Un Nou Govern per la Independència

El passat dilluns 24 de desembre Artur Mas prenia possessió del seu càrrec com a President de la Generalitat. Ens deia en el seu discurs que aprofitaria les festes per configurar el seu nou govern en el qual anunciava una certa continuïtat per aprofitar “el rodatge i l’experiència adquirida” pels membres del que havia de ser el govern dels millors i que  malauradament va ser el govern dels que van fer el que van poder. Avui, complint el seu compromís, ha anunciat la composició del nou govern de Catalunya  

Artur Mas és investit President de la Generalitat de Catalunya per
Núria de Gispert, Presidenta del Parlament  

Atès que aquest és un blog dedicat fonamentalment a temes de salut, començaré per celebrar la continuïtat de Boi Ruiz en el Departament de de Salut. I ho celebro en positiu per vàries raons:

La primera per que en aquests darrers mesos sembla que el conseller ha abandonat aquell protagonisme excessiu que tenia al començament de la legislatura anterior quan no perdia cap oportunitat de buscar protagonisme en els mitjans  en base a fer declaracions sovint controvertides en el sector salut i en la societat. Aquests últims mesos el conseller Ruiz ha estat molt més prudent, mesurant molt les seves paraules i procurant no encendre masses focs si aquests eren evitables, tot i que en alguna ocasió algun petit incendi evitable hi ha hagut (adjudicació ABS l’Escala per exemple).

La segona raó per la que aplaudeixo la seva continuïtat és per que assegura també la continuïtat de la major part del seu equip, i això és positiu pel sector, atès que en aquesta última legislatura és va anar configurant un equip de persones potent per liderar la sanitat catalana. La majoria d’aquests directius són molt vàlids per l’etapa que cal endegar a Salut on serà necessari entre altres coses fer una neteja interna de totes aquelles estructures no eficients que abunden  tant en el sí del propi departament com en les moltes empreses públiques, agències i consorcis que el configuren. 

El ministre Montoro amb cara de pomes agres va assistir a la
presa de possessió d'Artur Mas com a nou president
de la Generalitat de Catalunya, en representació
 del govern espanyol.  

Hi ha encara una tercera raó que em fa pensar que la continuïtat del conseller Boi Ruiz és positiva. Es tracta del coneixement que ell té del sector. Ell sap millor que ningú que la situació de les empreses del sector Salut és dramàtica. Ell coneix perfectament la situació límit en la que estan moltes institucions sanitàries de la xarxa pública. Cal esperar doncs que les noves retallades anunciades es facin en àmbits que no afectin els ingressos dels centres sanitaris. Alguns d’ells no ho podrien resistir. El conseller Ruiz és perfectament conscient que en l’únic lloc en el que pot intentar reduir la despesa és en el terreny de les ineficiències internes del departament: Tots aquells diners que es gasten sense cap o molt poc valor afegit. Qualsevol decisió que pugui afectar econòmicament als centres de la XHUP comportarà d’immediat una mes que probable revolta social important, i això el conseller Boi Ruiz ho sap de sobres.

Alguns diuen que un dels factors clau en la continuïtat de Boi Ruiz al front del Departament de Salut ha estat la voluntat del Conseller Mas Colell que entre les diferents alternatives que es van plantejar va escollir la de la continuïtat atès que ja en coneixia la capacitat de retallar. Ara cal que la retallada es produeixi allà on és factible, és a dir en el sí de la feixuga estructura del propi Departament de Salut. 

Tot i ser independent Boi Ruiz continua al front del
 Departament de Salut, en un govern de marcat
perfil "polític"

En el nou govern hi ha un altre aspecte per  a mi molt positiu: la desaparició d’un dels pitjors consellers que hi ha hagut fins ara en la Generalitat moderna. El conseller Lluís Recoder  se’n va a casa. Aquesta és una bona notícia pels catalans que segurament podrem estar tranquils amb una certa estabilització del preu de l’aigua. El Sr. Recoder en dos anys encara no al capdavant de la conselleria de Territori i Sostenibilitat ha apujat el preu de l’aigua més d’un 25% amb l’excusa de que l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) estava en fallida. En lloc de plantejar-se les funcions d’aquesta agència, d’eliminar càrrecs directius d’aquest organisme mastodòntic i reduir la plantilla a la dimensió òptima d’acord a les funcions que la Agència hagi d’assegurar, el Sr. Recoder ha optat per la solució fàcil: apujar el preu de l’aigua i que paguin els ciutadans allò que ell ha estat incapaç d’arreglar. La seva última gestió en l’àmbit de l’aigua ha estat també polèmica: la privatització d’Aigües Ter Llobregat, que ha estat adjudicada a ACCIONA diuen que molt relacionada, igual que alguns familiars del propi  conseller, amb la Obra, però no precisament amb l’obra pública. Alguns relacionen aquesta adjudicació amb l’últim increment del preu de l’aigua que es farà efectiu a partir de l’1 de gener tot i que ell ja no en sigui el conseller. (*)     

Per altre banda el conseller Recoder ha estat un absolut fracàs per les infraestructures catalanes: ha paralitzat tot el que hi havia en curs llevat del desdoblament de l’Eix Transversal i ha estat incapaç de negociar amb els ministres espanyols del ram cap avenç significatiu per les infraestructures de Catalunya: aeroport del Prat, rodalies RENFE, accés al port de Barcelona, corredor mediterrani, quart cinturó, etc., etc. Un autèntic fracàs de gestió. En canvi a St. Cugat havia estat un molt bon alcalde (principi de Peter o del nivell d’incompetència).

El nou govern de Catalunya

El nou executiu presidit per Artur Mas estarà constituït per: 

Joana Ortega (UDC): Governació i Relacions Institucionals i vicepresidenta

Francesc Homs (CDC): Presidència i Afers Exteriors

Andreu Mas Colell (CDC): Economia i Coneixement

Irene Rigau (CDC): Ensenyament

Boi Ruiz (independent): Salut

Ramon Espadaler (UDC): Interior

Santi Vila (CDC): Territori i Sostenibilitat

Ferran Mascarell (independent): Cultura

Josep Maria Pelegrí (UDC): Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Neus Munté (CDC): Benestar i Família

Felip Puig (CDC): Empresa i Ocupació

Germà Gordó (CDC): Justícia

Pel bé del país, pel nostre futur individual i col·lectiu, ens cal desitjar a aquest nou executiu del govern de Catalunya el millor dels èxits. Ja no estem davant del govern dels millors sinó davant d’un govern de valents. Avui en dia, tal com estan les coses, acceptar una responsabilitat de govern és d'autèntics valents. Molta sort a tots.


(*) Amb posterioritat a la publicació d'aquest esccrit, el dia 3 de gener, els mitjans de comunicació han informat que el Govern ha revocat la decisió d'adjudicar a ACCIONA la gestió de les aigües Ter-Llobregat. Aquest fet demostra que en aquella adjudicació inicial comentada en l'escrit hi havia "alguna cosa" que no encaixava massa bé.

www.rbaestudisiprojectes.cat

                                                  

Les patronals sanitàries mouen fitxa

Davant la situació tan crítica que estan patint totes les institucions proveïdores de serveis sanitaris del Servei Català de la Salut, les Patronals sanitàries han decidit per fi actuar. Han elaborat l’escrit que copio tot seguit i que han fet arribar als seus afiliats. És el següent: 

Benvolguts i benvolgudes,

Davant els continus retards, les dificultats en els pagaments de l’activitat concertada en l’àmbit sanitari i social i la greu situació de tresoreria en què deixa les entitats, les patronals UCH, CSC i ACES estem elaborant un estudi conjunt per tal d’analitzar l’impacte d’aquesta situació en ambdós àmbits. A partir d’una primera aproximació, es posa en evidència que durant el 2012 el CatSalut ha deixat de pagar 554 milions a les entitats sanitàries, el que suposa un 12% de l’activitat concertada, i a efectes de terminis, de 90 dies ha passat a pagar a 140. Així mateix, també s’ha vist afectat el pagament a tercers a quasi més del doble dels terminis que existien a principis d’any. Igualment, tant els increments de crèdits bancaris, com l’ajornament de la Seguretat Social, l’IRPF, i altres tributs, encareixen els fons disposats.

Per la seva banda, el Departament de Benestar i Família deu 280 milions d’euros pels retards a les entitats socials i a la part social de les entitats sanitàries, per l’activitat que se’ls va contractar en 2012.  D’aquesta xifra, 70 milions d’euros corresponen a l’ impagament del total de la factura de juliol.

Tot plegat minva greument la credibilitat i la confiança dels nostres professionals i proveïdors envers les nostres institucions.

Per tal de transmetre la nostra preocupació pel futur d’una manera efectiva estem analitzant les dades que caracteritzen aquesta situació. Per una banda en farem l’ús que pugui tenir més ressò un cop iniciada la legislatura. I per l’altra demanarem una reunió als nous consellers de Salut, Benestar Social i Família, i Economia i Coneixement, per tal de traslladar la situació de les entitats i exigir fórmules que ens permetin una mínima planificació de les tresoreries dels centres. També els hi posarem en coneixement que aquests àmbits ja han fet tots els esforços possibles d’estalvi sense perjudicar els paràmetres de qualitat establerts i que no disposen de marge d’ajustament.

Malgrat la difícil conjuntura des de les patronals treballem a favor de la sostenibilitat de les entitats associades i del conjunt d’ambdós àmbits que són motors de l’economia productiva, fonts d’ocupació qualificada i estímul de la innovació i la recerca.

Tan aviat siguin designats els corresponents interlocutors dels respectius àmbits, iniciarem els contactes per tal de traslladar el nostre missatge.

Cordialment,

Helena Ris  Directora general  La Unió

Lluis Monset Director general ACES

Ramon Cunillera Director general CSC

Fins aquí el text enviat.

Cal dir que des del meu punt de vista l’escrit arriba tard; ja fa forces mesos que el CatSalut o el Departament d’Economia, que a aquests efectes és el mateix, està castigant als centres sanitaris pagant tard i malament. A banda de les dificultats existents en aquests moments per obtenir crèdits bancaris cal afegir-hi l’elevat cost dels mateixos. Tot plegat, cost del finançament i impagaments han portat a moltes organitzacions del sector a la mateixa vora del precipici financer de manera que només els cal un petit incident a la tresoreria per que hagin de deixar de pagar nòmines i proveïdors.

Helena Ris, directora general d'UCH  

Lluís Monset, director general d'ACES

A aquesta situació si ha arribat per unes tarifes que no s’han revisat en els últims 3 anys, que fins i tot s’han reduït, i per l’increment d’IVA, energies, comunicacions, etc., etc. A tots aquests increments s’hi ha afegit a més els impagaments de la pròpia administració catalana. Sistema sanitari d’excel·lència però sistema sanitari al límit de la fallida.

Ramón Cunillera, director general de CSC

El que no entenc és el silenci de les Patronals fins el dia d’avui. Han esperat a un moment en el que hi ha un govern en funcions per donar publicitat a la reclamació, quan ho haurien hagut de començar fa ja forces mesos. Perquè no ho han fet fins ara?  A qui volien protegir? Els interessos d’UCH i ACES de no voler posar en dificultats al conseller Ruiz és evident, però i el CSC? Perquè va callar? Temien potser ser fulminats dels seus llocs de treball si actuaven d’una manera incòmoda per l’Administració catalana? Perquè tots han mirat a un altre banda durant tots aquests mesos mentre es deteriorava fins a límits inacceptables la tresoreria dels centres? 

Independentment de les respostes a aquests interrogants un fet resulta evident: les patronals sanitàries catalanes no defensen els interessos dels seus associats. En lloc de ser els representants de les seves institucions davant de l’Administració, s’han convertit en els representants de l’Administració davant dels afiliats. Un autèntic despropòsit. Cal continuar pagant quotes no precisament baixes per mantenir a aquestes patronals i les seves estructures?

Benvingut sigui l'escrit de les patronals, però com diu la dita: "A buenas horas mangas verdes..."

www.rbaestudisiprojectes.cat

Bones Festes

BONES FESTES DE NADAL 

I UN ANY 2013 EN QUE S'ACOMPLEIXIN LES NOSTRES ESPERANCES I QUEDI ENRERE LA CRISI I LES  CONSEQÜÈNCIES PERVERSES PER ALS MÉS VULNERABLES DE LA NOSTRA SOCIETAT

PER UN 2013 SENSE RETALLADES EN LA SANITAT PÚBLICA

I PER UN 2013 QUE ENS APROPI A LA PLENITUD COM A NACIÓ EUROPEA

Pacte per la LLibertat

Catalunya torna a estar governada per un tripartit. Convergència, Unió i Esquerra Republicana acaben de acordar un nou tripartit per donar estabilitat al govern de Catalunya. És el que ha estat batejat com el pacte per la llibertat.

Artur Mas i Oriol Junqueras signant el Pacte per la Llibertat;
signatura que pot devenir histórica per Catalunya  

D’entrada preocupa que novament s’hagi tingut que recórrer a un govern tripartit per culpa d’una societat excessivament dividida que després de les eleccions ha deixat un mapa electoral de difícil governabilitat. Preocupa perquè els antecedents d’aquest tipus de govern no són  precisament brillants. Molt probablement en aquests governs tripartits anteriors rau una de les responsabilitats més clares pel que fa la greu situació econòmica de Catalunya, la comunitat d’Espanya més endeutada amb diferència.

Tanmateix, hi han elements diferenciadors entre aquells tripartits i el que s’ha constituït avui. El  primer d’ells és l’objectiu del pacte. Mentre que ara estem davant d’un pacte que prioritza els eixos socials i nacionals, els anteriors prioritzaven el repartiment de poder i cadires que va comportar el malbaratament econòmic més important de diners públics en la història de l’autonomia catalana.

Tant de bo el Pacte per la LLibertat aporti al país
l'assoliment de la plena sobirania, i sigui el
 primer pas cap a un país més just amb
aquells que ho tenen més difícil i
ho passen més malament 

El segon element diferenciador és que aquells tripartits anteriors s’havien assolit per la voluntat dels perdedors de les eleccions de voler apartar del poder a aquells que havien estar escollits per la societat per governar, mentre que ara el pacte s’ha assolit entre les dues primeres forces al Parlament de Catalunya. Abans hi havia ànim de revenja   i ara i haurà ànim d’integrar a tothom que vulgui afavorir  i participar en el dret a decidir dels catalans .

Un tercer element que diferència el pacte actual és que una de les forces polítiques signants (ERC) no estarà dins del govern; per tant no es suma al pacte per poder o per poltrones sinó que ho fa per treballar per la independència de Catalunya, i ens agradi o no, aquesta és una visió transversal de la societat catalana, mentre que els anteriors tripartits ho enfocaven sota el debat iniciat el segle XIX "esquerres-dretes". Front a aquesta discussió ara es prioritza una Catalunya independent en la que una vegada aconseguida la Llibertat els catalans decidiran si la volen progressista o conservadora. Però primer Catalunya 

Encara vull esmentar una quarta diferència: Montilla, Carod, Saura contra Mas i Junqueras. A nivell de prestigi, capacitat intel·lectual, seriositat, coneixements,  imatge, etc., és que no hi ha color. Les persones que avui lideren el pacte per la llibertat han estat votades per molts més catalans que no pas els tres personatges del tripartit anterior.

 Duran Lleida serà un element desestabilitzador
en la propera legislatura?

Malgrat tot, hi han elements d’aquest pacte que em preocupen. Faig referència en primer lloc a l’estabilitat que tot govern necessita i encara més en moments d’una crisi tan dura i intensa com la que estem vivint. Haurà madurat Esquerra en aquest sentit? Convergència complirà tots els acords amb fidelitat a allò que s’ha pactat? El sistema assembleari d’ERC influirà en aspectes de la política econòmica del govern dificultant la seva aplicació? Les diferències obvies al si de CiU i en particular les sortides de to tan habituals en el Sr. Duran Lleida permetran mantenir el pacte sense trencar els difícils equilibris?. Només el temps podrà donar resposta a aquests i altres interrogants.

Però el govern català no estarà sol al mon, per tant els elements desestabilitzadors li vindran també de fora, i en particular d’Espanya, on ja diversos personatges del govern espanyol s’ha afanyat a reprendre el discurs de la por, amb amenaces velades com les de la Sra. Saenz de Santamaria, o no tan velades com les del Sr. Garcia Margallo i l’inefable Sr. Montoro que ja ha anunciat encara més ofec per les finances catalanes. Tot això a banda de la política de claveguera que continua fent, dia a dia,  la caverna mediàtica espanyola.

La Sra. Vicepresidenta del govern espanyol, amenaçant com sempre
a Catalunya i als catalans. Aquest pacte els ha causat molta
preocupació; se'ls nota

Temps; hem de donar temps al temps i veure que passa. Tots ens hi juguem molt en aquest procés. Catalunya la que més, i després la ciutadania,  però els polítics que encapçalen aquest pacte...Déu n’hi do; el seu futur polític està en joc 

  www.rbaestudisiprojectes.cat

Boicot espanyol a les finances de la Generalitat

Llegint el títol, algú podrà argumentar el ja conegut  “victimisme” tantes vegades utilitzat en contra dels interessos de Catalunya cada vegada que els catalans fem alguna reivindicació sobre la que no hi han explicacions convincents a donar.  Més enllà del debat sobre el victimisme i la pobresa argumental que el suporta, el que vull és posar negre sobre blanc, les últimes actuacions del govern espanyol en contra dels interessos econòmics de Catalunya.

La Sra. vicepresidenta del govern espanyol va anunciar
ahir la presentación d'un recurs de constitucionalitat
 contra l'€ per recepta 

És sabut que l’Estat espanyol deu a Catalunya per diferents conceptes 8.000 milions d’€ (disposició transitòria cinquena de l’Estatut, fons de competitivitat, etc.), quantitat que és a banda dels 16.000 milions d’€ d’espoli fiscal que Catalunya pateix cada any.  Amb aquesta realitat, Catalunya es troba de cara a l’any 2013 davant de la necessitat de reduir el seu deute fins al 0,7% del PIB català, que vol dir reduir els pressupostos de l’any vinent en altres 4.000 milions d’€ més dels ja rebaixats en anys anteriors.   

Per fer  front a aquest panorama tan poc estimulant, la Generalitat va crear diverses taxes amb l’objectiu de reduir el seu dèficit per la via de més ingressos en lloc de seguir reduint la despesa, atès que reduir-la més era el suïcidi econòmic del país. Entre aquestes taxes el discutit € per recepta i algunes taxes judicials.

Jo no vull entrar ara en la discussió de si les taxes eren apropiades o no, només vull deixar constància de que uns instruments creats per la Generalitat amb l’objectiu d’aconseguir ingressos addicionals han estat recorreguts al Tribunal Constitucional pel govern espanyol, sota  l’argument de que atempta contra “la igualtat dels espanyols”  com si les diferències impositives de l’IRPF, o els ordinadors per alumne a Extremadura o les autopistes de peatge a Catalunya o el concert basc per posar quatre exemples, no consolidessin una desigualtat evident entre els espanyols. El que el govern de Madrid pretén amb aquesta mesura no és altre cosa que l’ofec financer de la Generalitat de Catalunya evitant ingressos addicionals.

El conseller en funcions Andreu  Mas Coelell denúncia el
sabotatge que es fa des de Madrid

És també per això, per ofegar les finances de la Generalitat, que quan a Madrid varen sentir que un possible pacte CiU-ERC a Catalunya podria implicar que es crees a Catalunya un nou impost sobre els dipòsits bancaris, el Sr. Montoro va reaccionar amb rapidesa i va sortir al pas d’aquesta possibilitat creant l’impost a nivell nacional, amb una taxa “0”, impossibilitant així que es podés crear a Catalunya (cal recordar que les autonomies no poden modificar figures impositives que tinguin un abast nacional).  El fet de posar una taxa zero a aquest impost demostra ben clarament que l’Estat espanyol no pretén obtenir cap recaptació amb ell, sinó que el que realment persegueix és impedir que Catalunya pugui millorar els seus ingressos i en conseqüència  tenir que retallar menys. Novament doncs estem davant d’un clar intent d’ofec financer de la Generalitat per part del ministre Montoro.

Però les trapelleries d’aquest personatge ridícul no acaben aquí. Com si no en tingués prou amb totes les argúcies que utilitza per fastiguejar a la Generalitat, ara ha descobert un nou mètode. Consisteix a fraccionar els pagaments del fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), motiu pel qual la Generalitat sempre té dificultats per fer els pagaments de finals de mes a proveïdors.

L'actitud mesquina del govern espanyol contra Catalunya
té en aquest personatge a un dels seus protagonistes

Davant d’aquest boicot evident a les finances de la Generalitat per part del Govern espanyol, jo proposo que els nostres dirigents, facin amb la reducció del dèficit, el mateix que diuen que faran amb la Llei Wert si finalment s’aprova d’acord al que preveu l’esborrany actual: No acatar-la. Doncs bé, jo demano als dirigents de Catalunya, al Govern que surti dels acords entre CiU i ERC, que mentre l’Estat espanyol no pagui els més de 8.000 milions d’€ que deu a Catalunya, no s’acati la reducció del dèficit al 0,7% del PIB per l’any 2013. 

I que s’expliqui al món i en especial a Europa, quines són les raons de l’incompliment. Cal denunciar d’una vegada als quatre vents, aquesta actitud mesquina del govern espanyol contra Catalunya i els catalans.  

www.rbaestudisiprojectes.cat