, i del 2016 al 2018 va ser director d’Innovació i Gestió Integral a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, des d’on va fer el salt a la direcció de l’AQuAS. És a dir, del 2016 al 2020 haurà ocupat 4 càrrecs diferents, atès que l’1 de juliol començarà a treballar a Novartis, en la seva seu barcelonina, però sembla que amb una projecció europea en temes d’innovació. En un lapse de 5 anys, 4 càrrecs en organitzacions diferents; això implica que no ha tingut temps de consolidar cap projecte en cap de les responsabilitats que ha assumit. Tanmateix cal reconèixer que el Dr. Velasco té una àmplia i complerta formació a universitats de Barcelona i Madrid, a la Harvard University, a l’Institut John Hopkins o a l’IESE entre altres. LLàstima que no tingui temps de treure profit de tots els coneixements que sens dubte té en benefici de les organitzacions que confien en ell, o potser millor dit, es deixen enlluernar per el seu currículum formatiu. 

El seu substitut es trobarà amb una Agència que no sap quin és el seu full de ruta, i que necessita una empenta molt forta i una modernització de les seves eines pel que fa al tractament i anàlisi de dades, així com per l’avaluació dels resultats. Segons el propi Velasco, sembla que aquest substitut sortirà d’una convocatòria pública amb concurs de mèrits. Estaria bé que fos així, i en aquest sentit també estaria bé que aquests concurs estigués obert a tècnics experimentats que treballin o hagin treballat a l’organització. Sens dubte el coneixement de la institució és un mèrit a valorar. 

Si es cert que caldrà convocar aquest concurs de mèrits, sembla que pel 30 de juny no hi haurà un substitut/a de César Velasco. En aquest sentit comença a circular un rumor que situa a l’AQuAS, de manera transitòria, sota la dependència de la direcció general de Recerca i Innovació en Salut. Val a dir que no sembla una bona solució: la direcció general de Recerca està pràcticament desapareguda des que el nou director general, un home de partit sense cap experiència en recerca, ni una formació científica adequada, va ser nomenat ara fa tan sols 10 mesos. Segons algunes veus, aquesta situació d’interinitat de l’Agència es podria perllongar fins les properes eleccions que tot i no tenir data, moltes opinions coincideixen a l’hora de situar-les a la propera tardor.     

Els tècnics més experimentats de l’AQuAS hauran de continuar esperant encara un temps per saber si els seus problemes professionals es resolen amb una nova direcció que respongui a les seves expectatives i a les necessitats de l’organització, i sobretot que no faci volar coloms, ni es dediqui a la venda de fum...          

Cap comentari:

Publica un comentari