dissabte, 1 de desembre de 2012

"Moments excepcionals, decisions excepcionals"




En el debat de Política General del passat mes de setembre al Parlament de Catalunya el president Mas construïa aquesta frase per explicar la transcendència dels fets produïts la Diada de l’11 de setembre i que una bona part de Catalunya estava vivint amb una gran il·lusió. Semblava com si de repent s’hagués tornat a recuperar la fe dels ciutadans en la política. Retinc la frase per que una vegada dutes a terme les eleccions el passat 25 de novembre, la situació en la que ha quedat el país es pot qualificar ben bé d’excepcional.

Esquerra no vol entrar al govern per que els van elegir, segons diuen,
per ser "caps de l'oposició". Fa set anys els van elegir per posar
Montilla al front de la Generalitat?
Situació excepcional perquè el Parlament de Catalunya és del tot ingovernable tal com ha quedat configurat. Llevat de CiU, cap altre partit voldrà assumir el risc de continuar fent retallades; cap altre partit voldrà “cremar-se”  davant el seu electorat amb unes mesures que seran encara més dures de les que hem patit aquests últims temps. Atesa la dinàmica que s’ha establert en la manera de fer política a Catalunya, tots els partits que han perdut les eleccions es dedicaran (legítimament) a atacar al govern amb l’únic objectiu de produir el seu desgast davant de l’electorat. Que aquesta manera de fer sigui legítima en cap cas vol dir que sigui ètica. I no ho és ètica per que si més no hi ha 3 partits (els integrants de l’antic tripartit) que davant de les retallades no poden mirar cap  a un altre banda com si la cosa no anés amb ells. Són ells el que van fer la primera retallada a Sanitat  descomptant un 3,2% a tots el contractes, que es va convertir en una reducció salarial per tots els treballadors de la sanitat d’un 5% a l’any 2010. Són ells els que van contribuir a disparar el dèficit de la Generalitat. Són ells els que van “omplir” determinades conselleries d’afiliats amb la finalitat que cobressin un sou, sense cap valor afegit. Són ells els que van reduir molt significativament l’impost de successions.  No és ètic que ara critiquin i culpin a qui està intentant (sense massa èxit) treure al país del pou en el que ells mateixos van col·laborar a fer-lo caure. PSC, ERC i ICV no són els únics culpables del deute de la Generalitat  però Déu ni do la responsabilitat que hi tenen. Avui actuant com actuen, sense responsabilitat,  actuant legítimament,  fan demagògia i sense cap mena d’ètica.

L'AMI, L'ANC i Omnium reclamen un govern unitari  i sobiranista
que fins i tot deixi fora al PSC 

I què dir del PP? Mai Espanya havia estat sotmesa a les retallades que ens han aplicat: copagament de farmàcia que afecta per primera vegada a l’historia als pensionistes, reducció de la cartera de serveis de salut, eliminació de la universalització del sistema, etc., etc., etc. El PP hauria d’avergonyir-se cada vegada que parla de retallades criticant al Govern de Catalunya. De Ciutadans i de la CUP, d’aquests és que ja ni en parlo: uns per demagogs i incendiaris, i els altres per anti-sistema.

Amb aquest panorama, què es pot esperar? Sembla que ERC ja ha decidit que no vol entrar al govern però estaria disposada a possibilitar la investidura del President Mas. Però què passarà quan s’hagin d’aprovar uns pressupostos tremendament restrictius? Quan durarà el nou govern en aquestes condicions? Tinc la sensació que ERC deixarà caure al Govern de Catalunya en el moment que estratègicament considerin més oportú.  La inestabilitat està doncs servida.


Navarro, que durant la campanya ha estat "tunejat" de George
Clooney, veu el mon al revès. Demana la dimissió del
guanyador clar de les eleccions. Què hauria de fer ell
 amb el seu federalisme al que ningú dona suport? 
I el PSC? El PSC no vol ni tan sols permetre la investidura del president Mas, fins i tot el seu líder (discutit i criticat en el sí del seu propi partit) demana la dimissió de Mas. Per tant és obvi que intentarà que el nou govern caigui tan aviat com sigui possible. Com ICV, que tampoc vol que cap partit “d’esquerra” faciliti la investidura del President i que en més d’una ocasió ha dit que abans de pactar amb CiU ho faria amb el diable. Tot plegat ens ofereix un panorama sense sortida.

És des d’aquest escenari sense sortida que uns bons amics em recordaven  el que és el títol d’aquest article: “Moments excepcionals, decisions excepcionals”. I amb aquesta excepcionalitat plantejaven un govern al més pur estil “Tarradellas” és a dir un govern unitari, on hi estigués representat tothom, excloent només al PP per raons òbvies que no escapen a ningú.  Fins i tot l’Assemblea Nacional de Catalunya i Omnium Cultural han fet una petició a les forces polítiques catalanes representades en el Parlament de Catalunya en aquesta direcció, reclamant un govern sobiraniste i unitari, fort i estable. No és mala idea, però no sembla que de moment les coses vagin per aquest camí. Tinc el temor que abans d’un any haurem tornat a votar...  


Cap comentari:

Publica un comentari