diumenge, 25 de juliol de 2021

De nou greus afectacions a l’assistència sanitària (per si no n’hi havien hagut prou)


 

Resolució per la qual s'acorden mesures de reserva de la capacitat assistencial dels recursos del Sistema públic de salut de Catalunya orientades a la gestió de les necessitats d'atenció sanitària producte de l'impacte de la cinquena onada causada pel SARS-CoV-2



 

 



 

El CatSalut s’ha vist obligat a adoptar una decisió què perjudica una vegada més la salut dels ciutadans, atès què l’assistència sanitària dels centres del SISCAT quedarà limitada durant tres mesos a atendre aquella activitat urgent, emergent i clínicament inajornable, tant als àmbits ambulatoris (atenció primària, consultes externes hospitalàries, gabinets hospitalaris, hospitals de dia d’aguts i sociosanitari) com d’internament, amb l’objectiu de facilitar la reorganització dels equips de professionals i optimitzar tots els recursos necessaris.
Aquesta decisió es pren quan la cinquena onada de la Covid-19 està fent estralls entre la població i en paraules del conseller Argimon la situació als hospitals catalans ha esdevingut molt crítica, i tot i què sembla què s’ha arribat al pic de contagis, en els propers dies es podrien tornar a superar els 500 malalts crítics ingressats en les UCI catalanes.
Tornem doncs a situacions viscudes ja en les primeres onades del virus, quan molts malalts catalans varen deixar de ser atesos per altres patologies perquè l’atenció sanitària es va concentrar en els cassos urgents i inajornables i en l’atenció als malalts Covid. Per cert, una situació gens desitjable doncs entre altres afectacions, es calcula què l’any passat es varen diagnosticar a Catalunya un 20% menys de càncer i no perquè baixés la prevalença de la malaltia sinó perquè es varen reduir molt el nombre de visites i proves diagnòstiques. 
En aquesta ocasió, aquesta mesura es pren per diferents raons, i entre elles el cansament acumulat pels professionals sanitaris i la necessitat de descansar davant de tant estres suportat ininterrompudament aquest darrer any i mig. Es pren també per evitar el col·lapse de llits en els centres sanitaris. Tanmateix aquesta decisió també s’ha pres per un altre motiu derivat de la incompetència dels governs davant la agressivitat de la variant delta del SARS-CoV-2, i concretament per una des-escalada (una més) tan desafortunada viscuda durant aquest mes de juny. Intentar què la revetlla de Sant Joan fos un activitat què es desenvolupés com si no passés res, permetre concerts massius com si tal cosa, o accedir a què les mascaretes deixen de ser obligatòries en espais oberts. Cal responsabilitzar també al departament de Salut per unes estimacions errònies dels efectes del virus així com un excés de confiança derivat de la campanya de vacunació. Tot plegat són decisions de les què cal retre comptes i assumir responsabilitats.
Durant molt temps hem anant sentint les autoritats sanitàries i polítiques que calia defensar als ciutadans de la malaltia, però què també calia vetllar pels interessos de l’economia i aquesta dualitat s’ha mantingut constant al llarg de la pandèmia. El resultat de tanta incompetència és evident: ni s’ha defensat com calia als ciutadans i l’economia està pitjor que mai. És a dir, cap dels dos objectius que es cercaven s’ha assolit. Un fracàs d’aquestes dimensions requeriria l’assumpció de responsabilitats, però en aquest país ja sabem què això de dimitir és quelcom què forma part de la teoria però que en la vida real és pura utopia.
Mentre anem discutint si són verdes o són madures, mentre anem marejant la perdiu, mentre anem prenent mesures a mitges tintes, el virus continua la seva expansió. Una expansió què s’ha produït per la conjunció de tres realitats: la gran capacitat contagiosa de la variant delta del virus, la manca de disciplina i rigor d’una societat majoritàriament imprudent, i la incompetència d’uns governants què no saben massa bé per on van.                             

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada