diumenge, 26 de febrer del 2012

Big Bang a l’ICS: Plantejament amb contradiccions




Comentava en la última publicació en aquest blog, que l’ICS ha anunciat la creació de 22 empreses públiques per intentar dotar de major autonomia de gestió a tota la seva  xarxa assistencial de primària i hospitalària. Es pretén dividir tot l’ICS en aquests 22 ens, dos dels quals (Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i 26 equips d’atenció primària  de la demarcació de Girona) començaran a rodar ben aviat com a prova pilot.

Al conseller Ruiz li encantan els micròfons dels mitjans. Ara vol recuperar
 imatge amb aquest plantejament a l'ICS. Que tingui sort! 

També avançava que al meu entendre la intenció bàsica de tot plegat és la de dinamitar aquest monstre en que s’ha acabat convertint l’ICS. Només a través de la seva fragmentació es pot intentar que els diferents fragments es puguin gestionar; tot l’ICS sencer en el seu conjunt està clar que no és possible.

Ara bé; la forma en que s’ha decidit fer, pot resultar qüestionable si més no en un moment en el que l’administració pública vol fer un esforç de racionalitat eliminant estructures innecessàries i ineficients. En aquest sentit sembla que es volen reduir de forma dràstica les empreses públiques tant a nivell estatal com del govern de la Generalitat, i és precisament en aquest moment, i amb aquesta conjuntura quan l’ICS ens avisa que ells es volen fragmentar mitjançant la creació de 22 noves empreses públiques? És coherent tot això? Segur que tenen el vist i plau del màxims responsables polítics del país? Jo diria que el discurs de presidència de la Generalitat avui és un altre.

Una de les obres d'INNOVA a Reus, paralitzada
per manca de recursos

Jo crec que la fragmentació és del tot necessària, però la fórmula ha de ser mitjançant empreses públiques?  22 noves empreses públiques vol dir entre altres coses 22 consells d’administració diferents, 22 estructures de poder noves a Catalunya més enllà del propi Departament  de Salut. Vol dir (suposant uns consells d’administració integrats només per 10 membres) 22 gerents; 22 directors mèdics o assistencials, 22 secretaris del consell, tots ells amb les seves respectives retribucions. Vol dir 220 dietes d’assistència als consells al mes. Vol dir en definitiva gastar un dineral només en estructura administrativa per cada una d’aquestes empreses públiques. Estem segurs que aquest és el camí?  

El nou Hospital de Reus, promogut per INNOVA, amb un cost excessivament
 elevat per les necessitats de la població que até.

No em puc estar de comentar a més que aquest plantejament té similituds amb la realitat d’INNOVA a Reus. Recordem que Josep Prat expresident d’INNOVA és l’actual president del Consell d’Administració de l’ICS. INNOVA va teixir unentramat d’empreses públiques a l’Ajuntament de Reus que li està costant molts mals de cap a l’alcalde actual d’aquesta localitat i que ha dut  a l’oficina  antifrau a indagar les activitats de Prat per una pressumpta incompatibilitat de càrrecs. A banda del que resulti d’aquesta investigació (sobre la que cal respectar el principi d’innocència) sembla que INNOVA s’ha trobat amb unes pèrdues milionàries que ofeguen d’una manera molt greu la tresoreria de l’Ajuntament de Reus. És preocupant imaginar similituds entre INNOVA i l’ICS.  Podria ser catastròfic.

Manifestació contra la gestió de Prat 


Finalment, vull comentar un altre aspecte relacionat amb aquest plantejament. Per dur a terme aquesta fragmentació de l’ICS calen 22 gerents. Dels actuals, només 3 o 4 mereixen aquesta responsabilitat professional. La resta són oportunistes  amb carnet de partit o sense, sense cap experiència professional que els habiliti per estar al davant d’aquesta etapa que serà dura, difícil i complicada. D’on sortiran els gerents? Dels partits polítics? De l’amiguisme?

Si les coses no es fan bé, l'ICS pot passar d'un Big Bang a Súper Nova

Cal saber a més que de l’actual equip, alguns dels gerents més professionals i per tant bons, estan a punt de deixar l’ICS per que el mercat els ofereix millors retribucions. Com els substituiran? Amb un ICS sense professionals de la gestió de nivell,  l’experiència està condemnada al fracàs.

El projecte de Big Bang de l’ICS pot acabar en “Súper Nova”


divendres, 24 de febrer del 2012

Big Bang a l’ICS!



Ja fa algunes setmanes que al Departament de Salut imperava una sensació de calma, però amb una certa artificialitat. Finalment ahir a la nit va saltar la notícia: el consell d’administració de l’ICS va aprovar començar la descentralització de l’ICS a través de la creació de filials en aquest cas com a proves pilot que es desenvoluparan a l’Hospital de Lleida Arnau de Vilanova i a 25 equips d’atenció primària de la demarcació de Girona. 

Segons va explicar el director gerent de l’ICS, l’objectiu final és des composar l’actual ICS en 22 empreses públiques, una per cada un dels hospitals i la resta agrupant per proximitat equips d’atenció primària. L’idea no és dolenta però comporta moltes dificultats.

La teoria del big bang té aplicació al procés que viurà l'ICS

La primera fa referència a la gestió dels recursos humans. Pel que sembla, coexistiran dos tipus de contractes en el si d’aquestes empreses públiques: els que actualment en formen part que són estatutaris, i els s’hi puguin incorporar en el futur, que seran laborals. Aquesta coexistència pot ser conflictiva. Ja hi han experiències a Catalunya amb finals oposats. En alguns llocs (equips d’atenció primària de Rubí, o hospital de Viladecans, o laboratori de l’Hospital de Terrassa i  molts altres, amb final feliç atès que la coexistència en un mateix lloc de contractes diferents (i per tant retribucions diferents per fer la mateixa feina)  no ha comportat excessives dificultats. Però hi ha hagut també experiències negatives, i els propis serveis centrals de l’ICS i l’atenció primària de l’ICS en són un exemple quan ja fa forces anys es va intentar  que la plantilla fos laboral i al llarg del temps amb les pressions sindicals el que va acabant succeint és que tot el personal va acabar sent funcionari.

L'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida,  serà prova pilot
per la descentralització de l'ICS 
Un altre perill important és la política i els polítics. Aquestes empreses públiques tindran un consell d’administració i els polítics i partits locals segur que hi voldran estar representats. I això comporta dos problemes diferenciats. El primer referent a l’escalada en equipaments i serveis amb que els polítics voldran dotar els seus centres de salut i hospitals per tal de vendre a la població que gràcies a ells l’hospital o els CAPS tenen tal o qual equipament, situació que portarà al centre al dèficit i per tant per aquest viatge no feien falta alforges. I el segon és  que es corre el perill de portar a Hospitals i CAPS la batalla política que es dona als ajuntaments, cosa que fins ara en la quasi la totalitat d’hospitals catalans s’ha intentat evitar.

Hi ha encara un tercer risc important al meu entendre com és tota l’estructura legal que ha de cobrir jurídicament la nova situació. El director gerent de l’ICS ha explicat que aquesta divisió de l’ICS en 22 empreses públiques ha estat possible gràcies a l’aprovació de les dites “Lleis Òmnibus”  recentment aprovades pel Parlament. Tanmateix històricament, cada vegada que s’ha intentat implementar a l’ICS algun plantejament nou, els sindicats han trobat la manera d’identificar els punts més febles del nou plantejament per abocar-s’hi jurídicament, fet que ha comportat que l’ICS ha hagut de pagar molts diners per les diferents sentències desfavorables que ha anat aconseguint en els jutjats.

Tot plegat em fa pensar en la conveniència de fer aquesta acció de compartimentar l’ICS amb molta cautela i amb les màximes garanties jurídiques. Les conseqüències de fer-ho malament poden ser desastroses.

El director gerent de l'ICS Joaquim Casanovas va anunciar
 ahir la disgregació de l'ICS en 22 empreses públiques 

El motiu formal que mou als dirigents de l’ICS a prendre aquesta decisió és dotar a aquestes empreses públiques d’una major autonomia de gestió. Jo crec que el motiu és un altre  que oficialment no es pot dir. Jo crec que el motiu real és desmantellar un monstre (l’ICS) que ha crescut d’una manera molt important i que per la seva dimensió, però també per la seva complexitat administrativa és totalment ingovernable. Jo crec que és aquesta i no altre l’autèntica raó per la qual l’ICS sofrirà aquest big bang que el convertirà en una multitud de petites empreses, amb la pretensió de que siguin força més governables del que ara ho és el propi ICS. Sincerament em fa molta por que amb l’aparició dels polítics  en els consells d’administració l’objectiu se’n vagi en orris.  

Tant de bo estigui errat en la meva apreciació.


divendres, 17 de febrer del 2012

Situació d'emergència nacional



Aquest matí he escoltat per ràdio una entrevista a Xavier Trias, alcalde de Barcelona, en la que l’entrevistador li preguntava per la vaga anunciada a TMB coincidint amb la celebració a Barcelona del World Mobile Congress. En una de les preguntes l’alcalde Trias ha comentat que molta gent encara no s’ha adonat que vivim en un estat d’emergència nacional.

L'alcalde Xavier Trias diu amb raó que estem
en una situació d'emergència nacional

I té tota la raó. Però els que no s’han assabentat d’aquesta situació no són només els sindicalistes que també, si no la immensa majoria de polítics. Molta gent accepta que estem patint una crisi molt greu; ho veuen cada dia a les seves llars o al seu entorn familiar o de relacions. Avui en dia tothom sap d’algú o té algun familiar a l’atur  o amb por d’anar-hi. Els llocs de treball estan més en perill que mai i a l’horitzó no es veuen perspectives de que això millori. Ja no es tracta d’una crisi profunda, si no d’una situació d’emergència absoluta.

Per això sobten determinades decisions que prenen els polítics. A nivell espanyol sobta que no es presenti el pressupost fins passades les eleccions andaluses i que el PP prioritzi els seus interessos de partit a l’interès general o a nivell català que no es tingui un full de ruta  clar sobre la taula de cap on hem d’anar.

Em centraré en la situació catalana: ahir es va anunciar que el PIB espanyol havia baixat un 0,3% l’últim trimestre de l’any passat; avui s’ha sabut que a Catalunya en el mateix període el PIB ha baixat un 0,4%. Està molt clar que si el PIB torna a baixar tant a Espanya com a Catalunya en aquest primer trimestre del 2012, estarem formalment en recessió, és a dir en una etapa de creixement negatiu. Què passa quan el creixement és negatiu? Moltes coses, però una d’elles és que les empreses venen menys i per tant recapten menys. Com a conseqüència paguen menys a l’Estat tant per IVA com per impost de beneficis i per tant l’Estat recapta menys, és a dir té menys ingressos. Al tenir menys ingressos l’ortodòxia pressupostària t’obliga a reduir encara més les despeses. Però això és una espiral negativa que porta a la paràlisi, al col·lapse i a la ruïna de tothom: cada vegada es redueixen més les despeses com a conseqüència del continu descens dels ingressos  fins que tot es para. El Conseller Mas Colell ha anunciat ja aquest mateix matí que caldrà reduir les depeses més del que ja preveu el pressupost 2012 (aprovat ahir al Parlament), atès que aquesta possible entrada en recessió de l’economia implicarà menys ingressos per la Generalitat aquest any

El conseller Mas Colell acaba d'advertir que els pressupostos
 aprovats ahir són paper mullat per què haurà
de reduir més del previst les despeses
Queda clar per tant que aquest cercle viciós s’ha de trencar d’alguna manera si no el final és evident. I com es trenca aquest cercle viciós? Doncs jo no se veure altre remei que reduir tant com sigui possible despeses amb poca incidència en la vida del país (forta reducció a TV3 per exemple), i sobre tot, amb inversions productives i que generin riquesa, i dins d’aquestes aquelles que tinguin un termini d’execució més immediat. O sigui, tot el contrari del que està fent el conseller Recoder que ha paralitzat molta obra (potser Obra?)  pública per no dir tota.  El paper d'un departament com el del Sr. Recoder és fonamental per ajudar al país a sortir d'aquesta situació d'emergència. 

Es tracta d’aconseguir un bon equilibri entre reducció de despeses ordinàries i inversió en obra pública. El projecte que es vulgui construir ha de ser rentable, i per això calen estudis econòmics seriosos. Cal a més que les empreses adjudicatàries de les obres públiques que es contractin siguin del país. En aquests cassos a banda de la riquesa generada amb la inversió pròpiament dita i dels llocs de treball creats en la construcció de l’obra els resultats empresarials també es queden en el país i l’empresa constructora pot reinvertir els seus recursos.

Equilibri doncs entre estalvi i inversions; decisions selectives per els estalvis en allò que afecti menys a les necessitats col·lectives de la gent, i inversions selectives també en obres que estiguin avalades per estudis econòmics seriosos i que impliquin una alta rendibilitat social.

Aquest és el camí (potser  El Camino?). Confiem que al Sr. Recoder se l'il·luminin les idees i pugui donar continuïtat a alguna de les moltes obres que ha paralitzat.

La ministra Pastor, partidaria del "corredor central"  
Però pitjor és el cas dels espanyols. A la ministra Pastor, no se li ha acudit res millor que demanar a Europa que inclogui  l’anomenat “corredor central” que implica un túnel sota els Pirineus de 40 km., en les obres de la Xarxa Transeuropea de Transport. S’omplen de glòria: no en tenen prou amb l’aeroport de Ciudad Real o de Castelló, o els AVE que van de Madrid enlloc i viceversa  i ara ho complementen amb el corredor central, amb l’excusa que Portugal podrà enviar més fàcilment les seves mercaderies a Europa. Estem al límit del col·lapse, i a la ministra la preocupen les mercaderies de Portugal. Torera!




diumenge, 12 de febrer del 2012

Calen més reformes en l’àmbit de les relacions laborals




El pas que l’estat espanyol ha donat amb la reforma laboral és important. Permet que les condicions de treball i la reglamentació que l’envolta es situïn al nivell de la mitjana europea, el que vol dir recuperar competitivitat. Però no ho hem de mirar exclusivament des d’aquest prisma si no que ho hem d’analitzar amb una visió  més global. No tinc cap dubte que si les condicions que aquesta reforma propicia haguessin existit fa 3 o 4 anys, en aquests moments el nivell d’atur a Espanya estaria força per sota del nivell que ha arribat a assolir. Hom es pot preguntar perquè i l’explicació és ben senzilla al meu entendre: aquesta és un reforma que aporta flexibilitat al sistema i que  prioritza el diàleg empresa treballadors. Aquest fet fa possible que quan les coses no van bé a l’empresa, abans de procedir a l’acomiadament de treballadors, empresa i treballadors puguin  dialogar per trobar solucions que evitin els acomiadaments bé sigui acceptant els treballadors reduccions salarials o reduccions de jornada o canvis d’horaris o de torns, etc. Tinc la certesa que si aquesta possibilitat hagués existit fa només 3 anys, molts treballadors haurien  acceptat reduir els seus salaris abans de quedar-se sense feina.  És el que s’ha vingut anomenant “la rigidesa del mercat laboral espanyol” que a més ha tingut un altre efecte nociu: ha comportat la deslocalització d’empreses, i ha evitat que empreses estrangeres s’implantessin al nostre país.

Situació de col·lapse a l'aeroport del Prat en la vaga de controladors aeris
Tanmateix les reformes  no haurien d’acabar aquí.  Crec que cal anar més enllà si realment el que es vol és posicionar a Espanya com una país competitiu i amb una productivitat elevada. Des del meu punt de vista cal replantejar-se molts aspectes de l’acció sindical. En posaré alguns exemples:



El dret a la vaga és indiscutible; com indiscutible és el dret que els ciutadans tenim a que ningú coarti la nostra llibertat. Per tant, l’actual legislació hauria d’analitzar el plantejament de les vagues en el sector públic, de manera que es respectin els drets dels treballadors, però també el dret dels ciutadans a rebre un servei. Té sentit una vaga al aeroports a finals de juliol o primers d’agost quan molta gent té els bitllets per anar-se’n de vacances? Té sentit una vaga a Rodalies, que afecta als horaris entre les 7,30  i les 9 del matí, que impedeix a molts treballadors arribar a l’hora a les seves feines i això els penalitzi econòmicament? Té sentit una vaga a la sanitat pública que afecta a ciutadans que pateixen malalties greus? Sens dubte és un  tema a reflexionar, en el que calen solucions valentes. Està molt clar que l’interès particular d’un col·lectiu no pot anar en contra de l’interès general. 




En la mateixa línia cal reflexionar sobre el sentit dels “piquets informatius”. Tots hem vist com aquests piquets es situen a les entrades de les empreses quan hi ha vaga i en lloc d’informar de la vaga el que fan és impedir que aquells treballadors que volen accedir als seus llocs de treball ho puguin fer. El dret a la vaga és un dret fonamental, sens dubte, tan fonamental com el dret a treballar si algú ho vol fer. Cal doncs produir les condicions per que ambdós drets siguin respectats i no només un com passa ara.

Un "piquet informatiu enfrontant-se amb mossos d'esquadra

Crec que caldria replantejar-se també les subvencions amb diner públic que actualment reben els sindicats. La meva opinió és que els sindicats haurien de finançar-se amb les quotes dels seus afiliats, però en cap cas, finançar-se a través dels diners públics procedents dels impostos que paguem els ciutadans. Segurament caldria que la afiliació a un sindicat fos obligatòria en certes empreses, i d’aquesta manera els sindicats podrien obtenir finançament  suficient. No se quina és la millor  fórmula però tinc clar que les subvencions no són precisament la millor manera de fer-ho.

Un altre aspecte que al meu entendre caldria regular de nou és el tema dels alliberats. Avui en dia, amb l’atur existent és un vergonya que a moltes grans empreses i empreses públiques hi hagin una sèrie d’individus que cobrin sense fer cap aportació productiva a l’empresa.  És un insult al sentit comú i un menyspreu als treballadors en atur. Un país solidari no es pot permetre aquestes injustícies socials: un bon treballador a l’atur, mentre que algú que no ha treballat en sa vida cobri per no fer res. És que fins i tot fa mal a la vista llegir-ho!


Piquets informatius impideixen a St. Cugat que alguns xofers puguin accedir
a la central de correus per carregar correspondència
Finalment haig de parlar de les hores sindicals. El que està succeint en l’actualitat passa a tots els hospitals de Catalunya, però em consta que en empreses importants d’altres sectors passa exactament el mateix: els treballadors que formen part del comitè d’empresa disposen d’un nombre d’hores per fer reunions o acció sindical. Sovint aquest nombre d’hores no s’agafen o se’n agafen menys de les estipulades. Els treballadors afectats tenen la barra d’acumular les hores no utilitzades per les seves reunions sindicals i reclamar dies festius amb els inconvenients  de tot tipus que això genera a l’empresa. Avui en dia en que tenir un lloc de treball és un autèntic privilegi, hi ha gent que legalment es burla d’aquells que s’han vist afectats per la crisi. Un altre acte d’insolidaritat o d’injustícia social que no es pot permetre.

Un altre dia abordarem altres reformes tan necessàries com aquestes en àmbits diferents al laboral.




divendres, 10 de febrer del 2012

Ja tenim Reforma Laboral !



He de confessar que em temia una reforma de la legislació laboral molt més light que la que el govern del PP ha anunciat aquest migdia. Em temia que una vegada més els dirigents d’aquest país desaprofitarien l’ocasió de regular les relacions laborals d’acord a les exigències dels temps que ens ha tocat viure. La reforma anunciada avui, tampoc és que ho hagi de resoldre tot o que sigui d’un gran calat, però déu ni do el canvi radical que significa i la patacada que reben uns sindicats ancorats a mitjans del segle passat. Ara cal veure com es desenvolupa la negociació del decret llei a les Corts espanyoles, i quina és la lletra petita de tot plegat. Quan la Llei entri en vigor o sigui aprovada en el sí del Parlament de Madrid, serà l’hora de comentar-la. Tanmateix  pel que avui ens han anunciat si que es poden avançar alguns comentaris de caire general que fan referència als aspectes més transcendents de la llei segons el meu criteri. De fet aquesta reforma laboral ha estat reclamada desde fa temps no només per empreasris, si no a nivell internacional. De fet en una entrada recent al blog me'n vaig fer ressò


La Vicepresidenta del govern espanyol la Sra. Soraya Sáenz de Santamaría,
i la ministra de de Treball la Sra Fátima Báñez han presentat
 avui la reforma del mercat laboral
La llei establirà una indemnització per acomiadament improcedent  de 33 dies de salari per any treballat fins un màxim de 24 mensualitats. La vigència d’aquesta disposició serà a partir del moment en que la Llei entri en vigor. Per l’acomiadament procedent o objectiu, la indemnització serà de 20 dies per any treballat fins un màxim de 12 mensualitats. Aquesta última condició  es donarà quan l’empresa tingui pèrdues econòmiques o les seves vendes o ingressos baixin durant 3 trimestres consecutius. 

Les empreses amb dificultats econòmiques podran despenjar-se del conveni  i pactar amb els seus comitès d’empresa les noves condicions que els permetin evitar acomiadaments. Això és possible per que aquesta reforma dona molta força i preponderància als convenis d’empresa, més enllà dels convenis provincials o de sector com era fins ara.  Aquesta flexibilitat permetrà a l’empresa modificar la jornada i les hores de treball anuals i organitzar torns de treball i horaris amb l’objectiu de millorar l’eficiència global de l’empresa sense les dificultats i traves sindicals  actuals.

A l'Hospital de Calella com a molts hospitals catalans
es va plantejar la possibilitat d'un ERO. En el futur
 la negociació col·lectiva anirà per uns altres camins 
Un altre aspecte rellevant és que per fer un ERO, no caldrà com fins ara l’aprovació administrativa. I un tema que no puc assegurar amb rotunditat, però m’ha semblat entendre que les empreses i organismes públics també podran presentar ERO,s per motius econòmics exactament igual com qualsevol altre empresa de l’àmbit privat.

Cal destacar que finalment s’ha actuat contra la ultra activitat dels convenis, de manera que aquests quedaran definitivament extingits, una vegada transcorreguts 2 anys des de la seva finalització; això tindrà conseqüències immediates en al sanitat catalana: tots sabem que el VIIè conveni de la XHUP acabava l’any 2008. Avui, any 2012, el conveni segueix vigent com a conseqüència d’aquesta ultra activitat doncs des de la seva extinció els sindicats no n’han volgut negociar un altre de nou, atès que tenien clar que un nou conveni els portaria indefectiblement a fer passos enrere en salari, jornada, etc. Això la Llei no ho permetrà i si al cap de 2 anys de la finalització d’un conveni no n’hi ha un de nou, les empreses no  estaran obligades a seguir pagant les motxilles acumulades del conveni anterior tal i com succeeix ara.

Vull destacar també un fet per  a mi molt important atès que en un entrada al blog ja havia manifestat el meu rebuig a les retribucions poc ètiques dels directius de la banca. El govern Rajoy ha anunciat avui una important reducció de la retribució als directius de la banca que hagin dut al banc a situacions crítiques, i de les consegüents indemnitzacions en cas de ser acomiadats. 

Des del meu punt de vista cal estar amatents al procés de negociació d’aquest decret Llei. Podria ser millor pels interessos del país, però cal ser objectius i entendre que el pas donat, si es té en compte d’on venim, és molt important.

De moment els sindicats semblen fora de joc. Tímides reaccions d’alguns líders sindicals descol·locats davant la magnitud de la tragèdia. Caldrà veure i seguir la seva reacció quan copsin l’abast de les reformes, i se’n adonin que la negociació col·lectiva ha cedit pes a la negociació en les empreses d’una manera molt i molt important. S’han acabat aquelles meses de negociació que no acabaven mai. Ara negociaran un marc general, i seran a les empreses on empresaris i treballadors cercaran acords que permetin la viabilitat de l’empresa i la continuïtat en el lloc de treball del treballador. Les reaccions dels empresaris han estat més positives de cara valorar les millores derivades de la flexibilització del mercat de treball


En el futur la negociació col·lectiva serà diferent

Val a dir que aquesta reforma no soluciona el problema de l’atur. Però posa les bases per que en una propera crisi, la pèrdua de llocs de treball no arribi ni de bon tros a les magnituds a que s’ha arribat en aquesta crisi de la qual encara no sabem ni com ni quan ens en sortirem. També serveix per afavorir contractacions quan l’economia comenci a revifar una mica.


dijous, 9 de febrer del 2012

Un Govern a la deriva?



Jo em creia que la manca de planificació que el CatSalut havia mostrat tot l’any passat era conseqüència del tarannà dels directius del departament de Salut, i en particular del seu conseller. En efecte, des de començaments d’any varem estar sotmesos a tot un seguit de notícies que s’anaven succeint unes rere les altres, creant una sensació de caos i de manca de credibilitat en les decisions que anava anunciant constantment el departament de Salut. Per posar només uns exemples, recordo la proposta de pagar-se  els àpats que els malalts fan als hospitals, o les moltes vegades que es va parlar del copagament, o de la necessitat de contractar mútues per poder tenir una pòlissa complementaria a la de la Seguretat Social que disminuiria prestacions, o la necessitat de revisar la cartera de serveis. Al final de tot plegat res de res. Molt soroll, molt debat, moltes protestes, molt malestar però res més.

Reunió del Consell Executiu de la Generalitat, se suposa que per planificar
l'acció de Govern 



El departament de Salut va ser criticat per la manca de planificació de les seves actuacions, per generar polèmiques innecessàries, per improvisar cada vegada que el conseller es topava amb algun periodista armat amb un bon micròfon. El departament de Salut va generar tota una polèmica bona part de la qual se la podia haver estalviat amb una més de planificació i rigor.



Doncs bé, aquesta polèmica l’està organitzant aquest 2012 el Govern en ple. Repetint esquemes, anuncia en una compareixença del propi president de la Generalitat, tot una sèrie de mesures de cara al pressupost 2012. Són prou conegudes: increment de taxes vàries, creació de la taxa turística, i en el cas de sanitat l’Euro per recepta. Totes aquestes novetats van ser objecte de crítica als mitjans i es va generar un debat social entre els que hi estaven en contra i aquells que a contracor ho acceptaven. Tot plegat, una vegada més un debat estèril, per que ara, a l’hora de negociar suports parlamentaris al pressupost la majoria de coses que s’havien anunciat s’aplicaran de manera diferent a com se’ns havia dit.

La Sra. Sanchez Camacho prefereix que els catalans paguem
de la nostra butxaca  els diners que deixaran
 de pagar els turistes. Gràcies Sra. Camacho 
El partit Popular de Catalunya (PPC), en un intent de que es visualitzi el seu paper significatiu en la vida política catalana ha aconseguit que el Govern de Catalunya modifiqui significativament les seves propostes inicials. És indignant que la taxa turística que havien de pagar els turistes per pernoctar a Catalunya l’acabem pagant els catalans. Ara resulta que aquesta taxa no s’aplicarà fins novembre, i mentre tant per  compensar els ingressos que l’administració deixarà de recaptar, s’inventen una taxa nova sobre l’aigua, que diuen que pagaran les empreses distribuïdores, però que tots sabem que l’acabaran repercutint al consumidor. És a dir, als catalans, gràcies al PPC ens tocarà pagar uns diners que altrament  haurien pagat els estrangers.

El Govern de Catalunya hauria de entendre que el PPC és un mal soci. Jo veig que per aprovar els pressupostos al Parlament calen vots, i que el govern per si mateix no els té. Però adquirir-los a aquest preu em sembla una barbaritat estratègica. Convertir al geometria variable del Sr. Mas, en geometria permanentment invariable és un greu error, i més constatant que a canvi no hi ha absolutament res més que uns quants vots al Parlament.

Ni pacte fiscal, ni aeroport del Prat, ni accessos d’ample europeu al Port de Barcelona, ni quart cinturó, ni respecte pel català a l’escola, ni clàusula  addicional 3ª de l’estatut (759 milions), ni fons de competitivitat, ni inversions promeses a Rodalies, ni...

De què serveixen els pactes amb el PPC? Aconseguir uns quants vots per aprovar els pressupostos? Per fer aquestes negociacions i aconseguir aquests minsos resultats no cal fer cap màster a la universitat ni a les escoles de negocis. Pactar amb el PPC és un error estratègic i a més és perjudicial per les butxaques dels catalans. Al Parlament hi han altres alternatives per aprovar els pressupostos que de ben segur no serien tan dolentes pels catalans i Catalunya    

El Sr. Francesc Homs, no gosa dir que aquest any 2012 no hi hauran més
retallades a Catalunya. Tota un avís a navegants  

Només ha faltat que el Sr. Homs, en la seva última compareixença de dimarts passat ens deixes a tots amb l’ai al cor, quan no va gosar desmentir que no hi haurien més retallades a Catalunya. De planificació res; de rigor menys; un Govern entregat a la voluntat de un partit (PPC) que no és precisament dels que s’estima Catalunya, i que ha recorregut al Tribunal Constitucional l’Estatut, la immersió lingüística, la vigència del dret civil català a Catalunya, etc. etc. Sr., Mas on és aquell timó del seu avi? Era per fer bonic, oi?  


www.rbaestudisiprojectes.cat                
    


   

divendres, 3 de febrer del 2012

A la recerca de la credibilitat perduda



El Departament de Salut porta algunes setmanes intentant donar una imatge diferent a la que ens tenia acostumats durant tot l’any passat. En efecte, en lloc d’anar de sorpresa en sorpresa, ara intenta mirar de restablir ponts amb la societat, ressaltant aspectes positius de la seva gestió.

El Conseller Ruiz, presentant el balanç del Pla d'ordenació de les
urgències a la ciutat de Barcelona
Varen començar informant ja fa unes setmanes sobre la recuperació parcial de l’activitat quirúrgica de tarda en alguns hospitals de l’ICS. Per les informacions que s’han divulgat sembla que es volen fer 14.000 intervencions més de les que es van fer l’any passat, el que permetria arribar fins les 105.000 intervencions quirúrgiques aquest any 2012, i això sense incrementar els costos segons diuen fonts de l’ICS. Sembla que aquest increment de la productivitat es produiria gràcies a una utilització més racional dels recursos.

Tanmateix, aquesta afirmació porta implícita una pregunta evident: si aquest any  es poden fer 14.000 intervencions quirúrgiques més sense incrementar els costos, com és que no es va fer ja l’any passat?  No se veure quines són les raons que expliquen els motius pels quals aquest any es pot fer i en canvi l’any passat no es podia fer.  Segurament hi deu haver algun error d’interpretació per part meva; el contrari voldria dir que algun responsable polític hauria de dimitir.

Un altre factor que abona la tesi d’aquest intent de recuperació de la imatge és la difusió que s’està fent del Pla de Salut. S’està explicant per activa i per passiva a tot el sector salut: professionals, proveïdors del sistema sanitari etc. I això és bo, atès que el Pla de Salut  2011-2015  és un molt bon instrument, excel·lent instrument em permeto dir. Aquest Pla de Salut serà tot un encert no només pel seu contingut, si no a més per que s’està donant l’oportunitat al sector de fer-se’l seu mitjançant aportacions i suggeriments que algunes Regions Sanitàries estan demanant.

La pressió sobre les urgències hospitalàries a Barcelona
 sembla que disminueix  en benefici dels CUAP 
També denota que alguna cosa està canviant el fet que el conseller Boi Ruiz s’ha reunit amb més de 40 associacions de malalts d’arreu de Catalunya. Aquesta acció és molt important. Segurament si s’hagués fet abans o en paral·lel a les retallades, el Departament de Salut s’hauria estalviat algunes de les crítiques tan ferotges que va rebre. Tots sabem (encara que alguns no ho vulguin admetre) que les retallades són necessàries però si a més ens ho expliquen, i ens fan veure quina és la repercussió real que tindran sobre nosaltres, estem en millors condicions d’acceptar-ho  que si ens anem assabentant de les coses via titulars dels diaris. Per tant bona iniciativa del conseller tot i que al meu entendre arriba una mica tard. Però com és ben sabut, més val tard que mai.

En aquest seguiment d’actuacions per intentar recuperar la imatge, no hi pot faltar la presentació del Balanç del “Pla d’ordenació de les urgències 2008-2012 a la ciutat de Barcelona” que el conseller Ruiz va explicar a començaments de gener. D’aquest Pla destaca la reducció de les urgències ateses en els grans hospitals de la ciutat. En síntesi, a la ciutat de Barcelona el nombre d’urgències ha crescut un 7,9% en el període 2007-2011. Les urgències hospitalàries en el mateix període han baixat en un 12,3%, mentre que als CUAP s’ha incrementat un 125% (al 2007, hi havien molts pocs CUAP en funcionament). Un altre dada que confirma el bon funcionament del Pla és el fet que al 2007 els hospitals de Barcelona suportaven el 85% del total de les urgències que es produïen a la ciutat, mentre que al 2011, aquesta pressió s’ha reduït fins el 69%.

L'ex consellera Geli fou la impulsora del Pla
Tot això ha estat possible gràcies a la dotació dels CUAP. En efecte, cal que els CUAP tinguin capacitat de diagnosticar al malalt i per això cal una dotació bàsica en equipaments, i en particular aparells de radiologia i d’anàlisis clíniques. Serveis alternatius com “Sanitat respon”  o el propi 061 segur que també han col·laborat en aquests bons resultats.

Cal dir, per que és de justícia fer-ho, que el mèrit d’aquests resultats no està tant en l’actuació de l’actual Departament de Salut, si no que ve de l’anterior mandat de la ex consellera de Salut la Sra. Marina Geli que és a qui li correspon el mèrit d’haver creat el Pla, i haver-lo gestionat fins a finals de 2010.

Finalment voldria afegir una última consideració que corrobora aquest intent de millora de la imatge per part del Departament de Salut: des que va saltar als mitjans de comunicació l’opacitat de la multi activitat del Sr. Josep Prat, president del consell d’administració de l’ICS, aquest Sr.,  sembla com desaparegut d’escena. Seria bo que desaparegués definitivament.