dijous, 9 de febrer de 2012

Un Govern a la deriva?



Jo em creia que la manca de planificació que el CatSalut havia mostrat tot l’any passat era conseqüència del tarannà dels directius del departament de Salut, i en particular del seu conseller. En efecte, des de començaments d’any varem estar sotmesos a tot un seguit de notícies que s’anaven succeint unes rere les altres, creant una sensació de caos i de manca de credibilitat en les decisions que anava anunciant constantment el departament de Salut. Per posar només uns exemples, recordo la proposta de pagar-se  els àpats que els malalts fan als hospitals, o les moltes vegades que es va parlar del copagament, o de la necessitat de contractar mútues per poder tenir una pòlissa complementaria a la de la Seguretat Social que disminuiria prestacions, o la necessitat de revisar la cartera de serveis. Al final de tot plegat res de res. Molt soroll, molt debat, moltes protestes, molt malestar però res més.

Reunió del Consell Executiu de la Generalitat, se suposa que per planificar
l'acció de Govern 



El departament de Salut va ser criticat per la manca de planificació de les seves actuacions, per generar polèmiques innecessàries, per improvisar cada vegada que el conseller es topava amb algun periodista armat amb un bon micròfon. El departament de Salut va generar tota una polèmica bona part de la qual se la podia haver estalviat amb una més de planificació i rigor.



Doncs bé, aquesta polèmica l’està organitzant aquest 2012 el Govern en ple. Repetint esquemes, anuncia en una compareixença del propi president de la Generalitat, tot una sèrie de mesures de cara al pressupost 2012. Són prou conegudes: increment de taxes vàries, creació de la taxa turística, i en el cas de sanitat l’Euro per recepta. Totes aquestes novetats van ser objecte de crítica als mitjans i es va generar un debat social entre els que hi estaven en contra i aquells que a contracor ho acceptaven. Tot plegat, una vegada més un debat estèril, per que ara, a l’hora de negociar suports parlamentaris al pressupost la majoria de coses que s’havien anunciat s’aplicaran de manera diferent a com se’ns havia dit.

La Sra. Sanchez Camacho prefereix que els catalans paguem
de la nostra butxaca  els diners que deixaran
 de pagar els turistes. Gràcies Sra. Camacho 
El partit Popular de Catalunya (PPC), en un intent de que es visualitzi el seu paper significatiu en la vida política catalana ha aconseguit que el Govern de Catalunya modifiqui significativament les seves propostes inicials. És indignant que la taxa turística que havien de pagar els turistes per pernoctar a Catalunya l’acabem pagant els catalans. Ara resulta que aquesta taxa no s’aplicarà fins novembre, i mentre tant per  compensar els ingressos que l’administració deixarà de recaptar, s’inventen una taxa nova sobre l’aigua, que diuen que pagaran les empreses distribuïdores, però que tots sabem que l’acabaran repercutint al consumidor. És a dir, als catalans, gràcies al PPC ens tocarà pagar uns diners que altrament  haurien pagat els estrangers.

El Govern de Catalunya hauria de entendre que el PPC és un mal soci. Jo veig que per aprovar els pressupostos al Parlament calen vots, i que el govern per si mateix no els té. Però adquirir-los a aquest preu em sembla una barbaritat estratègica. Convertir al geometria variable del Sr. Mas, en geometria permanentment invariable és un greu error, i més constatant que a canvi no hi ha absolutament res més que uns quants vots al Parlament.

Ni pacte fiscal, ni aeroport del Prat, ni accessos d’ample europeu al Port de Barcelona, ni quart cinturó, ni respecte pel català a l’escola, ni clàusula  addicional 3ª de l’estatut (759 milions), ni fons de competitivitat, ni inversions promeses a Rodalies, ni...

De què serveixen els pactes amb el PPC? Aconseguir uns quants vots per aprovar els pressupostos? Per fer aquestes negociacions i aconseguir aquests minsos resultats no cal fer cap màster a la universitat ni a les escoles de negocis. Pactar amb el PPC és un error estratègic i a més és perjudicial per les butxaques dels catalans. Al Parlament hi han altres alternatives per aprovar els pressupostos que de ben segur no serien tan dolentes pels catalans i Catalunya    

El Sr. Francesc Homs, no gosa dir que aquest any 2012 no hi hauran més
retallades a Catalunya. Tota un avís a navegants  

Només ha faltat que el Sr. Homs, en la seva última compareixença de dimarts passat ens deixes a tots amb l’ai al cor, quan no va gosar desmentir que no hi haurien més retallades a Catalunya. De planificació res; de rigor menys; un Govern entregat a la voluntat de un partit (PPC) que no és precisament dels que s’estima Catalunya, i que ha recorregut al Tribunal Constitucional l’Estatut, la immersió lingüística, la vigència del dret civil català a Catalunya, etc. etc. Sr., Mas on és aquell timó del seu avi? Era per fer bonic, oi?  


www.rbaestudisiprojectes.cat                
    


   

Cap comentari:

Publica un comentari