dimecres, 30 de gener del 2019

La consellera de Salut reapareix després de la seva baixa maternal (i II)





(...Continua de l’entrada anterior)

L’entrevista a la consellera Vergés va continuar amb la manca de professionals i les fuites d’aquests a comunitats veïnes atrets per el fet de tenir menys pressió assistencial i guanyar més diners. La consellera va explicar que havien organitzat el Fòrum de diàleg de professionals que va servir per identificar entre altres coses que la primària és un dels punts claus en els que actuaran per dotar-la de tots els professionals que calgui. Alba Vergés va dir que “hem de planificar les necessitats futures de metges, tot i que avui acaben medicina tants metges com els que els jubilen. Estem per sobre de la mitjana europea en metges, i en canvi ens falten infermeres. Però tot i així tenim problemes amb certes especialitats i en determinats llocs, però ho hem de solucionar. Sabem quines necessitats tenim a tot el territori, també als Pirineus i hem de posar les mesures per retenir el talent a tot el territori. Els hospitals de referència han de creure’s que ser de referència també vol dir col·laborar amb els hospitals més petits del seu entorn per aportar solucions quan hi ha manca de professionals en alguna especialitat”. 

Segons la consellera, el futur passa per reforçar el rol de les infermeres també a la primària. Les infermeres estan fent funcions que no les tenen reconegudes oficialment però en canvi les estan duent a terme. L’orientació de l’assistència primària cap a la comunitat és un camp on les infermeres tenen un important paper a jugar-hi.

També es va parlar de la incorporació dels metges de família acordats amb el sindicat Metges de Catalunya, i la consellera va explicar que dels 250 metges que es preveu incorporar ja ho han fet 30. També s’han pres mesures per portar a la pràctica la resta d’acords pactat amb el comitè de vaga.

En l’entrevista no podia faltar la polèmica arran del trasllat de l’oncologia infantil del Parc Taulí a Vall d’Hebron. En aquest tema la consellera va explicar que la qualitat de l’assistència que es presta requereix d’un conjunt de cassos suficients per mantenir l’expertesa dels professionals i va garantir que es continuarà fent a Sabadell el seguiment dels malalts per evitar tant como sigui possible els desplaçaments de Vall d’Hebron.

La consellera Vergés va estar molt poc precisa sobre el futur de l’Hospital de  Mora d’Ebre del que va evitar comprometre’s amb la seva forma de governança i es va limitar a explicar que el departament hi invertirà 5 milions d’€ per diferents millores.

L’entrevista va continuar parlant de la saturació dels serveis d’urgències dels hospitals, i en aquest punt la consellera va demanar que els afectats per situacions de possible urgència utilitzessin abans d’anar a l’hospital, els serveis del 061 CatSalut Respon, els CAP d’assistència primària i els CUAP, el mateix SEM i això descongestionaria els serveis d’urgències hospitalaris, i va insistir en que els col·lectius de risc es vacunin. Va defensar les avantatges del PLANUC i com aquest pla aprofita els recursos dels sociosanitaris per descongestionar els hospitals entre moltes altres mesures. 

“El problema de les urgències no és dels hospitals sinó també de com poden ingressar més ràpidament malalts en el sociosanitari, com potenciem l’hospitalització a domicili, com ens posem d’acord amb la primària perquè sigui més resolutiva, tot això exigeix molta feina que per primera vegada s’està fent amb la implicació de les gerències” va afegir Alba Vergés.

En aquest punt toca un altre aclariment a banda: que la consellera digui que és la primera vegada que s’estan fent les feines que ella ha enumerat, només s’explica pel fet que ella desconeix que és el que s’ha estat fent a Salut abans que ella arribés al departament. Seria acceptable dir que ara s’intenten fer millor, però que és la primer  vegada que es fan...Hi ha afirmacions que no es poden fer amb tanta lleugeresa. La humilitat sempre és una bona companya de viatge

Sobre el rebrot del xarampió a Europa, la consellera recomana les vacunacions sistemàtiques atès que són necessàries i remarca que cal insistir en que ens hem de protegir no només a títol individual sinó també col·lectivament. No ens hem d’alarmar, però hem d’estar absolutament vigilants. A Catalunya tenim un índex de vacunacions prou elevat amb relació a molts països europeus, però hem de mantenir-nos vigilants.

També es va parlar de la gestació subrogada, tema en el sembla que el comitè de bioètica espanyol es partidari de no regular-ho, mentre que el comitè català de bioètica sembla que sí, que ho vol analitzar. Sobre aquest punt la consellera Vergés va dir que “Intervenen molts drets en aquest tema, els de la dona, els dels infants... És una realitat que hi ha, però no és una prioritat. Cal tenir en compte que en aquests moments això no és un problema sanitari, sinó sobretot un problema jurídic”.

Tot seguit es va encetar el problema que es va generar l’any passat quan el conseller Comin volia comprar l’Hospital General de Catalunya. Sobre aquesta qüestió la consellera va dir que “la situació està com tal com estava; no hi ha novetats. És cert que el Vallès si concentra una quantitat de població molt gran, i el mapa sanitari preveia més dispositius en aquesta zona, però hem de mirar que necessitem ara, amb la realitat actual de població i si el Vallès necessita un reforç continuarem la línia del conseller Comin, però ho hem de continuar estudiant”

Sobre el problema del maltractament de nadons la consellera va explicar que en el cas del nadó que va morir recentment a Vall d’Hebron no hi va haver cap problema en l’atenció clínica que va rebre el nen en els diferents dispositius sanitaris en els que va ser atès, segons demostra la investigació que s’ha dut a terme. Això no treu que no  es pugui revisar circuits i protocols per millorar les actuacions de futur. Sobre la ingesta  d’alcohol en l’embaràs la consellera va dir que es fan i es continuaran fent campanyes perquè les dones embarassades deixin  de consumir alcohol ni que sigui mínimament.   

L’entrevista va acabar amb un comentari sobre  del ministre Borrell que com és sabut ha volgut menystenir el nombre de ferits de l’1-O . Sobre això la consellera Vergés va dir “Jo li vaig dir mentider, perquè no hi ha un altre paraula per qualificar les afirmacions del Sr. Borrell. El seu comentari posa en qüestió la integritat dels professionals sanitaris que van atendre als més de 100o ferits. Li diré mentider tantes vegades com toqui”.

I fins aquí el que va donar de sí l’entrevista a la consellera Vergés.

dilluns, 28 de gener del 2019

La consellera de Salut reapareix després de la seva baixa maternal (I)


La consellera Alba Vergés és entrevistada al “Matí de Catalunya Ràdio” però no deixa titulars destacats, més enllà d’eludir responsabilitats davant de la vaga de metges convocada a la sanitat concertada. Un error que es pagarà car. 



En l’entrevista Alba Vergés ha explicat que tot i la baixa maternal, no ha estat desconnectada de la realitat del departament de Salut en cap moment, doncs s’ha mantingut en contacte permanent amb el seu equip, que segons la consellera “ha treballat a tope”.



El primer tema que s’ha tractat en l’entrevista és el de la vaga de metges anunciada per el proper mes de febrer, i amb les explicacions de la consellera ha quedat ben clar que el departament de Salut es vol desentendre d’aquesta mobilització dels metges de la sanitat pública concertada. La consellera ha volgut deixar clar que “mai deixem de parlar amb ningú” i ha afegit que les millores que es varen acordar en la vaga de la primària de l’ICS s’estendran també a la primària concertada, però ha evitat comprometre’s en la negociació de les reivindicacions dels metges dels hospitals concertats, que com és sabut varen quedar fora del conveni gràcies a la connivència entre les patronals i alguns sindicats, assegurant que des del departament actuaran com a “facilitadors” dels possibles acords que hi pugui haver entre metges i patronals, però en cap cas com una part negociadora de la vaga. La consellera Vergés ha dit que adopten aquesta postura per respecte a l’autonomia de les parts, sindicats i patronals, que són els que regulen les qüestions laborals relacionades amb la sanitat concertada. També s’ha referit al conveni col·lectiu del SISCAT signant recentment per un 90% de la representació sindical. Ha insistint en diverses ocasions en el respecte a l’autonomia de les parts en conflicte, però tot i que segons ella al departament no els toca intervenir, “facilitarem que les parts parlin i que arribin a acords en tot allò que no està previst en el conveni”

Abans de continuar amb la resta de l’entrevista, val la pena fer algun comentari al que ha dit la consellera respecte a la vaga del metges de la sanitat pública concertada.

El primer punt que cal aclarir és que el respecte a l’autonomia de les parts sembla molt més una excusa de mal pagador que no pas un argument seriós. Al mes de novembre, al bell mig de la negociació del conveni col·lectiu, el director del CatSalut, fent cas omís a l’autonomia de les parts, va cridar al seu despatx a sindicats i patronals per separat, donant instruccions a uns i altres del que calia acordar i en quins acords ell (el CatSalut) estava disposat a posar-hi els diners que fossin necessaris. Això en cap cas no és respectar l’autonomia de les parts. Potser seria més realista dir que el respecte a aquesta autonomia es produeix només quan al departament de Salut li convé.

Hi ha encara un segon punt. Segons la consellera, el departament de Salut no és una part negociadora de la vaga. Qui són els propietaris dels consorcis sanitaris que formen part del SISCAT?. Tots ells pertanyen al conjunt d’entitats del sector públic de la Generalitat, o no? Qui en nomena el president i els conselles de govern?. Tots els consorcis sanitaris depenen del CatSalut, per tant, la vaga els afecta de ple.

I finalment un tercer punt: considera la senyora consellera que té algun sentit deixar les reivindicacions dels metges fora del conveni col·lectiu? Entén la consellera Vergés que aquest 90% de representació sindical que ha signat el conveni està legitimat per deixar de banda l’opinió dels professionals mèdics a l’hora de decidir com s’han d’organitzar determinades funcions en un hospital? És que si la resposta fos positiva el que la Sra. consellera ens estaria dient és que la visió dels metges i les seves aportacions no tenen cap consideració per a ella. I això seria molt greu.

Veient que aquest intent de treure’s les puces de sobre, no el practica en exclusiva la consellera Vergés, sinó que és secundat per el director del CatSalut i altres directius del departament de Salut, queda molt clar que tot plegat forma part d’una estratègia que ve marcada per el Sr. Pere Aragonès conseller d’Economia que sembla ser que és qui pren decisions a Salut; si més no, les que tenen transcendència econòmica:
El Sr. Aragonès va decidir aplaçar fins a l’any 20 la posada en servei de tot l’edifici de la Fase II de l’ampliació de l’Hospital de Bellvitge.
El Sr. Aragonès ha decidit vetar la creació de l’empresa pública Salut Terres de l’Ebre que havia de gestionar entre altres dispositius l’Hospital de Mora d’Ebre
El Sr. Aragonès ha decidit vetar la creació de l’empresa pública Salut Catalunya Central que havia de gestionar entre altres dispositius l’Hospital de Berga
El Sr. Aragonès ha decidit en canvi que per gestionar l’Hospital de Reus no s’ha de crear un nou consorci, sinó fer-ho a través d'una empresa pública. Quina? GiPSS potser?
I ara, el Sr. Aragonès ha decidit que als metges de la concertada, ni cas.
El Sr. Aragonès, sembla que vol canviar la retribució dels consorcis sanitaris, que deixarien de tenir contracte amb el CatSalut i passarien a ser una partida més del capítol II, exactament com l’ICS. Tot ICS és la gran prposta d’ERC per a la sanitat catalana.  

Qui mana realment a Salut?

Per tant sembla del tot lògic que el sindicat Metges de Catalunya hagi demanat una entrevista amb Quim Torra, president de la Generalitat. Veurem si en treuen l’aigua clara...  

(Continuarà...) 

dissabte, 26 de gener del 2019

El director del CatSalut parla... però no diu pràcticament res de nou


En una conferència davant de les elits sanitàries, organitzada per el Cercle de Salut, Adrià Comella va voler guanyar-se a l’auditori lloant la feina dels gestors i professionals, per “haver pres les millors decisions possibles”, quan de fet, les decisions que es varen prendre eren les úniques possibles i venien pràcticament imposades des del propi CatSalut. En la seva intervenció, Adrià Comella va utilitzar els mateixos arguments que els seus antecessors per descriure la situació del sistema sanitari públic, però sense aportar elements nous al debat, i obviant qüestions d’actualitat. Els mateixos conceptes de sempre, però ordenats de manera diferent.

Quan el Dr. Comella va arribar al CatSalut, ara fa sis mesos i mig mal comptats, el sector valorava molt positivament el seu silenci, considerant que tot i ser metge, estava assimilant la informació i la prudència el feia restar en silenci fins que es sentís prou segur com per elaborar el seu propi discurs. Avui, es troba a faltar una major presència del director del CatSalut en el debat sanitari, i el seu excessiu silenci comença a preocupar.

La seva recent conferència al Cercle de Salut no va aportar noves respostes als reptes ja coneguts.També és cert, que en la seva trajectòria professional Adrià Comella s'ha distingit molt més pel que ha fet, que no pas pel que ha dit. Confiem que en aquesta etapa al CatSalut, els seus fets contribueixin a la millora efectiva del sistema sanitari públic de Catalunya.    






El Dr. Adrià Comella va iniciar la seva intervenció a l’elitista grup del Cercle de Salut, fent referència a les dues etapes que ha viscut el sector sanitari públic. La primera etapa, entre els anys 1981, any de la transferència de les competències en salut, i 2009, any d’inici de la crisi econòmica, de creixement i expansió, i la segona etapa des del 2010 fins avui, de desinversió i empitjorament dels serveis sanitaris. Avui Comella veu al sector preparat per afrontar els reptes d’una nova etapa gràcies als professionals i als gestors que segons ell, fins ara, han pres les millors decisions possibles.

Aquesta nova etapa es caracteritza per la necessitat de donar resposta als reptes que el sistema sanitari té plantejats: una crisi de professionals que caldrà resoldre, un abordatge de la cronicitat adequat a les necessitats, fer front a les necessitats dels tractaments farmacològics i de la recerca, i revisar el model de governança del sistema. Sense saber com es vol avançar en cada un d’aquests quatre reptes, no es pot determinar el recursos que es necessitaran. Per afrontar aquests reptes cal un Pla d’acció que permeti reforçar el terciarisme com una de les fortaleses del sistema sanitari complementat amb una atenció a les necessitats de proximitat que requereixen entre altres, els pacients crònics i fràgils. Aquest Pla d’acció s’ha de complementar amb tres punts que Comella considera importants: fer més atractiu el sistema sanitari per poder incorporar professionals de fora sense que els d’aquí se’n vagin, reconduir la recerca a la creació de valor real, i millorar la planificació dels serveis.  

Per donar resposta a tot plegat, en opinió d’Adrià Comella cal una visió de sector, i reforçar el consens i el rigor en la presa de decisions. En aquest sentit, Comella es mostra partidari de les aliances estratègiques i de millorar la governança de les institucions. El director del CatSalut va concloure la seva intervenció dient que “hem de repensar el sistema sanitari, la manera de com fem les coses”.

Rellegint la intervenció del director del CatSalut es constata que no hi ha noves aportacions o  noves idees en el seu discurs. En tot cas s’obre un interrogant al voltant del significat d’aquest repensar el sistema. Es tracta d’un discurs continuista en el que s’hi troben a faltar mancances importants per fer front als reptes actuals de la sanitat catalana. Veiem algunes d’aquestes mancances:

El CatSalut porta temps queixant-se del sistema de compra. S’havia parlat d’estructurar un procediment de compra d’activitat als centres del SISCAT que fos menys quantitatiu, a canvi de ser més qualitatiu. És a dir, semblava que es pretenia instaurar un sistema de compra en el que el CatSalut decidís aquella activitat concreta que volia comprar, i en quines condicions la volia comprar, en lloc de comprar com passa ara, tot allò que els proveïdors decideixen pel seu compte vendre-li. D’aquest tema, en la intervenció de Comella, ni paraula

El director del Servei, va passar també de puntetes per sobre de la vaga mèdica que té convocada per d’aquí a tres setmanes, en un clar intent de fer veure que aquesta vaga “no va amb ells”. Una postura que segurament li ve imposada “des de dalt”, però que pot arribar a generar encara més conflicte. El CatSalut no pot mirar cap a un altre banda quan els metges dels seus consorcis sanitaris, juntament amb altres col·legues del sector concertat, convoquen una vaga per denunciar que les seves reivindicacions no han estat tingudes en consideració en el conveni col·lectiu del sector signat recentment. Si el departament de Salut no modifica la seva estratègia davant d’aquest conflicte, l’error serà monumental, i les conseqüències molt dolentes per el sistema sanitari. 

Tampoc va fer referència a la regulació de l’activitat privada en centres de la xarxa pública. Aquest tema continua pendent de la legislatura passada, però no dona la impressió que la seva regulació sigui una prioritat de l’equip actual que dirigeix el departament de Salut.

Seguint amb els temes que no es varen tractar, n’hi ha un altre de transcendent com és la presència del CatSalut en el territori. En la legislatura passada el CatSalut havia anunciat la seva voluntat de tenir eines de gestió en les set regions sanitàries de Catalunya a través d’una empresa pública a cada una d’elles. Ja la té a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, però és absent a la Catalunya Central i a les Terres de l’Ebre, on estava prevista la creació de sengles empreses públiques per gestionar en una primera fase els hospitals de Mora d’Ebre i de Berga. Quedaria pendent només la regió sanitària de l’Alt Pirineu que en aquests moments es gestiona des de Lleida. Tot d’una, sembla que per imposició del departament d’Economia de la Generalitat, aquesta estructura territorial no tirarà endavant, i el Sr. director del Servei no ho explica en la seva xerrada, i ningú li ho pregunta... És el que té comparèixer en un àmbit on els assistents mai et posaran problemes, perquè els seus ingressos depenen del que els hi pagues...

Tot plegat una mica decebedor...             

dijous, 24 de gener del 2019

El departament de Salut sota mínims


El sector sanitari, però també el personal del departament de Salut, comencen a detectar preocupats, una certa paràlisi sobretot al CatSalut. Cada vegada costa més aconseguir respostes àgils als problemes que planteja el dia a dia.



El retorn de la consellera Vergés al capdavant del departament desprès de la seva baixa maternal hauria de servir per reactivar les dinàmiques del departament i del CatSalut, que semblen superades per les circumstàncies.        



El contrast entre aquesta legislatura i l’anterior pel que fa a la vida del departament de Salut és notori. Hem passat d’una situació en la que el departament estava dia sí i dia també als mitjans de comunicació, a una situació en la que el departament de Salut sembla somort i sense iniciatives. S’ha passat d’una exposició exagerada del departament als mitjans, a la pràctica desaparició del departament davant de la opinió pública. Abans es parlava de Salut per lo bo i pel dolent, i ara ni se’n parla.  I això que d’entrada pot semblar bo, ho és només parcialment atès que caldria parlar de salut i de totes aquelles iniciatives de l’administració que contribueixen a millorar la salut dels ciutadans. 

El conseller Comin sobreactuava, però amb la seva aparició constant a ràdios, televisions i altres mitjans de comunicació donava la sensació que el departament de Salut estava fent coses, i no en feia tantes com les que semblava, però Déu n’hi do les que es feien. No totes al gust del sector, cert, però moltes d’elles útils per millorar les prestacions del sistema sanitari públic català. El conseller Comin era un gran comunicador; es relacionava molt bé amb els mitjans de comunicació i sabia cridar la seva atenció. Comptava a més amb un equip potent, amb David Elvira al front d’un conjunt de professionals bons coneixedors del sistema sanitari, que més enllà dels avatars de la política podien centrar-se en l’anàlisi dels problemes del sistema sanitari i intentaven aportar solucions sense excessiu soroll mediàtic.

La baixa de la consellera Alba Vergés per maternitat ha posat de manifest la debilitat de la secretaria general del departament, absolutament inoperant, que no ha millorat en res a la ja absent secretaria general de la legislatura anterior, i ha deixat també en evidència al director del Servei Català de la Salut, que davant dels problemes que la sanitat catalana té acumulats, no se’l sent aportar ni propostes ni noves idees. Tenim una vaga de metges convocada per el mes de febrer, i al CatSalut sembla que aquest problema no vagi amb ells; dona la sensació com si es volguessin desentendre d’aquesta vaga, a veure si algú altre entoma el conflicte. Però més enllà de la vaga, què opina el director del CatSalut del sistema de salut que ell dirigeix? On el vol portar? Quines dificultats està trobant? Quines iniciatives més immediates vol endegar? Què hi la de la Instrucció del CatSalut que ha de regular l’activitat privada en centres d ela xarxa pública? Què passarà amb els consorcis ara que sembla que han quedat exclosos del concepte de “mitjans propis” del CatSalut? Ningú en sap res... Adrià Comella ha participat aquests dies en un acte organitzat pel Cercle de Salut, aquesta organització que actua com el Guadiana, apareixent de tant en tant, orientada bàsicament a les elits sanitàries. Però el sector sanitari, els seus professionals, necessiten una informació més viva, més propera i més permanent que l’aparició fugaç en un acte d’una entitat que només integra directius del sector. Actuant així es cau en aquell error que cometen alts directius d’algunes organitzacions sanitàries quan expliquen les coses en els comitès de direcció, però els seus integrants es guarden les informacions per a ells i no les transmeten a les seves respectives àrees per que els treballadors se n’assabentin. El sector sanitari, treballadors inclosos, té dret a saber com s’orienta el CatSalut en aquesta nova etapa, quines prioritats cal establir i quins objectius es marquen des del CatSalut per el sistema sanitari públic en aquesta legislatura.    

Sigui com sigui, la sensació generalitzada en el sector i en el conjunt dels treballadors de l’administració sanitària és que el departament de Salut està absent; no hi és. Per comprovar fins a quin punt el departament de Salut i el CatSalut han caigut en una situació d’hivernació, he analitzat les notícies publicades en la web del departament de Salut i la del CatSalut en el període 1 a 20 de gener del 2018 (en plena vigència de l’article 155 que tan mal va fer a la nostra sanitat pública) amb el mateix període d’aquest any 2019. Els resultats són aquests:

Web del departament de Salut:
De l’1 al 20 de gener del 2018 publica 11 notícies
De l’1 al 20 de gener del 2019 publica 9 notícies (quasi un 20% menys d’informació)
Web del CatSalut:
De l’1 al 20 de gener del 2018 publica 10 notícies
De l’1 al 20 de gener del 2019 publica 5 notícies  (un 50% menys d’informació)

I per tant, el conjunt del departament de Salut hauria donat a conèixer 21 iniciatives de l’1 al 20 de gener del 2018 en plena vigència de l’article 155 de la Constitució, mentre que aquest 2019 el conjunt del departament ha donat a conèixer només 14 iniciatives. Aquesta està resultant una legislatura de “passa com puguis”. Certament 20 dies és un període molt curt, i segur que per si mateix no és significatiu, però si que denota la paràlisi si més no informativa del departament. I em temo que no només informativa... 

Segons ha transcendit, després de la seva baixa per maternitat, la consellera Vergés ha reprès avui les seves activitats polítiques i també al front del departament de Salut. A veure si a partir d’ara es nota un tomb important en les iniciatives del departament i del CatSalut, i d’entrada s’afronta amb valentia i rigor aquesta amenaça de vaga que tenim sobre la taula. Tant de bo, ben aviat aparegui algun senyal d'acció política. Tots hi guanyarem.              

dimarts, 22 de gener del 2019

El blog ha fet vuit anys


El 31 de gener de l’any 2011, vaig fer el primer post al blog. Han passat des de llavors 8 anys en els que la sanitat catalana ha mostrat la seva permanent efervescència generant dia sí, dia també, notícies i comentaris de tot tipus, positius i negatius. La vida del blog ha estat, des del primer moment lligada a la dura realitat derivada de la persistent crisi econòmica que està patint tot el país que ha tingut una especial incidència en el sector sanitari públic. 
El blog va néixer amb la vocació de ser un lloc de trobada en el que intercanviar opinions, i aportar punts de vista sobre un mateix fet amb enfocaments diferents. Tanmateix el temps l’ha anat configurant com un espai amb un debat pràcticament inexistent, però ric amb notícies sobre el dia a dia del departament de Salut i del sector sanitari. M’agradaria que aquest any que acabem d’encetar fos ben ric informativament parlant, però pel que s’ha vist fins avui, després de sis mesos de legislatura, dona la sensació pel que fa al departament de Salut, que serà un any força anodí. No es veu excessiva trempera... ni masses idees noves...
Altres anys, el dia de l'aniversari del blog, demanava als que teniu la paciència de llegir-lo, una certa implicació fomentant l'intercanvi de punts de vista; la realitat ha demostrat que no hi ha massa afició a participar en aquesta mena de fòrums, i per tant, aquest any me n'estic d'insistir sobre el tema. Tanmateix qualsevol opinió o comentari serà benvingut, inclòs els crítics. 
No m’he marcat un límit en el temps pel que fa a la vida del blog, però és evident que a mesura que he anat deslligant-me professionalment del sector sanitari cada vegada es fa més difícil estar al dia de tot el que succeeix en el sector. Confio en resistir encara una temporada més... Gràcies per la vostra paciència i fidelitat. 




Aquesta ha estat l’activitat del blog en aquests vuit anys de vida:
  • Any 2011: el blog registra un total de 5.000 visites
  • Any 2012: el blog registra un total de 17.000 visites
  • Any 2103: el blog registra un total de 50.000 visites
  • Any 2014: el blog registra un total de 119.000 visites
  • Any 2105: el blog registra un total de 252.000 visites
  • Any 2016: el blog registra un total de 682.000 visites
  • Any 2107: el blog registra un total de 1.111.000 visites
  • Any 2018: el blog registra un total de 1.678.000 visites

Activitat registrada al blog el dia 21 de gener
de 2019, a les 6 i 20 de la tarda 
Després d’un parell d’anys (2016 i 2017) amb el blog estancat a les 430.000 visites anuals, aquest any 2018 les visites han superat les 560.000 entrades, que equivalen a una mitjana de 1.553 visites diàries. Després doncs d’un lleu estancament sembla que el blog ha reprès lleument la tendència al creixement.

Pel que fa als posts publicats la relació és la següent:


  • Any 2011: 77 posts
  • Any 2012: 92 posts
  • Any 2013: 145 posts
  • Any 2014: 176 posts
  • Any 2015: 151 posts
  • Any 2016: 181 posts
  • Any 2017: 179 pots
  • Any 2018: 176 posts

Si
Per tant, aquestes xifres ens diuen que aproximadament cada dos dies i mig de mitjana, he penjat un post. La mitjana es situa en els 147 escrits anuals. Pel que al nombre de posts penjats, l’any 2016 va ser el que va generar més escrits, 186. Aquell any passarà a la història per les notícies pràcticament diàries que va protagonitzar el conseller Comin i el seu equip. Per lo bo, i per lo dolent, l’any 2016 va ser un any irrepetible.  

Acabo amb l’agraïment sincer a tots aquells que amb la vostra paciència heu fet que el blog arribés fins aquí. Quan algú escriu alguna cosa, normalment ho fa amb la intenció que algú s’ho llegeixi. Gràcies doncs per la vostra fidelitat i el vostre suport.  

diumenge, 20 de gener del 2019

Què ens està passant al sector salut?



Aquesta última legislatura que tan sols porta en marxa una mica més de 6 mesos, ha vist com en aquest curt període de temps, els metges han convocat tres vagues. Mai abans, des de les transferències de la sanitat, s’havia viscut una situació semblant. Davant d’aquesta realitat cal preguntar-se que està passant, què pot explicar aquesta realitat complicada que estem vivint.
Sembla que ha arribat el moment de les solucions; la sanitat catalana no pot continuar immersa en una conflictivitat que no beneficia ningú, sinó que perjudica tothom, començant pels ciutadans, però també al departament de Salut i als propis professionals. Cal trobar solucions definitives a les diferents discrepàncies que ens han portat fins aquí, i això no es pot deixar per a la legislatura vinent... 





Primer de tot cal dir que els metges han arribat a aquesta situació com a conseqüència d’estar sotmesos durant un llarg període pràcticament de 10 anys, a una política de retallades no només en lo econòmic amb una important pèrdua del seu poder adquisitiu, sinó també amb una pressió assistencial important, que no els ajuda a fer la seva feina adequadament i uns contractes precaris que no són propis d’uns professionals que han necessitat un mínim de 10 anys per assolir la seva titulació com a especialistes. Per tant, queda clar que l’enuig dels metges no és deu només a la problemàtica d’aquesta legislatura, sinó que ve de més anys enrere.

Malgrat les retallades, els metges han aguantat la qualitat del sistema sanitari, gràcies al seu compromís, a la seva vocació, i a la seva dedicació i la única recompensa que han rebut durant tot aquest temps són cops a l’esquena en senyal d’agraïment, i frases d’elogi per la seva professionalitat. Tot i així ha arribat un moment en que els metges finalment han vist com les últimes gotes caigudes han fet vessar el got de la seva paciència. 

I quines són aquestes gotes que han acabat amb la paciència dels metges? Doncs la primera és la negativa del departament de Salut a voler donar continuïtat al compromís de la legislatura passada en la que s’estava estudiant com encarrilar les inquietuds dels metges (i també de les infermeres) per canalitzar-les d’una manera efectiva en el conveni laboral. No era un conveni franja, però si més no garantia que les reivindicacions dels metges i les infermeres serien tingudes en consideració. 

La segona gota que ha fet vessar el got és culpa exclusiva de les patronals, que d’una manera forassenyada han decidit novament obviar les reivindicacions mèdiques, posant-se en mans de sindicats com CCOO i UGT i SATSE, i marginant al sindicat Metges de Catalunya en la negociació del conveni col·lectiu. Seria quelcom equiparable a negociar un conveni en el món del futbol, i signar-lo amb el sindicat dels que pinten les línies del camp, sense comptar amb el sindicat de futbolistes. Un contrasentit com una catedral. Sembla impossible que als inicis del segle XXI es pugui continuar amb pràctiques que sent legals, són del tot forassenyades. No es pot deixar, per norma, al metges fora del conveni col·lectiu. 

Hi ha encara una tercera gota, relacionada amb el compromís que havia adquirit Adrià Comella director del CatSalut quan es va desconvocar una de les vagues mèdiques que es va dur a terme la última setmana de setembre. Comella havia dit que parlaria amb les patronals del sector (UCH, CSC i ACES) per que s’assentessin en una taula de negociació amb el sindicat Metges de Catalunya amb l’objectiu d’arribar a algun acord sobre les reivindicacions mèdiques que el conveni col·lectiu no havia incorporat. A hores d’ara, cap patronal ha rebut instruccions concretes en aquest sentit per abordar aquesta negociació. Però relacionat amb això hi ha encara un fet més greu. El sindicat Metges de Catalunya ha intentat reunir-se amb responsables del CatSalut per intentar encarrilar aquest compromís que havia adquirit a finals de novembre Adrià Comella. Després de trucar a diferents despatxos finalment varen ser rebuts per responsables que no formen part de la cúpula directiva del Servei, que els varen deixar clar que el sector tenia un conveni col·lectiu signat recentment, i que per tant no hi havia res a negociar, i menys amb el CatSalut. A ningú se li escapa que tractar així a un col·lectiu professional no pot portar res de bo. Pocs dies després d’aquests fets, el metges han dit prou. De manera que als motius anteriors cal afegir-hi aquesta manca de sensibilitat i empatia per part d’aquest nou equip del CatSalut, encara cadell, amb poc coneixement de les relacions de força dins del sistema, i el que és pitjor sense una personalitat, una “autoritas”  i un protagonisme suficients.

Si tots aquests greuges els afegim al molt temps que els metges porten reclamant poder treballar millor, que es recuperin les plantilles del 2010, que es cobreixin baixes i vacances, que puguin conciliar la seva vida personal amb la seva feina, etc., entendrem que hagin dit prou, i donin continuïtat a la vaga que van endegar a finals de setembre de l’any passat. 

Al departament de Salut falta experiència i coneixement del sector però falta també ma esquerra, i...política, molta política...                       

divendres, 18 de gener del 2019

Els pressupostos generals de l’Estat i Catalunya


El govern espanyol promet una “pluja de milions” en uns pressupostos que d’acord al que ha passat des de fa molts anys, tenen un baix nivell d’execució a Catalunya. Per tant les seves promeses són paper mullat.
Hi ha gent en el sector sanitari que creu que aquests pressupostos del govern del PSOE pel 2019, serien bons per a la sanitat catalana. Des del respecte a totes les posicions entenc que aquesta visió és equivocada. Fa molts anys que sento que “aquests pressupostos són molt bons” i en canvi la crua realitat ens demostra que la sanitat continua tan mal finançada com sempre.
Crec que cal votar NO a uns pressupostos, no tant per si són bons o no per Catalunya, sinó per que el govern espanyol continua amb la repressió, les injustícies i la manca de sensibilitat que el problema català requereix. Si el govern espanyol no dona respostes polítiques a un problema polític, perquè des de Catalunya els hi hem de treure les castanyes del foc?     




Fa tan sols unes setmanes el govern espanyol havia anunciat que els PGE 2019 respectarien les previsions de l’Estatut de Catalunya que en la seva disposició addicional tercera estableix que les inversions de l’Estat a Catalunya  s’haurien de situar al nivell del pes de Catalunya en el PIB de l’Estat espanyol. Com que la participació de Catalunya en el PIB estatal del 2017 va ser del 19,2%, els PGE 2019 haurien d’incloure un volum d’inversions a Catalunya que fos el 19,2% del total previst en el capítol d’inversions. Doncs bé; “la primera en la frente”, que diuen els castellans: les previsions d’inversions a Catalunya per a l’any 2019 es queden en el 18,2% del total de les inversions. 

Deia fa poc el Sr. Iceta, secretari general del PSC i veu autoritzada en la política catalana, que els PGE 2019 serien molt generosos amb Catalunya, i per tant, ell perdria la confiança amb el govern català si aquest no aprovava uns pressupostos tan positius per tots els catalans. Aquest discurs se l’ha fet seu Teresa Cunillera, delegada del govern espanyol a Catalunya, que passant per alt la contradicció del que havia dit el govern espanyol, i el que realment ha acabat fent, ha amenaçat dient que si no s’aproven els pressupostos, aquests s’hauran de prorrogar i llavors l’increment serà zero.

No són només els socialistes qui pressiona als partits independentistes catalans. Els Comuns estan en la mateixa línia que el PSC, igual que un partit de caràcter estatal com “Podemos”. Tots ells volen que Junts per Catalunya i ERC votin a favor dels pressupostos del Sr. Sánchez. Tanmateix totes aquestes pressions es desinflen per si soles, perquè mai han estat correspostes quan aquests partits que ara pressionen, en varen tenir l’ocasió: quantes vegades aquests darrers 9 anys, aquests partits han donat suport als pressupostos de la Generalitat? 

El problema és que algunes veus del sector sanitari sembla que estarien d’acord en que els partits independentistes catalans aprovessin els PGE per que entenen que això seria beneficiós per a la sanitat catalana. En què es basen? En intuïcions perquè la realitat ens diu que els diferents governs espanyols, siguin del color polític que siguin, sempre ens han enredat. Una vegada, i un altre, i un altre... sempre! Tanmateix, algú s’atreveix a assegurar que el finançament del nostre sistema de salut milloraria aprovant els PGE? En canvi, si que es por afirmar amb tota certesa que si Catalunya no tingués el dèficit fiscal que té el finançament de la sanitat pública dels catalans milloraria i molt. Aquest segon camí sembla molt més clar que no pas el primer. 

Un bon coneixedor de les limitacions del finançament de la nostra sanitat com l’exconseller Toni Comin creu que no s’han d’aprovar aquests pressupostos perquè a dia d’avui Pedro Sánchez no ha demostrat cap canvi d’actitud vers Catalunya respecte als governs estatals anteriors. Aquest pressupost és com una mena de miratge; sembla que sigui qui sap què, però a l’hora de la veritat el pressupost és no res; els diners no arriben.

Hi ha encara un altre tema a considerar, relatiu al nivell d’execució dels pressupostos. A Catalunya, de mitjana, el govern espanyol executa només el 77% d’allò que pressuposta en el capítol d’inversions, front al 84% de la resta de l'Estat. Per tant, de tot allò que preveuen els PGE, només un 77% com a màxim, acaba sent realitat. Algú pensa que aquest any seria diferent, i que els nivell d’execució del pressupost a Catalunya s’elevaria per sobre d’aquesta mitjana?. 

Tanmateix dubto que quasi la meitat del catalans estiguin d’acord en aprovar una pressupostos de l’Estat, sense que es revisi la política repressiva de l’Estat a Catalunya, i no es trobi una solució per uns presos polítics i uns exiliats tractats injustament per un sistema jurídic que ha fet aigües quan ha hagut d’exposar-se a comparacions amb sistemes judicials europeus independents de les anades i vingudes de la política. Dona la sensació que a Espanya no han entès res del que passa a Catalunya, i dona la sensació també que alguns catalans tampoc ho tenen clar. Algú creu que les reivindicacions de caire nacional de quasi la meitat dels catalans tenen un preu? Algú creu que amb uns pressupostos es pot comprar la dignitat d’un poble? I el sacrifici personal dels compatriotes que tenim a la presó? I el dels que tenim a l’exili? Tot això s’arregla amb algun miler de milió més? Decididament jo dic no. No a les componendes, no a baixesa moral,... no als pressupostos. Només faltaria. 

Mentre el corredor del Mediterrani passi per Madrid, farem bé els catalans de no creure’ns cap promesa que pugui venir de cap govern espanyol perquè de ben segur  ens acabaran aixecant la camisa. És el que sempre han fet.

dimecres, 16 de gener del 2019

Al febrer, nova vaga de metges dels centres concertats amb el CatSalut


El sector públic concertat viurà una nova vaga de metges (si ningú no hi posa remei) entre els dies 18 i 22 de febrer, que afectarà a 10.000 professionals de més de 50 hospitals, centres d’atenció primària, sociosanitaris i de salut mental. Aquesta nova situació de conflictivitat es deu a l’immobilisme del departament de Salut, però també a les pràctiques viciades de les patronals en la negociació col·lectiva, que requereixen una profunda revisió. El sindicat Metges de Catalunya amb aquesta convocatòria pretén poder encetar un diàleg amb el CatSalut per negociar totes aquells reivindicacions del col·lectiu mèdic que incomprensiblement varen quedar fora del conveni col·lectiu.
A banda del que resulti d’aquesta convocatòria cal exigir a les patronals una nova manera de negociar els convenis col·lectius del sector. Deixar als metges, a les seves reivindicacions però també a les seves aportacions, fora del conveni que regula aspectes del funcionament d’un hospital equival a relegar el paper del metge a una posició secundària de la vida hospitalària, i això no té cap sentit, es miri com es miri.           




Es veia a venir. En la última entrada al blog avisava del malestar existent dintre del col·lectiu mèdic, conseqüència dels incompliments per part del CatSalut de les promeses fetes pel director del Servei, referents a donar instruccions a les patronals perquè cerquessin acords amb el sindicat Metges de Catalunya al voltant de les reivindicacions mèdiques que no varen ser recollides per el conveni col·lectiu del sector signat recentment. Han passat dos mesos i ni el CatSalut ni les patronals no han mogut un dit en busca d’aquests acords. 

Com a conseqüència de tot plegat, els metges s’han sentit novament enganyats al no constatar cap voluntat de negociació i per tant s’han vist abocats a recórrer novament a la vaga per defensar la qualitat de l’assistència, millorar les condicions de treball i altres aspectes laborals i retributius.  Una vaga que és la continuació de la que varen endegar la última setmana de novembre, i que varen desconvocar sota la falsa promesa de reprendre les negociacions amb les patronals. Sabut és que als metges els costa molt fer us del dret de vaga, perquè són molt conscients de les repercussions que aquestes vagues tenen per a la ciutadania. Els professionals no han sortit al carrer durant tots aquests anys en els que els han retallat els sous, sinó que ho fan quan les circumstàncies afecten directament a la qualitat assistencial. Per tant, quan recorren a exercir el dret de vaga, és senyal que la decisió ha estat molt madurada i que els motius que els porten a fer-la són greus. Concretament aquesta vaga, que es durà a terme en 53 hospitals d’aguts, 86 equips d’atenció primària, 50 centres sociosanitaris i 25 de salut mental, i serà efectiva els dies 18, 19, 20, 21 i 22 de febrer, pot arribar a afectar a més de 10.000 professionals. 

Entre les reivindicacions mèdiques hi figuren les qüestions següents:
  • Distribució de la jornada laboral amb un 70% del temps dedicat a l’assistència i un 30% dedicat a formació i recerca.
  • Establir un límit màxim de visites tant en els centres d’atenció primària com en les consultes hospitalàries, fixant també un temps mínim per visita.
  • Reduir les contractacions temporals i a temps parcial .
  • Eximir de la obligació de fer guàrdies de presència a les metgesses embarassades.
  • Regulació de les guàrdies localitzades per evitar els excessos que s’estan cometent avui.
  • Tal com estableix la doctrina del Tribunal Suprem, les hores de guàrdia de presència física han de ser retribuïdes al preu d’una hora de treball normal.  
  • Percepció del 100% de les retribucions fixes i periòdiques durant les baixes per maternitat. 
  • Recuperació del poder adquisitiu perdut en els darrers 10 anys. 
Cal reflexionar en les causes que ens han portat a aquesta situació. A banda de la poca experiència de la cúpula del departament de Salut en matèria de conflictivitat laboral i del desconeixement del que és el sector i de com són els poders fàctics que el configuren, hi ha al meu entendre uns altres responsables de que les coses hagin arribat fins aquest punt. I aquests responsables no són altres que les patronals. Amb uns tarannàs negociadors propis d’altres temps, les patronals han comès per enèsima vegada un error greu. Apartar de la negociació col·lectiva les reivindicacions dels professionals que són la peça clau juntament amb la infermeria en el funcionalment d’un hospital és una errada estratègica que tindrà conseqüències; millor dit, ja les està tenint. Cal revisar el procés negociador, cal renovar als negociadors de tota la vida, cal en definitiva actualitzar una manera de fer que ha quedat obsoleta. 

Els metges es mostren molestos perquè s’han reunit amb càrrecs del departament de Salut per intentar iniciar el diàleg al que s’havia compromès Adrià Comella, i aquests els han fet saber, que “de lo dicho nada”, que s’havia signat un conveni i que no hi havia res més a parlar.

Pel que fa a les accions properes, cal observar que el sindicat Metges de Catalunya ha convocat aquesta vaga amb una mica més d’un mes d’antelació. Perquè aquest espai de temps tan llarg entre convocatòria i inici de la vaga? Doncs està molt clar: els metges pretenen que els escoltin, que hi hagi temps per negociar una sortida de la vaga tal com va passar amb la vaga de primària també a la última setmana de novembre. Els metges volen seure amb la direcció del CatSalut, volen parlar, volen negociar i arribar a acords per desconvocar la vaga, però tenen clar que si no els escolten, sinó s’atenen mínimament les seves reivindicacions tiraran endavant la vaga amb totes les conseqüències. 

Tant de bo ben aviat els metges i la direcció del CatSalut puguin asseure’s al voltant d’una taula i escoltar-se es uns als altres per arribar a  acords. En la vaga de metges de primària  de l’ICS de finals de novembre passat, es va fer així i finalment al quart dia de vaga aquesta va poder ser desconvocada gràcies al diàleg. Ara no hauria de ser diferent.