dissabte, 29 d’abril del 2017

L’atenció primària diu prou!


Al manifest “la necessària rebel·lió del metges presentat al març, s’hi uneix ara un moviment molt més transversal dels professionals de l’atenció primària, secundats per la societat civil, que reclamen el final de les polítiques que discriminen l’assistència primària en favor de l’assistència hospitalària


El Pla Estratègic de reforma de la primària que el departament de Salut està elaborant des de fa més d’un any, no és vist com a garantia de millora respecte de la situació actual          



Al mes de març un col·lectiu de metges de primària varen presentar un manifest titulat “la necessària rebel·lió dels metges” que va ser signat per els professionals d’una vintena d’ambulatoris i va ser enviat al departament de Salut, coincidint amb la presentació per part del conseller Comin d’un pla per combatre els efectes de les desigualtats en salut, aportant 12,5 milions d’€ addicionals per a 155 equips d’atenció primària.

Com que aquesta aportació no resol ni mínimament les múltiples mancances que pateix l’assistència primària el malestar ha anat “in crescendo” en el col·lectiu de professionals i finalment tot aquest mar de fons de descontentament està començant a aflorar. Sembla que els professionals han dit prou i exigeixen mesures immediates per posar fi als molts problemes que pateixen en el seu dia a dia.

En aquest sentit la Dra. Nani Vall-LLossera presidenta de la FoCAP (Fòrum Català d’Atenció Primària), ha fet recentment unes declaracions al programa “El matí de Catalunya Ràdio”, en les que explica la situació de  col·lapse en que es troben. La Dra. Vall-Llossera explica que a l’atenció primària, el col·lapse dels serveis es produeix quan els temps de demora per visitar-se amb el seu metge i infermer/a de referència excedeix de les 48 hores. En primària és fonamental l’accessibilitat (temps d’espera per visitar-se) però també la “longitudinalitat” que permet que un malalt sigui vist sempre pel seu metge o infermer/a de referència al llarg de tota  la seva vida.

En opinió de la Dra. Vall-Llosasera no és el mateix que et visiti el teu metge o que et visiti un metge de guàrdia. Explica que hi ha CAP en els que per poder ser visitat pel seu professional de referència els malalts s’han d’esperar 4 setmanes o més, quan caldria atendre’ls en menys de 48 hores. Si no es fa així és quan la gent busca altres alternatives i van a centres d’urgència hospitalaris, on saben que els faran esperar però finalment seran atesos. El resultat és ben patent: els serveis d’urgència hospitalaris estan saturats d’una forma gairebé permanent per donar resposta a uns malalts que haurien de ser atesos en un nivell assistencial més adequat com és l’atenció primària de salut

La Dra.Vall-Llossera explica que tot això és així com a conseqüència de la precarietat laboral i explica que hi ha professionals als que se’ls contracta de dilluns a divendres. A banda de la precarietat laboral els metges de primària també reclamen més  protagonisme a l’hora de poder establir prioritats per les llistes d’espera. Per fer-ho entenedor explica un supòsit, entre molts d’altres, d’una persona gran que visqui sola i que només el seu metge de referència sap en quines condicions viu, i per tant aquest metge hauria de poder prioritzar la intervenció d’aquesta persona per davant d’altres que viuen acompanyades.

Des de la FoCAP entenen que els polítics fa temps que no paren de fer declaracions sobre la importància de l’atenció primària, però aquestes afirmacions han quedat sempre desmentides a l’hora de traduir-les als pressupostos, els quals s’han vist fortament disminuïts en valor absolut, però també en valor relatiu respecte als pressupostos de l’atenció hospitalària. Tampoc es confia en el tan anunciat Pla Estratègic de Reforma de l’Atenció Primària, que porta més d’un any elaborant-se, i que sembla que no comportarà grans canvis respecte als problemes denunciats.           

Amb l’objectiu d’enfortir l’atenció primària han elaborat un altre document titulat “millorar el sistema sanitari: Enfortir l’atenció primària” que han fet arribar al departament de Salut de qui esperen una resposta per poder dialogar sobre tots aquests problemes. “la conselleria sempre parla de la importància i de la prioritat de l’atenció primària però a l’hora de reflectir-ho en els pressupostos llavors la realitat ja és diferent i la prioritat desapareix. Més de 3.000 treballadors han sortit de la primària en aquests anys de retallades...”

En aquest document, els signants demanen 4 punts bàsics:

1.- Augment dels pressupostos destinats a l’atenció primària
2.- Fer de l’atenció primària l’eix del sistema sanitari públic
3.- Recuperació del personal dels EAP, i posar fi a la precarietat laboral
4.- Dotar d’autonomia de gestió i de lideratges propers el EAP

El document acaba dient:

Cal que el pla per revertir la pèrdua de professionals dels equips d’atenció primària sigui aprovat pel Parlament abans de l’estiu, per assegurar així un compromís polític compartit… Cal que les mesures que no comporten un augment de despesa siguin posades en marxa de manera immediata. Demanem a la Conselleria que en un termini d’un mes doni resposta a les nostres demandes establint compromisos concrets i terminis d’aplicació.”

El document el signen: l’AIFiCC (Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya), el TSCAT (Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya), la CONFAVC (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona) , el FoCAP (Fòrum Català d’Atenció Primària, Rebel·lió Atenció Primària, i la Societat Catalana de Medicina de Família i Comunitària (CAMFIC)


Han demanat una reunió amb el conseller de Salut i volen aglutinar més suports a la iniciativa tals com ajuntaments, sindicats, altres col·legis professionals, etc. Caldrà seguir amb atenció com evoluciona aquest tema, que podria tenir greus conseqüències si el departament no és capaç d’aportar solucions més enllà del farem, farem, farem... habitual del conseller Comin


dijous, 27 d’abril del 2017

Desconcert a les terres de l’Ebre


La creació del consorci sanitari de Reus deixa molts interrogants oberts a les terres de l’Ebre. Aquests interrogants es fan més grans amb les manifestacions del conseller Comin quan diu que vol crear una xarxa hospitalària a la zona amb els cinc hospitals que hi conviuen.


La sensació que a Tortosa, Amposta i Mora d'Ebre no hi ha unanimitat en el model que es voldria pel futur, és un element de preocupació pel departament de Salut que haurà de donar una resposta que satisfaci necessitats de salut generals, però amb alternatives de solució dispars.   



L'Hospital Comarcal de Mora la Nova 
Des que es va saber que el departament de Salut i l’Ajuntament de Reus havien arribat a l’acord de constituir un consorci sanitari per a la gestió de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, a les terres de l’Ebre han començat a aparèixer dubtes sobre com reorganitzar la gestió dels serveis sanitaris d’aquelles comarques atès que la constitució del consorci reusenc significa el final d’un model de gestió que ha estat funcionant molts anys a aquelles comarques. Les repercussions d’aquest canvi de model seran sens dubte importants, i no queda clar que s’hagin estudiat ni mínimament les conseqüències que se’n derivaran. El complicat model de gestió assistencial que s’havia consolidat a les terres de l’Ebre és a grans trets com segueix:

L’ICS és el responsable de la gestió i la prestació dels serveis d’atenció primària de salut així com de l’atenció especialitzada d’aguts a través l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa.    
GECOHSA és una empresa del Hospital Universitari Sant Joan de Reus (aquest hospital és al seu torn una empresa 100% municipal de l’ajuntament de Reus) que gestiona l’Hospital Comarcal de Mora d’Ebre.
SAMGISS és una empresa municipal propietat de l’Ajuntament d’Amposta, que gestiona l’Hospital d’Amposta.
GESAT és una empresa 100% municipal que gestiona l’Hospital Sociosanitari de la Santa Creu i la Clínica Terres de l’Ebre (antiga Aliança de Tortosa). Aquestes dos darreres empreses son propietat de l’Ajuntament de Tortosa.
  
El que es coneix com a Grup SAGESSA és un entramat empresarial que han constituit una agrupació d’interès econòmic (AIE) integrada per las diferents empreses de gestió de serveis sanitaris abans esmentades, i que es denomina GINSA, AIE. Des de la AIE es gestionen els serveis comuns de suport no sanitaris: qualitat, àrea econòmica i financera, informàtica, relacions laborals i recursos humans, etc. Aquesta AIE comporta avantatges prou conegudes com l’estalvi de l’IVA però també les derivades d’agrupar un major volum de compres, o de tenir una majora capacitat de negociació davant les admisnitracions, etc. Només l’AIE (la central de gestió que tothom coneix com a Grup SAGESSA) té més d’un centenar de treballadors en aquests moments.

És fàcil adonar-se del desgavell que es produirà quan es creï el consorci sanitari de Reus i les incerteses que això crea en institucions que no saben quin serà el seu paper quan el consorci es creï, i a les persones que treballen en aquestes empreses i que tampoc saben que passarà amb els seus llocs de treball. El desgavell també apareix a nivell dels alcaldes de les tres poblacions, Tortosa, Amposta i Mora d’Ebre, que donen mostres de no coincidir entre ells pel que fa a la reconstrucció del model assistencial d’aquelles comarques. En tot cas estan d’acord en que el sistema de gestió que s’acabi implantant sigui molt més proper al territori i que tingui en compte les necessitats reals de la gent de les comarques de l’Ebre. Per la seva banda des de Reus, tot i que la seva presència a les comarques de l’Ebre segurament s’esvairà, sembla que aspirarien a mantenir un estatus força similar a l’actual.


L'Hospital Comarcal d'Amposta

Per l’alcalde d’Amposta, la decisió de crear el consorci de Reus accelerarà el canvi de governança sanitari en el territori, en el que sembla que hi porten temps treballant. També reclama que de cara al futur, les gerències dels tres hospitals de les terres de l’Ebre  afectats per la situació de Reus no estiguin en mans d’una organització aliena geogràficament a la zona. No és partidari de la creació d’un sol consorci per gestionar la sanitat de les terres de l’Ebre. Per la seva banda, l’alcalde de Tortosa es mostra una mica queixós per els serveis que en aquests últims temps rebien de Reus, i basant-se en el fet que Reus i Tortosa són realitats diferents, és partidari d’un “sistema propi” de gestió dels recursos sanitaris que s’allunya de la visió dels altres alcaldes de les comarques veïnes. Per últim, l’alcalde de Mora  d'Ebre seria partidari d’un ens (probablement un consorci) per gestionar els serveis sanitaris de les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat (el que inicialment era conegut com a programa Altebrat dissenyat per Lluís Bohigas en la seva etapa de responsable de la planificació sanitària a Catalunya), però en cap cas un sol consorci per gestionar a més els centres de Tortosa i Amposta. No és partidari de sortir de la influència de Reus per anar a parar a la de Tortosa o d’Amposta; defensa doncs una estructura a compartir amb el Priorat i la Terra Alta el que podríem anomenar l’eix Gandesa-Mora-Falset. També es mostra crític amb la gestió econòmica de GECOHSA a l’Hospital de Mora. Tot plegat doncs uns enfocaments que només coincideixen en apropar les decisions al territori, però en pràcticament res més.

Però les conseqüències de l’anunci de creació del consorci de Reus també s’han deixat sentir a Tarragona i a la pròpia ciutat de Reus. Per alguns tarragonins, el nou consorci reusenc implicarà que l’Hospital Sant Joan es vegi molt més afavorit en les inversions que no pas el Joan XXIII, mentre que des de Reus hi ha qui creu que el consorci produirà una inevitable pèrdua de pes i d’influència pel que fa al paper que fins avui ha anat jugant en el territori l’Hospital Sant Joan de Reus. Alguns diuen també des de Reus, que convertir-se en un consorci implicarà una harmonització amb la resta de consorcis sanitaris de la Generalitat i això pot determinar en el temps, una reducció dels recursos econòmics que Salut hi destini.

L'antic Hospital de l'Aliança a Tortosa, avui
Clínica Terres de l'Ebre 
Per la seva banda el departament de Salut, amb la manca de concreció que el caracteritza va anunciar fa tan sols tres mesos en ocasió de la visita del conseller Comin a Amposta que pretenia crear una nova xarxa assistencial hospitalària que inclouria els cinc hospitals de la zona.

Amb tot això sobre la taula, embolica que fa fort; el desconcert està generalitzat i servit i sinó que li preguntin  l'alcalde de Mora d'Ebre, que ni tan sols té data per una entrevista amb el conseller de Salut demanada des de fa ja set mesos.


Sigui com sigui, el departament de Salut ha de clarificar quan abans millor com s’articularà tot plegat, com s’organitzaran els serveis sanitaris a les comarques de l’Ebre, i quin paper jugaran els diferents actors en la prestació de serveis de salut a la població. El que sobta en tot cas és que s’anunciï al creació del consorci de Reus i la creació d’una xarxa hospitalària a l’Ebre i els trets bàsics de tot plegat siguin un  misteri. La sensació d’improvisació, de manca de rigor i de poca seriositat al departament de Salut és notòria. 


www.rbaestudisiprojectes.cat