dimecres, 30 d’agost del 2017

Preocupació en el sector sanitari per l’intervencionisme del departament de Salut en la configuració dels sistemes d’informació del centres del SISCAT


Pol Pérez, Coordinador de l’Àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions del departament de Salut, vol unificar els sistemes d’informació de la sanitat catalana, en contraposició a la interoperabilitat que ha existit fins ara.



L’ENAPISC i el Pla Director dels Sistemes d’Informació tenen un element comú: la generalització de l’estació clínica de l’ICS a tota la primària del SISCAT amb els problemes de tot tipus que aquesta decisió pot comportar.  



Sembla que el departament de Salut vol fer un pas més en matèria de sistemes d’informació. Deixant de banda els bons resultats de la política seguida fins ara, de permetre que les entitats del SISCAT utilitzin els sistemes d’informació que creguin més adient amb la condició que s’asseguri la seva interoperabilitat, la Secretaria General del departament a través de l’Àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions vol imposar a tota l’assistència primària l’estació clínica de l’ICS sense entrar a analitzar objectivament si aquesta és la millor solució tecnològica existent, sense avaluar els costos derivats d’aquesta decisió i sense cap consens amb el sector. Sense voler entrar en la discussió de si l’ECAP és o no una bona estació clínica, o si és o no la millor eina, la realitat és que es trenca un consens existent fins ara, i es centralitza una competència que fins ara estava en mans dels òrgans de govern de les institucions de titularitat privada.

Aquest plantejament sembla que va molt de la ma de Pol Pérez coordinador de l’Àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions del departament de Salut, i que va ser nomenat ara fa aproximadament un any per aquest càrrec. No es pot dir que Pol Pérez sigui nou en el sistema i per tant coneix perfectament en quina situació es troben els sistemes d’informació de la sanitat pública catalana. Pol Pérez ha treballat en camps relacionats amb sistemes d’informació als hospitals Vall d’Hebron, Mataró i Germans Trias i Pujol de Badalona a més dels serveis centrals de l’ICS on va assumir la direcció de sistemes d’informació. Veient la seva trajectòria professional s’entén que les seves preferències es decantin vers els sistemes de l’ICS que ell mateix ha contribuït a desenvolupar. Tanmateix, d’aquí a obligar a que tothom integri aquests sistemes en els seus centres i va un abisme. Una cosa seria recomanar, i un altre molt diferent, obligar.

Tots aquests temors es desprenen de la presentació de l’ENAPISC i del Pla Director dels Sistemes d’Informació. En la presentació de l’ENAPISC es van incloure com a accions a assolir properament els dos punts següents, que no deixen cap dubte respecte a la intencionalitat del departament de Salut :
 
Acció 29. Instaurar l’ECAP com a únic sistema d’informació per a tots els serveis de la xarxa d’atenció primària.
Acció 30. Integrar l’HC3 a l’ECAP per tal que la història clínica compartida de Catalunya es construeixi des del sistema d’informació de l’atenció primària.

I la pregunta és, que passa amb les institucions que gestiones equips d’atenció primària i tenen un altre estació clínica? I si aquestes institucions tenen altres línies assistencials com ara hospitalització d’aguts, o sociosanitari, o salut mental? Se’ls obligarà a tenir dos sistemes d’informació paral·lels? Qui assumirà els costos elevats d’un canvi tan important?

Fa unes setmanes, el Sr. Pol Pérez es va dedicar a presentar el Pla Director de Sistemes d’Informació a diferents actors del sector sanitari, i la seva presentació va estar envoltada d’un ambient centralitzador, intervencionista i limitador de l’autonomia dels centres. El departament de Salut hauria d’entendre que els Sistemes d’Informació són una eina de gestió, i com a tal, correspon a cada centre decidir amb quina eina vol treballar. El departament de Salut pot exigir, això si, la necessitat que aquestes eines siguin compatibles entre elles, però no pot entrar a definir quina ha de ser l’eina més enllà de definir quines han de ser les seves prestacions.

El Pla Director dels Sistemes d’Informació proposa entre altres mesures la reducció de les plataformes existents, la estandardització de plataformes, o que la resposta a noves necessitats es faci també des d’una perspectiva uniformadora a totes les institucions. També estableix una governança específica pels sistemes d’informació de tot el SISCAT. Un plantejament que genera dubtes i temors, i que si es relaciona amb la presentació de l’ENAPISC dona aquesta sensació intervencionista o limitadora de l’autonomia dels centres.

Una cosa és fer recomanacions als centres, demanar la informació d’una manera concreta, o proposar solucions tècniques per a noves realitats que puguin aparèixer. Fins i tot assessorar tècnicament a organitzacions que no disposin d’una estructura consolidada en el camp dels sistemes d’informació. També tindria sentit que l’administració sanitària vulgui conèixer tots els ets i uts dels processos assistencials i de gestió, però tot i així, el SISCAT no necessita establir un model de governança dels sistemes d’informació a l’estil del que proposa el Sr. Pérez. Pot haver-hi un consell assessor, fins i tot avaluador, però en els centres en que la Generalitat no és present en els seus consells de govern, no té cap sentit que se’ls vulgui imposar una determinada estrructura que no han demanat i que tampoc es veu suficientment justificada.


El Sr. Pol Pérez últimament està assolint molt protagonisme i segurament és una persona molt vàlida per les funcions que està exercint. Tanmateix hauria de tenir present que ell és coordinador de l’Àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions del departament de Salut, no del SISCAT.  




dilluns, 28 d’agost del 2017

Per el conseller Comin, una forma de millorar els serveis sanitaris passa per que la Generalitat n’assumeixi la gestió.


En aquests últims mesos, s’ha pres la decisió que alguns hospitals municipals passin a  ser gestionats per algun organisme públic depenent del CatSalut.

 
Aquesta mesura assegura la sostenibilitat econòmica dels centres afectats, però acaba amb la ja minsa autonomia de gestió de la que disposaven.



Les necessitats del territori passen a un segon pla si el departament de Salut continua amb el seu afany per fer-se amb la gestió dels hospitals municipals de Catalunya. És el que es desprèn d’unes recents declaracions del conseller de Salut Antoni Comin, i és el que es deriva també de les últimes actuacions del departament de Salut pel que fa a les crisis viscudes amb l’Hospital Sant Joan de Reus, l’Hospital Comarcal de Mora d’Ebre, i més recentment amb l’Hospital Comarcal de Sant Bernabé de Berga. Tots tres, d’una manera o altre estan a punt de passar a ser gestionats pel CatSalut a través de la creació d’empreses públiques específiques per aquest fi.

Segons ha explicat el conseller Comin a Regió7 aquesta proposta d’assumir la gestió dels hospitals municipals es fa perquè “volem un sistema sanitari sostenible, de qualitat, equitatiu i públic, i hem de ser capaços d'articular xarxes territorials i nacionals. La idea és que els hospitals comarcals del segle XXI només tenen futur en el marc de les aliances a molts nivells. I ens vam adonar que el departament de Salut necessitava un instrument de gestió a cada regió sanitària del qual no disposava. El departament de Salut té l'ICS, que és un instrument de gestió del conjunt de Catalunya. I per una altra banda té empreses que gestionen centres concrets al país”.

Ningú li pot discutir al conseller les qualitats que ha de tenir qualsevol sistema sanitari, i segur que molts coincidim amb ell. Potser alguns hi afegiríem l’eficiència com una qualitat també imprescindible per assegurar la sostenibilitat del sistema, i en aquest punt, una solució que passi per empreses públiques no és precisament cap garantia d’eficiència. El que sí que caldria discutir-li al conseller és una afirmació que fa en la mateixa entrevista quan una mica més enllà, al ser preguntat per les millores que pot comportar que un hospital sigui gestionat per la Generalitat diu “hi guanyen els ciutadans, que es troben un hospital més ben gestionat. El know how que necessites per fer la gestió d'un hospital és molt específic. El departament de Salut el té, aquest know how? Sí, clarament. Els ajuntaments el tenen? Amb dificultat. La qualitat del centre millora amb el mateix pressupost.”

A Catalunya hi ha hospitals comarcals, municipals o no, excel·lentment gestionats per bons professionals. Insinuar que només els gestors del CatSalut són capaços d’assegurar una bona gestió és del tot qüestionable. Tanmateix, la patinada forta del conseller està en l’últim paràgraf de la frase, quan diu que si un centre el gestiona la Generalitat “la qualitat cel centre millora amb el mateix pressupost”. Assegurar això no deixa de ser una frivolitat quan tens un ICS que acumula any rere any uns dèficits importants, i quan el sentit comú diu que l’arribada del CatSalut equival a posar-hi més diners. Com sinó s’assegura la sostenibilitat del centre? No crec que el conseller cregui que el CatSalut fa miracles. Senzillament, hi posa més diners. I això és el que farà a Reus i a Berga, i possiblement no hagi de fer a Mora d’Ebre, atès que allà el problema no era de sostenibilitat.

En aquestes declaracions a Regió7, el conseller Comin fa una crida als ajuntaments catalans dient “estem oberts a que tots els hospitals municipals puguin ser traspassats a la Generalitat. Ara l'estic dient molt grossa, però hem de poder explicar les coses com són. Ho farem a demanda dels ajuntaments.” I quins són avui els hospitals municipals que queden en mans dels municipis ? doncs sense voler ser exhaustiu, segurament el més gran és el de Badalona, però també hi hauria a la llista Amposta, Sant Celoni, La Seu d’Urgell i d’altres.


Analitzant fredament la proposta del conseller val a dir que per assegurar la sostenibilitat dels centres aquesta és una bona mesura que té per altre banda uns perills evidents: la insuficiència pressupostària del CatSalut, i la pèrdua d’autonomia de gestió dels centres per més que el CatSalut asseguri cadires a municipis i consells comarcals en els consells d’administració de les diferents empreses públiques que es vagin creant. La majoria sempre serà del CatSalut que és qui tindrà la última paraula en la cartera de serveis dels centres. En positiu comporta que els centres afectats a més de tenir una “assegurança” pel seu compte d’explotació tindran més possibilitats per aconseguir inversions en equipaments.            

divendres, 25 d’agost del 2017

Els salarials dels directius d’entitats privades del SISCAT contractades pel CatSalut


Una nova Instrucció del CatSalut aclareix dubtes que s’havien generat al voltant de la publicitat dels sous del membres de l’equip de direcció de les entitats privades del SISCAT.


Ara, les entitats privades del SISCAT amb un volum de facturació amb el CatSalut que superi el 25% de la seva xifra de negoci, estaran obligades a comunicar qui forma part dels seus equips directius i quins són els seus salaris.




La Instrucció del CatSalut 11/2017 del passat 31 de juliol, estableix que la mateixa és d’aplicació als centres, establiments i serveis del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) d’entitats prestadores de serveis sanitaris públics que no tenen naturalesa pública. En essència la Instrucció estableix que:

Les entitats privades prestadores de serveis sanitaris públics han d’informar, mitjançant la seva pàgina web, sobre els càrrecs directius i retribucions, així com de la composició dels òrgans de direcció i/o administració.
Pel que fa a les retribucions, han d’informar de les retribucions íntegres percebudes pels càrrecs directius si el volum de negoci de l’empresa vinculat a activitats dutes a terme per compte de les administracions públiques supera el vint-i-cinc per cent del volum general de l’empresa.
Pel que fa als òrgans de direcció i/o administració, han de concretar a la pàgina web quina és la composició de l’òrgan de direcció i/o administració.

En el supòsit que alguna de les organitzacions afectades per aquesta Instrucció no disposi de pàgina web, haurà de facilitar obligatòriament al CatSalut la informació especificada en el paràgraf anterior.

Aquesta Instrucció acaba amb els dubtes que es varen generar al voltant del que es podia entendre com a càrrecs directius, i en lloc d’intentar definir que s’entén per càrrec directiu (com feia la Instrucció anterior) deixa que d’aquesta qüestió la decideixin els propis centres que hauran d’especificar en la seva pàgina web quins són aquests  càrrecs, quina retribució tenen, i la composició del òrgans de direcció i/o d’administració.

Recordem que aquesta polèmica va néixer quan un sindicat mèdic va demanar al CatSalut les retribucions dels equips directius de les entitats del SISCAT, atès que tenien informacions d’alguna institució en la que el sou del gerent superava els 200.000€ anuals. En primera instància el CatSalut no va aportar aquesta informació, i el sindicat va formular la seva queixa davant del GAIP (Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública) qui va resoldre a favor del sindicat demandant. La GAIP va determinar que tota la informació de la que disposi el CatSalut (entitat pública) pròpia o aportada, és una informació pública, i per tant, ha d’estar a disposició dels ciutadans que s’hi puguin interessar.

Els centres privats el SISCAT  hauran de fer públic
qui forma part dels seus equips de direcció 
Aquesta resolució va implicar una primera Instrucció per part del CatSalut que va generar una forta oposició del sector, que es resistia a facilitar els sous dels directius de les entitats privades atès que es considerava una informació confidencial. Fins i tot, alguns gabinets d’advocats varen presentar al·legacions a aquesta disposició del CatSalut, el resultat de les quals fins el moment no ha transcendit. Ara, aquesta nova Instrucció que ha elaborat el CatSalut, resol els dubtes generats en el concepte de “directiu” i deixa que siguin les pròpies institucions afectades les que decideixin quina és la composició dels seus equips de direcció, i aquestes venen obligades a publicar aquesta informació en al seva pàgina web. En el supòsit que no disposin de pàgina web, hauran de posar aquesta informació a disposició del CatSalut. La informació haurà de respondre als criteris establerts per la Comissió Interdepartamental de Transparència i de Govern (CITGO) i la doctrina de la GAIP.


La nova Instrucció signada per David Elvira director del CatSalut va entra en vigor el passat 31 de juliol. Des del blog sempre he defensat la transparència de les retribucions dels directius de la sanitat pública, de la mateixa manera que ho són les retribucions de la resta de treballadors del sector, establerta en el seu conveni col·lectiu. Ara més que mai, els prestadors de serveis per a la sanitat pública han de ser capaços d’eliminar qualsevol ombra, o qualsevol iniquitat derivada de retribucions abusives i poc ètiques.