dissabte, 31 de juliol del 2021

El Dr. Jaume Padrós enceta un nou mandat al front del CoMB


El passat dia 29 de juliol finalitzava el termini per la presentació de candidatures a la presidència del Col·legi de Metges de Barcelona. Atès que la candidatura del Dr. Padrós va ser la única que es va presentar a les eleccions, i un cop verificat que aquesta complia els requisits establerts en els estatuts del CoMB , la Junta Electoral sense necessitat de continuar el procediment electoral ni celebrar la jornada de vot o sufragi, l’ha declarat guanyadora.



Cal destacar que aquest és el tercer mandat del Dr. Padrós al front del Col·legi de Metges i això afegit al fet que cap altre candidatura hagi volgut optar a la presidència, indica l’alt grau d’acceptació del Dr. Padrós i el seu equip dins del col·lectiu mèdic.


Aquest tercer mandat del Dr. Padrós a la presidència del CoMB ve marcat sens dubte per la Covid-19 i les terribles seqüeles que aquesta malaltia ha deixat no només entre la ciutadania sinó també en el col·lectiu mèdic i en el conjunt del sector sanitari. Per això un dels eixos del programa de la nova Junta del Col·legi es centra en tenir cura de l’estat psicoemocional dels col·legiats i col·legiades”. Altres eixos del programa amb que la candidatura “Padrós 2021. Professionalisme” es presentava són la defensa de la professió mèdica, la dignificació de les condicions de treball dels professionals o la qualitat del sistema sanitari. El programa conté gairebé un centenar de propostes orientades a la transformació del sistema sanitari mitjançant la millora de les condicions de laborals i professionals dels metges, la dignificació de l’exercici de la professió, del lideratge clínic i de la participació dels professionals en el òrgans de govern, entre d’altres objectius.

 

El Dr. Padrós afronta aquest tercer mandat amb una Junta renovada amb la incorporació de nou persones noves que es completa amb la continuïtat d’altres 11 membres de la candidatura anterior. La vicepresidència primera l’ocupa la Dra. Elvira Bisbe amb una àmplia experiència a la Junta del  CoMB, primer com a vocal (2010-2014) i després com a vicepresidenta (2014-fins l’actualitat). La vicepresidència segona l’ocupa el Dr. Jaume Sellarès  també amb una experiència dilatada en el si de la Junta havent ocupat diferents càrrecs com Vicesecretari, Tresorer o Vicepresident segon. Altres integrants de la Junta són els Drs./es Gustavo Tolchinsky, Sònia Miravet, Lluís Esteve, Mireia Puig, Antoni Trilla, Mònica Povedano, Anna Olivé, Ramon Vilallonga, Beatriu Bilbeny, Jordi Aligué, Rosa Calvo, Anna Carreres, Iolanda Jordan, Oriol Mirallas, Elisenda Florensa, Ferrna Fillat. 

 

Entre els 92 punts que integren el programa de la candidatura, a banda dels esmentats anteriorment, n’hi ha uns quants que fan referència al model sanitari que el Col·legi propugna per Catalunya. Són els següents:

-Un sistema sanitari de cobertura universal, accés gratuït, àmplia cartera de serveis i un elevat nivell de qualitat

-Un sistema sanitari públic, universal, equitatiu i de qualitat amb una diversitat de proveïdors, públics, privats, del tercer sector, o amb empreses d’economia social.

-Un sistema sanitari prou fort i sòlid què requereix un finançament addicional avaluat en 5.000 milions d’€ anuals,.

-Un sistema sanitari que ha de potenciar la salut pública, l’atenció primària, i la salut i iniciatives mental.

-Un sistema sanitari que disposi d’una xarxa d’atenció sociosanitària sòlida

-Un sistema sanitari integrat per hospitals moderns i adaptats a les noves necessitats i que treballin en xarxa

-Un sistema sanitari en el que els diferents àmbits assistencials treballin de manera coordinada assegurant la correcta transició dels pacients dins del sistema públic. 


A banda d’aquests objectius què fan referència al model assistencial, el programa electoral també es planteja enfortir la capacitat d’influència del CoMB en els àmbits polítics i governamentals per tal d’assegurar la viabilitat del sistema sanitari i la seva qualitat, generant propostes i iniciatives per millorar el sistema de salut. El programa incorpora també tot un seguit d’objectius de suport a la professió mèdica des de diferents vessants. 

 

Val a dir, què el Dr. Padrós compta amb un actiu molt valuós: la credibilitat guanyada després de 8 anys presidint el Col·legi. Pel bé de la professió mèdica desitgem que el mandat d’aquesta nova Junta sigui ben profitós pel sistema sanitari de Catalunya. Si és així serà també un molt bon mandat per preservar la salut dels ciutadans

diumenge, 25 de juliol del 2021

De nou greus afectacions a l’assistència sanitària (per si no n’hi havien hagut prou)


 

Resolució per la qual s'acorden mesures de reserva de la capacitat assistencial dels recursos del Sistema públic de salut de Catalunya orientades a la gestió de les necessitats d'atenció sanitària producte de l'impacte de la cinquena onada causada pel SARS-CoV-2



 

 



 

El CatSalut s’ha vist obligat a adoptar una decisió què perjudica una vegada més la salut dels ciutadans, atès què l’assistència sanitària dels centres del SISCAT quedarà limitada durant tres mesos a atendre aquella activitat urgent, emergent i clínicament inajornable, tant als àmbits ambulatoris (atenció primària, consultes externes hospitalàries, gabinets hospitalaris, hospitals de dia d’aguts i sociosanitari) com d’internament, amb l’objectiu de facilitar la reorganització dels equips de professionals i optimitzar tots els recursos necessaris.
Aquesta decisió es pren quan la cinquena onada de la Covid-19 està fent estralls entre la població i en paraules del conseller Argimon la situació als hospitals catalans ha esdevingut molt crítica, i tot i què sembla què s’ha arribat al pic de contagis, en els propers dies es podrien tornar a superar els 500 malalts crítics ingressats en les UCI catalanes.
Tornem doncs a situacions viscudes ja en les primeres onades del virus, quan molts malalts catalans varen deixar de ser atesos per altres patologies perquè l’atenció sanitària es va concentrar en els cassos urgents i inajornables i en l’atenció als malalts Covid. Per cert, una situació gens desitjable doncs entre altres afectacions, es calcula què l’any passat es varen diagnosticar a Catalunya un 20% menys de càncer i no perquè baixés la prevalença de la malaltia sinó perquè es varen reduir molt el nombre de visites i proves diagnòstiques. 
En aquesta ocasió, aquesta mesura es pren per diferents raons, i entre elles el cansament acumulat pels professionals sanitaris i la necessitat de descansar davant de tant estres suportat ininterrompudament aquest darrer any i mig. Es pren també per evitar el col·lapse de llits en els centres sanitaris. Tanmateix aquesta decisió també s’ha pres per un altre motiu derivat de la incompetència dels governs davant la agressivitat de la variant delta del SARS-CoV-2, i concretament per una des-escalada (una més) tan desafortunada viscuda durant aquest mes de juny. Intentar què la revetlla de Sant Joan fos un activitat què es desenvolupés com si no passés res, permetre concerts massius com si tal cosa, o accedir a què les mascaretes deixen de ser obligatòries en espais oberts. Cal responsabilitzar també al departament de Salut per unes estimacions errònies dels efectes del virus així com un excés de confiança derivat de la campanya de vacunació. Tot plegat són decisions de les què cal retre comptes i assumir responsabilitats.
Durant molt temps hem anant sentint les autoritats sanitàries i polítiques que calia defensar als ciutadans de la malaltia, però què també calia vetllar pels interessos de l’economia i aquesta dualitat s’ha mantingut constant al llarg de la pandèmia. El resultat de tanta incompetència és evident: ni s’ha defensat com calia als ciutadans i l’economia està pitjor que mai. És a dir, cap dels dos objectius que es cercaven s’ha assolit. Un fracàs d’aquestes dimensions requeriria l’assumpció de responsabilitats, però en aquest país ja sabem què això de dimitir és quelcom què forma part de la teoria però que en la vida real és pura utopia.
Mentre anem discutint si són verdes o són madures, mentre anem marejant la perdiu, mentre anem prenent mesures a mitges tintes, el virus continua la seva expansió. Una expansió què s’ha produït per la conjunció de tres realitats: la gran capacitat contagiosa de la variant delta del virus, la manca de disciplina i rigor d’una societat majoritàriament imprudent, i la incompetència d’uns governants què no saben massa bé per on van.                             

dimecres, 14 de juliol del 2021

La tempesta perfecta

 

Els causants de l’actual situació:
 
Una des-escalada precipitada
Uns ciutadans insolidaris i mancats d’una mínima disciplina  
L’aparició de la variant “delta”
Viatges de fi de curs com si estiguéssim en plena normalitat
Un Sant Joan amb molt poques mesures preventives
Un Procicat  esperpèntic porta Catalunya a situar-se com una de les regions europees més afectades per la Covid-19
Un govern que arriba tard, què no aprèn de cap de les experiències anteriors, i què en l’intent de combatre la pandèmia minimitzant el mal a l’economia, veu com el virus s’expandeix i l’economia va cada dia pitjor i ha d’acabar implantat el toc de queda a 158 municipis catalans.
 
Naturalment, en aquest país, de dimissions zero, malgrat l’estrepitós fracàs col·lectiu.     





A Catalunya estem pitjor què mai, i som una de les regions europees amb més incidència de la Covid-19. Això no passa per casualitat sinó què respon a un seguit de decisions mal preses que ens han portat fins aquests nivells. És l’evidència de la manifesta incompetència del govern català. Del d’abans i del d’ara.

 

Veiem algunes d’aquestes decisions: 

 

Des-escalada precipitada. 

Immediatament què les autoritats sanitàries van veure que la incidència de l’onada anterior disminuïa i es reduïen els contagis es van alliberar una sèrie de restriccions, eliminant el toc de queda, autoritzant concerts multitudinaris, permetent l’obertura de determinats comerços com els restaurants, mascaretes obligatòries només a interiors, etc. I aquests decisions es prenien mentre ja es parlava de l’aparició a casa nostra de la variant “delta” del coronavirus molt més virulenta que l’anterior.


Ciutadans poc solidaris i indisciplinats

Aquest relaxament de les mesures va ser la senyal de partida perquè els ciutadans insolidaris mostressin la seva manca de respecte als seus conciutadans, portant encara més enllà el relaxament propiciat per el govern: els botellots, les festes a les platges, les trobades d’amics en nombres superiors a les 10 persones, el deixar fer de policies municipals i mossos d’esquadra, etc.   

             

La variant “delta”

Aquesta variant del  Coronavirus va anant fent-se camí entre la ciutadania convertint-se en la dominant. És més infecciosa que les variants conegudes fins ara. Es reprodueix amb més facilitat, i s’adhereix intensament als receptors cel·lulars dels pulmons però tot això era sobradament conegut per les nostres autoritats   

 

Viatges de “fi de curs”

Diu molt poc en favor del sistema educatiu català que, ateses les circumstàncies i la presència del virus entre nosaltres, s’hagin permès viatges de fi de curs en moltes de les nostres escoles. En aquest aspecte ha quedat ben evident que els mestres han estat incapaços d’inculcar el més mínim sentit de responsabilitat en bona part del seu alumnat. Potser els alumnes han après molta llengua i moltes matemàtiques però molt poc de sentit de la responsabilitat. 

 

La revetlla de Sant Joan i l’oci nocturn

Les ànsies per recuperar una certa activitat econòmica han dut al govern català a propiciar una revetlla de Sant Joan, amb molt poques restriccions, què s’ha diferenciat ben poc respecte les revetlles en anys de normalitat. Tot plegat només ha servit per contagiar més joves i alentir encara més la recuperació econòmica. El mateix es pot dir de l’oci nocturn al que el govern va accedir degut a les pressions exercides per aquests gremi. Després es va haver de córrer per rectificar el disbarat que s’havia comès.         

       

El Procixat 

Més enllà d’una composició discutible, amb poc pes dels experts sanitaris en el seu si, el Procicat ha volgut prioritzar l’activitat econòmica amb mesures excessivament laxes, i el que ha aconseguit és causar molts més perjudicis a l’economia atès que no ha estat capaç d’aturar la pandèmia en un espai de temps curt. Ha propiciat masses canvis en les mesures, de manera que als ciutadans ens ha estat complicat saber les restriccions concretes d’un dia determinat a conseqüència del gran nombre de modificacions de les mesures preses.

Aquesta experiència de la Covid-19 hauria de servir de cara per replantejar-se el Procicat de dalt a baix, com a mínim pel que fa a les emergències sanitàries futures.


El risc de brot per municipis, avui

El govern

Finalment ens queda el govern català. Què dir? Després d’explicar tot l’anterior en que la responsabilitat del govern era al darrere de les decisions preses, només es pot subrallar que la seva incompetència ha propiciat un greu i important retrocés. Què Catalunya estigui entre les regions d’Europa que pitjor han gestionat la pandèmia no és casualitat. Segurament l’eufòria sorgida d’una campanya de vacunació que havia agafat ritme de creuer aquestes darreres setmanes, els ha portat a creure que això ja estava, i aquesta mena de tranquil·litat derivada del % de persones vacunades ha fet relaxar les mesures, però també relaxar l’actitud dels ciutadans davant del virus. I així ens ha anat.

Revetlla de Sant Joan, concerts, viatges de fi de curs, variant delta, relaxament de govern i ciutadans derivat de l’avanç d’una campanya de vacunació que estava resultant efectiva, han estat els elements bàsics de la tempesta perfecta que ha tingut com a colofó el toc de queda implantat avui mateix a 158 municipis de Catalunya.


A molts ciutadans ens costa entendre perquè fa tan sols algunes setmanes es demanava permís a Madrid (què fou denegat) per retardar les segones dosis i avançar en administrar primeres dosis a una base més àmplia de la població, i en canvi ara es prioritzen les segones dosis. No caldria que algú assumís responsabilitats per tant canvi de criteri? Però tranquils; aquí mai dimiteix ningú        

dissabte, 10 de juliol del 2021

Quan la política mal entesa governa, la ineficiència es fa més i més present

 

Cada vegada que a Catalunya hi han eleccions que comporten un canvi en el color polític del govern, o com és el cas, en un govern de coalició en el que s’intercanvien carteres entre els partits que formen el govern, es produeixen substitucions de persones que afecten com a mínim a direccions generals i càrrecs de confiança. En alguns països com per exemple la veïna França, els càrrecs de direcció general són coberts per funcionaris de carrera de manera què tot i que hi hagi canvi de signe polític en el govern, els directors generals es mantenen en els seus llocs de treball, i per tant els projectes en curs continuen i no hi ha un trencament amb el passat. Els canvis de color polític en la pràctica tenen molt poca incidència en el funcionament del dia a dia de l’administració pública. 
A Catalunya ( i a l’Estat espanyol) ens ho plantegem ben diferent doncs es considera al director general no com a càrrec tècnic, sinó com a càrrec polític i el resultat de tot plegat és què en ocasions és bo que un director general desaparegui d’escena perquè ho estava fent molt malament, però sovint succeeix justament el contrari i desapareixen persones que estaven fent una molt bona tasca perquè no militen en el partit que ha ocupat aquell departament. Aquesta manera de procedir comporta que projectes interessants siguin marginats perquè els substituts no els consideren prioritaris o senzillament perquè no són capaços de tirar-los endavant.  
Si el país va sobrat de gent vàlida, aquesta realitat no és excessivament greu, però si com és el cas, els bons directius escassegen, llavors apareix el problema: un bon professional és substituït per un altre persona que no està a l’alçada. I a Salut, aquesta situació l’estem vivint amb massa freqüència.
En aquestes últimes eleccions, la coalició de govern JuntsxCat-ERC ha aconseguit formar govern, i en els acords subscrits es va decidir intercanviar carteres entre els dos partits. Com a conseqüència, el departament de Salut ha canviat de mans, i aquest fet ha comportat que alguna persona molt vàlida de l’equip anterior hagin quedat fora del departament. És el cas d’un excel·lent professional com el Dr. Marc Ramentol, què havia dut a terme una gran tasca en la direcció general de Professionals primer i en la secretaria general del departament després. Com a director general de Professionals va posar la primera pedra per assegurar que el sistema sanitari públic català pogués disposar, en un futur proper, del nombre de professionals requerits tant en l’àmbit de la infermeria i les seves especialitats com en l’àmbit de les especialitats mèdiques, considerant també l’aparició de noves professions en el sector sanitari. El Dr. Ramentol va portar a més el pes del discurs sanitari del departament de Salut i va contribuir de forma molt directa a mantenir el nivell del departament. Sens dubte va ser una peça clau en l’equip de la consellera Vergés, i a través de la dura realitat que li va tocar viure, va adquirir uns coneixements i una expertesa sobre la pandèmia que pocs tenen avui a Catalunya. 
Índex de risc de brot per
municipi a 19-06-21
Doncs bé, ara el Dr. Ramentol està en el departament de presidència de la Generalitat, com a director general de Coordinació Inter-departamental, assumint funcions de molta responsabilitat, però que podrien ser assumides perfectament per altres perfils de persones. En canvi molt poques persones poden substituir les aportacions què el Dr. Ramentol ha fet i podria continuar fent al departament de Salut. I perquè no hi continua? Doncs perquè milita en un partit que no és el que avui té sota la seva responsabilitat el departament de Salut. És una mostra més de la ceguera què adorna a masses responsables polítics. Quants Marc Ramentol desaprofitats hi ha a la política catalana? Lamentablement masses.  
Aquest malbaratament de coneixements i expertesa un país com Catalunya no se’l pot permetre. No té perdó de Déu què desaprofitem d’aquesta manera als bon professionals basant-nos només en criteris de política de baix nivell. “Per aquest càrrec hi vull a un dels meus” és una frase massa sovintejada per els consellers del govern de la Generalitat. Encara recordo com anys enrere, molts anys enrere, quan la Generalitat va decidir incorporar gerents als hospitals de l’ICS, a l’hora de la seva selecció es va atendre exclusivament a criteris estrictament professionals, de manera que en aquell grup de 9 persones hi havia algú que era proper al PP, algú que era d’Iniciativa per Catalunya, o algú que era simpatitzant del PSC, a banda d’uns quants independents i algun afí a CiU. 
Índex de risc de brot per
 municipi a 10-07-2021
Tot aquell respecte per la professionalitat ha passat a la història de manera que avui, tots els partits, tots sense excepció, recorren al clientelisme polític com a substitut de la professionalitat, i així ens va. Ja no es tracta de trobar la millor persona per assumir determinades responsabilitats sinó que ara les responsabilitats que cal assumir han quedat en un segon pla, i el què compta és anar col·locant als diferents personatges que estan a la llista d’espera dels partits per assolir un càrrec.
I mentre això passa, la pandèmia segueix galopant, amb un departament de Salut desorientat, a la defensiva, mentre professionals experts i experimentats s’ocupen de la coordinació Inter-departamental.         

dijous, 8 de juliol del 2021

El descrèdit del PROCICAT

 

 

Quadre d’honor del dia 8-07-21:

 

Nous contagis                                        8.092              

Risc de rebrot                                        1.556

Velocitat de propagació                     3,35

Positivitat                                                15,57%

Contagis acumulats a Catalunya    755.007

Morts                                                        22.278                                                       

 

 

Els indicadors de la pandèmia de la Covid-19 continuen creixent sense control a Catalunya. Des que el Sars-Cov2 va arribar a casa nostra mai s’havien donat valors com els que estem assolint aquests dies, ni pel que fa al número de contagis, ni a la velocitat de transmissió de la malaltia, ni tan sols a la positivitat de les proves fetes. Estem per tant davant d’una situació què podem considerar límit. I com hi hem arribat?

Doncs hi ha un factor molt evident: la manca de educació sanitària dels ciutadans ha estat sens dubte un element desencadenant de la crua realitat que estem vivint. Això s’ha traduït en una irresponsabilitat absoluta a l’hora de prendre mesures personals de protecció. No només no hem corregut el perill de contraure la malaltia, sinó que a més la nostra despreocupació ha comportat què poguéssim contagiar a altres persones. La manca de solidaritat entre els ciutadans ha estat manifesta, i moltes persones segures del “jo no em contagiaré” han acabat contagiades, i al mateix temps mentre la malaltia no ha produït prou símptomes, i per tant no els ha estat diagnosticada, aquestes persones han continuat contaminant-ne d’altres en una cadena de contagis fins avui interminable. Però no és aquesta la única causa; n’hi ha d’altres.

 

I una d’elles és què tornem a tenir una secretària de Salut Pública superada per la realitat. El dia 28 de Juny, la Dra. Cabezas deia “l'obertura de l'oci nocturn va ser fa una setmana i aquests brots no hi estan relacionats. No volem que s'estigmatitzin els joves. Són brots concrets". Doncs bé, ahir el PROCICAT va decidir tornar a tancar l’oci nocturn. Dir avui una cosa i que vuit dies després passi la contrària només serveix per generar dubtes, desconcert i confusió a la població. 

 

Però més enllà d’aquestes desafortunades declaracions de la Dra. Cabezas, vull centrar les crítiques en aquesta “cosa” anomenada PROCICAT. Què és el PROCICAT? El PROCICAT és el “Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya” ubicat dins del departament d’Interior què abasta diferents temes i entre ells, el de les malalties emergents. Té per objectiu fer front a malalties transmissibles emergents donant suport a Salut Pública per contenir la propagació de la malaltia, actuant per mantenir els serveis bàsics i imprescindibles per al funcionament de la societat i establint la coordinació entre tots els organismes implicats en la resposta. Aquest Pla té un comitè de direcció format per els titulars dels departaments d’Interior i Salut, i entre d’altres àrees, un Consell Assessor format per “ciento y la madre”, dels quals només 5 o 6 són representants del departament de Salut i un Comitè Tècnic format per un mínim de 9 persones, dels quals 3 tenen relació amb el departament de Salut. Amb aquesta composició, a l’hora de prendre mesures en relació a la Covid-19, alguna cosa podria haver sortit bé? 

 

El Procicat
El PROCICAT ens ha fet anar de corcoll: ara tanquem això, ara obrim, ara tornem a tancar, amb una important manca de criteri què ha contribuït, entre altres coses, a crear una sensació de desconcert a la ciutadania, generant falses expectatives sobre el futur immediat de la pandèmia i ja no hi havia massa perill perquè una part (petita) de la població ja estava vacunada. Ha generat confusió canviant de forma molt sovintejada les restriccions, i ha cedit, lamentablement, a les pressions de lobbys, grups de poder i associacions de caràcter empresarial.

 

Cinc onades en les que el PROCICAT ha tingut un trist protagonisme. I és que les qüestions què afecten a la salut pública no poden deixar-se en mans de persones què no tenen coneixements específics en matèria de salut, supeditant criteris de caràcter econòmic o d’oportunitat política a criteris sanitaris, i quan no, a criteris què responen a interessos gremials o corporativistes. Per això les seves decisions han estat fortament criticades per el món sanitari i per experts en matèria de salut pública. Faria bé el nou conseller de Salut en intentar reconduir aquest ens, cap a un servei més professional, més tècnic, més al servei de la salut pública, i molt més encertat en les seves decisions.


Independentment de tot això, el virus continua la seva escalada en aquesta cinquena onada, que ara per ara sembla imparable malgrat les vacunes. Avui hem batut tots els rècords d'indicadors negatius des què va començar la pandèmia tot i que ara, al departament de Salut hi manen els que en teoria en saben... Si amb les xifres actuals, continués al front del departament de Salut l'equip anterior de la consellera Alba Vergés, que estaríem dient tots plegats?      


          

dissabte, 3 de juliol del 2021

Ciutadans i autoritats sanitàries del país, som els culpables





Es dirà que els ciutadans en general hem estat poc responsables davant la Covid i no els faltarà raó als que així ho afirmin. Una berbena de St. Joan en la pràctica sense restriccions, amb les platges plenes a vessar com si tal cosa, les discoteques a tot gas, els “botellots” i festes il·legals com a forma d’esbarjo generalitzat, una baixada de la guàrdia precipitada i un relaxament temerari de les restriccions i mesures de seguretat estan a la base d’un nou i perillós repunt de la Covid.
I és què no n’aprendrem mai. A cada baixada de la guàrdia li ha correspost un increment de contagis, i això ho hem vist una vegada i un altre durant aquest darrer any i mig en el què el virus porta instal·lat a casa nostra. Tanmateix les experiències anteriors no ens serveixen de res i ja estem davant de la cinquena onada de la Covid.

Risc de rebrot per municipi a 28-06-21
No és que l’home s’entrebanqui dues vegades en la mateixa pedra, és que nosaltres ja ens hi hem entrebancat cinc vegades. Ciutadans i autoritats sanitàries independentment del seu color polític, hem demostrat sobradament la nostra incompetència generalitzada. Sembla mentida que entre uns i altres siguem incapaços d’actuar amb consciència davant del risc que comporta conviure amb el virus. 
Les pressions d’interessos particulars d’alguns lobbys econòmics com els de l’oci nocturn, la restauració o els del sector turístic entre molts altres, han portat a les autoritats sanitàries a relaxar unes mesures que mentre es van mantenir van permetre reduir considerablement els efectes de la Covid, però què malgrat totes les proclames d’aquestes empreses dient que els seus establiments “eren segurs”, tot plegat ha significat un increment preocupant dels contagis. 
Per la seva banda els ciutadans tampoc hem sabut estar a l’alçada i tan bon punt s’han relaxat les mesures, tots hem contribuït a l’expansió del virus.
És difícil entendre perquè algunes escoles han permès als ses alumnes sortir de viatge de fi de curs. Aquest és el professorat que tenim a les nostres escoles, incapaç de fer entendre als alumnes la perillositat del moment què estem vivint?. I els pares que han acceptat què els seus fills se’n vagin de viatge amb la què està caient? La veritat és que costa d’entendre tot plegat.
Mentre tot això passa, hem vist com aquests tres darrers dies els nous contagis superaven les 15.000 persones i com la velocitat de propagació era superior a 2, fet que implica que cada persona que ha contret la malaltia en contagiï altres dues. El departament de Salut relaciona aquest brutal increment de nous contagis amb la presència de la variant delta del virus que sembla molt més contagiosa que altres mutacions i que afecta sobretot a la població més jove atès que la majoria d’ells encara no estan vacunats ni tan sols amb la primera dosi. Però sigui com sigui, la manca d’una actuació assenyada per part de l’administració sanitària és una evidència. En l’anterior govern, i en aquest, i això s’ha de dir. 

Risc de rebrot per municipi a 3-07-21
La permissivitat que hi ha hagut per la berbena de Sant Joan l’estem pagant molt cara. Els que van sortir de festa i també els que ens vàrem quedar a casa. I és que en aquestes qüestions de salut pública paguen justos per pecadors. Per això  cal exigir fermesa al nou conseller de Salut. Una fermesa què tenia en l’etapa anterior quan actuava com a  secretari de Salut  Pública, però que sembla que ha perdut ara exercint com a conseller. Tant fortes són les pressions dels diferents lobbys que aconsegueixen canviar l’actitud de persones sensates? 
No estaria de més que des d’ensenyament es revisés com ha anat això dels viatges de fi de curs que han causat una forta propagació de la malaltia. I no estaria tampoc de més, què el “Procicat” es replantegés qui l’ha d’integrar i quina formació han de tenir les persones que l’integren. Ha quedat sobradament demostrat que el Procicat actual no és precisament un organisme del que els ciutadans ens en puguem fiar.      
Cal mantenir-nos en alerta màxima i no baixar la guàrdia, cal seguir amb les mascaretes i altres mesures de protecció, diguin el què diguin les autoritats polítiques i sanitàries, diguin el què diguin els savis del “Procicat” i diguin el què diguin els grups econòmics interessats només a “fer caixa”... encara què aquesta sigui de fusta. Fins que més del 70% de la població no hagi rebut la pauta complerta de la vacuna, hem de mantenir-nos en situació de màxima alerta, ens hi va la salut.