Per el conseller Comin, una forma de millorar els serveis sanitaris passa per que la Generalitat n’assumeixi la gestió.

En aquests últims mesos, s’ha pres la decisió que alguns hospitals municipals passin a  ser gestionats per algun organisme públic depenent del CatSalut.

 

Aquesta mesura assegura la sostenibilitat econòmica dels centres afectats, però acaba amb la ja minsa autonomia de gestió de la que disposaven.

Les necessitats del territori passen a un segon pla si el departament de Salut continua amb el seu afany per fer-se amb la gestió dels hospitals municipals de Catalunya. És el que es desprèn d’unes recents declaracions del conseller de Salut Antoni Comin, i és el que es deriva també de les últimes actuacions del departament de Salut pel que fa a les crisis viscudes amb l’Hospital Sant Joan de Reus, l’Hospital Comarcal de Mora d’Ebre, i més recentment amb l’Hospital Comarcal de Sant Bernabé de Berga. Tots tres, d’una manera o altre estan a punt de passar a ser gestionats pel CatSalut a través de la creació d’empreses públiques específiques per aquest fi.

Segons ha explicat el conseller Comin a Regió7 aquesta proposta d’assumir la gestió dels hospitals municipals es fa perquè “volem un sistema sanitari sostenible, de qualitat, equitatiu i públic, i hem de ser capaços d'articular xarxes territorials i nacionals. La idea és que els hospitals comarcals del segle XXI només tenen futur en el marc de les aliances a molts nivells. I ens vam adonar que el departament de Salut necessitava un instrument de gestió a cada regió sanitària del qual no disposava. El departament de Salut té l'ICS, que és un instrument de gestió del conjunt de Catalunya. I per una altra banda té empreses que gestionen centres concrets al país”.

Ningú li pot discutir al conseller les qualitats que ha de tenir qualsevol sistema sanitari, i segur que molts coincidim amb ell. Potser alguns hi afegiríem l’eficiència com una qualitat també imprescindible per assegurar la sostenibilitat del sistema, i en aquest punt, una solució que passi per empreses públiques no és precisament cap garantia d’eficiència. El que sí que caldria discutir-li al conseller és una afirmació que fa en la mateixa entrevista quan una mica més enllà, al ser preguntat per les millores que pot comportar que un hospital sigui gestionat per la Generalitat diu “hi guanyen els ciutadans, que es troben un hospital més ben gestionat. El know how que necessites per fer la gestió d'un hospital és molt específic. El departament de Salut el té, aquest know how? Sí, clarament. Els ajuntaments el tenen? Amb dificultat. La qualitat del centre millora amb el mateix pressupost.”

A Catalunya hi ha hospitals comarcals, municipals o no, excel·lentment gestionats per bons professionals. Insinuar que només els gestors del CatSalut són capaços d’assegurar una bona gestió és del tot qüestionable. Tanmateix, la patinada forta del conseller està en l’últim paràgraf de la frase, quan diu que si un centre el gestiona la Generalitat “la qualitat cel centre millora amb el mateix pressupost”. Assegurar això no deixa de ser una frivolitat quan tens un ICS que acumula any rere any uns dèficits importants, i quan el sentit comú diu que l’arribada del CatSalut equival a posar-hi més diners. Com sinó s’assegura la sostenibilitat del centre? No crec que el conseller cregui que el CatSalut fa miracles. Senzillament, hi posa més diners. I això és el que farà a Reus i a Berga, i possiblement no hagi de fer a Mora d’Ebre, atès que allà el problema no era de sostenibilitat.

En aquestes declaracions a Regió7, el conseller Comin fa una crida als ajuntaments catalans dient “estem oberts a que tots els hospitals municipals puguin ser traspassats a la Generalitat. Ara l'estic dient molt grossa, però hem de poder explicar les coses com són. Ho farem a demanda dels ajuntaments.” I quins són avui els hospitals municipals que queden en mans dels municipis ? doncs sense voler ser exhaustiu, segurament el més gran és el de Badalona, però també hi hauria a la llista Amposta, Sant Celoni, La Seu d’Urgell i d’altres.

Analitzant fredament la proposta del conseller val a dir que per assegurar la sostenibilitat dels centres aquesta és una bona mesura que té per altre banda uns perills evidents: la insuficiència pressupostària del CatSalut, i la pèrdua d’autonomia de gestió dels centres per més que el CatSalut asseguri cadires a municipis i consells comarcals en els consells d’administració de les diferents empreses públiques que es vagin creant. La majoria sempre serà del CatSalut que és qui tindrà la última paraula en la cartera de serveis dels centres. En positiu comporta que els centres afectats a més de tenir una “assegurança” pel seu compte d’explotació tindran més possibilitats per aconseguir inversions en equipaments.