diumenge, 20 de juny del 2021

L’Hospital de Bellvitge estén l’aplicació dels protocols ERAS, que milloren el preoperatori i la recuperació dels pacients després de la cirurgia


És una col·laboració de José Jerez, infermer de Pràctica Avançada i coordinador del protocol ERAS a l’Hospital Universitari de Bellvitge



El protocol de Recuperació Millorada després de la Cirurgia, ERAS en les seves sigles angleses, inclou tot un seguit d’estratègies i mesures innovadores, avalades per l’evidència clínica i que s’apliquen des del preoperatori fins al postoperatori, amb l’objectiu de reduir l’estrès del pacient, les complicacions que poden sorgir durant l’ingrés i afavorir la seva recuperació funcional, i com a conseqüència el temps d’ingrés al centre.


Els protocols ERAS, que van néixer als anys 90 al nord d’Europa, es van començar a aplicar l’any 2018 al Servei de Cirurgia Colorectal de l’HUB. Des de llavors està en continua expansió al centre. Altres quatre serveis més ja han incorporat plenament el protocol ERAS a les seves intervencions quirúrgiques: Cirurgia Plàstica, Urologia, Cirurgia Toràcica i la implantació de pròtesis de genoll i maluc que duu a terme el Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia. Això ha propiciat que més de 1.500 pacients hagin estat donats d’alta a l’Hospital de Bellvitge amb l’aplicació d’aquests protocols. Fins a 6 processos quirúrgics més estan en procés per assolir la implantació completa de l’ERAS en els propers mesos: cirurgia pancreàtica; angiologia i cirurgia vascular; cirurgia cardíaca; cirurgia de raquis; cirurgia maxil·lofacial i cirurgia de cap i coll.

 

Gràcies a la millora global del procés operatori, es redueix l’estada mitjana dels pacients de forma significativa, però sense un augment de les visites a Urgències ni dels reingressos posteriors. D’aquesta manera, i amb nivells de satisfacció molt elevats, els pacients d’urologia han reduït un 64% els dies d’ingrés postoperatori; el de cirurgia colorectal un 50%; els de pròtesi de maluc un 42% i els de cirurgia plàstica un 24%.


El protocoll ERAS s’inicia un mes abans de la data prevista per la intervenció amb el programa de prehabilitació, que té com a objectiu aconseguir el millor estat funcional del pacient des d’un punt de vista físic, cognitiu i nutricional. Mitjançant una primera consulta, les infermeres coordinadores porten a terme un cribratge dels pacients per detectar qualsevol risc en els tres àmbits esmentats. Si tot és normal, el pacient rep de manera verbal i amb material imprès i audiovisual les pautes a seguir per arribar en el millor estat possible al dia de la intervenció. S’engega aleshores un sistema de control continu, ja que el pacient té des del primer dia el telèfon directe de la seva infermera.  


El desenvolupament dels protocols ERAS continua durant la intervenció i el postoperatori amb una sèrie de mesures avalades clínicament i en alguns casos molt innovadores, com ara el fet de trencar les hores de dejú prèvies a l’operació amb begudes amb maltodextrines al 12,5% o aconseguir que el pacient surti del llit i comenci la ingesta de líquids o aliments el mateix dia de la intervenció. El pacient ingressa optimitzat i amb uns ‘deures’ que sap que haurà de fer durant tot el procés. D’aquesta forma tenim un pacient més independent i més satisfet perquè es recupera molt millor.


El programa ha pres encara més rellevància amb la pandèmia, ja que en reduir les complicacions postquirúgiques s’afavoreix la recuperació del pacient i es redueix la seva estada a l’hospital. La Covid-19 ens ha ajudat a ser més eficients i creatius. Hem hagut d’adaptar les consultes de prehabilitació infermera de forma telemàtica i hem ajustat els instruments que utilitzem per mesurar i cribar per tal que siguin igualment validables des de la distància (visita telefònica o videotrucada). Els resultats obtinguts ens indiquen que poden ser igualment útils que els presencials: els pacients han pogut acomplir els seus objectius de recuperació satisfactòriament. També, de forma conseqüent, els objectius d’estada mitjana i de gestió a l’hospital.

Els protocols ERAS s’autoavaluen contínuament a l’Hospital de Bellvitge mitjançant la metodologia PDCA (Plan, Do, Check, Act) i basant-se en els indicadors proposats per l’ERAS Society i el grup GERM (Grupo Español de Rehabilitación Multimodal). Sota la Direcció d’Avaluació i Processos del Centre es fusionen amb la metodologia Lean reduint o eliminant aquelles accions que no aporten valor al procés.

 

L’aplicació dels protocols ERAS a l’Hospital de Bellvitge és fruit del treball multidisciplinari de cirurgians de diferents especialitats, professionals d’infermeria, d’anestesiologia, endocrinologia, nutrició i dietètica, rehabilitació i farmàcia.

dimarts, 15 de juny del 2021

Xavier Trias torna a l’ICS !


Roda el món i trona al Born, diu la dita, fent referència a aquelles persones què seguint les seves inquietuds per conèixer coses noves, una vegada acabat el seu periple de descobertes, acaben tornant a casa, amb els seus. I això és el que ha fet Xavier Trias.
Trias va començar com metge adjunt a l’Hospital infantil del Vall d’Hebron. Allà ja va començar a mostrar les seves inquietuds en la busca de millores col·lectives, i per això es va presentar a les eleccions al comitè d’empresa, en les llistes de CCOO com a independent. En aquelles èpoques, Vall d’Hebron estava sotmès a la disciplina del INSALUD, i Xavier Trias havia patit en primera persona les conseqüències d’una forma de manar autoritària i sense visió de futur. Només importava l’avui, i aquest avui estava sotmès a decisions sovint arbitràries. Va ser el començament d’una brillant carrera política que l’ha portat a ocupar molts llocs de responsabilitat, primer a l’ICS on va ser cap del servei d’Hospitals, i després va ser nomenat director general d’Ordenació i Planificació Sanitàries. Posteriorment va tornar a l’ICS ara com a director general de la Institució i uns anys més tard va ser nomenat conseller de Salut. El seu pas per el departament de Salut va ser decisiu per a la sanitat catalana. De entre les seves aportacions destaca la creació de la xarxa hospitalària  pública de Catalunya, que llavors s'anomenava XHUP, i què va permetre constituir una xarxa assistencial a Catalunya formada per hospitals de titularitat pública i privada sense ànim de lucre, de manera que qualsevol ciutadà del país disposava d'un centre hospitalari a mitja hora de distància del seu domicili, com a màxim. També cal esmentar entre les seves aportacions la creació de l'ICS, entitat que ara passa a presidir per designis del destí. Ell el va crear a l'any 1983 i 38 anys després el presideix.   
El seu bon fer i el seu tarannà dialogant no van passar desapercebuts per Jordi Pujol,  aleshores president de la Generalitat, què el va nomenar conseller de Presidència. En aquell moment el sector sanitari es va sentir una mica orfe per la marxa d’una persona com Xavier Trias que era tot un referent en la sanitat catalana. Posteriorment, Xavier Trias va ser el cap de la minoria catalana al Congrés dels Diputats. En acabar aquest període a Madrid, Trias va preparar el salt a l’Ajuntament de Barcelona, on al segon intent va aconseguir guanyar les eleccions a l’alcaldia del Cap i Casal. Quatre anys més tard, i gràcies al joc brut de les clavegueres de l’Estat, Trias va perdre les eleccions davant d’una Ada Colau que va utilitzar, en benefici propi, la difamació per erosionar la personalitat i la qualitat humana de Xavier Trias. Això va significar, d’alguna manera, el seu adéu al món de la política.
Ara, el nou conseller de Salut ha estat molt encertat proposant-li a Xavier Trias que acceptés la presidència de l’ICS. Què una personalitat com Xavier Trias hagi acceptat aquesta responsabilitat és molt positiu per la institució atès que ningú té un bagatge com el d’en Trias, ni un coneixement del sistema com el que ell té i sobretot una visió de què ha ser i com ha de ser l’Institut Català de la Salut al que ha vist néixer i evolucionar.
El seu nomenament es tot un encert què de ben segur serà molt ben rebut per tot el personal de l’Institut Català de la Salut. També serà ben vist per tot el sector sanitari atès que Xavier Trias és una persona molt estimada per tothom, atès que el seu pas pel departament de Salut va deixar una petja inesborrable. 
Recordem que des de fa dues legislatures la presidència de l’ICS havia estat exercida en  paral·lel per la persona que ocupava la direcció del CatSalut. Amb aquest nomenament es torna a l’esquema anterior segons el qual aquests dos càrrecs són independents, i per tant els ocupen persones diferents. 
El Consell d’Administració de l’ICS està format per un president i 22 vocals i és el responsable de portar a terme la planificació estratègica de l’ICS, de dirigir-ne les actuacions i d’exercir el control superior de la seva gestió.
Malgrat que els nomenaments mai agraden a tothom, un dels col·lectius que valorarà més positivament el nomenament de Xavier Trias serà sens dubte el dels professionals de la Institució, atès l’extraordinari record que el seu pas pel departament de Salut va deixar. És tot un privilegi que l’ICS pugui tenir a la seva presidència a una persona com Xavier Tries amb la seva experiència, la seva visió del sistema sanitari, el seu carisma i la seva bonhomia. 
Aquest càrrec no és un càrrec retribuït. Un acord de govern del Consell Executiu de la Generalitat del 2015 prohibeix qualsevol retribució als membres d’òrgans de govern del sector públic. Per tant Xavier Trias ha acceptat d’una manera del tot altruista posar tot el seu coneixement i tot el seu bagatge polític a disposició dels ciutadans. Només podem agrair-li la seva disposició incondicional i felicitar al conseller Argimon pel seu encert al prendre aquesta decisió.
Tant de bo estigui tan encertat en la resta de nomenaments pendents.   

diumenge, 6 de juny del 2021

La Covid-19 en franca millora

La situació de la pandèmia a Catalunya presenta, aquestes últimes setmanes, una franca millora. És el resultat de tenir a més de 3 milions de persones vacunades al menys amb una dosi. Tanmateix s'ha instal·lat en la ciutadania una sensació d'optimisme què pot ser perjudicial. Per tant els comportaments que tendeixen a baixar la guàrdia són si més no preocupants, i tots hauríem de ser conscients què la batalla contra el virus i les seves variants continua, i que el perill encara és latent.

Risc de rebrot municipal a 6-06-21

Risc de rebrot municipal a 27-04-21






                                                                                                                            






Aquests dos gràfics mostren d'una manera molt clara les millores produïdes i si ho comparem amb altres situacions viscudes amb anterioritat en les diferents onades de la pandèmia, la única diferència entre abans i ara no està en les mesures preses per l'administració ni en l'actitud dels ciutadans davant la pandèmia, sinó en l'administració de les vacunes a un nombre suficient de ciutadans. Aquesta ha estat la clau de volta que ho ha fet canviar tot. Per tant, és evident que la campanya de vacunació de la població ha de continuar fins a l'ultim racó del país. Veient els resultats tan bons de la campanya de vacunació, deixo penjada una reflexió: estem segurs què no caldria sancionar d'alguna manera als que es neguen a ser vacunats sense una raó prou sòlida que ho justifiqui?

El virus continua molt present a l'entorn metropolità de Barcelona i en alguns municipis del Solsonès, del Bages del Ripollès o de Tortosa entre d'altres. Per tant cal no baixar la guàrdia i tenir en compte que tot i què les vacunes han significat un abans i un després, aquestes són efectives en un 97% dels cassos si s'ha rebut la segona dosi. Per tant tot i la bona tendència, cal mantenir la vigilància i extremar les mesures sde seguretat. Entre tots ens en sortirem, però hem de ser seriosos.     

Entre un gràfic i l'altre, aquesta ha estat l'evolució:




Index de risc de rebrot municipal a 1-05-21

Index de risc de rebrot municipal a 8-05-21

Index de risc de rebrot municipal a 15-05-21


Index de risc de rebrot municipal a 21-05-21


Index de risc de rebrot municipal a 28-05-21


Index de risc de rebrot municipal a 3-06-21


Index de risc de rebrot municipal a 6-06-21