dimarts, 27 de desembre de 2016

25 anys del CatSalut (I)



La Taula dels consellers: Intervencions molt celebrades de l’exconsellera Geli i també de l’exconseller Xavier Trias


El conseller Comin va passar desapercebut, i no el varen aplaudir ni tan sols “els seus” (els de la primera fila)



Fa uns dies es va celebrar al Palau de Congressos de Barcelona els 25 anys del Servei Català de la Salut. 25 anys d’èxit, 25 anys de sanitat excel·lent, 25 anys de seny en la configuració d’un sistema nacional de salut que ha superat en molt les expectatives, tal  com ho demostren els resultats assolits en salut per la sanitat catalana, el cost tan eficient de la seva consecució i la valoració que en fan els ciutadans que l’han utilitzat.

Els actuals responsables del departament de Salut varen decidir celebrar l’efemèride en base a un programa d’actes en el que hi havia un punt de màxim interès, com és el que portava per títol “25 anys al servei del Sistema Nacional de Salut de Catalunya” més conegut com la “taula dels consellers”. El programa tenia un segon punt d’interès que era el que es titulava “Mirem cap al Futur Sistema Nacional de Salut” que va desenvolupar David Elvira, director del CatSalut. Complementava la celebració una conferència inaugural a càrrec de Sir Harry Burns professor de salut pública de la Universitat de Strathclyde, i una mena de taula rodona final al voltant dels quatre eixos en que es vol estructurar el futur del CatSalut. Pel seu interès em centraré en la “taula dels consellers” i en la conferència de David Elvira al voltant del futur del Sistema Nacional de Salut de Catalunya.

La “Taula dels consellers” va ser moderada pel Dr. Miquel Vilardell. De la intervenció del Dr. Vilardell jo en destacaria vàries argumentacions. La primera va ser la de defensar el model sanitari actual basant-se, òbviament, en l’evidència dels seus excel·lents resultats. També va demanar al conseller de salut Toni Comin, que a l’hora de prendre decisions deixi actuar en primer lloc als tècnics i professionals, i en segon lloc i al seu darrere, que intervinguin els polítics. Una tercera argumentació va ser la de demanar consens davant de qualsevol canvi que es vulgui introduir en el sistema. El Dr. Vilardell va presentar als diferents consellers participants per ordre de la seva incorporació al càrrec: Ramon Espasa, Xavier Trias, Eduard Rius, Xavier Pomés, Marina Geli, Boi Ruiz i Antoni Comin i va fer un petit resum (en alguna ocasió massa generós) sobre les aportacions dels diferents consellers que la sanitat catalana ha tingut des de la Generalitat provisional de l’any 1977. A destacar l’absència del conseller Josep Laporte, traspassat ja fa uns anys, i que va accedir al càrrec entre els consellers Espasa i Trias.

Per donar una visió de continuïtat explicaré les diferents intervencions dels consellers de manera continuada, i no tal com van fer-ho a l’acte en el qual cada conseller va respondre a dues preguntes formulades pel moderador, una en cada torn d’intervenció. No comentaré la intervenció del Dr. Espasa que vaig trobar fora de context. Lamentablement tinc la sensació que el Dr. Espasa, que per altre banda em mereix tots els respectes, ha perdut el tren dels temps, i reclamar ara un sistema sanitari 100% públic, amb “nacionalitzacions i expropiacions” de centre sanitaris, tot ple de funcionaris i amb una organització del tot ineficient, és més propi dels temps de les catacumbes que no pas del segle XXI

Intervenció de Xavier Trias:

Xavier Trias va fer referència als moments anteriors a la creació del CatSalut, posant en valor el lideratge de persones com el conseller Laporte i Elvira Guilera per la seva visió i les seves aportacions. “Sense el conseller Laporte no hi hauria hagut Servei Català de la Salut” va dir. També va esmentar el paper de Lluís Bohigas que des de la vessant més d’organització i ordenació sanitàries va fer aportacions de molt valor. Xavier Trias no es va oblidar d’Esperança Martí, que des de fora del departament va ser capaç, amb les seves crítiques, la seva visió, insistència i poder de convenciment, de fer aportacions valuoses pel sistema. També va fer referència a la gran complicitat amb persones d’altres partits polítics que va permetre consolidar el sistema. Trias es va referir a Joan Clos (PSC) i a Antoni Farrés (ICV), i altres alcaldes amb qui va aconseguir molts acords gràcies als quals es van minimitzar les conseqüències dels problemes que es varen derivar dels traspassos de la sanitat a la Generalitat de Catalunya, que Xavier Trias va qualificar de “drama”. 

Trias va posar l’accent en dues apostes importants que es van fer en aquella època. D’una banda, el dotar als hospitals d’una visió empresarial, i de l’altre la professionalització de la gestió. Aquella època va ser testimoni del salt que va fer la medicina terciària, que va saltar el Tibidabo per passar de Barcelona al Vallès. 

Xavier Trias va voler fer una crítica (amb el seu toc habitual de simpatia) al que havia comentat abans el conseller Espasa. Trias va dir “ho té complicat l’Espasa...” en referència a la impossibilitat de poder implementar un sistema sanitari públic com el que el conseller Espasa havia exposat moments abans. Aquesta crítica simpàtica va aixecar els aplaudiments i les rialles generalitzades de l’auditori.

Trias va continuar parlant del futur, i va comentar que sinó es sabia on es volia anar “no anem bé”.  “Quin serà el Mapa Sanitari que volem tenir els propers 40 anys? Cal tenir en compte la transformació tecnològica per preveure de quines eines ens dotarem...” va afegir

Trias va acabar la seva intervenció parlant d’aspectes organitzatius i referint-se a l’ICS va dir que un centre com Vall d’Hebron hauria de tenir personalitat jurídica pròpia doncs resulta inconcebible que depengui de que els serveis centrals de Balmes/Gran Via li diguin si o no a les seves peticions.

(Continuarà...)


www.rbaestudisiprojectes.cat

Cap comentari:

Publica un comentari