dilluns, 5 de desembre de 2016

Un maquillatge molt matusser


La nova activitat que l’Hospital Taulí i l’Hospital de Terrassa han de fer, conseqüència de l’expulsió de la Clínica del Vallès del SISCAT, serveix perquè l’activitat ordinària que feien anteriorment aquests dos hospitals sigui tant o més deficitària que el que ja ho era abans d’assumir aquesta nova activitat.


Una activitat com la que es feia la Clínica del Vallès, no pot ser considerada en cap cas com a marginal, quan aquesta activitat necessita de tota una estructura pesant per poder-la dur a terme. 


Els costos de tota aquesta estructura segons versió de
l'Hospital, no tenen cap incidència en la nova
activitat que el CatSalut ha contractat a
la Corporació Sanitària del
Parc Taulí 
Fa pocs dies vaig tenir ocasió de parlar amb un dels gerents dels hospitals del Vallès Occidental que han assumit l’activitat que fins fa pocs mesos feia la Clínica del Vallès. En la conversa li vaig fer avinent el meu desacord sobre la nota que havien penjat a les seves web relativa a la valoració que feien per assumir l’activitat que abans de la seva expulsió del SISCAT havia fet la Clínica del Vallès. Segons tots dos gerents, les dues institucions hi tenien un marge positiu com a conseqüència d’assumir aquesta nova activitat.

El primer que va quedar clar en la conversa amb el gerent en qüestió és que als ciutadans ens costa exactament el mateix que l’activitat la facin uns com els altres, atès que el CatSalut pagarà la mateixa quantitat que pagava abans i per tant, primer aclariment, l’estalvi per a les arques públiques és “zero”. Tot seguit vàrem abordar el problema de fons: el maquillatge de les xifres que havien fet públiques al considerar exclusivament els costos directes de la nova activitat contractada com si aquesta fos una activitat marginal per a l’hospital. La teoria que em va exposar el gerent es basava en el fet que si hi aplicaven els costos indirectes el cost d’aquesta activitat pujaria en la mateixa proporció en que baixarien els costos indirectes que graviten sobre l’activitat que l’hospital venia fent habitualment, i per tant, sobre els comptes de l’hospital tenia el mateix efecte aplicar aquests costos indirectes només a l’activitat ordinària que l’hospital ja feia que repartir-los en el total de les dues activitats.

En definitiva el que el gerent m’estava dient és que tal com havien fet els números l’activitat ordinària a l’Hospital li continuava sortint tant deficitària com abans, mentre que la nova activitat li donava uns marges favorables. És a dir, per quedar bé amb les exigències del departament de Salut havien fet els números de tal manera que el contracte antic continuava sent tan deficitari (o més) que abans de la moguda, i el nou contracte els produïa un marge positiu. Per tant hi ha amagat en tot plegat una transferència de dèficit de la nova activitat cap el contracte antic que encara tindrà un dèficit més gran que el tots dos hospitals van assolir a l’exercici 2015. I això sense comptar que el que ells consideren costos indirectes no es vegi alterat per la nova activitat, que sí que s’hi veurà perquè no han considerat les suplències de personal d’acord al nivell d’absentisme global dels centres respectius, ni probablement les vacances, ni la neteja extra dels quiròfans, ni la major despesa de determinats materials, ni l’increment d’activitat al serveis d’urgències, ni les amortitzacions de les obres i nous equipaments que han hagut de comprar per assumir aquest increment de feina. Tampoc queda clar que s’hagin considerat els costos de fer funcionar els quiròfans a les tardes.

I els de l'Hospital de Terrassa, òbviament tampoc
Jo entenc que avui en dia tenir un lloc de treball és un privilegi, i per tant tothom ha de fer el possible per mantenir la seva posició professional perquè el mercat laboral no està ni per alegries ni per valenties que després ningú valora. Ara bé, l’ètica professional encara és un valor que cal mantenir per sobre de totes les pressions, indicacions o suggeriments que un pugui rebre. I més quan fent servir només  el sentit comú ja es veu  que aquelles xifres no poden ser veritat. Hi ha un argument irrefutable que evidencia que una activitat com la que abans feia la Clínica del Vallès no pot ser considerada mai com a marginal quan aquesta activitat la fa l’Hospital Taulí o l’Hospital de Terrassa. Si aquests dos hospitals no tinguessin l’estructura que tenen aquesta activitat extra no la podrien dur a terme. Per tant és evident que el cost d’aquesta estructura s’ha de tenir en compte i s’ha de repercutir en la part que correspongui a l’hora d’analitzar els costos de tot plegat. Per altre banda,  no es pot entendre que si l’activitat ordinària que feien aquest hospitals fins ara era clarament deficitària, ara, de repent, aquesta nova activitat addicional feta en les mateixes condicions de preu que l’anterior genera un marge? Evidentment alguna cosa no va i el maquillatge dels números resulta obvi. Si us plau, siguem seriosos i no ens fem trampes al solitari. No serveix de res.

Com que sé de la professionalitat dels dos gerents afectats per aquesta situació, tinc el convenciment que més enllà d’aquesta discussió i més enllà de les pressions que hagin pogut rebre, donaran el millor de si mateixos per reduir els dèficits de les respectives institucions; tant si compten aquesta activitat extra d’una manera o d’un altre.

Finalment una dada significativa: si tan rentable és que l’activitat de Clínica del Vallès es faci al Taulí o a l’Hospital de Terrassa, com és que el CatSalut encara deriva malalts de Sabadell (que abans es derivaven a la Clínica el Vallès) a l’Hospital General de Catalunya?


Alguns es pensen que això de gestionar la sanitat pública d’un país, es pot fer des de la improvisació, des de la demagògia i des de la política quan és ben sabut que gestionar la sanitat pública requereix rigor, planificació, explicacions públiques fonamentades i seny: sobretot molt de seny.  


Cap comentari:

Publica un comentari