divendres, 30 de desembre del 2016

25 anys del CatSalut (III)

Marina Geli: 

"Cal establir un acord de confiança amb els professionals"
"El ciutadà ha de ser el director de la seva pròpia salut"
"La sanitat no està en crisi; en tot cas hi ha una crisi de  confiança promoguda per alguns"


(... Continua de l'entrada anterior)



A l'any 2003, el conseller Pomés, va donar el relleu a Marina Geli al front del departament de Salut. Veiem alguns fragments de la seva intervenció 

Intervenció de Marina Geli:


Marina Geli va guanyar-se immediatament  a l’auditori perquè des de la seva primera paraula, els assistents  varen copsar que el seu discurs estava inspirat en els sentiments, i en una identificació absoluta amb el sector sanitari. Va començar la seva intervenció declarant el fort sentiment de pertinença que sentia vers el sector salut que encara s’ha fet més fort després de deixar la conselleria, assegurant que en la seva opinió el que realment està en crisi és precisament aquest “sentiment de pertinença al sistema sanitari”. Va dir que sentia un orgull profund d’un sistema de salut que durant més de 30 anys ha guardat com a valor el consens i la continuïtat institucional. “La sanitat no està en crisi  atès que la valoració dels ciutadans i dels pacients és molt bona i els resultats bons. En tot cas hi ha una crisi de confiança en el sistema promoguda per alguns”. Tot seguit va explicar que de sempre s’ha considerat que el que configura el caràcter públic del sistema sanitari no és la provisió del serveis, sinó la cobertura universal i el finançament dels mateixos via impostos. L’exconsellera Geli es va mostrar partidària d’introduir reformes en el sistema i no la ruptura del mateix. Va afegir que “cal introduir adaptacions davant els reptes com sempre ha fet el sistema sanitari català. El Departament de Salut és l'autoritat, qui governa, elabora la planificació estratègica, qui avalua, qui decideix el pressupost que aprova Parlament. El Servei Català de la Salut és el garant de les prestacions i de la qualitat dels serveis. Els proveïdors són qui gestiona.”

Va arrencar els aplaudiments de l’auditori, quant referint-se al consens que es va aconseguir durant el seu mandat, al voltant de l’aprovació al Parlament de la Llei de l’ICS quasi per unanimitat, i dirigint-se al conseller Comin li va dir: “...no sé si ara la faríem conseller...” Una Llei que aposta per la descentralització, la desconcentració i l'autonomia de gestió igual que qualsevol altre proveïdor del sistema públic. Marina Geli es va preguntar si calia una nova Llei sanitària a Catalunya, i en el supòsit que algun dia Catalunya assoleixi la independència va afirmar que  “caldrà una Llei de Bases de Salut i Social. Caldrà una refosa de la LOSC, la Llei ICS, la Llei de Salut Pública.”

Respecte a als reptes de futur va dir: “els reptes més rellevants són les noves expectatives dels ciutadans i dels professionals, l'envelliment de la població, i la innovació. Per poder assumir aquests reptes cal identificar les prioritats per poder fer les reformes necessàries o les adaptacions que corresponguin”.

Marina Geli va concretar les seves propostes de futur d’aquesta manera: 
  • Cal un pressupost plurianual per la sanitat encara que sigui de tendències, també per les inversions.
  • Cal un “Acord de Confiança” amb els professionals que incorpori un sistema retributiu just. I situï el seu sou als nivells que els correspon d’acord a la seva formació i grau de compromís demostrat sobradament aquests anys de crisi. Els professionals han de ser protagonistes en la gestió i participar en la planificació.
  • Cal un model més orientat a la comunitat, sent la salut Pública la prioritat, i cal també debatre quins canvis són els més efectius pel benestar emocional, davant de l'envelliment, l'increment de les malalties cròniques, la necessitat atenció centrada a la persona, la integració social i sanitària. Va proposar un acord institucional amb els ajuntaments per assegurar un govern conjunt fent referència als governs territorials de Salut que s'havien implementat durant el seu mandat a la conselleria. Va fer servir l’exemple del Consorci Sanitari de Barcelona com a model de govern que va servir per definir la seva política d’implantació dels governs territorials de Salut durant el seu mandat.
  • La transformació digital en el sistema sanitari ha permès retiments de comptes i exercici de la transparència com la Central Balanços, la Central de Resultats. La transformació digital ha de permetre en el futur la traçabilitat de la informació, és una auditoria constant en temps real, sense burocràcia afegida prou flexible i que no afecta a l’autonomia de gestió. 
  • El ciutadà ha de ser el director de la seva pròpia salut, i ha de ser capaç de discriminar en la societat de la informació, per poder utilitzar responsablement tot el sistema. Tindrem un  ciutadà que vol garanties d'accessibilitat i informació rigorosa i un pacient que preserva l'autoritat del professional des d'aquesta confiança que és el valor més preuat.
  • Per últim va reclamar un acord ètic amb les empreses proveïdores del sistema sanitari.

Va acabar la seva intervenció reclamant “Orgull i capacitat de construir confiança per no fer entrar en crisi un sistema del que ens sentim orgullosos, amb fort vincle de pertinença. Els resultats sí que importen” va dir. Marina Geli va ser llargament aplaudida per tot l’auditori. 


(Continuarà...)


dijous, 29 de desembre del 2016

25 anys del CatSalut (II)


La Taula dels consellers


Eduard Rius: "Cal planificar els serveis de salut en funció de les prioritats establertes pel Pla de Salut"
Xavier Pomés: "La col·laboració públic-privat ha estat clau en l'èxit del nostre sistema sanitari"   



(...Continua de l’entrada anterior)

Seguint l'ordre de les intervencions, a Xavier Trias el va succeïr a la conselleria el Dr. Eduard Rius
  

Intervenció d’Eduard Rius:


L’exconseller Rius va demanar que els canvis que calgui fer haurien de conservar el principi de separació de funcions entre el finançament públic de la sanitat i la provisió de serveis sanitaris. Per el Dr. Rius és essencial la diversitat de la xarxa pel seu dinamisme, la seva flexibilitat i regularitat. També es va referir a la necessitat de planificar els serveis de salut en funció de les prioritats establertes pel Pla de Salut, i va demanar que es busqui la manera de poder reforçar la participació dels professionals, així com el fet de retre comptes. També es va referir als recursos dels sistema sanitari públic català, i va denunciar per enèsima vegada el desfàs existent entre els recursos disponibles i els que es necessiten reclamant més diners per a la sanitat.

Xavier Rius va mostrar també la seva preocupació perquè no aparegui una sanitat “low cost” per a gent sense recursos i un altre sanitat per a la gent amb recursos. Finalment va fer referència a l transformació digital que ha de servir per donar respostes a noves necessitats del sistema sanitari .

Intervenció de Xavier Pomés:

Xavier Pomés, com a les seves èpoques al departament de Salut va voler mostrar-se com una persona “executiva” intentant donar una imatge de persona resolutiva i contundent en les seves formes. Els resultats d'aquesta manera de interpretar al seu propi personatge, ja són figues d’un altre paner. Va començar dient que el model sanitari català ha estat un èxit i continua sent un èxit. Un èxit social perquè és un sistema d’accés universal i un èxit professional perquè s’han assolit uns resultats excel·lents i uns professionals magnífics que han obtingut resultats que han tingut un ressò mundial.

Va fer referència a les retallades dient que van resultar doloroses per malalts i professionals i va acceptar que en algun moment han existit ombres i manca de transparència, però això en cap cas ha de devaluar els resultats tan bons del sistema sanitari públic català.

Es va preguntar que cal fer de cara al futur, i ell mateix va donar la resposta “cal assegurar que el sistema es manté; d’entrada no s’ha d’espatllar allò que funciona, ni cal reinventar res. Tenim la temptació de reinventar per ser vistos”. Va afegir que “el nostre imperatiu ètic exigeix que fem el que hem de fer, amb independència de si brilla o no en els mitjans de comunicació. En tot cas, va afegir, “caldrà anar donant resposta a les noves necessitats que vagin sorgint”.


Xavier Pomés va cloure la seva intervenció amb un dard enverinat per Comin: “...un sistema de base pública és el millor antídot per evitar els extremismes, bé siguin d’esquerres o de dretes. Crido a evitar-los a sanitat. La col·laboració públic-privat ha estat clau en l’èxit del nostre sistema sanitari... qui més crida o crea eslògans efectistes no sempre defensa l’interès general...”

(Continuarà...)









dimarts, 27 de desembre del 2016

25 anys del CatSalut (I)



La Taula dels consellers: Intervencions molt celebrades de l’exconsellera Geli i també de l’exconseller Xavier Trias


El conseller Comin va passar desapercebut, i no el varen aplaudir ni tan sols “els seus” (els de la primera fila)



Fa uns dies es va celebrar al Palau de Congressos de Barcelona els 25 anys del Servei Català de la Salut. 25 anys d’èxit, 25 anys de sanitat excel·lent, 25 anys de seny en la configuració d’un sistema nacional de salut que ha superat en molt les expectatives, tal  com ho demostren els resultats assolits en salut per la sanitat catalana, el cost tan eficient de la seva consecució i la valoració que en fan els ciutadans que l’han utilitzat.

Els actuals responsables del departament de Salut varen decidir celebrar l’efemèride en base a un programa d’actes en el que hi havia un punt de màxim interès, com és el que portava per títol “25 anys al servei del Sistema Nacional de Salut de Catalunya” més conegut com la “taula dels consellers”. El programa tenia un segon punt d’interès que era el que es titulava “Mirem cap al Futur Sistema Nacional de Salut” que va desenvolupar David Elvira, director del CatSalut. Complementava la celebració una conferència inaugural a càrrec de Sir Harry Burns professor de salut pública de la Universitat de Strathclyde, i una mena de taula rodona final al voltant dels quatre eixos en que es vol estructurar el futur del CatSalut. Pel seu interès em centraré en la “taula dels consellers” i en la conferència de David Elvira al voltant del futur del Sistema Nacional de Salut de Catalunya.

La “Taula dels consellers” va ser moderada pel Dr. Miquel Vilardell. De la intervenció del Dr. Vilardell jo en destacaria vàries argumentacions. La primera va ser la de defensar el model sanitari actual basant-se, òbviament, en l’evidència dels seus excel·lents resultats. També va demanar al conseller de salut Toni Comin, que a l’hora de prendre decisions deixi actuar en primer lloc als tècnics i professionals, i en segon lloc i al seu darrere, que intervinguin els polítics. Una tercera argumentació va ser la de demanar consens davant de qualsevol canvi que es vulgui introduir en el sistema. El Dr. Vilardell va presentar als diferents consellers participants per ordre de la seva incorporació al càrrec: Ramon Espasa, Xavier Trias, Eduard Rius, Xavier Pomés, Marina Geli, Boi Ruiz i Antoni Comin i va fer un petit resum (en alguna ocasió massa generós) sobre les aportacions dels diferents consellers que la sanitat catalana ha tingut des de la Generalitat provisional de l’any 1977. A destacar l’absència del conseller Josep Laporte, traspassat ja fa uns anys, i que va accedir al càrrec entre els consellers Espasa i Trias.

Per donar una visió de continuïtat explicaré les diferents intervencions dels consellers de manera continuada, i no tal com van fer-ho a l’acte en el qual cada conseller va respondre a dues preguntes formulades pel moderador, una en cada torn d’intervenció. No comentaré la intervenció del Dr. Espasa que vaig trobar fora de context. Lamentablement tinc la sensació que el Dr. Espasa, que per altre banda em mereix tots els respectes, ha perdut el tren dels temps, i reclamar ara un sistema sanitari 100% públic, amb “nacionalitzacions i expropiacions” de centre sanitaris, tot ple de funcionaris i amb una organització del tot ineficient, és més propi dels temps de les catacumbes que no pas del segle XXI

Intervenció de Xavier Trias:

Xavier Trias va fer referència als moments anteriors a la creació del CatSalut, posant en valor el lideratge de persones com el conseller Laporte i Elvira Guilera per la seva visió i les seves aportacions. “Sense el conseller Laporte no hi hauria hagut Servei Català de la Salut” va dir. També va esmentar el paper de Lluís Bohigas que des de la vessant més d’organització i ordenació sanitàries va fer aportacions de molt valor. Xavier Trias no es va oblidar d’Esperança Martí, que des de fora del departament va ser capaç, amb les seves crítiques, la seva visió, insistència i poder de convenciment, de fer aportacions valuoses pel sistema. També va fer referència a la gran complicitat amb persones d’altres partits polítics que va permetre consolidar el sistema. Trias es va referir a Joan Clos (PSC) i a Antoni Farrés (ICV), i altres alcaldes amb qui va aconseguir molts acords gràcies als quals es van minimitzar les conseqüències dels problemes que es varen derivar dels traspassos de la sanitat a la Generalitat de Catalunya, que Xavier Trias va qualificar de “drama”. 

Trias va posar l’accent en dues apostes importants que es van fer en aquella època. D’una banda, el dotar als hospitals d’una visió empresarial, i de l’altre la professionalització de la gestió. Aquella època va ser testimoni del salt que va fer la medicina terciària, que va saltar el Tibidabo per passar de Barcelona al Vallès. 

Xavier Trias va voler fer una crítica (amb el seu toc habitual de simpatia) al que havia comentat abans el conseller Espasa. Trias va dir “ho té complicat l’Espasa...” en referència a la impossibilitat de poder implementar un sistema sanitari públic com el que el conseller Espasa havia exposat moments abans. Aquesta crítica simpàtica va aixecar els aplaudiments i les rialles generalitzades de l’auditori.

Trias va continuar parlant del futur, i va comentar que sinó es sabia on es volia anar “no anem bé”.  “Quin serà el Mapa Sanitari que volem tenir els propers 40 anys? Cal tenir en compte la transformació tecnològica per preveure de quines eines ens dotarem...” va afegir

Trias va acabar la seva intervenció parlant d’aspectes organitzatius i referint-se a l’ICS va dir que un centre com Vall d’Hebron hauria de tenir personalitat jurídica pròpia doncs resulta inconcebible que depengui de que els serveis centrals de Balmes/Gran Via li diguin si o no a les seves peticions.

(Continuarà...)


www.rbaestudisiprojectes.cat